Hola flors
Ahir dilluns, vaig tornar a tenir oncòloga.
Les noticies, no són pas per tirar coets.
Resulta que després d'aquesta tercera quimio, i tal i com va passar a la segona, els marcadors haurien de baixar. Però no va ésser així. Al contrari, van pujar una miqueta.
Aixó d'una banda és una no bona notícia médica, i moralment és com una bofetada. Després d'aquestes quimios tant brutals, els "locos" aquests de marcadors meus, no els hi afecta.
És desmoralitzador, de debò.
Ara, demà torno a fer quimio, i després ens veurem el dia 3 amb l'oncòloga, amb resultats de T:A:C:, Gamma i analítica, a veure que trobem per aquí dins.
Jo m'he agafat el día per autoflagelar-me una miqueta, i a partir de demà no penso pensar.hi fins el dia 3. Aquest és al menys, el propòsit.Ja ho veieu, és el que em va dir ahir l'oncòloga: el meu cos ha de lluitar en dos bàndols: d'una banda la quimio i els seus efectes secundaris, que a mi pesonalment m'afectem molt, i de l'altra, la malaltia, que a part del tumor al fetge, la metàstasi óssea, provoca també dolor, cansament, i debilitació de les defenses del cos.
Davant de tot aquest panorama, només em queda dir-vos que endavant!!!!! a lluitar tant com és pugui i a viure cada coseta i cada instant amb serenor i confiança, en que algun dia el meu sistema corporal deixi de posar tanta oposició a curar-se.
Carai, fes.me cas d'una vegada!!
Que tossut!
En fi, sigueu feliços i menjeu perdiços.
Ptons
La Lola
dimarts, 11 de desembre del 2012
divendres, 23 de novembre del 2012
CAPÍTOL 41. SETMANA CAÒTICA
Hola flors
En primer lloc dir-vos que en aquest mes he tingut una setmana foça "normal" de les que més bé m'he trobat.
El dilluns 19 de Novembre, vaig tenir oncòloga. La bona notícia és que els marcadors, em van baixar de 770 a 620. Pel que fa a l'estat general, tornava a tenir una anèmia força important, i els globus blancs també per terra. (És que no m'agrada discriminar, i si els vermells estàn fotuts, doncs que menys que els blancs també acompanyin)
En conclusió, el dia 20, vampira total amb dos bosses més de sang. El dia 21 que era el meu aniversari, descans, i el 22 quimio de 8 bosses.
La qüestió és que tot aixó ja està fet. I que ara, avui en concret la meva mare ja torna a casa, que ha estat 3 dies ingressada a l'Hospital de Palamós. Diguem que el dia del meu aniversari, va ésser un dia mogudet. Per un moment a la meva familia, va regnar el caos. El meu pare que està malalt i no pot estar sol, la meva mare a l'Hospital i jo sense poder fer gran cosa, perque l'endema tenía "quimio".
Qué ho fa, que hi ha moments a la vida que sembla que tots els astres s'ajuntin per caure per sobre de la teva familia, que tot plegat sembla que no t'en podràs sortir.
Després ve la pausa, la reflexió i el sol.lucionar les coses, amb l'ajuda de tanta gent que et fa costat, que pots comptar amb ells de múltiples i diferents maneres, i amb moltes i diverses intensitats. Cadascú en el seu lloc, sembla un ball de amistat, solidaritat i disponiblitat, amb senzillesa i respecte.
Gràcies a tots.
Ara tot està més calmat, i de mica en mica anirem fent. Que suposo que així és com va a la vida, sense grans escàndols, tot a poc a poc i de mica en mica.
Una abraçada molt forta a tots.
La Lola
En primer lloc dir-vos que en aquest mes he tingut una setmana foça "normal" de les que més bé m'he trobat.
El dilluns 19 de Novembre, vaig tenir oncòloga. La bona notícia és que els marcadors, em van baixar de 770 a 620. Pel que fa a l'estat general, tornava a tenir una anèmia força important, i els globus blancs també per terra. (És que no m'agrada discriminar, i si els vermells estàn fotuts, doncs que menys que els blancs també acompanyin)
En conclusió, el dia 20, vampira total amb dos bosses més de sang. El dia 21 que era el meu aniversari, descans, i el 22 quimio de 8 bosses.
La qüestió és que tot aixó ja està fet. I que ara, avui en concret la meva mare ja torna a casa, que ha estat 3 dies ingressada a l'Hospital de Palamós. Diguem que el dia del meu aniversari, va ésser un dia mogudet. Per un moment a la meva familia, va regnar el caos. El meu pare que està malalt i no pot estar sol, la meva mare a l'Hospital i jo sense poder fer gran cosa, perque l'endema tenía "quimio".
Qué ho fa, que hi ha moments a la vida que sembla que tots els astres s'ajuntin per caure per sobre de la teva familia, que tot plegat sembla que no t'en podràs sortir.
Després ve la pausa, la reflexió i el sol.lucionar les coses, amb l'ajuda de tanta gent que et fa costat, que pots comptar amb ells de múltiples i diferents maneres, i amb moltes i diverses intensitats. Cadascú en el seu lloc, sembla un ball de amistat, solidaritat i disponiblitat, amb senzillesa i respecte.
Gràcies a tots.
Ara tot està més calmat, i de mica en mica anirem fent. Que suposo que així és com va a la vida, sense grans escàndols, tot a poc a poc i de mica en mica.
Una abraçada molt forta a tots.
La Lola
dissabte, 10 de novembre del 2012
CAPÍTOL 40. LA LLUITA I LA BELLESA
Hola flors
Estic sortint poc a poc de la bombolla de després de la "quimio".
S'ha fet difícil aquesta vegada. I de vegades és fa difícil també sortir al carrer.Jo tinc una facilitat natural per veure PERSONES. Passejo , parlo, em comunico amb PERSONES. No veig si son güapes, lletges, grasses o primes...Jo en els moments de debilitat estic cansada de la qüantitat de gent que no em veu quan surto de casa. I més que no veure'm , no em miren. Perquè són incapaços de veure la Lola, veuen la malaltía i potser la mort, i això els espanta i com tot el que els espanta, fan veure que no existeix.
No és cap retret , de debó...
Amb els anys que fa que estic malalta, he vist de tot. I entenc que tothom té les seves capacitats per fer front a les coses. I hi ha gent que les té molt limitades.
No dono mai consells, però a aquestes alçades, que més dona!!!!
Aquí en teniu un:
Voleu bellesa més gran que la lluita d'una persona per viure? Que l'esforç per caminar, respirar, mirar, estimar, amb un filet d'il.lusió que encara queda?
Voleu bellesa més gran que el somriure de tots els nen calvets que han fet del seu coratge una lliçó de vida per a tothom?
Voleu bellesa més gran que l'amor?
I us conformeu amb menys? Amb la superficialitat de la correcció i la bellesa i les coses perfectes, en el meu món de mentida perfecte?
Bé és una opció. Però sigueu valents, i no per a mí. Jo tinc massa personalitat per deixar de fer el que he fet tota la vida: viure a la MEVA MANERA.
Per vosaltres....per la gran qüantitat de persones especials que us perdeu de coneixer.
Mireu als ulls als malalts, a la mort, perque aixó és mirar als ulls a l'amor i a la vida.
Bé ja n'hi ha prou!!!!
La bombolla ha sigut espectacular. Jo crec que m'he passat 6 dies, en contemplació total: estirada amb els ulls tontos mirant al sostre i pastilla va pastilla ve, herbe va , herbe ve, injecció va, injecció ve, i anar fent.
Poc a poquet, veus la llum i apa, aixeques el caparró i fas alguna coseta.
Bé, el cas és , que ja en tinc una altra. A veure si fa efecte i tot va bé.
Us estimo molt. Cuideu-vos i sigueu persones miradores d'ulls.
La Lola
Estic sortint poc a poc de la bombolla de després de la "quimio".
S'ha fet difícil aquesta vegada. I de vegades és fa difícil també sortir al carrer.Jo tinc una facilitat natural per veure PERSONES. Passejo , parlo, em comunico amb PERSONES. No veig si son güapes, lletges, grasses o primes...Jo en els moments de debilitat estic cansada de la qüantitat de gent que no em veu quan surto de casa. I més que no veure'm , no em miren. Perquè són incapaços de veure la Lola, veuen la malaltía i potser la mort, i això els espanta i com tot el que els espanta, fan veure que no existeix.
No és cap retret , de debó...
Amb els anys que fa que estic malalta, he vist de tot. I entenc que tothom té les seves capacitats per fer front a les coses. I hi ha gent que les té molt limitades.
No dono mai consells, però a aquestes alçades, que més dona!!!!
Aquí en teniu un:
Voleu bellesa més gran que la lluita d'una persona per viure? Que l'esforç per caminar, respirar, mirar, estimar, amb un filet d'il.lusió que encara queda?
Voleu bellesa més gran que el somriure de tots els nen calvets que han fet del seu coratge una lliçó de vida per a tothom?
Voleu bellesa més gran que l'amor?
I us conformeu amb menys? Amb la superficialitat de la correcció i la bellesa i les coses perfectes, en el meu món de mentida perfecte?
Bé és una opció. Però sigueu valents, i no per a mí. Jo tinc massa personalitat per deixar de fer el que he fet tota la vida: viure a la MEVA MANERA.
Per vosaltres....per la gran qüantitat de persones especials que us perdeu de coneixer.
Mireu als ulls als malalts, a la mort, perque aixó és mirar als ulls a l'amor i a la vida.
Bé ja n'hi ha prou!!!!
La bombolla ha sigut espectacular. Jo crec que m'he passat 6 dies, en contemplació total: estirada amb els ulls tontos mirant al sostre i pastilla va pastilla ve, herbe va , herbe ve, injecció va, injecció ve, i anar fent.
Poc a poquet, veus la llum i apa, aixeques el caparró i fas alguna coseta.
Bé, el cas és , que ja en tinc una altra. A veure si fa efecte i tot va bé.
Us estimo molt. Cuideu-vos i sigueu persones miradores d'ulls.
La Lola
dimecres, 31 d’octubre del 2012
CAPÍTOL 39. L'HIVERNACIÓ
Hola flors
Es veu que la sang al final era bona perque aquest matí m'han fet la quimio.
3 hores enxufada a la maquineta. Amb dos fàrmacs nous per fer matança a veure si "fotem" a l'inquilí del fetge i de passada als dels ossos, un medicament nou pels vòmits i unes injeccions per veure si aquesta línea defensiva li augmentem la eficàcia.
Estic contenta perque tinc ganes de lluitar i poder fer la quimio avui és el primer pas.
Ara hivernaré uns quants dies perque tot vagi bé, i a esperar.
Gràcies a tots per la vostra energia.....els vostres poemes....les vostres pedres....les vostres espelmes...i en definitiva el vostre amor...que flueix i m'ajuda a lluitar.
Tinc una amiga que cada vegada que li dic gràcies, s'enfada...bé, no s'enfada...simplement arronça el nas.
A mi és una paraula que amb senzillesa m'agrada dir-la, però per damunt de tot m'agrada sentir-la: l'agraïment.
De cor, gràcies a tots.
La Lola hivernada
Es veu que la sang al final era bona perque aquest matí m'han fet la quimio.
3 hores enxufada a la maquineta. Amb dos fàrmacs nous per fer matança a veure si "fotem" a l'inquilí del fetge i de passada als dels ossos, un medicament nou pels vòmits i unes injeccions per veure si aquesta línea defensiva li augmentem la eficàcia.
Estic contenta perque tinc ganes de lluitar i poder fer la quimio avui és el primer pas.
Ara hivernaré uns quants dies perque tot vagi bé, i a esperar.
Gràcies a tots per la vostra energia.....els vostres poemes....les vostres pedres....les vostres espelmes...i en definitiva el vostre amor...que flueix i m'ajuda a lluitar.
Tinc una amiga que cada vegada que li dic gràcies, s'enfada...bé, no s'enfada...simplement arronça el nas.
A mi és una paraula que amb senzillesa m'agrada dir-la, però per damunt de tot m'agrada sentir-la: l'agraïment.
De cor, gràcies a tots.
La Lola hivernada
diumenge, 28 d’octubre del 2012
CAPÍTOL 38. L'ANALÍTICA PATÈTICA
Hola flors
Aquest dijous vaig tenir oncòloga, amb resultat de Tac i Analítica.
El Tac, vaig estrenar una màquina nova, i a quin preu!!! A banda de tenir els tumors que tenía als ossos una mica més "emprenyats" del que és normal, ara tinc un tumor nou al fetge.
Pel que fa a l'analítica, era patética: anèmia i les defenses, sense defenses. És a dir vaig sortir de casa a les 8 del matí i vaig tornar a les 6 de la tarda. Resultat de tot plegat: Transfusió de 2 bosses de sang, i quimio més forta que intentarem fer el proper dimecres per veure si al menys matem el tumor del fetge. Degut a tot aixó us faig les següents consideracions:
1. Tothom que em possi espelmes o ciris en algún lloc normalment religiós, que no les compri als "xinos" si us plau, que no funcionen! Ajudeu-me una miqueta!!!!
2. Tothom que és donant de sang, que s'alimenti força i és cuidi molt, pèrque tinc moltes possibilitats de rebre sang cada vegada que hagi de fer "quimio", al menys que estigui en bon estat.
3. Només porto una quimio del bitter kas, i ja estic així, imagineu-vos amb les 2 properes sessions, en les que m'han afegit 2 poductes més per fer matances al fetge!!
4. Estic serena, perque tot plegat ja sembla una repetició de la jugada: Ja li vaig dir a l'oncòloga "Vull un regal de Nadal", que n'estic fins els nassos de que m'assegui davant teu i només em donguis males notícies!!
5. No penso dimitir. Donaré guerra fins al final.
6. I si el final és aprop, que m'enganxi contenta i preparada!
i 7 que és el meu número, no us espanteu, jo ho estic a estones peró...la vida és així...dura , maca, plena d'obstacles i val la pena intentar saltar-los tots.
A veure si dimecres podem començar a lluitar amb aquest visitant hepàtic i el fotem fora.!!!
Sigueu feliços i menjeu perdiços.
I envieu-me bones vibracions que de dolentes ja n'hi han prou a l'ambient.
Petons i abraçades
La Lola
Aquest dijous vaig tenir oncòloga, amb resultat de Tac i Analítica.
El Tac, vaig estrenar una màquina nova, i a quin preu!!! A banda de tenir els tumors que tenía als ossos una mica més "emprenyats" del que és normal, ara tinc un tumor nou al fetge.
Pel que fa a l'analítica, era patética: anèmia i les defenses, sense defenses. És a dir vaig sortir de casa a les 8 del matí i vaig tornar a les 6 de la tarda. Resultat de tot plegat: Transfusió de 2 bosses de sang, i quimio més forta que intentarem fer el proper dimecres per veure si al menys matem el tumor del fetge. Degut a tot aixó us faig les següents consideracions:
1. Tothom que em possi espelmes o ciris en algún lloc normalment religiós, que no les compri als "xinos" si us plau, que no funcionen! Ajudeu-me una miqueta!!!!
2. Tothom que és donant de sang, que s'alimenti força i és cuidi molt, pèrque tinc moltes possibilitats de rebre sang cada vegada que hagi de fer "quimio", al menys que estigui en bon estat.
3. Només porto una quimio del bitter kas, i ja estic així, imagineu-vos amb les 2 properes sessions, en les que m'han afegit 2 poductes més per fer matances al fetge!!
4. Estic serena, perque tot plegat ja sembla una repetició de la jugada: Ja li vaig dir a l'oncòloga "Vull un regal de Nadal", que n'estic fins els nassos de que m'assegui davant teu i només em donguis males notícies!!
5. No penso dimitir. Donaré guerra fins al final.
6. I si el final és aprop, que m'enganxi contenta i preparada!
i 7 que és el meu número, no us espanteu, jo ho estic a estones peró...la vida és així...dura , maca, plena d'obstacles i val la pena intentar saltar-los tots.
A veure si dimecres podem començar a lluitar amb aquest visitant hepàtic i el fotem fora.!!!
Sigueu feliços i menjeu perdiços.
I envieu-me bones vibracions que de dolentes ja n'hi han prou a l'ambient.
Petons i abraçades
La Lola
dissabte, 6 d’octubre del 2012
CAPÍTOL 37. LA QUIMIO DEL BITTER KAS
Hola flors
Aquest dijous, vaig començar LA QUIMIO la del Bitter Kas, vaja! És de color vermell...
En fí el dia va començar fort. A les 8 del matí ja era al Trueta. a l' I.C.O. concretament. Punxadeta amb contrast, 20 minuts espera, treure sang, 20 minuts espera, un altre contrast i maquina d'entrepà (Gammagrafía) damunt al cor, 15 minuts. PROVA DEL COR PER FER LA QUIMIO.
LLavors esmortzar, i cap a la metgesa. La prova de resistència del cor : perfecte. Ara t'explico com t'has de pendre tots els medicaments que serveixen per paliar els efectes secundaris de la QUIMIO.
Bé, n'hi han dos d'aquests medicaments que al mateix temps també tenen efectes secundaris: en recceptarem 2 més, per els efectes secundaris dels efectes sencundaris.
Jo pregunto; aquesta QUIMIO és la del Bitter Kas de tota la vida? La que ja feiem fa 14 anys, quan vaig tenir l'altre càncer? Resposta : Sí.
Ja ho deia l'Eduard Punset quan va tenir càncer: Tot ha evolucionat molt peró, la QUIMIO continua siguent la malaïda cosa, que et pot curar peró al mateix temps et deixa fet "caldo" igual que 14 anys enrera.
Surto del metge i em programem la QUIMIO i el ZOMETA, al cap de 90 minuts. La LLiga (Fundació Oncolliga Girona) té 2 pisos-llar al Sant Ponç. Me n'hi vaig a descansar per estar ben tranquileta. La veritat és que ho aconsegueixo força.
Entro a la QUIMIO amb 45 minuts de retard. M' agrada que els malalts estiguin de bon humor a l' Hospital de Día, peró dijous, li va donar a una malalta per explicar acudits en un to de veu que feia posar els pels de punta, pel volum i per les rialles, ambs 2 "acompanyants" que no sé que hi feien , perque l'Hospital de Día no està preparat per portar "acompanyants", en fí.....to un panorama...
Passa la QUIMIO ( 2 hores) i cap a casa.
A partir d'aquí, tots els que n'heu fet ja us ho imagineu:
És com tenir un ALIEN dins el cos. Nàusees, vòmits, malestar, un cansament insuportable, manca de gana, i de ganes, i rés ...anar fent...
Si només fos aquesta, rés, peró és que porto més de 2 anys, experimentant amb QUIMIOS i tractaments diferents que no han anat bé. Rés, que estic una mica cansadeta.
La bona notícia és que de moemnt tinc molt menys dolor.
I també que a partir de dilluns o dimarts, hi ha una despesa que em farà que la meva economía vagi millor:
JA NO HAURÉ DE MENESTER XAMPÚ NI CREMA SUAVITZANT!!!!! perquè ja no tindré cabell.
Dintre de tot, no estic pas malament. Sé que aquest és el camí que em toca. I tinc fe en que tot vagi bé, malgrat estigui espantada i cansada.
Hi ha tantes persones que em doneu força, que no tinc cap dret a queixar-me. I jo puc lluitar, per tots aquells que no han tingut l'oportunitat de fer.ho. Sería de molt desagraïda, no fer.ho.
Us estimo molt.
Gràcies.
La Lola calveta.
Aquest dijous, vaig començar LA QUIMIO la del Bitter Kas, vaja! És de color vermell...
En fí el dia va començar fort. A les 8 del matí ja era al Trueta. a l' I.C.O. concretament. Punxadeta amb contrast, 20 minuts espera, treure sang, 20 minuts espera, un altre contrast i maquina d'entrepà (Gammagrafía) damunt al cor, 15 minuts. PROVA DEL COR PER FER LA QUIMIO.
LLavors esmortzar, i cap a la metgesa. La prova de resistència del cor : perfecte. Ara t'explico com t'has de pendre tots els medicaments que serveixen per paliar els efectes secundaris de la QUIMIO.
Bé, n'hi han dos d'aquests medicaments que al mateix temps també tenen efectes secundaris: en recceptarem 2 més, per els efectes secundaris dels efectes sencundaris.
Jo pregunto; aquesta QUIMIO és la del Bitter Kas de tota la vida? La que ja feiem fa 14 anys, quan vaig tenir l'altre càncer? Resposta : Sí.
