CAPÍTOL 60. LA CALOR I JO...

Hola flors

Després de les 4 quimios seguides que us vaig comentar, estic per casa, descansant i intentant que la calor no em faci gaire malt.
Jo la porto malament, ja us ho diré. Sóc de tardor i primavera. En tot: en els colors , les olors, els dies , la llum ...en fí una miqueta tot. Però tampoc estic com per desaprofitar rés. O sigui que fem el que podem. Ara per vigilar-me el fetge, en faràn un TAC cada mes , mes i mig. El proper el tinc el dia 7. I la visita el dia 19. Ja us explicaré les novetats. Abans farem una altra quimio el dia 8 o 9, més o menys.
L'altra dia vaig veure a la televisió que la Associació espanyola contra el càncer, feia unes colónies pels germanets de nens malalts de càncer. Són nens que , d'una banda, els seus pares han d'estar molt pendents dels seus germans, i d'altra banda, ells també ho estàn. Aixó els provoca una tensió i problemes.
En aquestes colónies se'ls veia lliures i contents. Vaig veure en ells la llibertat de no portar damunt les seves petites espatlles la salut del seus germans.
Intento sempre que puc, que ningú porti damunt les seves espatlles, siguint grans o petites, la meva salut. Una cosa és que t'estimin, t'acompanyin, és preocupin per tu , els sentís al teu costat, i l'altra que la càrrega sigui massa pesant, després de tants dies.
Sembla que si quan et pregunten com estàs i tu dius: bé, pots sentir com un filet d'aire que s'escapa de la persona que t'ho pregunta: és una miqueta de pes que deixa anar ....i tot va més lleuger....i la calor no és tant pesada.
A mi també em passa...segur...i a vosaltres?
No és només pel pes, és principalment perque ens alegrem de que aquella persona estigui bé. Ens tranquilitzem, i la tranquilitat ens ho fa tot més lleuger.

Cuideu-vos de la calor, respireu a fons...un bon ventall i aigua per hidratar-vos.
Petons

La Lola