CAPÍTOL 103......i últim

Hola flors


Com molts de vosaltres ja sabeu jo canto en un cor de La Bisbal d'Empordà, que és diu Cor Carreras Dagas.

Aquest dilluns , els vaig fer arribar, escrita amb la meva mà, ara ja tremolosa, aquesta carta, que ara us vull fer extensiva a vosaltres, perquè el que diu , és el mateix que voldría dir-vos a vosaltres:

Efectivament, estimats i estimades, la metàstasi m'ha afectat al cervell i aquí no hi tenim rés a fer.

Sempre he pensat que a la meva vida, he fet les coses a la meva manera. I ara, en aquests moments també ho estic fent. 

És per aixó que vull acomiadar-me de vosaltres.

Deixaré aquest blog, penjat en l'espai, per si pot servir per alguna cosa...per alguna persona...

La meva intenció, quan vaig començar, era com fer un llibre per capítols, (amb faltes d'ortografía incloses) explicant la meva experiència amb la vida i amb el càncer.

El que passa, que tant vosaltres, com la gent que un altre dia ho llegueixi, hi trobarà un altre llibre, inclós en aquest, (jo crec que molt més interessant) que és un llibre de poesia.

Després de cada capítol, si cliqueu a comentaris, hi ha un poema català, que lliga absolutament amb l'escrit que jo he fet abans. I no tenen desperdici!! Us ho recomano.

Sí, sóc humana: estic espantada a moments, hi ha moments de plorar, hi ha moments d'angoixa...

Però la majoría dels moments són de serenor, acceptació, i pau...

He lluitat tant com he pogut, ara el meu cos està molt cansat. El meu cervell és molt clar, i he demanat que vol continuar així fins el darrer moment.

No us vull pas  donar consells, ara que marxo. Només dir-vos que en aquests moments, em dóna una sensació de calma i plenitud saber que fins ara he deixat de fer molt poques coses de les que volía fer...

Feu-ho, si us plau:   VIVIU

Com diuen amics meus, dels que m'acomiado personalment aquests dies, us esperaré...

Fins sempre

La Lola

CAPÍTOL 102......Per fí hem fet la tercera tanda d'aquesta quimio...tant "ensopegada"...

Hola flors

Ahir vaig aconsseguir, al final, fer la tercera tanda, d'aquesta quimio, que em deixa catatónica, però que suposem que té també efectes positius.

Amb el meu mareig galopant, (cap rodo) dit abans, vaig pulular tot el matí pel Trueta, fins a les 11 del matí , hora en la que em van confirmar l'analítica i ENDAVANT!!!!

La veritat que em vaig passar el temps que dura la quimio dormint i fent passatemps.

Jo , de tota la vida, que sempre escolleixo la marca ORION, (de llibrets vull dir), els diaris és una altra cosa.

Els Orion els escolleixo perque tenen unes planes que és diuen "autodefinidos blancos", que no hi ha rés, fins i tot tu hi has de posar les caselles negres. I aixó, m'agrada. Pel que fa als dels diaris, m'agraden els del Punt-Avui.

El cervell, el tinc parat dins d'aquests fulls, i a aquella estona ja em va bé.

Us he de dir , que diuemnge passat al final, vaig anar a veure el Concert que us comentava, en el darrer capítol del blog, el 101.

La causa, era bona: la recapta d'aliments. I el concert va estar molt bé. Em va venir un moment de moltes neurones i moltes coses alterades, pensant quan vaig anar a saludar als companys , que no tornaría a cantar: i vinga a plorar!!! Bé, avui penso, que potser sí que ho podré tornar a fer, no????

Tant de bó!!

He començat també a esforçar-me molt a caminar una miqueta cada día, per uns jardins particulars, que hi ha darrera el pis on visc.

Vaig fent coses i cada trocet de cosa és un gran èxit per a mi. 

Petites fites, combinades amb obstacles que fan que els mots encreuats al costat d'aixó, semblin res...

Poc a poc, vaig recuperant una mica l'equilibri mental. El físic és una altra cosa. 

Bé, però si vé un, vindrà l'algtra, no?

Segur.

Apa, cuideu-vos.

La Lola amb mots encreuats, i altres jeroglífics.

Dilluna 24 torno a tenir analítica i metge, per veure com va la carcassa.

CAPÍTOL 101......La visita...la pregunta...

Hola flors

Ahir, la visita.
La meva oncòloga, ahir no tenía visites i va fer una excepció. Com que no hi havia lloc , a consultes externes, vam anar tots quatre (la Laura, en Quim, i en Pau) més ella i jo a una mena de sala de reunions molt gran a la segona planta de l'Hotel Trueta.
Ens vam assentar les tres dones, els dos homes drets, i vam començar.
L'oncòloga em va dir que ahir al matí va anar a trobar-se amb la radiòloga, la que va informar el TAC de dilluns a urgències, i la mateixa que també va informar el TAC del mes de gener que va sortir malament i ens va obligar a començar aquesta quimio tant agressiva.
Van arribar a la conclusió que no hi havia tanta diferència entre un i l'altre, i que sí efectivament tinc una inflamació general a tots els vasos limfàtics dels pulmons, que m'impedeixen de respirar bé, i em fan anar el cor molt depressa, però que degut a no tenir una gravetat extrema, el que farem és continuar amb aquesta quimio per donar-li una oportunitat, perque sembla que a nivell de dolor de metàstasi òssea va bé, i creuen que també pot anar bé per les altres dues metàstasis: la del fetge, i la dels pulmons.
Tot aixó necessitarà un control analític, molt sever, per evitar problemes a la sang.
Taixó també produirà aquest cansament tant extrem, que m'ha canviat la vida altra vegada, i del que diu la meva oncòloga, que no em pot ajudar a resoldre. Diu que només em queda adaptar-m'hi.
Diu també que intentarà treure'm de mica en mica tota la cortisona que em donen per l'inflamació als pulmons.Perque la cortisona va molt bé per moltes coses, però provoca atrofia muscular a les cames, i entre d'altres coses t'impedeix dormir.
Dimecres vinent analítica amb quimio, i el 24, analítica amb visita.
BÉ , FINS AQUÍ LA VISITA......ara ve la pregunta.....