Ja ho deia l'Eduard Punset quan va tenir càncer: Tot ha evolucionat molt peró, la QUIMIO continua siguent la malaïda cosa, que et pot curar peró al mateix temps et deixa fet "caldo" igual que 14 anys enrera.
Surto del metge i em programem la QUIMIO i el ZOMETA, al cap de 90 minuts. La LLiga (Fundació Oncolliga Girona) té 2 pisos-llar al Sant Ponç. Me n'hi vaig a descansar per estar ben tranquileta. La veritat és que ho aconsegueixo força.
Entro a la QUIMIO amb 45 minuts de retard. M' agrada que els malalts estiguin de bon humor a l' Hospital de Día, peró dijous, li va donar a una malalta per explicar acudits en un to de veu que feia posar els pels de punta, pel volum i per les rialles, ambs 2 "acompanyants" que no sé que hi feien , perque l'Hospital de Día no està preparat per portar "acompanyants", en fí.....to un panorama...
Passa la QUIMIO ( 2 hores) i cap a casa.
A partir d'aquí, tots els que n'heu fet ja us ho imagineu:
És com tenir un ALIEN dins el cos. Nàusees, vòmits, malestar, un cansament insuportable, manca de gana, i de ganes, i rés ...anar fent...
Si només fos aquesta, rés, peró és que porto més de 2 anys, experimentant amb QUIMIOS i tractaments diferents que no han anat bé. Rés, que estic una mica cansadeta.
La bona notícia és que de moemnt tinc molt menys dolor.
I també que a partir de dilluns o dimarts, hi ha una despesa que em farà que la meva economía vagi millor:
JA NO HAURÉ DE MENESTER XAMPÚ NI CREMA SUAVITZANT!!!!! perquè ja no tindré cabell.
Dintre de tot, no estic pas malament. Sé que aquest és el camí que em toca. I tinc fe en que tot vagi bé, malgrat estigui espantada i cansada.
Hi ha tantes persones que em doneu força, que no tinc cap dret a queixar-me. I jo puc lluitar, per tots aquells que no han tingut l'oportunitat de fer.ho. Sería de molt desagraïda, no fer.ho.
Us estimo molt.
Gràcies.
La Lola calveta.
dilluns, 1 d’octubre del 2012
CAPÍTOL 36. TARRAGONA
Hola flors
Ja ha passat un mes.
Avui després d' un mes de vacances, simbòliques i reals, perque vaig marxar una setmana cap a la Costa Daurada, he anat a l'oncòloga.
La veritat és que en el decurs d'aquest mes, no m'he pas trobat millor, i malgrat els "mimitos" que m'han fet per Tarragona, el dolor no ha pas millorat.
Aixó , més la meva pedua de pes i gana, ja m'hauria de haber "mosquejat", peró és que jo sóc així: de vegades sembla que baixo de la figuera.
Rés , flors, que aquesta setmana començo la QUIMIO amb majúscules. D'aquí poquetes setmanes tindreu l'honor de veure'm "calveta" "pelona" o com li volgueu dir.
Faré 1 setmana de cada 3. Teóricament passaré 1 setmana malament i 2 bé. Peró com que ja porto uns anyets lluitant i tastant quimios orals, per la vena i tractaments hormonals varis, no sabem encara qué decidirà fer el meu cos.
Ja ho veieu, tracto tan i tant bé els meus 14 visitants que no solament no volen marxar , no!!!!! a més a més han decidit tocar-me els nassos. Avui els marcadors s'han enfilat fins a 608 i aixó més el dolor, són les 2 determinants de decidir fer la QUIMIO.
Avui no trobareu en aquestes ratlles el meu sentit del humor "especial" amb el que sovint m'agafo les coses.
La veritat és que necesito unes hores per païr tota aquesta informació. Ja tornarà...De moment em deixo anar una miqueta, ploro una miqueta més, m'emprenyo i demà....serà un altre dia.
Apa cuideu-vos
Ja ha passat un mes.
Avui després d' un mes de vacances, simbòliques i reals, perque vaig marxar una setmana cap a la Costa Daurada, he anat a l'oncòloga.
La veritat és que en el decurs d'aquest mes, no m'he pas trobat millor, i malgrat els "mimitos" que m'han fet per Tarragona, el dolor no ha pas millorat.
Aixó , més la meva pedua de pes i gana, ja m'hauria de haber "mosquejat", peró és que jo sóc així: de vegades sembla que baixo de la figuera.
Rés , flors, que aquesta setmana començo la QUIMIO amb majúscules. D'aquí poquetes setmanes tindreu l'honor de veure'm "calveta" "pelona" o com li volgueu dir.
Faré 1 setmana de cada 3. Teóricament passaré 1 setmana malament i 2 bé. Peró com que ja porto uns anyets lluitant i tastant quimios orals, per la vena i tractaments hormonals varis, no sabem encara qué decidirà fer el meu cos.
Ja ho veieu, tracto tan i tant bé els meus 14 visitants que no solament no volen marxar , no!!!!! a més a més han decidit tocar-me els nassos. Avui els marcadors s'han enfilat fins a 608 i aixó més el dolor, són les 2 determinants de decidir fer la QUIMIO.
Avui no trobareu en aquestes ratlles el meu sentit del humor "especial" amb el que sovint m'agafo les coses.
La veritat és que necesito unes hores per païr tota aquesta informació. Ja tornarà...De moment em deixo anar una miqueta, ploro una miqueta més, m'emprenyo i demà....serà un altre dia.
Apa cuideu-vos
dilluns, 3 de setembre del 2012
CAPÍTOL 35. CONTINÚA LA LLUITA
Hola flors
Avui he tingut oncòleg. Per compensar la darrera vegada , que eren tres, avui la meva oncòloga feia les visites tota sola.
Quan entro a la consulta, el primer que veig, és la meva analítica damunt la taula. I en aquest foli hi ha una xifra que sobresurt : la dels marcadors tumorals. Aixó vol dir que la Lola el primer que fa quan entra, és mirar el foli i el nombre màgic. I per fí bones notícies: aquesta vegada ens hem parat a 416!!!!!. No m'han pujat. Per fí sembla que tots els esforços que estem fent en aquest tractament hormonal tan pesat té alguna recompensa. Em conformo amb que no vagin cap a dalt. Que és quedin a tocar de terra, que els necessito aprop. Pel que fa a la gammagrafía ara tinc 14 visitants. N'ha nascut un altre a la costella número 7. Qué voleu que us digui? El 13 tampoc és un número que m'agradi massa. Hi ha una altre bona notícia: dels 14 tumors n'hi ha 7 que estàn adormits: com els volcans d'Olot. Jo tenia un amic poeta que és deia Joan Casellas, i em va fer un poema que parlava de la Dolors i els volcans adormits...i avui he pensat en ell.
Els altres 7 tumors, tenen una mica de mala llet. Bé no tot havien d'ésser bones notícies, que m'acostumo malament!!
Qué hi farem, són guerrillers. Ja em va bé una mica de guerra, amb la que està queient.
En definitiva, fa anys, quan vaig començar amb tot aixó del càncer, vaig decidir que totes les bones notícies, per petites que fossin, les celebraría i així ho he fet: he anat a esmortzar i a passar una bona estona amb la meva filla. La millor companyía per un día que no ha estat gens malament...
Continua la lluita, peró un petit descans pel guerrer, s'agraiex.
El dia 1 d'octubre tornarem a la batalla.
Fins llavors, sí , hi haurà tractaments, hi haurà dolor, hi haurà cansament, (tinc les defenses baixes perque no menjo), hi hauràn una pila de petites coses, peró també hi haurà una pila de petites coses bones...
Bona nit.
Petonets
La Lola
Avui he tingut oncòleg. Per compensar la darrera vegada , que eren tres, avui la meva oncòloga feia les visites tota sola.
Quan entro a la consulta, el primer que veig, és la meva analítica damunt la taula. I en aquest foli hi ha una xifra que sobresurt : la dels marcadors tumorals. Aixó vol dir que la Lola el primer que fa quan entra, és mirar el foli i el nombre màgic. I per fí bones notícies: aquesta vegada ens hem parat a 416!!!!!. No m'han pujat. Per fí sembla que tots els esforços que estem fent en aquest tractament hormonal tan pesat té alguna recompensa. Em conformo amb que no vagin cap a dalt. Que és quedin a tocar de terra, que els necessito aprop. Pel que fa a la gammagrafía ara tinc 14 visitants. N'ha nascut un altre a la costella número 7. Qué voleu que us digui? El 13 tampoc és un número que m'agradi massa. Hi ha una altre bona notícia: dels 14 tumors n'hi ha 7 que estàn adormits: com els volcans d'Olot. Jo tenia un amic poeta que és deia Joan Casellas, i em va fer un poema que parlava de la Dolors i els volcans adormits...i avui he pensat en ell.
Els altres 7 tumors, tenen una mica de mala llet. Bé no tot havien d'ésser bones notícies, que m'acostumo malament!!
Qué hi farem, són guerrillers. Ja em va bé una mica de guerra, amb la que està queient.
En definitiva, fa anys, quan vaig començar amb tot aixó del càncer, vaig decidir que totes les bones notícies, per petites que fossin, les celebraría i així ho he fet: he anat a esmortzar i a passar una bona estona amb la meva filla. La millor companyía per un día que no ha estat gens malament...
Continua la lluita, peró un petit descans pel guerrer, s'agraiex.
El dia 1 d'octubre tornarem a la batalla.
Fins llavors, sí , hi haurà tractaments, hi haurà dolor, hi haurà cansament, (tinc les defenses baixes perque no menjo), hi hauràn una pila de petites coses, peró també hi haurà una pila de petites coses bones...
Bona nit.
Petonets
La Lola
divendres, 24 d’agost del 2012
CAPÍTOL 34. LA GUERRA
Hola flors
Aquesta ha sigut una setmana molt pesada!!!
El cor m'ha anat a 300 per hora, la gana m'ha desaparegut del mapa, i les begudes vitamíniques s'han convertit en les meves aliades davant de tanta suor...
Just avui he vist un reportatge al Canal 33 i m'ha anat molt bé. És diu n"Viure el càncer" i el trobareu al TV3 a la carta, sense cap problema.
De vegades els malalts de càncer tenim la sensació i la creença, de que no podem enfonsar-nos , que si ho fem , la malaltia ens castigarà i és farà més forta i nosaltres més dèbils.
Ho dic perque ho he compartit amb d'altres malalts i tots alguna vegada l'hem tinguda aquesta sensació. Com que sembla que el que tenim amb el càncer és una guerra de a veure qui pot més, sentim que la perdem perque estem molt i molt fluixos i tobets...
Així és com he estat jo aquesta setmana, per moltes circumstàncies. I així és com m'he sentit. I el reportatge del 33 m'ha recordat que hi ha dies per tot, fins i tot per sentir-te tobet com una galeta remullada...
Us recomano el reportatge, us recomano que no us foteu la pallissa el dia que no estigueu amb bons anims, i us recomano que penseu que la calor se n'anirà, els focs s'apagaràn i nosaltres podrem refer les nostres forces...
Apa, que us sigui lleu, cuideu-vos i recodeu que us estimo molt.
La Lola defallida
Aquesta ha sigut una setmana molt pesada!!!
El cor m'ha anat a 300 per hora, la gana m'ha desaparegut del mapa, i les begudes vitamíniques s'han convertit en les meves aliades davant de tanta suor...
Just avui he vist un reportatge al Canal 33 i m'ha anat molt bé. És diu n"Viure el càncer" i el trobareu al TV3 a la carta, sense cap problema.
De vegades els malalts de càncer tenim la sensació i la creença, de que no podem enfonsar-nos , que si ho fem , la malaltia ens castigarà i és farà més forta i nosaltres més dèbils.
Ho dic perque ho he compartit amb d'altres malalts i tots alguna vegada l'hem tinguda aquesta sensació. Com que sembla que el que tenim amb el càncer és una guerra de a veure qui pot més, sentim que la perdem perque estem molt i molt fluixos i tobets...
Així és com he estat jo aquesta setmana, per moltes circumstàncies. I així és com m'he sentit. I el reportatge del 33 m'ha recordat que hi ha dies per tot, fins i tot per sentir-te tobet com una galeta remullada...
Us recomano el reportatge, us recomano que no us foteu la pallissa el dia que no estigueu amb bons anims, i us recomano que penseu que la calor se n'anirà, els focs s'apagaràn i nosaltres podrem refer les nostres forces...
Apa, que us sigui lleu, cuideu-vos i recodeu que us estimo molt.
La Lola defallida
dilluns, 13 d’agost del 2012
CAPÍTOL 33. DE TRES EN TRES
Hola flors
Avui metge, bé més aviat metges: 3 !!!!
En fí, la titular, l'adjunta, i el que feia pràctiques.
A mi m'agrada molt l'esport. M'agradava practicar-lo de jove, vaig estar federada a atletisme i voleivol a la capital de la Garrotxa. Hem mamat a casa veure esport per la televisió i ens agraden gairebé tots. Evidenment he seguit les olimpiades, de fet jo vaig ésser voluntària als jocs olímpics de Barcelona 92. Fins i tot vaig fer el relleu número 11 de la torxa olímpica a la zona d'Empuries. A banda de la torxa que als voluntaris ens la van regalar, tinc molts bons records d'aquells jocs. En "viu i directe" he vist la cistella número 1 que va fer al Palau Sant Jordi el Magic Johnson, he vist un Campionat del món d'atletisme, una prova del Campionat del món de Motociclisme, un Campionat del món de Clus de Bàsquet, varis partits de la LLiga Professional de fútbol, i molt i molt d'esport de base. ës podría dir que sóc una persona competitiva, en el bon sentit de la paraula...
Per què us explico tot aixó? Perque no em resisteixo a no competir i avui els meus marcadors tumorals han arrivat a la qüantitat de més de 400!!!! Bé, amics, coinicidint amb les olimpíades he decidit batre records.
De moment us he de dir que no tenim idea del que passa. Jo estic com una histèrica buscant algun simptome en el meu cos que justifiqui aquests marcadors, el T.A.C. que no dona senyals sospitoses, en fí tot un enigme...que espero que es resolgui perque em mosqueja força.
Hem decidit vigilar-me d'aprop perque SÓC PERILLOSA. D'aquí 15 dies ens tornem a veure, (no sé si amb 1, 2, o 3 metges) amb analítica, (per veure els malaïts marcadors), Gammagrafía osséa, dos xutes més d'hormones, i un de zometa que em posen demà a través del "port-a-cath" perque sino és rovella.
Quin estiu tant divertit eh????
Apa sigueu feliços i no mengeu perdiços.
Ptons
La Lola
Avui metge, bé més aviat metges: 3 !!!!
En fí, la titular, l'adjunta, i el que feia pràctiques.
A mi m'agrada molt l'esport. M'agradava practicar-lo de jove, vaig estar federada a atletisme i voleivol a la capital de la Garrotxa. Hem mamat a casa veure esport per la televisió i ens agraden gairebé tots. Evidenment he seguit les olimpiades, de fet jo vaig ésser voluntària als jocs olímpics de Barcelona 92. Fins i tot vaig fer el relleu número 11 de la torxa olímpica a la zona d'Empuries. A banda de la torxa que als voluntaris ens la van regalar, tinc molts bons records d'aquells jocs. En "viu i directe" he vist la cistella número 1 que va fer al Palau Sant Jordi el Magic Johnson, he vist un Campionat del món d'atletisme, una prova del Campionat del món de Motociclisme, un Campionat del món de Clus de Bàsquet, varis partits de la LLiga Professional de fútbol, i molt i molt d'esport de base. ës podría dir que sóc una persona competitiva, en el bon sentit de la paraula...
Per què us explico tot aixó? Perque no em resisteixo a no competir i avui els meus marcadors tumorals han arrivat a la qüantitat de més de 400!!!! Bé, amics, coinicidint amb les olimpíades he decidit batre records.
De moment us he de dir que no tenim idea del que passa. Jo estic com una histèrica buscant algun simptome en el meu cos que justifiqui aquests marcadors, el T.A.C. que no dona senyals sospitoses, en fí tot un enigme...que espero que es resolgui perque em mosqueja força.
Hem decidit vigilar-me d'aprop perque SÓC PERILLOSA. D'aquí 15 dies ens tornem a veure, (no sé si amb 1, 2, o 3 metges) amb analítica, (per veure els malaïts marcadors), Gammagrafía osséa, dos xutes més d'hormones, i un de zometa que em posen demà a través del "port-a-cath" perque sino és rovella.
Quin estiu tant divertit eh????
Apa sigueu feliços i no mengeu perdiços.
Ptons
La Lola
dissabte, 4 d’agost del 2012
CAPÍTOL 32. LES HORMONES I LA CALOR...I JO
Hola flors
Estic viva, encara que faci 15 dies que no escric.
Es que la calor i jo no sóm bones companyes. Ella és molt tossuda i jo també, i aixó és complicat de portar. Per acabar.ho d'arreglar com que estic amb tractament hormonal, ja porto al damunt una certa calor incorporada, així que només em falta l'ambiental.
Com que amb les injeccions 5 i 6 hormonals em vaig mig desmaiar, la 7 i 8 les hem donades amb posició horitzontal. Tot ha anat millor.
Mireu, a mi als 40 anys després de passar el càncer de pit van començar a medicar-me hormonalment. Des del Tamoxifé, passant pel Procrin, fins l'Arimidex i ara aquestes injeccions brutals, estic hormonalment modificada fins arrivar als 52. Als 40 amb la combinació de Tamoxifé i Procrin em van provocar la menopausa, al cap de tres anys la vaig tenir de manera natural i després amb l'Arimedex, ho van tornar a fer. De les injeccions d'ara ni us ho explico. És a dir de la mateixa manera que les meves cel.lules canceroses són pesades, els meus estrògens també ho són. Quina tossudería en viure dins meu!
Com podeu compendre, jo que ja tinc fama de tenir un caràcter difícil, (no sé perqué, la veritat), amb tanta hormona ho hem acabat d'arreglar. Sort que tot aixó ha quedat compensat amb la tranquilitat que de vegades assoleixo amb técniques variades....que si nó...
En fí que us he d'explicar, lo típic: ara ric, ara ploro, ara em menjaría el món, ara el món s'em menja a mí, ara no t'entenc, ara no m'entens, ara sóc la més simpàtica del món, ara estic insuportable, ara em menjaría 250 croisants de xocolata, ara 250 paquets de patates, ara només tinc son, ara no hi ha qui dormi, ara només faig pipí, ara estic més inflada que un globus, ara em fan malt els ossos (tots) ara em trobo la mar de bé....
No, no és el guió de MUJERES AL BORDE DE UN ATAQUE DE NERVIOS , és la meva vida des dels 40 anys...
I sabeu qué? En el fons, fons, fons,...me n'alegro una miqueta, ...perque ja hi ha prou monotonía al món, o no ? No ho sé...
El repte és trobar moments per la calma, i llavors assolir-los és un petit triomf ...
I quan estàs calmada, que bé , encara que sigui amb un ventall a la mà i un bon refresc per calmar la set...
Apa sigueu feliços hormonalment o sense...
Cuideu-vos
La Lola acalorada
Estic viva, encara que faci 15 dies que no escric.
Es que la calor i jo no sóm bones companyes. Ella és molt tossuda i jo també, i aixó és complicat de portar. Per acabar.ho d'arreglar com que estic amb tractament hormonal, ja porto al damunt una certa calor incorporada, així que només em falta l'ambiental.
Com que amb les injeccions 5 i 6 hormonals em vaig mig desmaiar, la 7 i 8 les hem donades amb posició horitzontal. Tot ha anat millor.
Mireu, a mi als 40 anys després de passar el càncer de pit van començar a medicar-me hormonalment. Des del Tamoxifé, passant pel Procrin, fins l'Arimidex i ara aquestes injeccions brutals, estic hormonalment modificada fins arrivar als 52. Als 40 amb la combinació de Tamoxifé i Procrin em van provocar la menopausa, al cap de tres anys la vaig tenir de manera natural i després amb l'Arimedex, ho van tornar a fer. De les injeccions d'ara ni us ho explico. És a dir de la mateixa manera que les meves cel.lules canceroses són pesades, els meus estrògens també ho són. Quina tossudería en viure dins meu!
Com podeu compendre, jo que ja tinc fama de tenir un caràcter difícil, (no sé perqué, la veritat), amb tanta hormona ho hem acabat d'arreglar. Sort que tot aixó ha quedat compensat amb la tranquilitat que de vegades assoleixo amb técniques variades....que si nó...
En fí que us he d'explicar, lo típic: ara ric, ara ploro, ara em menjaría el món, ara el món s'em menja a mí, ara no t'entenc, ara no m'entens, ara sóc la més simpàtica del món, ara estic insuportable, ara em menjaría 250 croisants de xocolata, ara 250 paquets de patates, ara només tinc son, ara no hi ha qui dormi, ara només faig pipí, ara estic més inflada que un globus, ara em fan malt els ossos (tots) ara em trobo la mar de bé....
No, no és el guió de MUJERES AL BORDE DE UN ATAQUE DE NERVIOS , és la meva vida des dels 40 anys...
I sabeu qué? En el fons, fons, fons,...me n'alegro una miqueta, ...perque ja hi ha prou monotonía al món, o no ? No ho sé...
El repte és trobar moments per la calma, i llavors assolir-los és un petit triomf ...
I quan estàs calmada, que bé , encara que sigui amb un ventall a la mà i un bon refresc per calmar la set...
Apa sigueu feliços hormonalment o sense...
Cuideu-vos
La Lola acalorada
dijous, 19 de juliol del 2012
CAPÍTOL 31. EL 061
Hola flors!
Dilluns, efectivament, vaig anar amb l'oncòloga. El T.A.C. ha sortit segons el previst, els marcadors no ho sabem, perque a Palamós han decidit per segona vegada des que em faig les analítiques a La Bisbal que els deixarem per un altre dia, que aquesta vegada tenien massa feina....En fí, qué hi farem? És van oblidar de comptabilizar-los. I pel que fa a la meva percepció de com estic, doncs com que vaig fent , una mica més malament peró sense grans sobresalts, hem decidit, tornar-me a posar el "zometa" a la vena,( ja ho vaig fer dimarts),donar-me el dia 3 d'agost l'injecció número 7 i 8 hormonals i fer una analítica el dia 10 d'agost, aquesta vegada, els hi hem posat a Palamós un full especial pels marcadors, per si no ho tenen prou clar que els necessesitem. El dia 13 d'agost torno a tenir metge. Rés : anar fent. La paciència és un gran qué per tractar amb un càncer. Suposo que per tractar amb tot...De vegades m'agradaria que em possesin d'una vegada la "quimio" més forta i els marcadors paressin de pujar, el dolor marxés, el cansament és fongués i el meu càncer fotés el camp!!!. Ah, peró no Lola, que el teu és d'aquells "for ever"...Ui per un moment me n'oblidava que aquest és mentre "el cuerpo aguante". Penso que ens queden 5 minuts per parlar en català, i ja ho veieu: em vaig entrenant en castellà.
Avui us vull parlar del 061. És un telèfon que s'ha inventat la Generalitat per atendre a la gent que té alguna queixa o algun problema "sanitari" . Ultimament gairebé tots relacionats amb les recceptes.
061 Sanitat respon, és diu. Bé, jo ja he contactat 2 vegades amb el 061 Sanitat respon. Estem farts de sentir des que va començar el tema de 1 euro per reccepta, aixó justament: 1 EURO PER RECCEPTA. La meva mare té una reccepta que quan no era electrónica era una sola reccepta i ara que és electrònica també és una sola reccepta que inclou 4 dosis. Com ho sabeu que li cobren 4 euros cada vegada. 061 Sanitat respon diu que "queda molt clar" que és 1 euro per medicament. (MENTRE TANT ESCOLTO A RAC 1: 1 EURO PER RECCEPTA!!!!)
Jo tinc una pensió no contributiva. En la campanya de 1 euro per reccepta s'han atipat de dir que un dels grups que és lliurava de pagar 1 euro per reccepta eren les pensions no contributives. Avui, tota cofoia, vaig a buscar amb 1 reccepta, les meves 2 injeccions hormonals, i em cobren 2 euros. 061 Sanitat respon, em diu que queda molt clar que amb pensions no contributives, s'enten no les pensions que no cotitizen a Hisenda ni a la Seguretat Social, NOOOOOOOO, queda molt clar, diuen que és refereixen a les pensions no contributives atorgades per Benestar Social.
Ui!!!!!!!!!! Mireu que arrivo a ésser tonta. No he entés rés, eh ? Tant bé que ho han explicat aquests dies: Atenció ciutadanía 1 euro per reccepta i un kilómetre de lletra petita que no us expliquem perque com que tampoc ho entendrieu.
I tant! quina raó que tenen! és que sóm tant tontos!!
Apa sigueu feliços amb la tontería! i que no sigui rés, perque estic convençuda que tots els que llegiu aquest blog, pagueu 1 EURO PER RECCEPTA!!!!!!!!!!!
Petons
La Lola
Dilluns, efectivament, vaig anar amb l'oncòloga. El T.A.C. ha sortit segons el previst, els marcadors no ho sabem, perque a Palamós han decidit per segona vegada des que em faig les analítiques a La Bisbal que els deixarem per un altre dia, que aquesta vegada tenien massa feina....En fí, qué hi farem? És van oblidar de comptabilizar-los. I pel que fa a la meva percepció de com estic, doncs com que vaig fent , una mica més malament peró sense grans sobresalts, hem decidit, tornar-me a posar el "zometa" a la vena,( ja ho vaig fer dimarts),donar-me el dia 3 d'agost l'injecció número 7 i 8 hormonals i fer una analítica el dia 10 d'agost, aquesta vegada, els hi hem posat a Palamós un full especial pels marcadors, per si no ho tenen prou clar que els necessesitem. El dia 13 d'agost torno a tenir metge. Rés : anar fent. La paciència és un gran qué per tractar amb un càncer. Suposo que per tractar amb tot...De vegades m'agradaria que em possesin d'una vegada la "quimio" més forta i els marcadors paressin de pujar, el dolor marxés, el cansament és fongués i el meu càncer fotés el camp!!!. Ah, peró no Lola, que el teu és d'aquells "for ever"...Ui per un moment me n'oblidava que aquest és mentre "el cuerpo aguante". Penso que ens queden 5 minuts per parlar en català, i ja ho veieu: em vaig entrenant en castellà.
Avui us vull parlar del 061. És un telèfon que s'ha inventat la Generalitat per atendre a la gent que té alguna queixa o algun problema "sanitari" . Ultimament gairebé tots relacionats amb les recceptes.
061 Sanitat respon, és diu. Bé, jo ja he contactat 2 vegades amb el 061 Sanitat respon. Estem farts de sentir des que va començar el tema de 1 euro per reccepta, aixó justament: 1 EURO PER RECCEPTA. La meva mare té una reccepta que quan no era electrónica era una sola reccepta i ara que és electrònica també és una sola reccepta que inclou 4 dosis. Com ho sabeu que li cobren 4 euros cada vegada. 061 Sanitat respon diu que "queda molt clar" que és 1 euro per medicament. (MENTRE TANT ESCOLTO A RAC 1: 1 EURO PER RECCEPTA!!!!)
Jo tinc una pensió no contributiva. En la campanya de 1 euro per reccepta s'han atipat de dir que un dels grups que és lliurava de pagar 1 euro per reccepta eren les pensions no contributives. Avui, tota cofoia, vaig a buscar amb 1 reccepta, les meves 2 injeccions hormonals, i em cobren 2 euros. 061 Sanitat respon, em diu que queda molt clar que amb pensions no contributives, s'enten no les pensions que no cotitizen a Hisenda ni a la Seguretat Social, NOOOOOOOO, queda molt clar, diuen que és refereixen a les pensions no contributives atorgades per Benestar Social.
Ui!!!!!!!!!! Mireu que arrivo a ésser tonta. No he entés rés, eh ? Tant bé que ho han explicat aquests dies: Atenció ciutadanía 1 euro per reccepta i un kilómetre de lletra petita que no us expliquem perque com que tampoc ho entendrieu.
I tant! quina raó que tenen! és que sóm tant tontos!!
Apa sigueu feliços amb la tontería! i que no sigui rés, perque estic convençuda que tots els que llegiu aquest blog, pagueu 1 EURO PER RECCEPTA!!!!!!!!!!!
Petons
La Lola
dimecres, 11 de juliol del 2012
CAPÍTOL 30. PROJECTES
Hola flors
El T.A.C. ja el vaig fer dijous. A les 9 del vespre. Divendres analítica i dilluns vinent a veure que fem!!!
Res, jo em vaig observant per veure qué li he de dir dilluns a la metgessa i vaig fent.
Ahir vaig anar a fer un exàmen. Feia molt temps que no en feia cap!. Mireu a mi em va molt bé la normalitat, i els micro-projectes a curt termini. Tenir alguna il.lusió és imprescindible per superar qualsevol situació...i la meva no és una excepció.
El setembre vull fer un curs de català, perque em ve de gust i perque estic convençuda de que en tot el que escric hi deu haber un munt de faltes ortogràfiques.
Ja em perdonareu. Peró el català no me l'han ensxenyat mai. Sóc autodidacta. I ara que tinc temps , doncs apa, farem català! LLavors per saber a quin nivell m'han de col.locar al setembre, vai fer l'exàmen d'ahir. Crec que em col.locaràn en un nivell força primari, perque tot va ésser posar-me davant dels papers i començar a tenir un munt de dubtes.
En fí, tan se val el nivell en el que em posin, jo només vull aprendre a no fer tantes faltes!!! i a coneixer una miqueta més la nostra llengua.
De projectes així petitons m'agrada de tenir-ne. I de més grossos també: aquests són alguns dels PROJECTES que tinc anotats davant d'aqui mateix on us estic escrivint:
COSES QUE HE DE FER CADA DIA
Valorar les coses positives
Bon rotllo
Mirar amb alegría
Estar en pau
Tranquilitat
Acceptar
Disfrutar els bons moments
Que cadascú faci la seva vida i la seva via
Ésser agraïda
Simpatía
Convenciment: Em curaré
Modesta la Lola eh? en els seus objectius?
Res, tot és posar.s'hi.
Apa, som.hi!!!!!
Endavant que fa baixada, amb la que està caient.
Cuideu-vos.
Un petó
La Lola
El T.A.C. ja el vaig fer dijous. A les 9 del vespre. Divendres analítica i dilluns vinent a veure que fem!!!
Res, jo em vaig observant per veure qué li he de dir dilluns a la metgessa i vaig fent.
Ahir vaig anar a fer un exàmen. Feia molt temps que no en feia cap!. Mireu a mi em va molt bé la normalitat, i els micro-projectes a curt termini. Tenir alguna il.lusió és imprescindible per superar qualsevol situació...i la meva no és una excepció.
El setembre vull fer un curs de català, perque em ve de gust i perque estic convençuda de que en tot el que escric hi deu haber un munt de faltes ortogràfiques.
Ja em perdonareu. Peró el català no me l'han ensxenyat mai. Sóc autodidacta. I ara que tinc temps , doncs apa, farem català! LLavors per saber a quin nivell m'han de col.locar al setembre, vai fer l'exàmen d'ahir. Crec que em col.locaràn en un nivell força primari, perque tot va ésser posar-me davant dels papers i començar a tenir un munt de dubtes.
En fí, tan se val el nivell en el que em posin, jo només vull aprendre a no fer tantes faltes!!! i a coneixer una miqueta més la nostra llengua.
De projectes així petitons m'agrada de tenir-ne. I de més grossos també: aquests són alguns dels PROJECTES que tinc anotats davant d'aqui mateix on us estic escrivint:
COSES QUE HE DE FER CADA DIA
Valorar les coses positives
Bon rotllo
Mirar amb alegría
Estar en pau
Tranquilitat
Acceptar
Disfrutar els bons moments
Que cadascú faci la seva vida i la seva via
Ésser agraïda
Simpatía
Convenciment: Em curaré
Modesta la Lola eh? en els seus objectius?
Res, tot és posar.s'hi.
Apa, som.hi!!!!!
Endavant que fa baixada, amb la que està caient.
Cuideu-vos.
Un petó
La Lola
divendres, 29 de juny del 2012
CAPÍTOL 29. ELS MARCADORS
Hola flors
Aquest dilluns vaig tenir metge i el dimarts un tractament que ens posen a la vena que és diu Zometa.
Serveix, per dir.ho d'alguna manera per enfortir els ossos. Té un munt d'efectes secundaris, sobre tot quan portes, com és el meu cas, tantes dosis.
Pel que fa a la metgesa, només d'entrar tenia la meva analítica damunt la taula amb un cercle i una fletxa cap amunt i un nombre dins el cercle. ELS MEUS MARCADORS TUMORALS. Rés que van cap amunt. Continuem sense saber perquè. La meva metgesa diu que no està engoixada. Jo sí. Ara hem decidit esperar tres setmanes, donar l'injecció número 5 i 6 hormonals, fer un T.A.C. per veure si trobem alguna cosa nova per dins la carcassa que justifiqui aquests marcadors, i sobre tot, que jo m'observi a mi mateixa a veure quines diferències vaig trobant.
Jo , entre la calor, l'ordinador que va decidir morir.se d'un dia per l'altre, i el dolor, estic tant enprenyada que m'observo i no veig rés gaire positiu. Suposo que ara que tinc ordinador, ara que és veu que a partir de diumenge la calor afluixarà una miqueta, i ara que he decidit tornar a pendre medicaments de la "gama alta" pel dolor........seré capaç d'observar-me a veure si trobo alguna diferència que em faci entendre perque els meus marcadors tumorals han decidit fer la compentència a la Nasa i tirar coets cap amunt tota la estona.
En fí , anirem a poc a poc i a veure qué passa. El món està ple de sorpreses!!!!!!
Apa cuideu-vos.
La Lola
Aquest dilluns vaig tenir metge i el dimarts un tractament que ens posen a la vena que és diu Zometa.
Serveix, per dir.ho d'alguna manera per enfortir els ossos. Té un munt d'efectes secundaris, sobre tot quan portes, com és el meu cas, tantes dosis.
Pel que fa a la metgesa, només d'entrar tenia la meva analítica damunt la taula amb un cercle i una fletxa cap amunt i un nombre dins el cercle. ELS MEUS MARCADORS TUMORALS. Rés que van cap amunt. Continuem sense saber perquè. La meva metgesa diu que no està engoixada. Jo sí. Ara hem decidit esperar tres setmanes, donar l'injecció número 5 i 6 hormonals, fer un T.A.C. per veure si trobem alguna cosa nova per dins la carcassa que justifiqui aquests marcadors, i sobre tot, que jo m'observi a mi mateixa a veure quines diferències vaig trobant.
Jo , entre la calor, l'ordinador que va decidir morir.se d'un dia per l'altre, i el dolor, estic tant enprenyada que m'observo i no veig rés gaire positiu. Suposo que ara que tinc ordinador, ara que és veu que a partir de diumenge la calor afluixarà una miqueta, i ara que he decidit tornar a pendre medicaments de la "gama alta" pel dolor........seré capaç d'observar-me a veure si trobo alguna diferència que em faci entendre perque els meus marcadors tumorals han decidit fer la compentència a la Nasa i tirar coets cap amunt tota la estona.
En fí , anirem a poc a poc i a veure qué passa. El món està ple de sorpreses!!!!!!
Apa cuideu-vos.
La Lola
dilluns, 18 de juny del 2012
CAPÍTOL 28. L'AUTOPISTA
Hola flors
Demà em posen l'injecció número 3 i 4 d'aquest cicle de medicament hormonal que estem provant.
La veritat és que estan siguent uns dies força plàcids que m'han permés de fer coses que feia temps que no tenia oportunitat de fer.
Aquest cap de setmana vaig agafar el cotxe, i (amb moltes pauses, aixó sí) vaig arrivar fins a la capital catalana.
Vaig passar per gairebé totes les àrees de servei que hi ha a l'autopista entre Girona i Barcelona: sí efectivament continuen siguent extremadament cares i absolutament inpersonals: Podriem ser a Andalusia i trobariem poques diferències!
De Barcelona vaig descubrir el barri del Born, una zona en la que feia molt temps que no hi anava. Realment crec que ara està de moda entre la gent capitalina, i és nota molt en el tipus de comerç que hi ha. De tota manera a mi que m'agrada tan veure aparadors, per estètica, formes i distribució, la visita em va agradar.De tota manera, el motiu de que fos al Barri del Born era per veure una obra , podriem dir entre musical i teatre.
De l'obra i dels seus intèrprets , no us en parlaré pas, ni tant sols us diré del que és tractava. El que sí m'interessa comentar-vos és la reflexió que em va provocar la funció al finalitzar.
De vegades els malalts de càncer tenim present , més que d'altres persones, l'idea de no perdre el temps i "anar per feina". En tots els sentits.Es a dir, fins a quin punt he de fer servir la diplomàcia sempre. Fins a quin punt podem anar per la vida dient el que realment pensem i fent el que realment desitgem?
Aquest punt, quan tens la sensació de que el temps que et queda és preciós i l'has d'aprofitar al màxim s'acosta moltíssim al punt de no fer servir gens la diplomàcia...
Tinc una amiga que em diu que sóc massa "profunda".
Jo no ho crec. El que sí crec és que sense provocar grans cataclismes i intentant no ofendre a ningú, val la pena dir el que pensem i fer el que ens dóna la gana de fer...
Us ho aconsello.
Sí , m'hagués quedat igual a la funció, si aixó és el que us pregunte.ho, peró a un dels dos interprets li hauria dit alguna coseta...que al final educadament no vaig dir..."Felicitats, ho has fet molt bé, enhorabona"
També he pensat en les vegades que jo modestament he pujat a un escenari i també m'han dit: "Felicitats, ho has fet molt bé, enhorabona"
No sería tot més fàcil si fóssim més sincers? o no? Tinc dubtes, i per cert, m'encanta tenir dubtes!!
Apa, cuideu-vos
La Lola sincera
Demà em posen l'injecció número 3 i 4 d'aquest cicle de medicament hormonal que estem provant.
La veritat és que estan siguent uns dies força plàcids que m'han permés de fer coses que feia temps que no tenia oportunitat de fer.
Aquest cap de setmana vaig agafar el cotxe, i (amb moltes pauses, aixó sí) vaig arrivar fins a la capital catalana.
Vaig passar per gairebé totes les àrees de servei que hi ha a l'autopista entre Girona i Barcelona: sí efectivament continuen siguent extremadament cares i absolutament inpersonals: Podriem ser a Andalusia i trobariem poques diferències!
De Barcelona vaig descubrir el barri del Born, una zona en la que feia molt temps que no hi anava. Realment crec que ara està de moda entre la gent capitalina, i és nota molt en el tipus de comerç que hi ha. De tota manera a mi que m'agrada tan veure aparadors, per estètica, formes i distribució, la visita em va agradar.De tota manera, el motiu de que fos al Barri del Born era per veure una obra , podriem dir entre musical i teatre.
De l'obra i dels seus intèrprets , no us en parlaré pas, ni tant sols us diré del que és tractava. El que sí m'interessa comentar-vos és la reflexió que em va provocar la funció al finalitzar.
De vegades els malalts de càncer tenim present , més que d'altres persones, l'idea de no perdre el temps i "anar per feina". En tots els sentits.Es a dir, fins a quin punt he de fer servir la diplomàcia sempre. Fins a quin punt podem anar per la vida dient el que realment pensem i fent el que realment desitgem?
Aquest punt, quan tens la sensació de que el temps que et queda és preciós i l'has d'aprofitar al màxim s'acosta moltíssim al punt de no fer servir gens la diplomàcia...
Tinc una amiga que em diu que sóc massa "profunda".
Jo no ho crec. El que sí crec és que sense provocar grans cataclismes i intentant no ofendre a ningú, val la pena dir el que pensem i fer el que ens dóna la gana de fer...
Us ho aconsello.
Sí , m'hagués quedat igual a la funció, si aixó és el que us pregunte.ho, peró a un dels dos interprets li hauria dit alguna coseta...que al final educadament no vaig dir..."Felicitats, ho has fet molt bé, enhorabona"
També he pensat en les vegades que jo modestament he pujat a un escenari i també m'han dit: "Felicitats, ho has fet molt bé, enhorabona"
No sería tot més fàcil si fóssim més sincers? o no? Tinc dubtes, i per cert, m'encanta tenir dubtes!!
Apa, cuideu-vos
La Lola sincera
dimecres, 13 de juny del 2012
CAPÍTOL 27. APROFITEU-VOS DE MÍ
Hola flors
Estic ja a la segona setmana del tractament hormonal. Tinc una mica més de mal caracter del normal i una mica més de calor de la normal. A banda d'aixó , la resta continua igual. Dolor, molt de dolor, poca gana, sobre tot al vespre i cosetes petitonetes... Aquest dilluns em va trucar la meva oncòloga, la Gemma, per veure com anava el nou tractament. Quan li vaig comentar em va dir :"Aixó és el que volia sentir". És un sol. Aixó sí que us ho he de dir, de moment a l'I.C.O ens tracten molt i molt bé. Jo aprofito aquesta pausa que em dona la malaltia fins que sàpiguem si el que estem fent funciona o no, per treballar. Enteneu-me eh? treballar en coses de la Coral, per exemple, en organitzar la meva economía , ara que ja m'han donat l'invalidessa i sé el que cobraré, i altres cosetes sense importància...