No li pregunto mai a la meva oncòloga, quina perspectiva de vida tinc amb aquest tipus de càncer que tinc.
No cal, per a mi. Ara fa un any , més o menys, vaig estar 5 dies a punt de morir a l'Hotel Trueta, amb les plaquetes a 1000 i sense remuntar. O sigui que de coses en poder passar sempre: a mi, i a qualsevol altra persona. Però aquesta vegada tenía una necessitat de preguntar de saber on estic parada.
Segons les estadístiques, i l'experiència amb persones amb les característiques semblants a les meves, viuen de 3 a 5 anys.
Sí, sé que és una estadística, una valoració que fan dels casos que tenen, peró necessitava saber.ho.
Ho podeu entendre?
Aquests dies he arreglat i estic arreglant tots els papers que tinc a la meva vida i totes les coses que vull sol.lucionar, i totes les cosetes meves que vull deixar a gent que m'estimo , perque són coses especials per a mi...i tantes altres coses.
I creiu-me ho faig , des de la calma, tranquilitat i serenitat. A mi, tenir les coses arreglades, em dona calma.
I aixó és el que vull per aquests dies, mesos o anys......tranquilitat, somriures, calma, serenitat. Les pors em fan sentir malament. I sentir-me malament no és el que vull per aquest temps.
No m'agraden els drames ni la morbositat ni res que s'hi assembli.
Vull viure cada moment, cada dia, i cada mes i si tinc , cada any, amb plenitut i amb molta consciència de viure.
Qué us sembla?
Torno a ésser aquí...i fins que pogui, amb aquest estat d'ànim.

Apa, ptons.

Quan em veieu, si em veieu, faig cara altra vegada de "potitos bledine" eh?  És la cortisona!!!!

Per cert, diuemnge a les 6 de la tarda, al Mundial, varies corals fem un concert solidari amb el Banc dels Aliments. No s'ha de pagar entrada , només portar una col.laboració en forma de menjar. Em faría molta il.lusió anar.hi. A cantar, no crec, perque amb els pulmons així no tinc força, però a donar.hi una volta.
Vosaltres esteu convidats també, eh?

Apa, allà ens veiem

La Lola, acortisonada

CAPÍTOL 100...Suposo que tinc 100 coses per celebrar amb un número així...però avui no m'en recordo...

Hola flors

Dilluns, vaig tenir analítica i oncòloga.
Quan em va visitar, em va dir que l'analítica per fer quimio anava força bé, però que no li agradava i no entenía l'extrem cansament que tenía. Em va auscultar i em va trobar el cor taquícardic total. Em va enviar a fer un electro i a partir de llavors ja va començar la peregrinació per urgències fins a les 9 del vespre.
A tot aixó vaig arrivar a l'Hotel Trueta, a dos quarts de vuit del matí.
Quan ja tenía l'electro fet, va baixar l'adjunta de la meva oncòloga, i em va dir que em portavem a urgències per descartar una embólia pulmonar.
Un cop a urgències, em va visitar el metge que em va tocar, i em va dir que em farien 4 proves per descartar lo de l'embólia pulmonar. Que m'ho agafes amb calma, perque estava tot colapsat fins i tot els llocs on m'havien de fer les proves.
A dos quarts de quatre de la tarda em van començar a fer les proves. Una d'elles, per cert, de les més doloroses que m'han fet mai: punxar a l'artéria. Horrorós.
Bé quan van estar totes les proves fetes, pa passar una estoneta, i cap a quarts de set, va venir el metge d'urgències amb els resultats. Es descarta una embólia pulmonar, no va dir peró, peró se li va entendre perfectament sense dir.ho.
Li vaig dir si és podía veure alguna altra cosa que no fos una embólia pulmonar i que tingués a veure amb la metàstasi. El seu gest va ésser clarivident i em va dir que baixaría l'oncòleg de guardia tant aviat com pogués a informar.me.
Així va ésser, em va informar que tenía tots els vasos linfàtics dels pulmons inflamats. Que calía actuar ràpidament amb antiinflamatoris (cortisona a dojo) i mirar dón procedía aquesta inflamació. Tampoc m'ho va dir clarament però pel que no va dir vaig deduir que tenía a veure amb un creixement una mica descontrolat de la malaltia al pulmó. Ahir vaig parlar amb la meva metgesa. Demà ens veiem i valorarem fer més proves, per veure la gravetat exacte de la situació pulmonar. I actuar en consecuencia.
Que em provoca aixó.
Pujar 4 escalons i no poder respirar, caminar més de 100 metres i no poder respirar, el cor molt accelerat i aquests tipus de coses.

Sí, i tant que tinc 100 coses a celebrar.
Però ara mateix, m'ha donat per arreglar papers, últimes voluntats, testaments....aixó em dóna calma...i quan ho tingui tot arreglat , que serà ràpid, em dedicaré a buscar les 100 coses, a, lluitar tant com pogui, d'una manera el més natural i tranquila possible.
Sense drames ni exageracions.

A veure que em diuen demà i qué em fan!!!!
Que semblo un colador ja.

Ptons

La Lola

CAPÍTOL 99.........Les tres germanes

Hola flors

Dilluns dia 3 de març, analítica amb visita oncòloga.
Després del diumenge dia 2, que ja us explicaré al final, el que he caminat en 1 mes deuen ésser uns 200 metres. Dilluns, com us deia, vaig anar amb el meu cotxe a Girona. No vaig fer cap bestiesa, eh? Sóc realista i gairebé sempre sé el qué puc fer i el qué no. Per a mí, va ésser com una fita personal, després de tants dies d'immobilitat.

A l'analítica, les plaquetes, després d'estar bé la setmana abans, han baixat fins a 85.000. Aixó és un problema per fer la tercera sessió de quimio. Quedem amb l'oncòloga, que avui dimecres tornarem a fer analítica abans de fer quimio. Resulta que la nit de dilluns a dimarts, la vaig passar molt malament. Ahir vaig trucar a l'oncòloga i ella és va replantejar el fet de fer la quimio avui. Demà la trucaré per veure com han anat aquests dos dies. Diu que tot aquest gran cansament que tinc és degut a la metàstasi òssea, que pot ser que la metàstesi del fetge, també comenci a fer alguna cosa .
Degut també, als medicaments que prenc, i sobre tot degut a que el meu cos no és desfà de la toxicitat de la quimio que estem fent ara, a banda de les que porto acumulades.
Ara, tant aviat com poguem, farem la tercera sessió, i després valorarem. Hem de trobar l'equilibri, entre la quimio que necesito per viure, i un mínim de qüalitat de vida, que també necesito per viure.
O sigui, que ja veieu, així és com està tot.
Tinc moltes ganes de poder contestar una altra cosa que CANSADA quan em diuem .....com estàs?

Diumenge dia 2 doncs, em van venir a buscar 2 de les meves 3 germanes per ajudar.me a passejar una miqueta.
Tinc una gran sort de tenir molts amics.
I de tenir-ne molts d'especials per a diferents motius.
Tinc tres amigues que més que amigues són tres germanes.
Tenía 19 anys quan les vaig conèixer. I fins ara. Sempre hi han sigut i encara hi són. Amb amor, respecte , tendresa, i comprensió. I per damunt de tot el fet de saber que sempre hi són. I amb molt de respecte, que aixó jo ho valoro molt. La gent que sap separar les coses. Una cosa és la nostra amistat, l'altra, les nostres idees o els nostres comportaments envers les coses que van passant a la vida.
Diumenge, van ésser el meu bastó per ajudar-me a caminar, la meva distracció mentre feiem el café, i el seu amor va ésser palés al compartir amb mi el triomf que va ésser poder caminar amb el sol tocant-me a la cara i el vent fent-me sentir viva.
Gràcies a elles, (en falta una a la fotografía) i gràcies a tots els altres amics especials. Sou un dels meus grans motius per a continuar lluitant fins al final.

Us estimo molt a tots

La Lola

CAPÍTOL 98........de l'estat de la Nació Lola...

Hola flors

Vaig fer quimio quan tenía 39 anys i un càncer de pit va interrompre a la meva vida.
Ara, fa 4 anys i mig que en faig , ininterronpudament, d'ençà que una metàstasi òssea, pulmonar i del fetge, ha decidit venir-me a veure.
Com compendreu, fins les Nacions més ben preparades , més que tot emocionalment, psiquícament, i intelectualment, s'esgoten, després de tants atacs.
Aquest és el meu cas actualment.
Porto dos tandes de la  nova quimio.
En aquesta segona en relació a la primera, hem millorat les nàusees, més o menys la situació de la sang, però hem empitjorat tot lo altre.
I qué és lo altre? us preguntareu.
Se m'ha capgirat la qüalitat de vida. Porto ara mateix, des del dia 19 de febrer, que vaig fer la segona tanda, 11 dies sense sortir de casa. El problema no és NO SORTIR DE CASA: no. El problema és la qüalitat de vida que tinc a casa: els primers set dies, necessito una persona que em cuidi amb exclusivitat. El meu cos pesa més d'una tona i és incapaç de rés. Els altres dies, fins els 11 que porto aquesta vegada, el meu cos pesa 1 kg. menys d' una tona, però sóc incapaç de concentrar-me en rés. Passo hores i hores mirant aquesta imatge, en diferents colors , des del sofà de casa. De fet, els primers dies, sóc al llit: anar al sofà és massa esforç.

No tinc gana, i TOT costa un esforç extremadament terrible. Sóc bàsicament incapaç de fer RÉS.

Sí, tinc la teoría molt ferma: sé tots els motius que tinc per lluitar per viure fins el final.

Tinc un net, que em dona vida, que només tocar-lo , sentir-lo , veure'l, tot...em fa somriure i em dóna una escalforeta increïble dins el cor.

Tinc una filla, una mare, un germà, un gendre, una qüantitat d'amics infinita, que m'estimen i a qui estimo, i que em donen forces.

I tinc també, motius, raons, per mí mateixa , per continuar lluitant.

Però tot aixó és la teoria. 

Els problemes els tinc ara amb la pràctica.

En el món del càncer, quan hi portes tants anys, si no ets minímament idiota, i aquest no és el meu cas, saps més o menys cap a on vas a parar.

Jo en sóc molt conscient, però a mida que és va acostant el moment en el que el meu cos , que no la meva ment, ni el meu esperit, s'esgotarà de tot plegat, em vaig quedant sense arguments pràctics per tirar endavant.

Ara mateix, estic com esperant, que me'n caigui algun del cel o de qualsevol lloc d'on poguin caure els arguments.

Esperar no és la meva situació normal, però ara com ara,  sóc incapaç de fer rés més.

No ho sé, dilluns 3 de març tinc metge, i suposo que necessito posar les cartes damunt la taula i trobar en algun lloc, o en alguna persona o situació, la força que el meu cos és nega a donar-me.

Aixó i aquest, és el veritable estat de la Nació ...Lola.

70.000 espectadors televisius, al debat de l' estat de la Nació Espanyola. 

I cap reflexió, cap interès en saber perque a tant poca gent l'interessa el qué estan fent i com ho estant fent...

Quina vergonya: un debat per a ells i la premsa.

El meu debat és més íntim i més reflexiu. Ara aixó sí que us ho dic: en aquests moments em deixa força indiferent, com el dels polítics.

I mireu que l'indiferencia, no m'agrada gens.

Però no tinc forces, per assolir cap més grau de sentiment, en aquests moments.

Ja les trobarem, no?

Espero...

Us estimo molt

La Lola

CAPÍTOL 97...Radiografía d'un dimecres al matí de quimioteràpia normal i corrent...

Hola flors


Ahir dimecres al matí, vaig fer la segona tanda de la quimio nova.
Vaig marxar de casa amb ambulància a tres quarts de set del matí. A l' I.C.O. ja hi erem a un quart de vuit, encara tot a mitja llum, la màquina per a passar la targeta sanitària encara parada. I el personal , fins a dos quarts de vuit no comencen.
A dos quarts, doncs, vam passar la targeta com per a dir: Ja som aquí, i a poc a poc van començar a passar bates blanques amunt i avall. Al cap de 10 minuts ja em van cridar per fer l'analítica. Em va tocar  l'Anna. És garrotxina i m'agrada escoltar la seva manera de parlar. (Jo hi vaig viure dels 5 als 19 anys a la Garrotxa i m'agrada el deix, les paraules diferents i la cantarella que fan al parlar).
Amb l'Anna vam provar de treure sang pel port-a-cat

i després de tres mesos de no sortir-ne, ahir ho va fer i ens vam estalviar una punxadeta al braç. LLavors ja et deixen aquest artefacte posat fins l'hora de fer la quimio. Li vaig ensenyar la darrera foto del meu net i hem anat xerrant fins que el port-a-cat ha quedat ben col.locat.