Pel que fa al Cor, estem organitzat un concert pel dia de Sant Joan a les 7 de la tarda al Mundial de La Bisbal, i com que les cançons tenen un cert aire ( potser més que un cert) als anys 60, doncs apa!! ho volem güarnir tot d'aquests anys ( any amunt any avall).
Jo si fos de vosaltres no m'ho perdría. El cas és que organitzar tot aixó porta molta feina, i com que jo : 1a tinc com un imà per la feina, i 2a no "treballo" en el sentit oficial de la paraula, doncs apa voluntària número 1.
Ja els hi dic jo, aprofiteu-vos de mi ara que em trobo més o menys. I ells s'ho agafen al peu de la lletra(és broma) o no?
Pel que fa a la segona part de la qüestió, primer penso que m'han donat una pensió d'invalidesa que amb les circumstàncies que hi ha a veure si la cobrarem. Bé crec que aixó ho pensem tots els invàlids, funcionaris , pensionistes i altres especies... I per altra banda estic intentant organitzar-me la vida (que em queda) per equilibrar les meves despeses amb la pensió d'invàlida. Aixó és força difícil, peró ho estic assolint. Com? Reduïnt despeses, no hi ha cap més secret. El que passa que m'agradaría combinar.ho amb poder gaudir de petits plaers que la vida ens té preparats.
Aquesta és la gran qüestió: Com combines els recursos económics, amb la decisió de viure al moment, disfrutar de petites coses que de vegades costen diners, i en definitiva ésser moderadament feliç amb tot plegat?
Aquí teniu una invàlida que ho està intentant. Us aniré informant de sí trobo el secret de tot plegat. De ben segur que com que sou més espavilats que jo, vosaltres ja l'heu trobat.
Apa, ja hi pensarem entre tots.
Cuideu-vos
Ptons
La Lola
Estic ja a la segona setmana del tractament hormonal. Tinc una mica més de mal caracter del normal i una mica més de calor de la normal. A banda d'aixó , la resta continua igual. Dolor, molt de dolor, poca gana, sobre tot al vespre i cosetes petitonetes... Aquest dilluns em va trucar la meva oncòloga, la Gemma, per veure com anava el nou tractament. Quan li vaig comentar em va dir :"Aixó és el que volia sentir". És un sol. Aixó sí que us ho he de dir, de moment a l'I.C.O ens tracten molt i molt bé. Jo aprofito aquesta pausa que em dona la malaltia fins que sàpiguem si el que estem fent funciona o no, per treballar. Enteneu-me eh? treballar en coses de la Coral, per exemple, en organitzar la meva economía , ara que ja m'han donat l'invalidessa i sé el que cobraré, i altres cosetes sense importància...
Pel que fa al Cor, estem organitzat un concert pel dia de Sant Joan a les 7 de la tarda al Mundial de La Bisbal, i com que les cançons tenen un cert aire ( potser més que un cert) als anys 60, doncs apa!! ho volem güarnir tot d'aquests anys ( any amunt any avall).
Jo si fos de vosaltres no m'ho perdría. El cas és que organitzar tot aixó porta molta feina, i com que jo : 1a tinc com un imà per la feina, i 2a no "treballo" en el sentit oficial de la paraula, doncs apa voluntària número 1.
Ja els hi dic jo, aprofiteu-vos de mi ara que em trobo més o menys. I ells s'ho agafen al peu de la lletra(és broma) o no?
Pel que fa a la segona part de la qüestió, primer penso que m'han donat una pensió d'invalidesa que amb les circumstàncies que hi ha a veure si la cobrarem. Bé crec que aixó ho pensem tots els invàlids, funcionaris , pensionistes i altres especies... I per altra banda estic intentant organitzar-me la vida (que em queda) per equilibrar les meves despeses amb la pensió d'invàlida. Aixó és força difícil, peró ho estic assolint. Com? Reduïnt despeses, no hi ha cap més secret. El que passa que m'agradaría combinar.ho amb poder gaudir de petits plaers que la vida ens té preparats.
Aquesta és la gran qüestió: Com combines els recursos económics, amb la decisió de viure al moment, disfrutar de petites coses que de vegades costen diners, i en definitiva ésser moderadament feliç amb tot plegat?
Aquí teniu una invàlida que ho està intentant. Us aniré informant de sí trobo el secret de tot plegat. De ben segur que com que sou més espavilats que jo, vosaltres ja l'heu trobat.
Apa, ja hi pensarem entre tots.
Cuideu-vos
Ptons
La Lola
dijous, 7 de juny del 2012
CAPÍTOL 26. MOVISTAR
Hola flors
De moment, som a dijous i el tema hormonal no està alterat, bé, almenys a mí m'ho sembla. No tinc sofocaments, (ja n'he tingut prous a la meva vida) , no estic alterada entre l'histerisme i l'apatía total. Com que de vegades el meu caracter ja ho té aixó, no noto gaire diferència. O sigui que de moment no trobo que aquestes 2 injeccions m'hagin alterat gaire...no sé si aixó és bo o dolent...ja ho veurem.
Peró us he de dir que el no han fet les injeccions hormonals ho han fet avui els de Movistar.
Una vegada, fa anys amb en Santi Matas, vam fer una obra de teatre, tots dos, que no era més que una succesió de monòlegs. Un d'aquests monòlegs, era una conversa telefónica que tenía jo, amb l'administració i en la qual m'anaven passant d'un interlocutor a un altra i jo em passava 20 minuts repetint la mateixa història una i una altre vegada...
Doncs avui ha sigut el mateix, peró amb una sola persona.
He començat sol.licitant una explicació entorn a una queixa que vaig fer fa un mes. He pogut fer.ho en català peró al cap de 5 minuts m'han dit: Ara Sra. Vicens la passo amb una companya, que li parlarà amb castellà.
M'han passat a l'altra costat de l'Atlàntic i a partir d'aqui tot ha sigut un diàleg de sords, absolutament demencial. M'he arrivat a posar nerviosa i era per l'interlocutora, no per les hormones. Al final, després de 30 minuts de rellotge, al telèfon i sense haber sol.lucionat rés, i davant de la milèsima vegada en que la senyora o senyoreta m'ha dit : "Mantengase a la espera, no cuelgue por favor, estamos gestionando su reclamación" ; JO AMB UN CRIT HORMONALMENT HISTÈRIC, li he dit que no m'esperava més, que el meu temps era massa bó per malgastar-lo d'aquesta manera i que fes el favor de en la propera factura arreglar-me l'abonament que tinc pendent.
Servirà aixó com a teràpia hormonal per a curar-me el càncer???? Espero que sí , perque li he dedicat 35 minuts. Compto en que serà una inversió. Per cert, no sé a quina companyia telefónica s'ha d'anar per estar ben atès. Jo dimiteixo. Ja ho pensaré demà.
Apa , cuideu-vos
Una abraçada a tots
La Lola
De moment, som a dijous i el tema hormonal no està alterat, bé, almenys a mí m'ho sembla. No tinc sofocaments, (ja n'he tingut prous a la meva vida) , no estic alterada entre l'histerisme i l'apatía total. Com que de vegades el meu caracter ja ho té aixó, no noto gaire diferència. O sigui que de moment no trobo que aquestes 2 injeccions m'hagin alterat gaire...no sé si aixó és bo o dolent...ja ho veurem.
Peró us he de dir que el no han fet les injeccions hormonals ho han fet avui els de Movistar.
Una vegada, fa anys amb en Santi Matas, vam fer una obra de teatre, tots dos, que no era més que una succesió de monòlegs. Un d'aquests monòlegs, era una conversa telefónica que tenía jo, amb l'administració i en la qual m'anaven passant d'un interlocutor a un altra i jo em passava 20 minuts repetint la mateixa història una i una altre vegada...
Doncs avui ha sigut el mateix, peró amb una sola persona.
He començat sol.licitant una explicació entorn a una queixa que vaig fer fa un mes. He pogut fer.ho en català peró al cap de 5 minuts m'han dit: Ara Sra. Vicens la passo amb una companya, que li parlarà amb castellà.
M'han passat a l'altra costat de l'Atlàntic i a partir d'aqui tot ha sigut un diàleg de sords, absolutament demencial. M'he arrivat a posar nerviosa i era per l'interlocutora, no per les hormones. Al final, després de 30 minuts de rellotge, al telèfon i sense haber sol.lucionat rés, i davant de la milèsima vegada en que la senyora o senyoreta m'ha dit : "Mantengase a la espera, no cuelgue por favor, estamos gestionando su reclamación" ; JO AMB UN CRIT HORMONALMENT HISTÈRIC, li he dit que no m'esperava més, que el meu temps era massa bó per malgastar-lo d'aquesta manera i que fes el favor de en la propera factura arreglar-me l'abonament que tinc pendent.
Servirà aixó com a teràpia hormonal per a curar-me el càncer???? Espero que sí , perque li he dedicat 35 minuts. Compto en que serà una inversió. Per cert, no sé a quina companyia telefónica s'ha d'anar per estar ben atès. Jo dimiteixo. Ja ho pensaré demà.
Apa , cuideu-vos
Una abraçada a tots
La Lola
dimarts, 5 de juny del 2012
CAPÍTOL 25. EL TRACTAMENT NÚMERO 4
Hola flors
Ahir vaig anar de visita amb la meva oncòloga. Ha decidit començar un tractament nou (el número 4) a base d'injeccions hormonals. Si aixó no funcionés, aniriem a la quimio "normal i corrent" és a dir la que ja és feia quan vaig tenir el càncer de pit, la que nosaltres en diem el bitter kas, perque entre els medicaments que et posen n'hi ha un que és de color vermell. Bé anem pas a pas, ara toca el "xute" hormonal. Ves a saber, igual em va bé, com que sempre he sigut tant hormonalment vulnerable...La qüestió és que cada 15 dies et posen 2 injeccions, una a cada costat del cul perque vagis recte. La qüestió és que desitjo que funcioni, perque en l'analítica per tercera vegada els marcadors tumorals van pujar. Res que els hi agrada portar la contraria, i ara que tot són retallades i baixades , ells pujen.
La qüestió és també que he trigat uns dies en assimilar.ho. Primer assimilar que tot just fa 1 mes em van dir que el recorregut que tenia per curar-me era molt llarg, i que hi havien moltes possibilitats abans de recorrer a la quimio tradicional. I de cop i volta sembla ésser que aquest camí s'ha escurçat molt perque el meu cos és un anti-tòxics...És a dir hi han molts tractaments nous que s'administren oralment que el meu cos no accepta perque sóc més sensible que d'altres persones a la seva toxicitat. Per la qual cosa el camí s'ha fet més curt. Jo sempre he sigut d'agafar dreceres.
Tranquils, peró , que estic bé. Torna a reinar la pau dins meu...A vegades només me la trenquen una mica tota aquesta gent que és pensa que em coneix, que ja és considera amb dret a opinar sobre la meva vida i que fan comentaris tant inteligents com: El ja repetidíssim : FAS MOLT BONA CARA, el nou MIRA-LA COM FA VACANCES, el que toca més els collons és el de TU RAI, TU SI QUE VIUS BÉ ARA SENSE TREBALLAR...
En fí, no m'hi faig pas mala sang. Jo tinc molt clar que la meva vida la viure a la meva manera i que encara que de vegades tinc la tentació de dir: ET CANVIO EL LLOC, en el fons..................mai els ho faría. No m'agrada la gent amb un esperit petit, petit, petit, i que per engrandir-lo necessita omplir els buits, amb paraules dites sense pensar i més buides encara que els propis buits. No té més importància . Només és que de vegades estàs una miqueta cansada de tot plegat.
Peró no defalleixo. Diumenge vaig anar a veure "Operetta" pel Cor del Teatre. Aixó sí que dóna vida: veure tota aquella energía ben direccionada damunt d'un escenari. En una altre vida vull fer d'artista d'un espectacle com aquest. Vosaltres no?
Cuideu-vos i alerta amb les hormones que estàn DESATADAS!!!!!!
Petons
La Lola
Ahir vaig anar de visita amb la meva oncòloga. Ha decidit començar un tractament nou (el número 4) a base d'injeccions hormonals. Si aixó no funcionés, aniriem a la quimio "normal i corrent" és a dir la que ja és feia quan vaig tenir el càncer de pit, la que nosaltres en diem el bitter kas, perque entre els medicaments que et posen n'hi ha un que és de color vermell. Bé anem pas a pas, ara toca el "xute" hormonal. Ves a saber, igual em va bé, com que sempre he sigut tant hormonalment vulnerable...La qüestió és que cada 15 dies et posen 2 injeccions, una a cada costat del cul perque vagis recte. La qüestió és que desitjo que funcioni, perque en l'analítica per tercera vegada els marcadors tumorals van pujar. Res que els hi agrada portar la contraria, i ara que tot són retallades i baixades , ells pujen.
La qüestió és també que he trigat uns dies en assimilar.ho. Primer assimilar que tot just fa 1 mes em van dir que el recorregut que tenia per curar-me era molt llarg, i que hi havien moltes possibilitats abans de recorrer a la quimio tradicional. I de cop i volta sembla ésser que aquest camí s'ha escurçat molt perque el meu cos és un anti-tòxics...És a dir hi han molts tractaments nous que s'administren oralment que el meu cos no accepta perque sóc més sensible que d'altres persones a la seva toxicitat. Per la qual cosa el camí s'ha fet més curt. Jo sempre he sigut d'agafar dreceres.
Tranquils, peró , que estic bé. Torna a reinar la pau dins meu...A vegades només me la trenquen una mica tota aquesta gent que és pensa que em coneix, que ja és considera amb dret a opinar sobre la meva vida i que fan comentaris tant inteligents com: El ja repetidíssim : FAS MOLT BONA CARA, el nou MIRA-LA COM FA VACANCES, el que toca més els collons és el de TU RAI, TU SI QUE VIUS BÉ ARA SENSE TREBALLAR...
En fí, no m'hi faig pas mala sang. Jo tinc molt clar que la meva vida la viure a la meva manera i que encara que de vegades tinc la tentació de dir: ET CANVIO EL LLOC, en el fons..................mai els ho faría. No m'agrada la gent amb un esperit petit, petit, petit, i que per engrandir-lo necessita omplir els buits, amb paraules dites sense pensar i més buides encara que els propis buits. No té més importància . Només és que de vegades estàs una miqueta cansada de tot plegat.
Peró no defalleixo. Diumenge vaig anar a veure "Operetta" pel Cor del Teatre. Aixó sí que dóna vida: veure tota aquella energía ben direccionada damunt d'un escenari. En una altre vida vull fer d'artista d'un espectacle com aquest. Vosaltres no?
Cuideu-vos i alerta amb les hormones que estàn DESATADAS!!!!!!
Petons
La Lola
divendres, 1 de juny del 2012
CAPÍTOL 24. EL CONCERT DE SANT JOAN
Hola flors
En aquesta setmana de descans a banda d'agafar forces de la manera que puc, he anat a la recerca de certs materials que necesitem per fer un concert el dia de Sant Joan. Degut a que aquests articles tant sols els necesitarem per aquest dia, i a la manca de pressupost que tenim al Cor Carreras Dagas, vaig pensar de cercar.ho a comerços en mans del poder xinés català. I heus aqui que em vaig trobar de cop i volta a "El corte de San Antonio". ( jo us he de confessar que no hi tinc gaire tirada a anar a comprar als comerços xinesos). L'impressió que tot plegat em va fer, va ésser forta: El Corte Inglés,perdó, El Corte de San Antonio, és :
una mica més petit que l'anglés, amb productes molt millor de preu que a la cadena espanyola , amb dependentes sense uniforme, que és comuniquen amb una mena de telèfon que no sona gaire bé (deu ésser xinés), amb una olor a tot el comerç molt peculiar: com olor a sintètic sabeu? El Corte inglés fa una espècie d'olor a perfum, El Corte de San Antonio fa olor a rèplica sintètica, a plastic, no sé...Tenia una consulta per fer i dic: Perdona, parleu català? NO SOLO POQUITO ESPAÑOL. Jo, per fer.ho breu, tot i que darrerament m'he tornat molt militant en aquest tema, els hi vaig parlar en la llengua de El Corte Inglés, peró El Corte de San Antonio van tenir feines a entendre'm. És va establir una mena de conversa humorística a tres bandes difícil de descriure. Bé, el cas és que no ens en vam sortir: Jo volia 5 unitats d'un article i ells només en tenien 2. Abandono El Corte de San Antonio i vaig cap al comerç xinés del Carrer Solidaritat de La Bisbal. Allà, que és com El Corte de San Antonio, peró més petit i més caòtic, vaig trobar les altres 3 unitats del que cercava.
A partir d'aquí vaig iniciar la tècnica i tàctica catalana per aconsseguir aquestes tres unitats al mateix preu que al Corte de San Antonio, perque no sé perquè a La Bisbal era 3 euros més cara cada unitat. Vaig pensar en l'última vegada que vaig entrar en aquest establiment i vam gairebé acavar a cop de pals perque jo no vaig baixar del "burro" i vaig parlar en català tota l'estona, i ells en el seu idioma (suposo) em deien que no m'entenien de res, i vaig pendre la decisió de CAPITULAR per 15 euros. Em vaig vendre per 15 euros, mireu que "barata" que em valoro. Vaig anar cap a la caixa amb les tres unitats , li vaig explicar una "gardela" sobre el preu que li podia pagar i vaig marxar d'allà amb els tres articles amb un 30% de descompte. I tot ho vaig fer en CASTELLÀ...
En fí ja sabeu qué diuen dels catalans....
Si us serveix de consol, avui a buscar les altres 2 unitats a El Corte de San Antonio hi ha anat un company meu del Cor. Jo ja no podia cedir més...snif...snif...snif...
Ja em perdonareu.
Apa , no m´ho tingueu en compte i
sigueu feliços...
La Lola
En aquesta setmana de descans a banda d'agafar forces de la manera que puc, he anat a la recerca de certs materials que necesitem per fer un concert el dia de Sant Joan. Degut a que aquests articles tant sols els necesitarem per aquest dia, i a la manca de pressupost que tenim al Cor Carreras Dagas, vaig pensar de cercar.ho a comerços en mans del poder xinés català. I heus aqui que em vaig trobar de cop i volta a "El corte de San Antonio". ( jo us he de confessar que no hi tinc gaire tirada a anar a comprar als comerços xinesos). L'impressió que tot plegat em va fer, va ésser forta: El Corte Inglés,perdó, El Corte de San Antonio, és :
una mica més petit que l'anglés, amb productes molt millor de preu que a la cadena espanyola , amb dependentes sense uniforme, que és comuniquen amb una mena de telèfon que no sona gaire bé (deu ésser xinés), amb una olor a tot el comerç molt peculiar: com olor a sintètic sabeu? El Corte inglés fa una espècie d'olor a perfum, El Corte de San Antonio fa olor a rèplica sintètica, a plastic, no sé...Tenia una consulta per fer i dic: Perdona, parleu català? NO SOLO POQUITO ESPAÑOL. Jo, per fer.ho breu, tot i que darrerament m'he tornat molt militant en aquest tema, els hi vaig parlar en la llengua de El Corte Inglés, peró El Corte de San Antonio van tenir feines a entendre'm. És va establir una mena de conversa humorística a tres bandes difícil de descriure. Bé, el cas és que no ens en vam sortir: Jo volia 5 unitats d'un article i ells només en tenien 2. Abandono El Corte de San Antonio i vaig cap al comerç xinés del Carrer Solidaritat de La Bisbal. Allà, que és com El Corte de San Antonio, peró més petit i més caòtic, vaig trobar les altres 3 unitats del que cercava.
A partir d'aquí vaig iniciar la tècnica i tàctica catalana per aconsseguir aquestes tres unitats al mateix preu que al Corte de San Antonio, perque no sé perquè a La Bisbal era 3 euros més cara cada unitat. Vaig pensar en l'última vegada que vaig entrar en aquest establiment i vam gairebé acavar a cop de pals perque jo no vaig baixar del "burro" i vaig parlar en català tota l'estona, i ells en el seu idioma (suposo) em deien que no m'entenien de res, i vaig pendre la decisió de CAPITULAR per 15 euros. Em vaig vendre per 15 euros, mireu que "barata" que em valoro. Vaig anar cap a la caixa amb les tres unitats , li vaig explicar una "gardela" sobre el preu que li podia pagar i vaig marxar d'allà amb els tres articles amb un 30% de descompte. I tot ho vaig fer en CASTELLÀ...