Tot seguit, tot xino xano vaig anar cap el KIMS, la cafetería que hi ha al Supermercat Carrefour a esmortzar. Vaig comprovar ja fa temps, que a igual qüalitat, és la que està millor de preu. I jo sóc pensionista!!! Em vaig prendre totes les pastilletes que porto en aquesta capseta tant mona

vaig llegir el Punt i el Diari de Girona, vaig menjar dos minis : un de tonyina i un de pernil dolç amb una ampolla d'aigua i a un quart de deu vaig marxar i vaig passar per l Administració de Lotería que hi ha dins el Carrefour, a fer una primitiva amb "Bote". La propietària d'aquesta Lotería és d'un simpàtic irresistible.

A continuació vaig anar a comprar una llibreta de 0.85 cèntims perque em vaig deixar la que faig servir actualment a casa.

Caminant a poc a poc vaig canviar el número de la ONCE, i després a prop ja de les 10 del matí em vaig presentar al taulell de l'I.C.O.a comentar-los que tenía hora de 10 a 11 amb la meva psicooncòloga i que si sortien els resultats de l'analítica abans de les 11 m'avisessin .

No va caldre, perque van sortir després.

De 10 a 11, doncs, després de tres mesos de no citar-nos vaig posar-me al dia am la meva psicooncòloga a la segona planta de l'Hotel Trueta.

Cap a les 11, vaig tornar a l'I.C.O, ja tenía l'analítica informada SEMAFOR VERD, i endavant quimio. Em va tocar l'Hospital de dia 2, al soterrani. Abans de baixar, vaig anar a saludar a una dona bisbalenca que era fent quimio a l'Hospital de dia 1. Vam xerrar uns momentets i després em vaig trobar la meva amiga Anna psicooncòloga, ens vam dir 4 parauletes, i cap a baix a esperar que em cridessin per poder entrar a fer la quimio. Aixó ho van fer, a tres quarts de dotze. A les 12, doncs, ja tenía la quimio enxufada i ja vaig avisar a l'ambulància que a dos quarts de tres em podien venir a recollir..

Mentre era enxufada, va passar una altra noia bisbalenca que esperava per fer quimio. Ens vam posar a xerrar, i el vei del costat s'hi va afegir. Es va donar l'estranya casualitat que tots tres tenim metàstasis. Vaja, si arrivem a sumar els tumors dels tres, passem els cinquanta de llarg!!! A més resulta que el veí del costat, en Toni, (Hola Toni si llegueixes aixó) és olotí i d'un any menys que jo. Vam poder parlar d'algunes coneixenses comunes.

El que sí vam comentar tots tres és el tema de la "bona cara" No sé quin dels tres el va treure, però tenim opinions semblants: ESTEM FARTS QUE ENS DIGUIN QUE FEM BONA CARA!!!!

Nosaltres a la cara no hi tenim rés,  DE MOMENT!!!!

Bé, han sigut uns moments molt reconfortants, de parlar amb gent que ho fa en el teu mateix idioma. Espero que ens tretrobem METÀSTASICS TOTS!!! Va ésser un plaer.

Després plàcidament, em vaig posar a escriure, em vaig adormir una estoneta, va venir l'Angela de genética i em va despertar, (li perdono) i fins a dos quarts de tres van anar baixant les gotetes...i llavors segellar els permisos d'ambulància, saludar a les nenes i Oh que bé l'ambulància ja era a l I.C.O i vam marxar puntuals, aixó sí, primer vam passar per Torroella.

Era a casa a dos quarts de quatre. Una mica de sopeta i cap al llit a descansar. Fins ara...

Rés, un dimecres al matí normal i corrent...de gent normal...i amb coses normals....

Segur que vosaltres feu coses més emocionants!!!

A veure si me n'expliqueu alguna!!!

Petons per tots.

La Lola "normal"

CAPÍTOL 96...........EN PERET.......

Hola flors

Primer l'informe técnic: Ahir vaig fer analítica i després visita amb l'oncòloga.

L'analítica, fa notar aquesta primera sessió de la nova quimio. Diguem que les plaquetes han passat de 258.000 a 98.000. No m'extranya que estigui feta "caldo". Per altra banda, la metgessa no s'explica que els efectes secundaris que he tingut hagin sigut tant "primaris".

CONCLUSIÓ:

Ens interessa molt continuar amb aquesta quimio, perque m'ha tret tot el dolor provocat per la metàstasi óssea. Baixarem una mica la dosi. Posarem un medicament més fort a la vena per evitar tantes nausees.

Pendrem el dia i els dos dies després de la quimio, molta més cortisona per evitar que els efectes secundaris siguin primaris. Farem analítica cada setmana. I vigilarem molt les hemorràgies provocades per la baixada de plaquetes. Pel que fa al cansament, descans i molta tranquilitat. I que em cuidin molt. Ja està.

Jo?

ENDAVANT!!!

És aixó el que hem de fer? Doncs a fer.ho!!!

Vaig sortir de la consulta amb el pensament d'anar dia a dia i intentar portar.ho de la manera més tranquila possible.

I per celebrar la felicitat que vaig sentir a les 7 del matí anant amb el meu cotxe cap a Girona a fer l'analítica, vaig fer dues coses que us explico:

La Primera: Vaig anar a comprar una coseta pel meu net que em va encarregar la meva filla, i vaig aprofitar per marcar-me un esmortzar-dinar que us ilustro:

La Segona:  Fa temps em van regalar , la meva filla i el meu gendre, un periquito. De fet, li vaig posar de nom Perico.

Un dia , netejant la gàbia al terrat, se'm va escapar. Vaig tenir un disgust, la veritat. I des de llavors tenía la gàbia, absolutament buida . Alguna vegada em va passar pel cap , tornar.hi, però no sé perquè, sempre ho deixava estar.

Ahir, després de sentir aquell pessic d'il.lusió mentre em veia conduint, després de tres mesos de no poder.ho fer, aquella mena de llibertat que em feia sentir tot l'aire a la cara, després de menjar-me aquesta amanida, amb aquestes "braves" els peus em van dur a coneixer en "Peret". En Peret us el presento, i per a mi significa, tornar a tenir, després d'aquests dies que han sigut tant difícils un petit projecte . Una petita il.lusió....petites coses que fan que el meu dia a dia , i la meva situació sigui més fàcil de portar.

Aquí, els meus amics, aquí en "Peret".

Gràcies per ser.hi.

Cuideu-vos. 

La Lola i en "Peret"

CAPÍTOL 95....... (ODI)...

Hola flors

Després de la quimio (la primera d'aquesta nova tanda ) que vaig fer el passat dimecres dia 5 de febrer, DIVENDRES A LA TARDA VA COMENÇAR la gran baixada...

La paraula ODI no la practico. De fet, no sé qué és sentir odi. I a més la paraula sola ja em provoca molt rebuig.
Però, dir ODIO LA QUIMIO, em sona bé.
L'odio, l'odio, ...absolutament.
Sóc incapaç de veure que al mig de tot el dolentttttttttttttttttttttttttttttttttt, que em provoca és capaç també de matar cel.lules dolentes. De debó????????????????

Divendres a la tarda, la nit de divendres a dissabte, dissabte, la nit de dissabte a diumenge, diumenge...dels pitjors dies de la meva vida.
No tenir ni un segon de calma, no estar bé enlloc, aquí vomito, aquí no puc, aquí al lavabo, aquí no, ...una manera absolutament PATIDORA de viure aquestes hores.
Diumenge em vaig pesar: 3.5 kg, menys que divendres. Dilluns vaig començar a menjar.

Em sap greu , que llegiu aquest capítol. Però aixó forma part també de la meva realitat.
A tot aixó, ara, menjo una miqueta, amb la boca absolutament plena de fongs...i porto "descansant" si és pot dir així des del divendres.

Dic descansant, perque el meu cansament és tant gran que no marxa ni descansant. El que passa és que tampoc pots fer res més.
Els tres primers dies, no podia ni parlar de tant cansada.La familia s'ha instalat a casa meva per cuidar-me.

He anat millorant , però tant a poc a poc que costa tenir un moment de calma mental per procesar tot aixó.
No sé qué dir-vos.
Intentaré, buscar recursos dins meu, per afrontar el que vingui a partir de la visita que faré el proper dilluns 17 amb l'oncòloga, després de l'analítica.
No sé com està la meva sang, no sé com estaré jo dilluns vinent...
Simplement, tal i com va dir un dia el Punset: tot ha evolucionat molt, però la quimio continua siguent la cosa més ODIOSA que he fet, i que m'han posat mai...!!!

Bé, només volía treure un momentet el nas per aquí.
Cuideu-vos i segur que ja vindràn altres capítols més engrescadors!!!

Us ho dec.

La Lola

CAPÍTOL 94.........LA LOLA "QUIMIOSA"

Hola flors

Ahir vaig fer la primera de la nova quimio.
Va durar tres hores i mitja. Es veu, que a banda de provocar els efectes secundaris, t'han de vigilar, durant aquestes hores, perque pot fer reacció mentre te la posen. D'aixó no en tenía ni idea. Ja preguntaré quina reacció pot fer. De moment , ahir no en va fer.
Les tres hores i mitja, ja ho veieu amb les fotos que us afageixo a baix, estirada perque asseguda el dolor no em permet estar.hi tanta estona, amb estris per llegir, escriure, menjar, beure o estar conectada , tot damunt la tauleta enganxada a la butaca i les bossetes de líquid (7) que van baixant gota a gota. Quantes gotes deuen baixar?
Tot més o menys igual que sempre.
Ara fins el 17 amb analítica i metge.
Mentre tant, ahir va ésser una tarda vomitosa i nauseabunda, aquesta nit ha anat força bé fins les 3. I de 4 a 8 també, i ara dijous al matí només sóc una de les persones més cansades del planeta. Aquest famós cansament post-quimio, que ningú sap d'on vé, ni cap on va, ni que "dallonsos" n'hem de fer.
Hauren de vigilar la sang també, que no és descafeïni molt i ja està.
La sensació és estranya: com si fos una cosa nova, no sé si perque m'ho he agafat així , al cap i a la fí, és el procés normal, que en principi farà la meva malaltía.
Deu ésser que no m'ho esperava.
I és que sempre tenim expectatives. És inevitable. I les meves aquesta vegada, potser eren massa altes.
Bé, de moment, ja iniciat aquest nou cicle de quimio, no penso baixar-les.
Que el llistó sigui alt.
Que el salt sigui valent i que les expectatives algun día és compleixin.
Apa, vaig a passar la ressaca tant bé com sàpiga i el cos m'ho permeti.

Cuideu-vos.

La Lola "quimiosa"

Petons!!

CAPÍTOL 93.......... EL 60 %....

Hola flors

Avui he anat a l'Hotel Trueta, analítica, i metge.
Dijous, el dia dels resultats, vaig pensar que l'endemà ja tornaría a ésser jo. Tant ràpida com sempre!!!
Doncs, no: encara no sóc jo. Encara el cap se'n va una i una altra vegada cap el futur, oblidant-se d'aquest present que és el que he de viure tant intensament com em vingui de gust.
Qué voleu que us digui? Els tumors del fetge (4) han crescut, els dels pulmons, que si eren o no eren, SÓN i també han crescut, i el tumor que tinc a la L4 pinça la columna vertebral i per aixó tinc tant de dolor.
Ja veieu quin panorama!!!
Hem de canviar de quimio. Ara em posaràn, dimecres serà la primera CARBÓ-PLATÍ-GENSITAVINA, una quimio que té com efectes secundaris, els vòmits i problemes amb les defenses i les plaquetes a la sang.
Justament el meu punt més feble.
Bé m'hauré de mentalitzar, ésser molt curosa amb les analítiques, no deixar-me fer quimios amb els paràmetres de la sang massa justos, i coses com aquestes... i lluitar, lluitar i lluitar.
Jo ho faré fins esgotar totes les meves forces: aixó sí que us ho garanteixo.
Però ara mateix, el dijous abans de plorar molt, emprenyar-me, i altres coses, li vaig preguntar a l'oncòloga, QUÉ PASSA QUE AIXÓ DE LA METÀSTASI NO PARA MAI?
I ella em va dir: NO, PER DEFINICIÓ LA METÀSTASI BUSCA CONSTANMENT, SENSE PAUSA, CÈL.LULES BONES PER ATACAR-LES.
I aquesta quimio nova, li vaig dir, quins resultats té fins ara amb les persones que fa temps que se la posen?
UN 60 % RESPON AMB UNA RALENTITZACIÓ O PARADA PARCIAL DE LA METÀSTASI, I UN  40 % NO.


Amics, coneguts, estimats, "blogueros" tots plegats feu el que volgueu espelmes, incens, resar, parlar, pedres, aigua, energía, vibracions: EL QUE VOLGUEU. Però aquesta vegada jo vull ésser del 60 %.