En fí ja sabeu qué diuen dels catalans....
Si us serveix de consol, avui a buscar les altres 2 unitats a El Corte de San Antonio hi ha anat un company meu del Cor. Jo ja no podia cedir més...snif...snif...snif...
Ja em perdonareu.
Apa , no m´ho tingueu en compte i
sigueu feliços...
La Lola
dimarts, 29 de maig del 2012
CAPÍTOL 23. ELS BANCS DE LA BISBAL
Hola flors
Ahir vaig anar de visita al Trueta. Hem decidit que el meu cos i jo reposem una setmaneta i jo els vaig dir que elles en aquest temps és replantegessin tornar a fer cap més quimio oral. El meu cos és va recuperant mica en mica. L'altra dia, per anar de casa al centre de la vila vaig fer dues parades a dos bancs públics de la nostra vila. Era aixó o no arrivar. (ara ja hi vaig de "tirón", eh).
Pot ser a la penya dels bancs de La Bisbal , que m'acostava més, (per proximitat numèrica vull dir) era a la de la tercera edat. Juntament amb ciutadans d'origen sudamericà o marroquí, són els més abundants en aixó de gastar els bancs locals.Al principi, em sentía com una mica fora de lloc, peró desseguida em vaig integrar.
Fas servir 3 o 4 tòpics d'aquests que també serveixen , a les escales, ascensors, C.A.P. i sales d'espera variades i apa... Tipus: quin temps que fa! Fa massa calor o fa massa fred , o no sé pas si ens en sortirem (de la situació económica volen dir), etc, etc.
Jo recomanaria a tots els polítics , sigui municipals, sigui nacionals, que de tant en tant seiesin en un banc públic. Passesin una estoneta escoltant aquests tres grups socials (més algú infiltrat), perque quan s'acaven els tópics comencen converses que us ben asseguro que si els nostres polítics fossin recceptius, tindrien una visió meridianament clara de com està el pati.
Peró en fí, crec que aquest serà un dels desitjos que em quedarà per complir. Per que a veure, vosaltres n'heu vist mai cap de polític seient en un banc públic? Jo , no. Ara que jo no és que hagi vist gaire món. Pot ser vosaltres heu tingut més sort.
La sort...aquest és un tema que requereix més temps.
Apa
Cuideu-vos
La Lola
Ahir vaig anar de visita al Trueta. Hem decidit que el meu cos i jo reposem una setmaneta i jo els vaig dir que elles en aquest temps és replantegessin tornar a fer cap més quimio oral. El meu cos és va recuperant mica en mica. L'altra dia, per anar de casa al centre de la vila vaig fer dues parades a dos bancs públics de la nostra vila. Era aixó o no arrivar. (ara ja hi vaig de "tirón", eh).
Pot ser a la penya dels bancs de La Bisbal , que m'acostava més, (per proximitat numèrica vull dir) era a la de la tercera edat. Juntament amb ciutadans d'origen sudamericà o marroquí, són els més abundants en aixó de gastar els bancs locals.Al principi, em sentía com una mica fora de lloc, peró desseguida em vaig integrar.
Fas servir 3 o 4 tòpics d'aquests que també serveixen , a les escales, ascensors, C.A.P. i sales d'espera variades i apa... Tipus: quin temps que fa! Fa massa calor o fa massa fred , o no sé pas si ens en sortirem (de la situació económica volen dir), etc, etc.
Jo recomanaria a tots els polítics , sigui municipals, sigui nacionals, que de tant en tant seiesin en un banc públic. Passesin una estoneta escoltant aquests tres grups socials (més algú infiltrat), perque quan s'acaven els tópics comencen converses que us ben asseguro que si els nostres polítics fossin recceptius, tindrien una visió meridianament clara de com està el pati.
Peró en fí, crec que aquest serà un dels desitjos que em quedarà per complir. Per que a veure, vosaltres n'heu vist mai cap de polític seient en un banc públic? Jo , no. Ara que jo no és que hagi vist gaire món. Pot ser vosaltres heu tingut més sort.
La sort...aquest és un tema que requereix més temps.
Apa
Cuideu-vos
La Lola
divendres, 25 de maig del 2012
CAPÍTOL 22. VIURE AL LAVABO
Hola flors
Porto 3 dies visquent al lavabo.La meva carcassa s'ha aprimat 3 kilos més. I estic segurament 3 vegades més cansada que mai. Davant d'aquest panorama, vaig trucar a la meva oncòloga que em va recomanar anar a urgències al Trueta, que és on ens fan anar a tots els oncos, i deixar la famosa quimio nova que vaig començar fa 4 dies. Jo, per primera vegada no li vaig poder fer cas, en el primer dels consells. No em vaig pas veure en cor de que em portessin a urgències. El meu cos no donava per més. Vaig trucar a la metgesa de capçalera i em van anar a buscar suero. Estic amb suero i aquarius i refent-me una mica després de tanta desnutrició. Ja ho veieu, de vegades no tot són flors i violes i moltes vegades penso que no em matarà el càncer , sino la quimio. A veure quina proposta em fan dilluns. El que no penso acceptar és cap més altra quimio oral. NO PUC MÉS!!! Crec que els malalts també hem de tenir criteri, i tot i que sempre faig cas als meus metges , ningú millor que jo coneix el meu cos, i no puc amb les quimios orals. Em sembla que faré aixó. Bé aquest és un blog que ja diu clarament en el seu nom, de què va. De vegades el sentit del humor el perdo també . No m'ho tingueu en compte!
Per cert, continuo fent bona cara!!
Apa, cuideu-vos.
La Lola
Porto 3 dies visquent al lavabo.La meva carcassa s'ha aprimat 3 kilos més. I estic segurament 3 vegades més cansada que mai. Davant d'aquest panorama, vaig trucar a la meva oncòloga que em va recomanar anar a urgències al Trueta, que és on ens fan anar a tots els oncos, i deixar la famosa quimio nova que vaig començar fa 4 dies. Jo, per primera vegada no li vaig poder fer cas, en el primer dels consells. No em vaig pas veure en cor de que em portessin a urgències. El meu cos no donava per més. Vaig trucar a la metgesa de capçalera i em van anar a buscar suero. Estic amb suero i aquarius i refent-me una mica després de tanta desnutrició. Ja ho veieu, de vegades no tot són flors i violes i moltes vegades penso que no em matarà el càncer , sino la quimio. A veure quina proposta em fan dilluns. El que no penso acceptar és cap més altra quimio oral. NO PUC MÉS!!! Crec que els malalts també hem de tenir criteri, i tot i que sempre faig cas als meus metges , ningú millor que jo coneix el meu cos, i no puc amb les quimios orals. Em sembla que faré aixó. Bé aquest és un blog que ja diu clarament en el seu nom, de què va. De vegades el sentit del humor el perdo també . No m'ho tingueu en compte!
Per cert, continuo fent bona cara!!
Apa, cuideu-vos.
La Lola
dilluns, 21 de maig del 2012
CAPÍTOL 21. QUIMIO NOVA
Hola flors
Efectivament avui he tornat a Girona.
Els marcadors tumorals que són molt pesats, han tornat a pujar. Sembla que han sortit "respondones" i la quimio que fins ara feiem tant se'ls en fotia. Ara a partir de demà mateix : TACHÍINNN quimio nova. A veure si els despistem. I vosaltres us preguntareu, bé Lola on és el problema? Doncs que la Lola ara , igual que els marcadors, s'havia acostumat a aquesta quimio i havia minimitzat els efectes col.laterals.
La que començo demà dura 14 dies, és en forma de pastilles que amb una mica de sort em destroçaràn l'estomac, i després d'aquesta primera tanda, veurem con responen les meves cel.luletes.
La bona noticia és que a la gammagrafía tornen a sortir només les 13 afectacions, el que passa és que surten amb més "mala llet". La dolenta és que aquesta quimio que començo demà , com totes les altres del món , té uns efectes secundaris horrorosos.
N'estic cansada dels efectes secundaris, no ens podriem quedar amb els primaris només?
Els oficials són: diarrea per un tub, palmells de mans i planta dels peus com un semàfor vermell i llagues a la boca. Dels extra-oficials no us en parlaré. Són els de sempre.
No és que estigui malalment animicament, ja ho sé que he de relativitzar i tota la pesca ( i quina SORT que tens i QUINA BONA CARA QUE FAS!!!!!!) .... en fí , només necesito una mica de sensibilitat, que jo de sort ja ho sé que en tinc, i que jo sàpiga la cara no és un os, i jo el càncer el tinc als ossos, no a la cara.
En fí, també tinc dret a estar "cabrejada" amb el càncer , no?
Doncs avui estic molt "cabrejada"
Apa
Sigueu feliços i menjeu perdiços
La Lola
Efectivament avui he tornat a Girona.
Els marcadors tumorals que són molt pesats, han tornat a pujar. Sembla que han sortit "respondones" i la quimio que fins ara feiem tant se'ls en fotia. Ara a partir de demà mateix : TACHÍINNN quimio nova. A veure si els despistem. I vosaltres us preguntareu, bé Lola on és el problema? Doncs que la Lola ara , igual que els marcadors, s'havia acostumat a aquesta quimio i havia minimitzat els efectes col.laterals.
La que començo demà dura 14 dies, és en forma de pastilles que amb una mica de sort em destroçaràn l'estomac, i després d'aquesta primera tanda, veurem con responen les meves cel.luletes.
La bona noticia és que a la gammagrafía tornen a sortir només les 13 afectacions, el que passa és que surten amb més "mala llet". La dolenta és que aquesta quimio que començo demà , com totes les altres del món , té uns efectes secundaris horrorosos.
N'estic cansada dels efectes secundaris, no ens podriem quedar amb els primaris només?
Els oficials són: diarrea per un tub, palmells de mans i planta dels peus com un semàfor vermell i llagues a la boca. Dels extra-oficials no us en parlaré. Són els de sempre.
No és que estigui malalment animicament, ja ho sé que he de relativitzar i tota la pesca ( i quina SORT que tens i QUINA BONA CARA QUE FAS!!!!!!) .... en fí , només necesito una mica de sensibilitat, que jo de sort ja ho sé que en tinc, i que jo sàpiga la cara no és un os, i jo el càncer el tinc als ossos, no a la cara.
En fí, també tinc dret a estar "cabrejada" amb el càncer , no?
Doncs avui estic molt "cabrejada"
Apa
Sigueu feliços i menjeu perdiços
La Lola
divendres, 18 de maig del 2012
CAPÍTOL 20. GIRONA TEMPS DE FLORS
Hola flors
Aquesta setmana he anat tres vegades a la capital de les comarques gironines. No va ésser res premeditat, simplement va anar així. La primera el dilluns. Vaig anar a una revisió médica que tenia com objectiu determinar quin gran d'invalidesa té la meva carcassa, o jo, com volgueu. La visita va ésser d'alló més asèptica i freda molt freda. Sort que en sortir, vaig anar amb els meus pares a menjar un suís , petit eh? a l'Antiga. Tot seguit vam fer una petita volta per veure alguna de les exposicions de flors. El dimecres vaig decidir anar a veure amb més deteniment el "Temps de flors" de Girona. Bé, ho vaig decidir jo i quaranta autocars d'excursions "tipus Inserso" vingudes d'arreu de Catalunya i part de l'extranger. Jo tot tranquileta fen cua i gaudint de les flors, dels montatges i dels disenys dels montatges que m'encanten. Us he de dir que aquesta tranquilitat que tenia és va veure tot sovint alterada per els components de les 40 excursions amb els respectius guies. I per qué us preguntareu. Doncs jo us ho explicaré. No sé perquè hi ha tanta "gent gran" que té TANTA PRESSA!!!!!
M'adelantaven a les cues, quan és tractava d'anar en fila , cop de colça i endavant!. Quan jo em parava per deixar fer una fotografía a gent que anava tranquileta com jo, patacada per l'esquena. Quan el que necesitavem era silenci per gaudir d'un montatge en el que l'aigua tenia un paper important: el guia explicant no sé qué de la CATALOGNE I els catalans. En fi tota una experiència! Jo, evidenment desitjo tenir l'edat i l'oportunitat que tenen la "gent gran" de veure coses, peró creieu-me si us dic que no vull fer.ho amb presses. No crec que sigui la manera. També recomanaria als guies que s'ilustresin una miqueta abans d'explicar segons qué de Girona. Vaig sentir cada cosa en el decurs del matí que n'hi havia per llogar-hi cadires!
El dijous per tercera vegada vaig anar a la capital, en aquest cas per fer la prova dels osssets. Et punxen el contrast i després a passejar dues horetes i mitja fins que et fotografien tots els ossos del cos. Per diferents motius vaig tornar amb Sarfa. Vaig quedar estorada de que costés 4 euros amb vint-i-cinc cèntims el viatge.
Realment a les comarques gironines tenim un transport públic car i dolent!
Bé , per variar, dilluns vinent i tornaré...a Girona, vull dir.
Aquesta vegada a buscar els resultats de les fotografíes i de les analítiques que hem fet aquests dies.
Segurament no trobaré ni flors, ni excursions, ni empentes ni presses...només esperar que tot vagi bé , amb la màxima tranquilitat possible.
Tranquilitat que us desitjo a tots.
Cuideu-vos
La Lola
Aquesta setmana he anat tres vegades a la capital de les comarques gironines. No va ésser res premeditat, simplement va anar així. La primera el dilluns. Vaig anar a una revisió médica que tenia com objectiu determinar quin gran d'invalidesa té la meva carcassa, o jo, com volgueu. La visita va ésser d'alló més asèptica i freda molt freda. Sort que en sortir, vaig anar amb els meus pares a menjar un suís , petit eh? a l'Antiga. Tot seguit vam fer una petita volta per veure alguna de les exposicions de flors. El dimecres vaig decidir anar a veure amb més deteniment el "Temps de flors" de Girona. Bé, ho vaig decidir jo i quaranta autocars d'excursions "tipus Inserso" vingudes d'arreu de Catalunya i part de l'extranger. Jo tot tranquileta fen cua i gaudint de les flors, dels montatges i dels disenys dels montatges que m'encanten. Us he de dir que aquesta tranquilitat que tenia és va veure tot sovint alterada per els components de les 40 excursions amb els respectius guies. I per qué us preguntareu. Doncs jo us ho explicaré. No sé perquè hi ha tanta "gent gran" que té TANTA PRESSA!!!!!
M'adelantaven a les cues, quan és tractava d'anar en fila , cop de colça i endavant!. Quan jo em parava per deixar fer una fotografía a gent que anava tranquileta com jo, patacada per l'esquena. Quan el que necesitavem era silenci per gaudir d'un montatge en el que l'aigua tenia un paper important: el guia explicant no sé qué de la CATALOGNE I els catalans. En fi tota una experiència! Jo, evidenment desitjo tenir l'edat i l'oportunitat que tenen la "gent gran" de veure coses, peró creieu-me si us dic que no vull fer.ho amb presses. No crec que sigui la manera. També recomanaria als guies que s'ilustresin una miqueta abans d'explicar segons qué de Girona. Vaig sentir cada cosa en el decurs del matí que n'hi havia per llogar-hi cadires!
El dijous per tercera vegada vaig anar a la capital, en aquest cas per fer la prova dels osssets. Et punxen el contrast i després a passejar dues horetes i mitja fins que et fotografien tots els ossos del cos. Per diferents motius vaig tornar amb Sarfa. Vaig quedar estorada de que costés 4 euros amb vint-i-cinc cèntims el viatge.
Realment a les comarques gironines tenim un transport públic car i dolent!
Bé , per variar, dilluns vinent i tornaré...a Girona, vull dir.
Aquesta vegada a buscar els resultats de les fotografíes i de les analítiques que hem fet aquests dies.
Segurament no trobaré ni flors, ni excursions, ni empentes ni presses...només esperar que tot vagi bé , amb la màxima tranquilitat possible.
Tranquilitat que us desitjo a tots.
Cuideu-vos
La Lola
divendres, 11 de maig del 2012
CAPÍTOL 19. LES SÈRIES I EL CÀNCER
Hola flors
L'eco del fetge va sortir bé. Vaig fer cas a la meva psicooncòloga i li vaig preguntar a la meva doctora d'on podia venir la pujada de marcadors tumorals. Diu la Gemma que potser les cèl.lules s'acostumen a la "quimio" i ja no fa tant efecte. LLavors vam decidir, tornar a fer quimio dimecres, (ja la porto) i aquesta setmana vinent tornar a mirar els marcadors a veure que han fet, i fer una gammagrafia ossea (aquella prova que us vaig explicar de les fotos de tots els ossets del cos) per veure com han evolucionat els meus "13 veins" i després decidir. Aquesta setmana estic mirant una serie al canal + que és diu "5 germans". És la quarta temporada d'aquesta serie, i la veritat és que no tinc ni idea de com van ésser les primeres. El que sí us puc dir és que està molt ben interpretada i que una de les protagonistes ( una dels cinc germans) en aquests darrers capítols , té càncer. Ja us vaig comentar un dia que em costa veure series o pel.licules que parlin directa o indirectament de càncer, peró us he de dir, que en aquest cas, el tractament no és precisament patètic. Està força bé.Ahir em va cridar l'atenció perque era el dia en el que la protagonista, descubria que els cabells li queien a grapats. Evidenment al final del capítol és rapa. Peró la sensació d'aquesta dona, passant-se la ma pel cap, i descobrint-la plena de cabells, és una sensació que sempre pensem que no té importància (aixó no és important: ja creixerà) peró que pels malalts la majoria de les vegades sí que la té.És el mateix que la "quimio". Tant la "quimio" com la caiguda de cabells són "proves físiques " de la nostra malaltia. De vegades tenim la tentació de enganyar-nos i fer veure que no passa res. I aquests són 2 records que et diuen : estic aquí encara que no em sentis.
Aixó no està renyit amb portar les coses de bona manera, i en que realment el cabell torna a sortit i no és una cosa veritablement important. Peró ens preocupen les petites coses. I aixó que a mi cap de les dues vegades (de moment) la "quimio" m'ha fet caure tot el cabell. Peró s'ha tornat feble, petit, aclarit i intento no pasar-me gaire la ma pel cap, per no molestar-lo.
Us he de dir que la protagonista dels "5germans" està guapíssima calva i que amb un mocador, una perruca i un estat d'ànim positiu, ho supera. Com moltes altres persones anónimes que "anem tirant" en aquesta época d'anar tirant...
I amb ganes , que bona falta ens fan.
Apa, aneu a veure flors a Girona que val la pena! i de tant en tant us feu un petó a la galta, per si s'us oblida que a banda de tota la gent que ens estima, els primers que ens hem d'estimar som nosaltres mateixos.
Cuideu-vos
La Lola
L'eco del fetge va sortir bé. Vaig fer cas a la meva psicooncòloga i li vaig preguntar a la meva doctora d'on podia venir la pujada de marcadors tumorals. Diu la Gemma que potser les cèl.lules s'acostumen a la "quimio" i ja no fa tant efecte. LLavors vam decidir, tornar a fer quimio dimecres, (ja la porto) i aquesta setmana vinent tornar a mirar els marcadors a veure que han fet, i fer una gammagrafia ossea (aquella prova que us vaig explicar de les fotos de tots els ossets del cos) per veure com han evolucionat els meus "13 veins" i després decidir. Aquesta setmana estic mirant una serie al canal + que és diu "5 germans". És la quarta temporada d'aquesta serie, i la veritat és que no tinc ni idea de com van ésser les primeres. El que sí us puc dir és que està molt ben interpretada i que una de les protagonistes ( una dels cinc germans) en aquests darrers capítols , té càncer. Ja us vaig comentar un dia que em costa veure series o pel.licules que parlin directa o indirectament de càncer, peró us he de dir, que en aquest cas, el tractament no és precisament patètic. Està força bé.Ahir em va cridar l'atenció perque era el dia en el que la protagonista, descubria que els cabells li queien a grapats. Evidenment al final del capítol és rapa. Peró la sensació d'aquesta dona, passant-se la ma pel cap, i descobrint-la plena de cabells, és una sensació que sempre pensem que no té importància (aixó no és important: ja creixerà) peró que pels malalts la majoria de les vegades sí que la té.És el mateix que la "quimio". Tant la "quimio" com la caiguda de cabells són "proves físiques " de la nostra malaltia. De vegades tenim la tentació de enganyar-nos i fer veure que no passa res. I aquests són 2 records que et diuen : estic aquí encara que no em sentis.
Aixó no està renyit amb portar les coses de bona manera, i en que realment el cabell torna a sortit i no és una cosa veritablement important. Peró ens preocupen les petites coses. I aixó que a mi cap de les dues vegades (de moment) la "quimio" m'ha fet caure tot el cabell. Peró s'ha tornat feble, petit, aclarit i intento no pasar-me gaire la ma pel cap, per no molestar-lo.
Us he de dir que la protagonista dels "5germans" està guapíssima calva i que amb un mocador, una perruca i un estat d'ànim positiu, ho supera. Com moltes altres persones anónimes que "anem tirant" en aquesta época d'anar tirant...
I amb ganes , que bona falta ens fan.
Apa, aneu a veure flors a Girona que val la pena! i de tant en tant us feu un petó a la galta, per si s'us oblida que a banda de tota la gent que ens estima, els primers que ens hem d'estimar som nosaltres mateixos.
Cuideu-vos
La Lola
diumenge, 6 de maig del 2012
CAPÍTOL 18. L'EXPECTACIÓ DE L'ECOGRAFÍA
Hola flors
Demà tinc a la meva "super oncòloga" a les 12.15. Tindré els resultats de l'eco al fetge i l'analítica de divendres L'eco va ésser divertida: 4 persones mirant la meva panjoneta. Vaja que vam fer espectacle. A mig fer , li dic al metge: veu els quistes? i em diu : ah, peró vosté ja sap que té quistes?. SENSE COMENTARIS. També li preguntaré a la Gemma, perquè suposa que m'han pujat els marcadors tumorals. A veure si ens aclarim una miqueta més.
Ahir i avui he anat a la festa d'anivesari d'un a mic meu que ha fet 50 anys. Felicitats Jordi!
De posar el 50 a davant recordo la meva festa logicament. També em va tocar, i de quina manera!!!. Jo que tota la vida he tingut la meitat del cor mexicà, vaig tenir una "serenata" amb un mariachi autèntic, (diu que a la tarda és passejaven per La Bisbal) , amb un cor cantant "ranxeres" i tot aixó amb sorpresa inclosa.
El que més recordo són "Las Mañanitas". Hem feia una il.lusió que enlloc de l'aniversari feliç, em cantessin el que canten a Mèxic quan és el teu aniversari! I després poder cantar al mig d'un mariachi. Els hi vaig demanar una "norteña" de Los Tigres del Norte i vaig disfrutar molt i molt. Aixó juntament amb l'ambient que hi havia va convertir la festa del meu aniversari de 50 en un dels dies més especials de la meva vida. Jo nois quan canto una "ranxera"( cosa que faig en l'intimitat) la sento realment. Sabeu aquelles cançons d'amor i desamor, de vida i mort de passions "loques"? Amb els braços amunt i avall i aquella veu que accentua la paraula clau?
Es una passada! I vet aquí que a Mèxic no em vaig atrevir a cantar al mig d'un mariachi i ho vaig fer a Sant Climent de Peralta. Coses que té la vida.
De tota manera el que més recordo, és tota la penya "disfressada" de mexicans i per damunt de tot , tota la gent que m'estimo, acompanyant-me i disfrutant. Va ésser una nir en la que els àngels ens van acompanyar i la gent s'ho va passar realment bé.
Gràcies a tots i m'acomiadaré com ho fan al meu segon pais: QUE VIVA MEXICO CABRONES!!!
A veure com va demà...En el fons tinc por...peró és tracta d'ésser valenta i afrontar el que vingui.
Bona nit
Demà tinc a la meva "super oncòloga" a les 12.15. Tindré els resultats de l'eco al fetge i l'analítica de divendres L'eco va ésser divertida: 4 persones mirant la meva panjoneta. Vaja que vam fer espectacle. A mig fer , li dic al metge: veu els quistes? i em diu : ah, peró vosté ja sap que té quistes?. SENSE COMENTARIS. També li preguntaré a la Gemma, perquè suposa que m'han pujat els marcadors tumorals. A veure si ens aclarim una miqueta més.
Ahir i avui he anat a la festa d'anivesari d'un a mic meu que ha fet 50 anys. Felicitats Jordi!
De posar el 50 a davant recordo la meva festa logicament. També em va tocar, i de quina manera!!!. Jo que tota la vida he tingut la meitat del cor mexicà, vaig tenir una "serenata" amb un mariachi autèntic, (diu que a la tarda és passejaven per La Bisbal) , amb un cor cantant "ranxeres" i tot aixó amb sorpresa inclosa.
El que més recordo són "Las Mañanitas". Hem feia una il.lusió que enlloc de l'aniversari feliç, em cantessin el que canten a Mèxic quan és el teu aniversari! I després poder cantar al mig d'un mariachi. Els hi vaig demanar una "norteña" de Los Tigres del Norte i vaig disfrutar molt i molt. Aixó juntament amb l'ambient que hi havia va convertir la festa del meu aniversari de 50 en un dels dies més especials de la meva vida. Jo nois quan canto una "ranxera"( cosa que faig en l'intimitat) la sento realment. Sabeu aquelles cançons d'amor i desamor, de vida i mort de passions "loques"? Amb els braços amunt i avall i aquella veu que accentua la paraula clau?
Es una passada! I vet aquí que a Mèxic no em vaig atrevir a cantar al mig d'un mariachi i ho vaig fer a Sant Climent de Peralta. Coses que té la vida.
De tota manera el que més recordo, és tota la penya "disfressada" de mexicans i per damunt de tot , tota la gent que m'estimo, acompanyant-me i disfrutant. Va ésser una nir en la que els àngels ens van acompanyar i la gent s'ho va passar realment bé.
Gràcies a tots i m'acomiadaré com ho fan al meu segon pais: QUE VIVA MEXICO CABRONES!!!
A veure com va demà...En el fons tinc por...peró és tracta d'ésser valenta i afrontar el que vingui.
Bona nit
dijous, 3 de maig del 2012
CAPÍTOL 17. EL PRIMER GELAT
Hola flors
Ha sigut un cap de setmana una mica llarg, i molt positiu per a mi en més d'un sentit. He tingut temps per retrobar-me amb amics, per passejar , per menjar el primer gelat de la temporada, per llegir, per disfrutar de petites coses...
Dimecres a les 8.30 ja era a l'I.C.O del Trueta a punt per fer una quimio més. Aquesta vegada em vaig endur una Coca-cola, la "xispa" de la vida, per veure si no m'adormia tant. Bé, al menys va sevir per no tenir tanta son com les altres vegades. Quan feia la quimio és va seure al meu costat, a la cadira número 5 , jo era a la 6, una xicota molt trempada i per primera vegada també vam fer petar la xerrada uns 30 minutets. L'estona que ella va tardar en fer la seva quimio. La meva era la llarga, 2 hores, peró se'nm va fer més curta aquesta vegada. Aixó sí, el dimecres a la tarda, sofatarda total. Avui dijous, he sortit al matí i a la tarda, peró ara ja s'han acabat les bateries. Haurem de carregarles i preparar-nos per demà que tenim matí complert. Analítica, eco i psicooncòleg. Ja que hi vaig, val més fer.ho complert, no trobeu?
Us he de dir que ja hem passat de les 1000 visites al blog. I que hi ha forces persones que em fan comentaris tot i que no els publiquin . Gràcies a tots.
Espero que properament tingui més temps per a dedicar-hi i pogui millorar tant l'estética com els continguts del blog. Ara us deixo, que avui m'he passar una miqueta. I un ha de coneixer els seus límits.
Una abraçadeta.
La Lola
Ha sigut un cap de setmana una mica llarg, i molt positiu per a mi en més d'un sentit. He tingut temps per retrobar-me amb amics, per passejar , per menjar el primer gelat de la temporada, per llegir, per disfrutar de petites coses...
Dimecres a les 8.30 ja era a l'I.C.O del Trueta a punt per fer una quimio més. Aquesta vegada em vaig endur una Coca-cola, la "xispa" de la vida, per veure si no m'adormia tant. Bé, al menys va sevir per no tenir tanta son com les altres vegades. Quan feia la quimio és va seure al meu costat, a la cadira número 5 , jo era a la 6, una xicota molt trempada i per primera vegada també vam fer petar la xerrada uns 30 minutets. L'estona que ella va tardar en fer la seva quimio. La meva era la llarga, 2 hores, peró se'nm va fer més curta aquesta vegada. Aixó sí, el dimecres a la tarda, sofatarda total. Avui dijous, he sortit al matí i a la tarda, peró ara ja s'han acabat les bateries. Haurem de carregarles i preparar-nos per demà que tenim matí complert. Analítica, eco i psicooncòleg. Ja que hi vaig, val més fer.ho complert, no trobeu?
Us he de dir que ja hem passat de les 1000 visites al blog. I que hi ha forces persones que em fan comentaris tot i que no els publiquin . Gràcies a tots.
Espero que properament tingui més temps per a dedicar-hi i pogui millorar tant l'estética com els continguts del blog. Ara us deixo, que avui m'he passar una miqueta. I un ha de coneixer els seus límits.
Una abraçadeta.
La Lola
dissabte, 28 d’abril del 2012
CAPÍTOL 16. "THE BOSS"
Hola flors
Aixó de l' imsomni és el que té...Hi ha un punt en que ja no intentes dormir i apa, et poses a escriure al blog, per exemple. Dijous , efectivament vaig anar al metge. La titular, per dir-ho d'alguna manera, no hi era. El suplent era "The boss", el cap, el Dr. Dorca. Normalment al metge m'hi acompanya la meva filla. Aquesta vegada no hi era. Hi vaig anar sola. El Dr. Dorca un dia va fer plorar la meva filla. Per a mi és un gran metge, sempre em tracta amb respecte, atenció i considero que em diu les coses força bé. Malgrat aixó té fama de'ésser un metge una mica massa "franc" a l'hora de "comunicar" amb el pacient. El Dr. Dorca em va dir que els marcadors tumorals havien pujat, que (sempre diuen el mateix) 9 punts avalls, 9 amunt tampoc significava una gran diferència, PERÓ, saps aquells quistes al fetge que et vam trobar fa tres mesos? Hi farem una miradeta per quedar-nos tranquils. D'altra banda tens les defenses massa baixes sempre. Segurament et posarem injeccions per arreglar.ho. En definitiva, dimecres faig quimio, divendres, analítica ecografia al fetge i psicooncòleg, i dilluns metge altre vegada.
Us he de dir que aquest segon càncer està resultant com una carrera d'obstacles. I parlant de carrera, jo sóc una "rara avis" en el món de les dones. Des de ben petita a casa meva, a la que hi va haver televisió, tot passava per mirar els esports. Fa molts anys el meu pare , la meva mare, i el meu germà ens aixecavem per veure a la matinada els combats de boxe entre el Legrà i el Carrasco. Aixcó amb el temps va anar evolucionant. Segurament sóc de les dones que ha vist més esport en tota la seva vida. En viu i a la televisió , de les dues maneres. En viu, he vist esport d'èlit en moltes disciplines. Fins i tot vaig veure, aixó per casualitat, la cistella número 1 que va fer el Magic Johnson al Palau Sant Jordi, un anys abans dels Jocs Olímpics. Jocs per cert en els que vaig ésser voluntària olímpica i vaig fer un relleu de la torxa olímpica a la localitat de L'Escala. Avui en dia encara veig força esport. Pel que fa al fútbol, tinc una mare del Bilbao, un pare culé i un germà del Madrid. Amb aquesta diversitat jo he sortit una miqueta rara. A mi m'agrada el bon futbol. N'he vist molt de fútbol i en totes les categories. Molt al camp, i una miqueta a la televisió. Sempre m'ha "cabrejat" aquesta incapacitat que tenen els homes per discutir de futbol amb una dona. Et miren com si fossis la cosa més rara que haguessin vist mai. Jo, que no sóc militant de cap equip, tot i que les meves simpaties van cap al Barça, reivindico poder discutir i parlar de futbol , amb punts de vista nous, diferents e innovadors. Que no tot està inventat en aquesta vida!!!! Peró no hi ha manera. Heu vist i sentit converses més imbècils que les que tenen dos culès o dos "madrilenyos" incapaços de veure més enllà dels colors del seu equip? Ès patètic.Jo el "fan", "fanatisme" , en fí tots aquests fenòmens em venen una miqueta grossos. Tampoc crec que per ésser un bon "catalanet" hagis d'ésser culer. Al llarg de 8 anys vaig ésser representant de varies marques d'esport que anava a vendre a botigues de tota Catalunya. Una de les que duia era de Fútbol, i a banda feiem també, a través d'un taller equipacions a mida. Es en aquest últim cas , amb el que vam entrar en contacte amb les "esferes inferiors" del Barça. Us he de dir que la qüantitat de "xanxullus" que hi havien en aquelles oficines feia venir ESGARRIFANCES. Qué vull dir amb aixó? QUE EN TODAS PARTES CUECEN HABAS. I que jo sóc de la selecció brasilenya de FALCAO i SÓCRATES, de la TARONGE MECÀNICA en els seus bons temps, del BILBAO perque sempre fa jugar jugadors de casa, i del BARÇA DE GUARDIOLA. I a mi m'agrada la gent que fa la feina ben feta, siguin d'on siguin i tinguin el color que tiguin. De les coses més boniques que he vist en esport, són les carreres de 400, 800 i 1500 metres lliso en atletisme d'èlit. És una meravella! I de les coses que m'han quedat per veure i que m'arrepenteixo més de no haver vist: el MICHAEL JORDAN, als Jocs Olímpics. Veieu? Passen els anys, passa el temps i del que t'arrepenteixes és del que NO has fet. El que fem ho podem arreglar gairebé sempre, el que deixem de fer, ja no és pot recuperar mai. Si que hi han segones oportunitats, peró no les espereu, aprofite-ho les primeres, per si de cas...
Cuideu-vos
La Lola
Per cer, veure al Michael Jordan jugant a bàsquet , era veure "poesia" en moviment. Us recomano "navegar" per veure com literalment volava per damunt de la pista de bàsquet. Era un geni.
Aixó de l' imsomni és el que té...Hi ha un punt en que ja no intentes dormir i apa, et poses a escriure al blog, per exemple. Dijous , efectivament vaig anar al metge. La titular, per dir-ho d'alguna manera, no hi era. El suplent era "The boss", el cap, el Dr. Dorca. Normalment al metge m'hi acompanya la meva filla. Aquesta vegada no hi era. Hi vaig anar sola. El Dr. Dorca un dia va fer plorar la meva filla. Per a mi és un gran metge, sempre em tracta amb respecte, atenció i considero que em diu les coses força bé. Malgrat aixó té fama de'ésser un metge una mica massa "franc" a l'hora de "comunicar" amb el pacient. El Dr. Dorca em va dir que els marcadors tumorals havien pujat, que (sempre diuen el mateix) 9 punts avalls, 9 amunt tampoc significava una gran diferència, PERÓ, saps aquells quistes al fetge que et vam trobar fa tres mesos? Hi farem una miradeta per quedar-nos tranquils. D'altra banda tens les defenses massa baixes sempre. Segurament et posarem injeccions per arreglar.ho. En definitiva, dimecres faig quimio, divendres, analítica ecografia al fetge i psicooncòleg, i dilluns metge altre vegada.
Us he de dir que aquest segon càncer està resultant com una carrera d'obstacles. I parlant de carrera, jo sóc una "rara avis" en el món de les dones. Des de ben petita a casa meva, a la que hi va haver televisió, tot passava per mirar els esports. Fa molts anys el meu pare , la meva mare, i el meu germà ens aixecavem per veure a la matinada els combats de boxe entre el Legrà i el Carrasco. Aixcó amb el temps va anar evolucionant. Segurament sóc de les dones que ha vist més esport en tota la seva vida. En viu i a la televisió , de les dues maneres. En viu, he vist esport d'èlit en moltes disciplines. Fins i tot vaig veure, aixó per casualitat, la cistella número 1 que va fer el Magic Johnson al Palau Sant Jordi, un anys abans dels Jocs Olímpics. Jocs per cert en els que vaig ésser voluntària olímpica i vaig fer un relleu de la torxa olímpica a la localitat de L'Escala. Avui en dia encara veig força esport. Pel que fa al fútbol, tinc una mare del Bilbao, un pare culé i un germà del Madrid. Amb aquesta diversitat jo he sortit una miqueta rara. A mi m'agrada el bon futbol. N'he vist molt de fútbol i en totes les categories. Molt al camp, i una miqueta a la televisió. Sempre m'ha "cabrejat" aquesta incapacitat que tenen els homes per discutir de futbol amb una dona. Et miren com si fossis la cosa més rara que haguessin vist mai. Jo, que no sóc militant de cap equip, tot i que les meves simpaties van cap al Barça, reivindico poder discutir i parlar de futbol , amb punts de vista nous, diferents e innovadors. Que no tot està inventat en aquesta vida!!!! Peró no hi ha manera. Heu vist i sentit converses més imbècils que les que tenen dos culès o dos "madrilenyos" incapaços de veure més enllà dels colors del seu equip? Ès patètic.Jo el "fan", "fanatisme" , en fí tots aquests fenòmens em venen una miqueta grossos. Tampoc crec que per ésser un bon "catalanet" hagis d'ésser culer. Al llarg de 8 anys vaig ésser representant de varies marques d'esport que anava a vendre a botigues de tota Catalunya. Una de les que duia era de Fútbol, i a banda feiem també, a través d'un taller equipacions a mida. Es en aquest últim cas , amb el que vam entrar en contacte amb les "esferes inferiors" del Barça. Us he de dir que la qüantitat de "xanxullus" que hi havien en aquelles oficines feia venir ESGARRIFANCES. Qué vull dir amb aixó? QUE EN TODAS PARTES CUECEN HABAS. I que jo sóc de la selecció brasilenya de FALCAO i SÓCRATES, de la TARONGE MECÀNICA en els seus bons temps, del BILBAO perque sempre fa jugar jugadors de casa, i del BARÇA DE GUARDIOLA. I a mi m'agrada la gent que fa la feina ben feta, siguin d'on siguin i tinguin el color que tiguin. De les coses més boniques que he vist en esport, són les carreres de 400, 800 i 1500 metres lliso en atletisme d'èlit. És una meravella! I de les coses que m'han quedat per veure i que m'arrepenteixo més de no haver vist: el MICHAEL JORDAN, als Jocs Olímpics. Veieu? Passen els anys, passa el temps i del que t'arrepenteixes és del que NO has fet. El que fem ho podem arreglar gairebé sempre, el que deixem de fer, ja no és pot recuperar mai. Si que hi han segones oportunitats, peró no les espereu, aprofite-ho les primeres, per si de cas...
Cuideu-vos
La Lola
Per cer, veure al Michael Jordan jugant a bàsquet , era veure "poesia" en moviment. Us recomano "navegar" per veure com literalment volava per damunt de la pista de bàsquet. Era un geni.
dimecres, 25 d’abril del 2012
CAPÍTOL 15. EL BLOG I JO
Hola flors
Fa pocs minuts he vist el blog del Grup Fem Camí , que m'han fet un comentari molt interessant al meu escrit anterior.Gràcies companys! Una abraçada molt forta!
Us he de dir que m'he fet el FERM propòsit de:
Buscar alguna persona amb bona disposició que m'ajudi a millorar l'estètica del meu blog!!!!! Aquesta gent sí que tenen un blog com cal!!! Bé suposem que ara tindré més temps lliure i ho podré millorar. Un altre propòsit que m'he fet és millorar el meu català. Ja he quedat , per veure a quin nivell m'he d'apuntar i com ho faré. Us he de dir que sóc absolutament autodidacta. Tot el que sé ho he après llegint. Perque encara sóc de les que van ensenyar en castellà. Tot ho farem, no?