N'ESTIC BEN FARTA DEL 40%!!!!!!!!!!!!!!!
Sempre ho sóc, i ara ja n'estic cansada
Vull el meu percentatge positiu, que ja em toca, no?
I vull que m'ajudeu. Podreu?

Segur que sí

Jo , poc a poc, torno a ésser la Lola, amb ganes de viure tranquilament aquest dia a dia, que malgrat tot, estic molt contenta de viure.
Us estimo molt.
Ja us explicaré aquests productes químics nous com és porten.
A veure si fan bondat.

Una abraçada quimioteràpica per tots.


La Lola

CAPÍTOL 92......... NECESITO TEMPS....

Hola  flors


Avui he anat amb l'oncòloga.
Els resultats no han anat prou bé.
I jo necesito temps per processar.ho tot.
Per tornar a ésser jo .
Deixeu-me aquest dia d'avui per emprenyar-me, plorar, pensar perquè sóc de l'altra tant per cent...no el qe para la metàstasi: l'altra , i tot aquest tipus de coses.
Demà serà un altre día.
Demà potser tornaré a ésser la Lola...

Avui no tinc pas forces.
Cuideu-vos.
Fins aviat

CAPÍTOL 91..................L'ESPERA...........

Hola flors

Bona nit

Em penso que és la primera vegada que escric al blog a aquesta hora.
Estic en espera...
Dimarts em vaig reunir amb els dos radiolegs que porten el meu cas.
Tenim 10 sessions amb un mínim de radioteràpia per fer i poder eliminar aquest dolor que pateixo des de les festes de Nadal. Però els efectes secundaris són una mica forts. Les probabilitats de que passin són d'un cinquanta per cent. Ells em van fer la seva exposició dels fets. I després em van preguntar qué volía fer jo.
Jo els hi vaig dir que volía esperar demà dijous que tinc oncòloga. I així estic...esperant.
Demà tindré els resultats dels marcadors tumorals i els resultats de les proves que m'han fet aquests díes.
Ara fa molt temps que no em feien proves i sempre els dos dies abans de saber els resultats, em costa molt de controlar el meu estat nerviós i anímic. Estic histèrica: la part racional deixa de funcionar, i el meu estat és realment així: d' esperar....
Esperar que tot surti bé, i que pogui fer el que vaig contestar als radiolegs quan em van preguntar qué volía fer:
FER UNES SESSIONS DE QUIMIO, CONTINUAR AMB LA MEDICACIÓ  I DONAR UNA OPORTUNITAT A QUE DESAPAREGUI EL DOLOR, SENSE HABER DE FER RADIOTERÀPIA AMB UNS EFECTES SECUNDARIS, QUE PODRIEN CONDICIONAR-ME LA MEVA QÜALITAT DE VIDA D'UNA MANERA IRREVERSIBLE.

Aixó és el que vull fer. Però aixó depent de com estigui el fetge, els pulmons, i altres minucies que demà sabrem.
ESPERO que tot vagi bé....
Ara mateix tot són dubtes i cabòries...
Ens hi passem moltes estones a la  nostra vida esperant...no trobeu?

Demà us diré....
Apa, bona nit flors

La Lola que espera

CAPÍTOL 90..........PUNTS I PUNTETS.......

Hola flors

Aquesta setmana, he tingut dentista, per mirar els efectes secundaris d'un dels medicaments de la "quimio", visita amb el ràdioleg, Tac abdominal, pulmonar i del fetge. Tac de simulació de radioteràpia, visita amb l'infermer de ràdio i ja està.
La propera setmana, tinc visita que hem posposat de dilluns a dijous amb la meva oncòloga, perque creiem que el Tac que va demanar ella no estarà informat el dilluns, i el dimarts visita amb el ràdioleg.
Tot aixó per veure, com està el cos i quina és l'estràtegia que hem de seguir a partir de ara.
Pel que fa a la meva personeta, continuo amb un descans gairebé absolut, amb bon estat d'ànim, i esperant la setmana vinent a veure què...i amb menys dolor, per sort!!!!
Pels que no heu fet mai radioteràpia, us preguntareu que és un Tac de simulació de radioteràpia.
Doncs estàs més o menys uns vint minutets, dins de la màquina del Tac, amunt i avall, i amb un llençol que et fan patinar d'un costat a l'altra del cos, i et marquen en el cos uns punts de tatuatge, que conjuntament amb d'altres coordenades, serveixen perque les radiacions siguin el més estrictament precises possibles.
Jo de punts d'aquests de tatuatge, en tinc 12.
Moltes vegades he pensat que a partir d'un d'aquests punts, podría fer-me algun dibuixet en algun lloc de la meva pell, per fer.ho tot plegat una mica mé divertit.
De possibilitats, en tinc, eh? Perque els 12 estàn molt ben repartidets.
Ja ho veurem...
Per altra banda aquesta setmana vinent és produirà una d'aquelles situacions, en la que has de decidir. Decidir, amb els elements que tens, eh? Perque de garanties no n'hi han gairebé cap en el món del càncer.
Fem radioteràpia per eliminar o tractar d'eliminar aquest gran dolor? O no? Perque no tenim cap garantía que els efectes secundaris a mig plaç siguin força lamentables?
Hi estic acostumada a prendre decisions, però sempre són dies durs de donar moltes voltes i juntament amb l'equip mèdic, evaluar.ho tot.
Crec que ja he prés una decisió, personalment. Però vull escoltar que m'han de dir la propera setmana.
Jo crec que abans de fer radioteràpia, intentaré provar si amb algunes sessions de quimio i continuant uns dies amb la medicació, podem treure aquest dolor de sobre, i tornar a planterjar-nos una vida amb un mínim de qüalitat.
No ho sé...ja ho veurem...també depend del resultat del fetge i els pulmons...

Mentre tant, flors, qui ho havia de dir!!! en faig uns altres de punts o puntets, més o menys ben fets: la mitja!!
Jo, la Lola, fent mitja!! No ho hagués dit mai.
Si és que al final tot és tracta de punts: de sutura, suspensius, de tatuatge, de mitja, de dolor...........punts que et lliguen a la vida i puntets que et lliguen als cors....

Mireu que fatal que ho faig:

Però m'ho passo bé, eh???

Quants punts em doneu per aquesta obra artesanal? Va......sigueu bons!!!

Petons i cuideu-vos: puntals meus!!

La Lola puntual

CAPÍTOL 89......2 MESOS...

Hola flors

Ahir el meu net Pau va fer 2 mesos!!!

62 dies!!!

1488 hores!!!

89.280 minuts!!!

5.356.800 segons!!!

Bé, ho deixem: jo sóc de lletres.

2 mesos amb una nova vida, a la que no puc deixar de contemplar, escoltar, mirar, ESTIMAR.

2 mesos d'àvia Lola.

2 mesos en el que día a día, el veig més gran, més rialler, més descobrint coses...

2 mesos de vida que em dona vida

2 mesos d'amor que em dona amor

2 dels mesos més especials de la meva vida.

En Pau, de moment és pacífic, trànquil, dorm, menga, somriu, plora, ...en fí el que fan totes les personetes petites.

I no és conscient de la càrrega de la vitamina VIDA, que li ha donat a la seva àvia.

Mira que ja en tinc de normal, però ara va sobrecarregada.

I m'encanta.

És com mirar el foc, o el mar, tot  junt i multiplicat per mil.lions de mil.lions: mirar-lo a ell és infinit.

SÍ, EM CAU LA BABA..... i qué?

Ja tinc baberos!!!!

Només per dir-vos que sóc feliç, i que aquests moments , són un regal que ja em fa ell, tant petit.

I aquesta inocència tant clara i neta, que tenen, que et toca aquella part tant profunda del cor i et fa sentir...plenament feliç, serenament feliç...en pau.

Estic intentant transmetre un sentiment, i això és molt difícil. Però segur que vosaltres m'enteneu.

T'estimo Pau.

I a tots vosaltres també.

L'amor sí que és un motor impressionant. No trobeu? 

Sigueu feliços blogaires, amics, coneguts i estimats desconeguts.

L'àvia Lola

CAPÍTOL 88.............. 15 DIES MÉS

Hola flors

Tal i com us vaig dir, en el capítol anterior, ahir dia 13 de gener, vaig parlar amb l'oncòloga.
Aquest repós absolut que estic fent, està donant resultats de moment. Molt petits, però anem fent.
I ella creu que val la pena de esgotar.ho una miqueta més.
Així que, tinc 15 dies més de contemplació hortizontal, en la majória dels moments, i fins el dia 23 en el que tinc un TAC i el 27 que aniré de visita i a veure que diu el TAC aquest.
Mentre tant, repós, gairebé absolut. Si tinc ganes de fer 5, he de fer 2. I coses d'aquest tipus. I continuem amb la medicació.
O sigui, que des de fa molt temps, no hauré estat tants dies sense fer quimio.
A veure, com va...sense la flor aquesta...

Pel que fa al meu estat mental, si li voleu dir així, només se m'han creuat els cables un parell de vegades.
Jo sempre dic, que el GRAN DOLOR, és el GRAN DOLOR, però que jo em trobo bé.
(És evidenment una manera de dir.ho)
No em pregunteu perquè, aquesta vegada, exceptuant aquests dos moments, no m'he enfonsat.
Em busco la vida, com puc, entre llegir, fer mitja (intentar.ho) , pensar, escriure, mirar la televisió (ara miro una sèrie que és diu CASTLE, (un escriptor una mica especial que ajuda a la polícia a resoldre casos), arreglo arxius del Cor, arxius de fotografíes, penso en qué faré quan pugui sortir i caminar...
Ja ho veieu......
A més tinc un amic que diu que és canviaría per mi!!!!!!!! JA JA JA
(Duraría 5 segons: té mal de cap, i s'ha de tancar 5 hores a casa seva) Però , en fí, ell ho diu en el sentit de "descansar". Es que està molt cansat, pobret!!!

Jo, la veritat, és de les époques que estic més descansada de la meva vida.
Bé, avui no us vull pas atabalar més.
Ja ho veieu, si no hi ha res de nou, 15 dies més de vacances.

En aquests 15 dies intentaré escriure alguna cosa que no tingui a veure amb les circumstàncies médiques....ja n'estic pensat més d'una...

Prepareu-vos, insensats!!!!!!!

Us estimo molt.

Cuideu-vos ......i descanseu tant o tant poc com us sembli oportú.

La Lola suuuuuuuuuuperrrrrrrrrrr   descansadaaaaaaaaaaaaaa....uf

CAPÍTOL 87..........................10 SOBRE 10

Hola flors

Ahir l'ambulància em va recollir a les 7 del matí i tres quarts d'hora més tard , ja era a l'Hotel, esperant per fer analítica.
La nit abans, i els tres dies abans d'aixó, van ésser patètics: vaig dormir com a molt 45 minuts, i el dolor és va convertir en un ésser malvat i que no podía fer fora del meu cos, i en els darrers instants ni del meu esperit.
Amb aquest estat d'ànim, doncs, assentada en una de les tres mil.lions de cadires DURES que hi deu haver a l'Hotel, vaig esperar amb més penes que treballs, fins a dos quarts de nou , hora en la que em van fer l'analítica.
Després, com si es tractés de pujar a l'Everest, les meves crosses, jo i el que em queda de "carcassa", vam anar cap a la cafetería. Vaig menjar una miqueta, i em vaig pendre unes 4 pastilles.
Fins a dos quarts d'onze del matí, hora en la que la meva oncòloga, em va rescatar d'una altre cadira DURA.
LLavors ella , que ahir no visitava, (va baixar expressament de la vuitena ), em va allotjar a la consulta número 9 d'Onco fins a la 1 del migdia.
Una de les coses que primer va fer, va ésser constatar en veu alta el meu estat horripilant, i l'altra, preguntar-me , sobre 10, quin dolor tenía. Jo tenía el 10, és clar.

(Fa una mica més de 4 anys, ja vaig tenir un episodi de dolor d'aquestes horroroses característiques, i llavors ja és feia. Tinc un dels tumors de la meva metàstasi òssea a la vértebra L4. Més o menys a la zona d'allà on seiem, pels que no esteu posats. I aquesta és la que em paralitza, i em fa més malt de tant en tant.
En aquell primer episodi, no vam assolir controlar el dolor amb medicaments, i vam fer radioteràpia analgésica. Ja és feia, vull dir, aixó de anar tota l'estona preguntant sobre 10 quin dolor tens. Deu ésser un protocol d'aquest que s'inventen ...)