M'encanta aixó de tenir objectius i propòsits. Als malalts de càncer de vegades ens fa por tenir objectius i propòsits. És la por la que ens limita i ens fa oblidar que REALMENT tots estem de pas i que de la mateixa manera que els malalts de càncer anem vivint i morint ho fan totes les altres persones que no són malalts de càncer. Facilment de vegades ens pensem que sóm el centre de l'univers! Res més lluny de la veritat. Aquesta formigueta Lola demà veurà a la seva oncòloga. La relació malalt-metge és tot un món també. En el meu cas aquesta doctora és la segona oncòloga que tinc. El primer és deia Miquel Angel, i era un pragmàtic total. Jo li deia "l'osset de peluix" perque era així tot tobet i arodonit, i sota el seu humor anglès , de vegades deixava anar alguna paraula mig tendre. A mi em coneixia força perque amb els anys són molts dies, moltes visites, moltes noticies bones i no tant bones. De vegades la teva por s'ajunta amb la seva. A ells tampoc els hi agrada quan t'han de donar males noticies. I ell és un dels que ho passa malament. Al Miquel Angel el vaig trobar varies vegades a La Bisbal. Té una casa a l'Empordà. I una vegada m'el vaig trobar a Londres! Crec que , com a molts d'altres metges, no els agrada gaire veure als "pacients" fora de l'hospital. No saben com posar-s'hi per dir-ho d'alguna manera. I més amb pacients com jo. La primera vegada que el vaig trobar fora de l'hospital li vaig clavar dos petons a les galtes. Encara sembla que veig la cara de por que hi va posar! Per no dir que duia a la seva dona al costat! Pot ser és va pensar que com tots els de l'Empordà estic una mica tocada, per la tramuntana vull dir. En fí, em va sortir una mostra d'afecte totalment natural, peró vaig veure que en properes ocasions si es repetia l'encontre m'havia de contenir una miqueta! Actualment al Trueta tinc una oncòloga. És diu Gemma. És una dona "super" elegant, simpàtica i directa. MOLT directa. Quan m'ha de dit alguna cosa em mira als ulls. I ho fa sense por. Tant al Miquel Angel com a la Gemma , sempre els he dit que vull estar informada de tot. Jo sóc la malalta. I jo sóc qui vol saber. El que no faig aquesta vegada amb la Gemma és voler saber més del compte. La frase "I si...passa aixó...i si passa alló...l'he esborrat del meu vocabulari. Demà , per exemple tindré el resultat d'una analítica i un T.A.C. Doncs demà només vull saber els resultats d'aixó i si la setmana que vé tornarem a fer la "quimio". No vull mirar més enllà. Aquest és un altre dels meus propòsits: poc a poc, dia a dia, moment a moment...
Us ho recomano efusivament!
Apa, cuideu-vos, us estimo molt!
La Lola
Fa pocs minuts he vist el blog del Grup Fem Camí , que m'han fet un comentari molt interessant al meu escrit anterior.Gràcies companys! Una abraçada molt forta!
Us he de dir que m'he fet el FERM propòsit de:
Buscar alguna persona amb bona disposició que m'ajudi a millorar l'estètica del meu blog!!!!! Aquesta gent sí que tenen un blog com cal!!! Bé suposem que ara tindré més temps lliure i ho podré millorar. Un altre propòsit que m'he fet és millorar el meu català. Ja he quedat , per veure a quin nivell m'he d'apuntar i com ho faré. Us he de dir que sóc absolutament autodidacta. Tot el que sé ho he après llegint. Perque encara sóc de les que van ensenyar en castellà. Tot ho farem, no?
M'encanta aixó de tenir objectius i propòsits. Als malalts de càncer de vegades ens fa por tenir objectius i propòsits. És la por la que ens limita i ens fa oblidar que REALMENT tots estem de pas i que de la mateixa manera que els malalts de càncer anem vivint i morint ho fan totes les altres persones que no són malalts de càncer. Facilment de vegades ens pensem que sóm el centre de l'univers! Res més lluny de la veritat. Aquesta formigueta Lola demà veurà a la seva oncòloga. La relació malalt-metge és tot un món també. En el meu cas aquesta doctora és la segona oncòloga que tinc. El primer és deia Miquel Angel, i era un pragmàtic total. Jo li deia "l'osset de peluix" perque era així tot tobet i arodonit, i sota el seu humor anglès , de vegades deixava anar alguna paraula mig tendre. A mi em coneixia força perque amb els anys són molts dies, moltes visites, moltes noticies bones i no tant bones. De vegades la teva por s'ajunta amb la seva. A ells tampoc els hi agrada quan t'han de donar males noticies. I ell és un dels que ho passa malament. Al Miquel Angel el vaig trobar varies vegades a La Bisbal. Té una casa a l'Empordà. I una vegada m'el vaig trobar a Londres! Crec que , com a molts d'altres metges, no els agrada gaire veure als "pacients" fora de l'hospital. No saben com posar-s'hi per dir-ho d'alguna manera. I més amb pacients com jo. La primera vegada que el vaig trobar fora de l'hospital li vaig clavar dos petons a les galtes. Encara sembla que veig la cara de por que hi va posar! Per no dir que duia a la seva dona al costat! Pot ser és va pensar que com tots els de l'Empordà estic una mica tocada, per la tramuntana vull dir. En fí, em va sortir una mostra d'afecte totalment natural, peró vaig veure que en properes ocasions si es repetia l'encontre m'havia de contenir una miqueta! Actualment al Trueta tinc una oncòloga. És diu Gemma. És una dona "super" elegant, simpàtica i directa. MOLT directa. Quan m'ha de dit alguna cosa em mira als ulls. I ho fa sense por. Tant al Miquel Angel com a la Gemma , sempre els he dit que vull estar informada de tot. Jo sóc la malalta. I jo sóc qui vol saber. El que no faig aquesta vegada amb la Gemma és voler saber més del compte. La frase "I si...passa aixó...i si passa alló...l'he esborrat del meu vocabulari. Demà , per exemple tindré el resultat d'una analítica i un T.A.C. Doncs demà només vull saber els resultats d'aixó i si la setmana que vé tornarem a fer la "quimio". No vull mirar més enllà. Aquest és un altre dels meus propòsits: poc a poc, dia a dia, moment a moment...
Us ho recomano efusivament!
Apa, cuideu-vos, us estimo molt!
La Lola
diumenge, 22 d’abril del 2012
CAPÍTOL 14. LA POLÍTICA I JO
Hola flors
Avui va de confessions.
Primera: jo sóc força "esquerrota". Segona: mentre era llibretera cada diumenge si podia "xoriçava" els suplements dels diaris. Tercera: Sóc una tastaolletes. Sé molt poquet de moltes i moltes coses. (Aixó de vegades m'acomplexa una miqueta) peró cada vegada menyssssss!!!!!. Bé doncs , si agafeu aquestes tres premises entendreu perque a casa meva hi han suplements de gairebé tots els diaris, i de fa dies, altres més recents , etc. Avui en un d'aquests suplements , he llegit una entrevista molt interessant. L'entrevista era a l'historiadora neozelandesa, Joanna Bourke.En el decurs de l'entrevista fa afirmacions com aquesta: "LA POR ÉS L'EMOCIÓ MÉS FÀCIL D'ESTIMULAR. ÉS UN JOC DE NENS I ELS GOVERNS L' UTILITZEN PER A CONTROLAR-NOS". O com aquesta: " EL DOLOR ES VENJA DELS MÉS DÈBILS. ELS POBRES, ELS NECESSITATS...EL PATEIXEN D'UNA MANERA MÉS CRUEL" És precisament el dolor el tema en el que ara centra tots els seus esforços. Té el propòsit d'escriure l'història universal d'aquest sentiment. I en parla en multitut de contextos. En relació al dolor ocasionat per les malalties diu: Hi ha una sola cosa que no ha canviat al llarg de l'història: l'angoixa que sent la persona que està malalta. Encara haurà de passar molt de temps perque s'entengui bé que el dolor físic i emocional van agafats de la maneta i s'haurien de tractar en paral.lel. Us la recomano molt i molt. Les reflexions que fa són molt interessants.
M'agrada la gent que ilumina una miqueta el meu cervell. Hi ha tanta desinformació actualment que costa de trobar l'informació més o menys verídica, un punt de vista més o menys honest...
No saps si t'enganyen, t'informen, et manipulen o simplement passen de tu. Jo intento trobar el meu camí entre tot aquest caos "mundial" tastant moltes olletes, escoltant molt, llegint molt, relacionant-me amb força gent , tenin el cervell obert...i tot aixó amanit amb una miqueta de criteri.
En fí , que voleu que us digui? Ara que m'havia llençat als productes ecològics, llegeixo en un altre suplement que no són tant ecológics, ni hi ha tanta diferència amb els que no ho són. ALGÚ POT PLEGAR DE CONFONDRE'M , SI US PLAU!!!!!!!!!!!!!!.????????????
Demà és Sant Jordi , no? (És broma)
SÍ QUE HO ÉS. Vaig a descansar, a preparar-me per demà. El dia és especial sobre tot si encara et sents llibretera...La rosa, el llibre, coses que es poden flairar i tocar i llegir ...Coses i cosetes reals que de vegades es barrejen amb la caótica realitat.
Bona diada de Sant Jordi!
La Lola
Avui va de confessions.
Primera: jo sóc força "esquerrota". Segona: mentre era llibretera cada diumenge si podia "xoriçava" els suplements dels diaris. Tercera: Sóc una tastaolletes. Sé molt poquet de moltes i moltes coses. (Aixó de vegades m'acomplexa una miqueta) peró cada vegada menyssssss!!!!!. Bé doncs , si agafeu aquestes tres premises entendreu perque a casa meva hi han suplements de gairebé tots els diaris, i de fa dies, altres més recents , etc. Avui en un d'aquests suplements , he llegit una entrevista molt interessant. L'entrevista era a l'historiadora neozelandesa, Joanna Bourke.En el decurs de l'entrevista fa afirmacions com aquesta: "LA POR ÉS L'EMOCIÓ MÉS FÀCIL D'ESTIMULAR. ÉS UN JOC DE NENS I ELS GOVERNS L' UTILITZEN PER A CONTROLAR-NOS". O com aquesta: " EL DOLOR ES VENJA DELS MÉS DÈBILS. ELS POBRES, ELS NECESSITATS...EL PATEIXEN D'UNA MANERA MÉS CRUEL" És precisament el dolor el tema en el que ara centra tots els seus esforços. Té el propòsit d'escriure l'història universal d'aquest sentiment. I en parla en multitut de contextos. En relació al dolor ocasionat per les malalties diu: Hi ha una sola cosa que no ha canviat al llarg de l'història: l'angoixa que sent la persona que està malalta. Encara haurà de passar molt de temps perque s'entengui bé que el dolor físic i emocional van agafats de la maneta i s'haurien de tractar en paral.lel. Us la recomano molt i molt. Les reflexions que fa són molt interessants.
M'agrada la gent que ilumina una miqueta el meu cervell. Hi ha tanta desinformació actualment que costa de trobar l'informació més o menys verídica, un punt de vista més o menys honest...
No saps si t'enganyen, t'informen, et manipulen o simplement passen de tu. Jo intento trobar el meu camí entre tot aquest caos "mundial" tastant moltes olletes, escoltant molt, llegint molt, relacionant-me amb força gent , tenin el cervell obert...i tot aixó amanit amb una miqueta de criteri.
En fí , que voleu que us digui? Ara que m'havia llençat als productes ecològics, llegeixo en un altre suplement que no són tant ecológics, ni hi ha tanta diferència amb els que no ho són. ALGÚ POT PLEGAR DE CONFONDRE'M , SI US PLAU!!!!!!!!!!!!!!.????????????
Demà és Sant Jordi , no? (És broma)
SÍ QUE HO ÉS. Vaig a descansar, a preparar-me per demà. El dia és especial sobre tot si encara et sents llibretera...La rosa, el llibre, coses que es poden flairar i tocar i llegir ...Coses i cosetes reals que de vegades es barrejen amb la caótica realitat.
Bona diada de Sant Jordi!
La Lola
divendres, 20 d’abril del 2012
CAPÍTOL 13. EL VI LOLA
Hola flors
En els comentaris del blog del dilluns dia 16 n'hi ha un d'un amic meu que ha trobat el blog d'una gent que fan un vi que és diu LOLA , els beneficis de la venda del vi són a favor d' una Associació d'Afectades de Càncer de pit. No!!!!!!!!!! l'idea no ha estat meva. Peró m'encanta!. Al comentari hi trobareu l'enllaç per veure el blog. Gràcies Ramón , m'ha agradat molt. Amb l'alcohol els malalts de càncer tenim una relació força escasa. Quan fem quimio de fet l'hauriem de tenir nul.la. Peró sempre hi ha gent que és despista. El primer càncer que vaig tenir va ésser de pit. Quan feia la quimio al Parc Taulí de Sabadell (llavors vivia a Bellaterra) vaig coneixer una noia de la meva edat (39!!!!!!!!!) que també tenia un càncer de pit i feia quimio. Mentre esperavem un dia em diu:" Dolors només fan que sortir-me granets. Cada vegada que faig quimio hem surten granets." Parlant, parlant, resulta que cada diumenge feia la paella amb el seu marit i es bebien entre tots dos una ampolla de cava. Evidenment totes dues vam arrivar a la conclusió que el cava i la quimio són imcopatibles. Jo us he de dir que no sóc una bebedora. Peró de tant en tant, enyoro acompanyar un petit àpat dels que faig i em preparo per mi soleta quan em trobo bé, amb una copeta d'un bon ví. No desespero, potser algún dia podré.
La setmana vinent tinc visita amb la meva oncóloga.Jo sóc molt de fer llistes. Més que rés perque sóc tant multidisciplinar, diguem-ho així, que si no ho faig, no recordo rés.
Li preguntaré aixó del vi. No diuen que la quimio ha evolucionat amb 11 anys? Potser amb la relació amb l'alcohol també ha evolucionat!!
Del fet que m'agrada molt la poesia ja us en parlaré alguna altra vegada. El que sí us vull dir és que ahir, vaig fer l'esforç físic de desplaçar el meu cos ( a les tardes li dona per fer-me la vida impossible) al Teatre el Mundial de la Bisbal. Enguany, al traspassar-me la botiga he pogut assistir a la vetllada de Poemes del Món. Els altres anys degut a ésser vigilies de Sant Jordi era del tot impossible. Us ho recomano molt per un altre any. Hem va agradar molt. Hi havia una noia mexicana que és diu Diany que va fer una "representació" d'un poema genial. En Colin amb l'història d'un tren anglés ho va fer molt bé i és curiós perque el que més em va emocionar va ésser un poema francés de Jacques Brell "Je vous souhaite".No us passa que l'idioma francés us és molt familiar?
Tothom ho va fer molt bé i repeteixo us ho recomano per un altra any. Hem disposo a preparar-me una sopeta, una verdureta, fruita i gaudir d'una pelicula de Woody Allen (sempre en idioma original) Midnight in Paris. Tot aixó mentre des del meu sofà (gran amic) veig com va marxant el dia...amb uns colors espectaculars. Res massa important, simplement coses quotidianes que omplen aixó sí. Que tingueu un bon cap de setmana. Penseu en el llibre que us comprareu dilluns, eh????? .............( i dimarts i dimecres...)
Bona nit. Cuideu-vos
En els comentaris del blog del dilluns dia 16 n'hi ha un d'un amic meu que ha trobat el blog d'una gent que fan un vi que és diu LOLA , els beneficis de la venda del vi són a favor d' una Associació d'Afectades de Càncer de pit. No!!!!!!!!!! l'idea no ha estat meva. Peró m'encanta!. Al comentari hi trobareu l'enllaç per veure el blog. Gràcies Ramón , m'ha agradat molt. Amb l'alcohol els malalts de càncer tenim una relació força escasa. Quan fem quimio de fet l'hauriem de tenir nul.la. Peró sempre hi ha gent que és despista. El primer càncer que vaig tenir va ésser de pit. Quan feia la quimio al Parc Taulí de Sabadell (llavors vivia a Bellaterra) vaig coneixer una noia de la meva edat (39!!!!!!!!!) que també tenia un càncer de pit i feia quimio. Mentre esperavem un dia em diu:" Dolors només fan que sortir-me granets. Cada vegada que faig quimio hem surten granets." Parlant, parlant, resulta que cada diumenge feia la paella amb el seu marit i es bebien entre tots dos una ampolla de cava. Evidenment totes dues vam arrivar a la conclusió que el cava i la quimio són imcopatibles. Jo us he de dir que no sóc una bebedora. Peró de tant en tant, enyoro acompanyar un petit àpat dels que faig i em preparo per mi soleta quan em trobo bé, amb una copeta d'un bon ví. No desespero, potser algún dia podré.
La setmana vinent tinc visita amb la meva oncóloga.Jo sóc molt de fer llistes. Més que rés perque sóc tant multidisciplinar, diguem-ho així, que si no ho faig, no recordo rés.
Li preguntaré aixó del vi. No diuen que la quimio ha evolucionat amb 11 anys? Potser amb la relació amb l'alcohol també ha evolucionat!!
Del fet que m'agrada molt la poesia ja us en parlaré alguna altra vegada. El que sí us vull dir és que ahir, vaig fer l'esforç físic de desplaçar el meu cos ( a les tardes li dona per fer-me la vida impossible) al Teatre el Mundial de la Bisbal. Enguany, al traspassar-me la botiga he pogut assistir a la vetllada de Poemes del Món. Els altres anys degut a ésser vigilies de Sant Jordi era del tot impossible. Us ho recomano molt per un altre any. Hem va agradar molt. Hi havia una noia mexicana que és diu Diany que va fer una "representació" d'un poema genial. En Colin amb l'història d'un tren anglés ho va fer molt bé i és curiós perque el que més em va emocionar va ésser un poema francés de Jacques Brell "Je vous souhaite".No us passa que l'idioma francés us és molt familiar?
Tothom ho va fer molt bé i repeteixo us ho recomano per un altra any. Hem disposo a preparar-me una sopeta, una verdureta, fruita i gaudir d'una pelicula de Woody Allen (sempre en idioma original) Midnight in Paris. Tot aixó mentre des del meu sofà (gran amic) veig com va marxant el dia...amb uns colors espectaculars. Res massa important, simplement coses quotidianes que omplen aixó sí. Que tingueu un bon cap de setmana. Penseu en el llibre que us comprareu dilluns, eh????? .............( i dimarts i dimecres...)
Bona nit. Cuideu-vos
dilluns, 16 d’abril del 2012
CAPÍTOL 12. EL CANSAMENT, LES HORES BAIXES...
Hola flors
Aixó del cos és una cosa ben estranya.
Aquesta tarda per exemple, m'ha sigut del tot impossible fer qualsevol cosa. Fins i tot aixecar les parpelles cansa. Hi ha moments en que et trobes bé, hi ha moments en els que t'oblides que estàs malalt, hi ha moments en que pots arrivar a pensar que estàs bé...aixó no és una bona idea, perque després, els esforços, l'energia de més que has gastat, tot plegat, et passa factura...i llavors venen tardes com la d'avui.
La dreta del sofà em cansa, l'esquerra del sofà em cansa, estar desperta em cansa...TOT és cansat. L' estat general és d'un cansament insuportable.
Compaginar tot aixó amb un estat d'ànim més o menys positiu és el GRAN REPTE.
Jo de moment no ho ser fer gaire bé. De tota manera, el que sí he millorat és que al menys estic tranquila. Ho accepto per dir.ho d'alguna manera. Hem vaig mirant el temps amb un cop d'ull assasí: NO M'AJUDES GAIRE. Penso en els 13 ossets en els que hi tinc "convidats" i els dic: Podrieu estar-vos quiets un momentet?
Penso amb la quimio, per què dimonis després de 5 DIES encara m'estàs emprenyant?
En fí, una miqueta de mala llet, tampoc va malament per reaccionar.
Per què el cansament quan és tant brutal ens impedeix de pensar en totes les coses bones que ens han passat el cap de setmana per exemple?
Per què el cap va cap a l'única desagradable que també ha tingut lloc aquest cap de setmana? Per què les relacions pesonals son TANT difícils?
Per què el cansament de vegades és DOLOR? Parlant de dolor us recomano molt i molt un llibre que va escriure sobre la seva experiència personal el Rafael Argullol sobre el dolor. Us dec el títol. En el proper blog. Crec que fins i tot el cansament m'afecta a l'única neurona que encara em funciona.
Bé el blog, no és que sigui negatiu, com diu un conegut meu ÉS REALISTA. Hi han dies de tot a aquesta vida. Ja coneixeu la meva debilitat pel cinema. La que us vaig a dir ara és OBVIA per un cinèfil: Tal i com diuen a una pelicula el títol de la qual també és molt adeqüat pel dia d'avui i que parla del VENT,
DEMÀ SERÀ UN ALTRE DIA!!!!!
La Lola
Aixó del cos és una cosa ben estranya.
Aquesta tarda per exemple, m'ha sigut del tot impossible fer qualsevol cosa. Fins i tot aixecar les parpelles cansa. Hi ha moments en que et trobes bé, hi ha moments en els que t'oblides que estàs malalt, hi ha moments en que pots arrivar a pensar que estàs bé...aixó no és una bona idea, perque després, els esforços, l'energia de més que has gastat, tot plegat, et passa factura...i llavors venen tardes com la d'avui.