Continuem.
La meva oncòloga, devant d'un 10 sobre 10, va demanar un "xute" ja en plan monumental de morfina, que em van posar al braç dret subcutàneament. Ella, primer em va posar la meitat del "xute" i com que després de mitja hora, sobre 10 encara tenía el 10, em va posar la resta.
Després, ja sempre amb cadira de rodes, em van portar a fer plaques de tota la columna, (surt la famosa L4 matxacada com una pera podrida) però la resta és veu dintre de la "normalitat" d'una persona que té el que tinc jo.
Va repassar les gammagrafíes darreres, la resonància, va anar a parlar an el ràdioleg, de la possibilitat d'irradiar analgésicament altra vegada la zona. És veu que tinc una  mica de marge, però depen dels budells.
Bé, sabeu que jo us ho explico tot amb molta senzillesa, però ara ve un tall que si  alguna persona és una mica més sensible del compte en aquests temes, que se l'estalvii.
Veureu, la radioteràpia, té el problema també dels efectes secundaris o colaterals. La zona a irradiar és a l'esquena, però la ràdio és posa per davant. LLavors els efectes secundaris i colaterals, són a tota la zona dels budells. De tal manera, que aquí, la Lola, quan ha d'anar al lavabo i no precisament a fer "pipí" , des de fa 4 anys no tinc  marge de maniobra: és Si o SIIIIII.
El problema és que s'irradiem ara, enlloc d'un SIIII, potser passaríem encara a graus més elevats d'incontinència.
Aquest és un problema que tenen un parell d'amigues meves, i creiu-me que ho passen i ho passem molt malament!!
En fí, aixó ho estant valorant.

LLavors em va reservar una habitació per avui a la vuitena de l'Hotel, per si després de posar-me una pauta de medicament  de 12 hores la cosa no millorava.
Avui, ara, a les 9 del matí, l'he de trucar, i valorarem qué fem i com han anat aquestes 12 hores, amb les meves amigues les pastilletes.
La pauta és forta, però encara hi ha marges que no em traspassat. Avui he dormit 6 hores seguides i quan estigui d'escriure aquest blog, em dedicaré a valorar si ingresso o no per curar aquest dolor.
Sería exactament aixó: un ingrés per controlar el dolor.
Ingrés que per altra banda, no he de fer necesàriament avui.
Ara estem concentrats en aixó, i quan ho tinguem sol.lucionat ja parlarem de com estant el fetge i els pulmons, i el TAC que encara em deuen, i la quimio que fa un mes que no posem i tot lo altra...

Per cert, ahir a la tarda, sobre un 10 era el 8.
Ara mateix , sobre un 10 també és el 8.
N'hi ha prou amb un 8?
No.
Heu tingut mai sobre 10 un 0?
Jo sí.
És la felicitat.
Sigueu feliços, i cultiveu 0.
No sempre son dolents, eh?
Qui ho havía de dir?

En fí, aquí la "NOTES ALTES" amb el cap emboirat de tantes pastilletes...
Petons per tots

La Lola

CAPÍTOL 86......... LES BONES IDEES

Hola flors

Al començament d'aquestes festes, em va semblar una bona idea, com que les darreres proves sortien estables, demanar vacances d'Hotel Trueta, fins el dia 9 de gener, demà.
A mí, ja em sol passar això amb les bones idees: de vegades no ho són gaire.
El cas és, que tal i com us vaig dir en el capítol 85, ha sigut practicament un mes de passar-lo a l'Hotel Bisbal, o sigui a casa meva, amb algunes petites sortides, amb croses i carregada de top tipus d'estupefaents.
UNA EXPERIÈNCIA NOVA!!!
No sé perquè, la moral de la tropa no ha baixat gaire.
He estat en contacte amb la meva oncòloga, demà ens veurem i a veure com sol.lucionem tota aquesta situació.
Sortir al carrer ha sigut complicat: Primer perque la meva experiència amb croses és nul.la, i un cop a casa, ja no sé que em feia més malt, si la part de dalt del cos, de la força que has de fer, o la part de baix, que és la que em fa malt de veritat.
Després, el personal, que per aquestes dates està molt solidari: i et mira amb cara de : SÍ QUE ESTÀ FOTUDA AQUESTA!!!!
                                 ..................................................................................
Diuen que hem de fer propòsits per aquest any que comença. Jo, que els faig a curt termini, en tinc uns quants pel que fa a la meva situació médica:

Vull, si aconsseguim anar mantenint la malaltía, fer pauses de quimio, potser no d'un mes, però del que se'ns permeti, controlant el gran dolor que aquestes pauses em provoquen.
Hi ha una unitat de dolor a l'Hotel Trueta, a la que vull proposar d'anar. No puc anar a darrera al dolor: quan el tinc, reacciono. I crec que hauría d'ésser al revés. En tot cas , hi ha gent especialitzada i vull que m'ajudin.
Aixó de patir, com menys millor.
Creieu-me, desgasta moltíssim tant dolor.
Després, també vull que em facin el TAC d'una vegada. Ara portem, com un mes d'endarariment en aquesta prova.
A veure, com estàn el fetge i els pulmons. Tampoc sé dels marcadors tumorals des de fa dies, i m'agradaría saber com han passat les vacances. Si m'han de fer radioteràpia per treure el dolor que tinc actualment, doncs ja podem començar!!!
I continuar posant pals a les rodes per veure si podem anar fent la viu-viu...
                          ................................................................................................

Pel que fa a l'Hotel Bisbal, han sigut uns dies, pacífics, en els  que m'ha donat per tornar a llegir: els reis m'han portat tres o quatre llibres, veure programes de cuina a televisió: tots!!!!!!! Els masters, els tops, aquí , allà, i per damunt de tot, veure creixer al meu net, estar amb la meva família i fer aquelles coses tant típiques i tópiques que de vegades per les circumstàncies, tenen un sentit especial.

Menjar, el que és diu menjar, he menjat poc, perque amb tanta pastilleta, no ve molt de gust. Ara , la cara, amb tanta cortisona, té una aparença de que m'he engulit la meitat dels torrons d'aquestes festes.
Tant se val!!!

Espero tenir més bones idees i que em vagin més bé que aquesta vegada, i tampoc siguem pesimistes!!!, mireu quina paella, em vaig menjar , ja amb dolor, just abans de les festes, amb una amiga que tinc que de tant en tant, també té alguna bona idea!!!

Ja us diré com posem el punt i seguit a tot aquest episodi nadalenc.
Sigueu feliços, guariu-vos del dolor, i mengeu alguna paella de tant en tant....  i fins el 87 a veure que diu el personal de l'Hotel Trueta, després de Nadal.



La Lola