La dreta del sofà em cansa, l'esquerra del sofà em cansa, estar desperta em cansa...TOT és cansat. L' estat general és d'un cansament insuportable.
Compaginar tot aixó amb un estat d'ànim més o menys positiu és el GRAN REPTE.
Jo de moment no ho ser fer gaire bé. De tota manera, el que sí he millorat és que al menys estic tranquila. Ho accepto per dir.ho d'alguna manera. Hem vaig mirant el temps amb un cop d'ull assasí: NO M'AJUDES GAIRE. Penso en els 13 ossets en els que hi tinc "convidats" i els dic: Podrieu estar-vos quiets un momentet?
Penso amb la quimio, per què dimonis després de 5 DIES encara m'estàs emprenyant?
En fí, una miqueta de mala llet, tampoc va malament per reaccionar.
Per què el cansament quan és tant brutal ens impedeix de pensar en totes les coses bones que ens han passat el cap de setmana per exemple?
Per què el cap va cap a l'única desagradable que també ha tingut lloc aquest cap de setmana? Per què les relacions pesonals son TANT difícils?
Per què el cansament de vegades és DOLOR? Parlant de dolor us recomano molt i molt un llibre que va escriure sobre la seva experiència personal el Rafael Argullol sobre el dolor. Us dec el títol. En el proper blog. Crec que fins i tot el cansament m'afecta a l'única neurona que encara em funciona.
Bé el blog, no és que sigui negatiu, com diu un conegut meu ÉS REALISTA. Hi han dies de tot a aquesta vida. Ja coneixeu la meva debilitat pel cinema. La que us vaig a dir ara és OBVIA per un cinèfil: Tal i com diuen a una pelicula el títol de la qual també és molt adeqüat pel dia d'avui i que parla del VENT,
DEMÀ SERÀ UN ALTRE DIA!!!!!
La Lola
dissabte, 14 d’abril del 2012
CAPÍTOL 11. EL CASAMENT DE MA FILLA
Hola flors
Bona nit
Encara amb la resaca de les dues quimios seguides, avui m'he disposat a celebrar els 30 anys de la meva filla Laura a la casa de colonies Els Arcs, a Santa Pau. Pujant cap a Olot els meus "consogres" la parella Carol ja m'han començat a "preparar" perque ells, molt més llestos que jo , se n'havien adoant que tot alló , semblava molt més que una festa d'aniversari. Jo, que per moltes coses, encara baixo de la figuera, m'he emocionat ja només de pensar.hi. I efectivament , a les 4 de la tarda tota la familia Carol, Estanyol, Vicens i amics biolegs, amics educadors socials, mitja Fira del Circ , les 5 flors magnífiques i altres amistats, hem celebrat el casament de la Laura i en Quim. Amb actuació de Fira de Circ, inclosa, tot ha estat senzill, emotiu i maco com ells dos.
Avui estic massa cansada i emocionada com per afegir.hi res més que no sigui una fotografia dels nuvis.
Gràcies a tots per la vostra companyia.
Es un d'aquells dies per assaborir, compreneu?
Cuideu-vos. Tinc son. Bona nit
Bona nit
Encara amb la resaca de les dues quimios seguides, avui m'he disposat a celebrar els 30 anys de la meva filla Laura a la casa de colonies Els Arcs, a Santa Pau. Pujant cap a Olot els meus "consogres" la parella Carol ja m'han començat a "preparar" perque ells, molt més llestos que jo , se n'havien adoant que tot alló , semblava molt més que una festa d'aniversari. Jo, que per moltes coses, encara baixo de la figuera, m'he emocionat ja només de pensar.hi. I efectivament , a les 4 de la tarda tota la familia Carol, Estanyol, Vicens i amics biolegs, amics educadors socials, mitja Fira del Circ , les 5 flors magnífiques i altres amistats, hem celebrat el casament de la Laura i en Quim. Amb actuació de Fira de Circ, inclosa, tot ha estat senzill, emotiu i maco com ells dos.
Avui estic massa cansada i emocionada com per afegir.hi res més que no sigui una fotografia dels nuvis.
Gràcies a tots per la vostra companyia.
Es un d'aquells dies per assaborir, compreneu?
dijous, 12 d’abril del 2012
CAPÍTOL 10. EL TRASPÀS DE LA LLIBRERÍA
Hola flors
Avui és un dia molt especial per a mi. Hem traspassat la LLibreria l'Espiral. De fet, ho desitjavem i en aquest sentit és una bona noticia. Malgrat aixó, sempre queda com una mena de sentiment de buidor, després de tants anys d'esforços, entrega , il.lusió i energia posada en aquest projecte.
Farem el dol que precisen tots els comiats d'aquesta vida, i després començarem un nou camí, amb projectes nous i il.lusions noves.
Segurament estudiar, viatjar, fer camins nous amb noves perspectives.
Espero comptar amb vosaltres com a companys d'aquestes noves empreses.
Gràcies pel vostre recolçament.
Ara em dedicaré més temps a mi mateixa, i també en tindré més per tots vosaltres.
Per cert, avui l'endemà de la darrera quimio, em trobo força bé. A veure si al final li agafo el "truquillo" a tot plegat.
Una abraçada per a tots.
Sigueu moderadament feliços.
Us estimo
La Lola
Avui és un dia molt especial per a mi. Hem traspassat la LLibreria l'Espiral. De fet, ho desitjavem i en aquest sentit és una bona noticia. Malgrat aixó, sempre queda com una mena de sentiment de buidor, després de tants anys d'esforços, entrega , il.lusió i energia posada en aquest projecte.
Farem el dol que precisen tots els comiats d'aquesta vida, i després començarem un nou camí, amb projectes nous i il.lusions noves.
Segurament estudiar, viatjar, fer camins nous amb noves perspectives.
Espero comptar amb vosaltres com a companys d'aquestes noves empreses.
Gràcies pel vostre recolçament.
Ara em dedicaré més temps a mi mateixa, i també en tindré més per tots vosaltres.
Per cert, avui l'endemà de la darrera quimio, em trobo força bé. A veure si al final li agafo el "truquillo" a tot plegat.
Una abraçada per a tots.
Sigueu moderadament feliços.
Us estimo
La Lola
dimecres, 11 d’abril del 2012
CAPÍTOL 9. L'INSOMNI
Hola flors
No sé quina hora és. El que sí sé és que molt d'hora. "És que si et lleves molt d´hora, molt 'hora..."
En fí, l'insomni i altres coses!
Avui és un dia important per a mi. És la primera vegada d'ençà que la malaltia és va agreujar que podré fer les dues quimios que em toquen al mes, seguides. És un éxit i al mateix temps estàs com espantada per veure com reaccionarà el cos.
Malgrat el meu blog desprengui de vegades un aire de suficiència i moltes dosis d'humor, no deixo d'ésser una personeta espantada davant d'una malaltia que de vegades costa de controlar.
També us vull dir que en el blog anterior parlavem de películes sobre el càncer i la seva duresa.
Pot ser vaig semblar massa superficial a l'hora de retratar-les. No era la meva intenció. Tota la part dura del càncer l'he viscut en primera persona, no solament amb els meus càncers, sobre tot amb les perdues que m'ha ocasionat a nivell de familiars i amics.
Més que res el que volia dir és que la manca de llàstima, la manca de por, la naturalitat, l'aire fresc, l'humor, amb el que la pelicula INTOCABLE tracta el tema de la tetraplegia, el trobo a faltar no solament en pelicules que parlen de càncer, sinó també en la vida quotidiana.
Jo com a malalta, vull i desitjo, empatia, carinyo , comprensió i respecte. Mai LLASTIMA. No sé que diu el diccionari sobre el significat d'aquesta parauleta, peró jo no puc amb ella...
Aclarits aquests punts, us desitjo que continueu dormint, que us lleveu de bon humor, i que el dia us sigui benèvol.
Apa
Sigueu moderadament feliços
La Lola
No sé quina hora és. El que sí sé és que molt d'hora. "És que si et lleves molt d´hora, molt 'hora..."
En fí, l'insomni i altres coses!
Avui és un dia important per a mi. És la primera vegada d'ençà que la malaltia és va agreujar que podré fer les dues quimios que em toquen al mes, seguides. És un éxit i al mateix temps estàs com espantada per veure com reaccionarà el cos.
Malgrat el meu blog desprengui de vegades un aire de suficiència i moltes dosis d'humor, no deixo d'ésser una personeta espantada davant d'una malaltia que de vegades costa de controlar.
També us vull dir que en el blog anterior parlavem de películes sobre el càncer i la seva duresa.
Pot ser vaig semblar massa superficial a l'hora de retratar-les. No era la meva intenció. Tota la part dura del càncer l'he viscut en primera persona, no solament amb els meus càncers, sobre tot amb les perdues que m'ha ocasionat a nivell de familiars i amics.
Més que res el que volia dir és que la manca de llàstima, la manca de por, la naturalitat, l'aire fresc, l'humor, amb el que la pelicula INTOCABLE tracta el tema de la tetraplegia, el trobo a faltar no solament en pelicules que parlen de càncer, sinó també en la vida quotidiana.
Jo com a malalta, vull i desitjo, empatia, carinyo , comprensió i respecte. Mai LLASTIMA. No sé que diu el diccionari sobre el significat d'aquesta parauleta, peró jo no puc amb ella...
Aclarits aquests punts, us desitjo que continueu dormint, que us lleveu de bon humor, i que el dia us sigui benèvol.
Apa
Sigueu moderadament feliços
La Lola
dilluns, 9 d’abril del 2012
CAPÍTOL 8. SETMANA SANTA
Hola flors
Aquesta Setmana Santa m'ha anat força bé.
Dimecres vaig fer la quimio i és la primera setmana d'ençà que vaig començar el tractament , que m'he trobat relativament bé. Si més no, he controlat els efectes secundaris. I aixó és molt important. He pogut sortir de casa i fer una "vida més o menys normal".
Dissabte vam cantar amb una part del Cor Carreras Dagas i molts voluntaris més , les caramelles. Tot i que al començament va ploure, al final , la festa va sortir rodona. Us convido a tots a partipar.hi. Es molt divertit i al mateix temps ajudem a recuperar una de les tradicions del nostre poble.
També us faig una altra recomanació molt especial. Als pocs que no l'hagueu vist, us convido a veure INTOCABLE, una gran gran película francesa sobre la relació d'un tetraplègic i el seu cuidador.. Ahir vam anar a Palamós a veura-la, perque creiem que era una de les darreres oportunitats de fer.ho, i val la pena. Jo tinc la manía de veure les pelicules en idioma original. Malgrat el doblatge català sigui potable, veure el treball d'un actor amb la seva veu o doblat, no té color. Aquesta pelicula no l'he pogut veure en francés, peró us la recomano igualment. Tant de bó algu tingués la feliç idea de fer alguna cosa semblant amb el càncer: fora complexos, parlar amb sinceritat , senzillesa, sense llàstimes, ni falses idees. Bé, no perdo l'esperança. De moment, si exceptuem l'Albert Espinosa, tot el cinema que he vist relacionat amb el càncer, té un sentit tremedista, lacrimògen i fatalista que va bé per netejar els llagrimals, peró no es correspon del tot amb el que és la malaltia. A veure si algú de vosaltres em troba alguna pelicula que no conec i que em faci canviar de manera de pensar.
Pel que fa a avui dilluns, ha sigut un dia genial. M'han vingut a veure dos amics de quan feia batxillerat. LLavors jo era, olotina, i ells també ho són. "Carden" a cada frase. El meu germà també ho fa força quan parla, peró ho trovaba a faltar. Hem anat a dinar a Empuries, amb el mar, el vent i fins i tot el sol. Un dia especial amb una gent especial. No us passa, que hi ha amics, que fa anys que no veieu, amb els que no parleu ni tant sols cada mes, amb els que no teniu la proximitat que podeu tenir amb d'altres, i malgrat aixó sembla que era ahir quan ens explicavem mitja vida?
Aquest és el cas.
També he tingut temps per descansar, llegir, pensar i pensar...que val la pena.
Tota la lluita vull dir.
Sigueu moderadament feliços.
La lola
Aquesta Setmana Santa m'ha anat força bé.
Dimecres vaig fer la quimio i és la primera setmana d'ençà que vaig començar el tractament , que m'he trobat relativament bé. Si més no, he controlat els efectes secundaris. I aixó és molt important. He pogut sortir de casa i fer una "vida més o menys normal".
Dissabte vam cantar amb una part del Cor Carreras Dagas i molts voluntaris més , les caramelles. Tot i que al començament va ploure, al final , la festa va sortir rodona. Us convido a tots a partipar.hi. Es molt divertit i al mateix temps ajudem a recuperar una de les tradicions del nostre poble.
També us faig una altra recomanació molt especial. Als pocs que no l'hagueu vist, us convido a veure INTOCABLE, una gran gran película francesa sobre la relació d'un tetraplègic i el seu cuidador.. Ahir vam anar a Palamós a veura-la, perque creiem que era una de les darreres oportunitats de fer.ho, i val la pena. Jo tinc la manía de veure les pelicules en idioma original. Malgrat el doblatge català sigui potable, veure el treball d'un actor amb la seva veu o doblat, no té color. Aquesta pelicula no l'he pogut veure en francés, peró us la recomano igualment. Tant de bó algu tingués la feliç idea de fer alguna cosa semblant amb el càncer: fora complexos, parlar amb sinceritat , senzillesa, sense llàstimes, ni falses idees. Bé, no perdo l'esperança. De moment, si exceptuem l'Albert Espinosa, tot el cinema que he vist relacionat amb el càncer, té un sentit tremedista, lacrimògen i fatalista que va bé per netejar els llagrimals, peró no es correspon del tot amb el que és la malaltia. A veure si algú de vosaltres em troba alguna pelicula que no conec i que em faci canviar de manera de pensar.
Pel que fa a avui dilluns, ha sigut un dia genial. M'han vingut a veure dos amics de quan feia batxillerat. LLavors jo era, olotina, i ells també ho són. "Carden" a cada frase. El meu germà també ho fa força quan parla, peró ho trovaba a faltar. Hem anat a dinar a Empuries, amb el mar, el vent i fins i tot el sol. Un dia especial amb una gent especial. No us passa, que hi ha amics, que fa anys que no veieu, amb els que no parleu ni tant sols cada mes, amb els que no teniu la proximitat que podeu tenir amb d'altres, i malgrat aixó sembla que era ahir quan ens explicavem mitja vida?
Aquest és el cas.
També he tingut temps per descansar, llegir, pensar i pensar...que val la pena.
Tota la lluita vull dir.
Sigueu moderadament feliços.
La lola
dimecres, 4 d’abril del 2012
CAPÍTOL 7. LA SALA DE MÀQUINES
Hola flors
Ja en tenim una altra.
La quimio ens la fant a l'hospital de dia del I.C.O. (Institut Català d'Oncología) Dins d'aquest hospital de dia hi han 15 "butaques" i 5 habitacions. També hi ha davant nostra una espècie de mostrador on tenen la "sala de màquines " totes les inferemeres que ens atenen. (Molt i molt bé, per cert) Avui en dia a diferència de fa 12 anys tota la administració de la quimió està mecanitzada. Tot és més fàcil. No sé si és perque ens posen algúna espècie de tranquilitzant en les bosses que baixen gota a gota, o pel mdia que feia (ha plogut tota l'estona) peró avui he observat als malalts i tothom mig dormia o feia sudokus o llegia o feia servir les últimes tecnologíes per posar-se en contacte amb la resta de l'humanitat.
Trobo a faltar més contactes entre malalts. Potser aquest és un dels motius pels que he fet aquest blog. De tota manera, avui la cosa ha anat tranquileta i bé. Ara estic fent sofà, més que rés perque no és que et trobis malament, (de moment) el que sents és com si tinguesis un "alien" que s'hagués incorporat al teu cos.
Sóc molt cinèfila i aquesta (Alien) és una "peli" que mai m'ha agradat.
Una premonició probablement!!!
Avui he vist un programa que us recomano efusivament. Sempre em sol agradat, peró aquest ha sigut execcional. El programa és "Singulars" del Canal 33. L'emeten els dimarts i el d'ahir, dedicat al catedràtic de 82 anys Alejandro Nieto, va ésser un lliçó de claredat i llum sobre la situació política i social que és viu actualment a casa nostra. No us el perdeu.
![link]()
Alejandro Nieto: partitocràcia i desgovern
Si vols veure el vídeo, fes clic aquí.
Bè, sigueu moderadament feliços i bones vacances de Setmana Santa!
La Lola
Ja en tenim una altra.
La quimio ens la fant a l'hospital de dia del I.C.O. (Institut Català d'Oncología) Dins d'aquest hospital de dia hi han 15 "butaques" i 5 habitacions. També hi ha davant nostra una espècie de mostrador on tenen la "sala de màquines " totes les inferemeres que ens atenen. (Molt i molt bé, per cert) Avui en dia a diferència de fa 12 anys tota la administració de la quimió està mecanitzada. Tot és més fàcil. No sé si és perque ens posen algúna espècie de tranquilitzant en les bosses que baixen gota a gota, o pel mdia que feia (ha plogut tota l'estona) peró avui he observat als malalts i tothom mig dormia o feia sudokus o llegia o feia servir les últimes tecnologíes per posar-se en contacte amb la resta de l'humanitat.
Trobo a faltar més contactes entre malalts. Potser aquest és un dels motius pels que he fet aquest blog. De tota manera, avui la cosa ha anat tranquileta i bé. Ara estic fent sofà, més que rés perque no és que et trobis malament, (de moment) el que sents és com si tinguesis un "alien" que s'hagués incorporat al teu cos.
Sóc molt cinèfila i aquesta (Alien) és una "peli" que mai m'ha agradat.
Una premonició probablement!!!
Avui he vist un programa que us recomano efusivament. Sempre em sol agradat, peró aquest ha sigut execcional. El programa és "Singulars" del Canal 33. L'emeten els dimarts i el d'ahir, dedicat al catedràtic de 82 anys Alejandro Nieto, va ésser un lliçó de claredat i llum sobre la situació política i social que és viu actualment a casa nostra. No us el perdeu.
És catedràtic emèrit de Dret
Administratiu, té 82 anys i parla clar. Ens explica sense eufemismes que
la política s'ha convertit en una farsa i que els partits polítics no
treballen pel bé comú, sinó pel seu propi benefici.
Si vols veure el vídeo, fes clic aquí.
La Lola
dilluns, 2 d’abril del 2012
CAPÍTOL 6. LA FAMÍLIA
Hola flors
El concepte "familia" és molt relatiu i és evident que ha evolucionat molt i de moltes maneres en els darrers anys.
Hi ha persones que segurament tindreu un concepte "tradicional" de la familia. D'altres potser el tindreu "kumbayà" total: tipus la familia és un conjunt de persones que s'estimen...en fí, segur que hi ha tants conceptes com persones o families!
Jo també tinc el meu particular.
Mireu en tots els meus anys de vida a banda de la meva" familia de sang" he acumulat, 3 parelles (1 oficial i 2 extres), 5 sogres, una filla de parella, 13 cunyats-cunyades, 18 nebots i 13 renebots.
A tots els estimo i sé que ells m'estimen. Truquen, em venen a veure, és preocupen per mi.
De vegades, quan tinc un dia d'aquells de "menjar xocolata" o sigui d'autoestima baixa, penso : Lola tampoc ets tant , tant, tant desastre si tota aquesta pila de familia, i ex-familia i ex-ex-familia t'estima!
Avui m'han vingut a veure una de les meves "cunyades" i "neboda" i m'han donat una grata sorpresa.
Pel que fa al resultats de les proves, m'han donat la meitat dels informes. El resultat d'aquesta meitat ha sigut "estable" i l'altra meitat m'el donaràn dimecres, abans de conectar-me a la maquineta que durant 2 hores em farà baixar gota a gota la "quimio". Aprofitaré aquestes 2 hores per llegir, contestar mails, fer sudokus, escoltar música, ....qualsevol cosa que et faci oblidar on ets . I al mateis temps, que bé que hi ets, i que bé que només hi estigui 2 hores , quan hi ha companys que n'hi estan 7 i altres que ni tant sols hi poden estar...
Ja ho veieu, és la vida, la familia, l'amor i altres circumstàncies i situacions.
Cuideu-vos
Bona nit
Gràcies pels vostres comentaris. Són com una abraçadeta...
La Lola
El concepte "familia" és molt relatiu i és evident que ha evolucionat molt i de moltes maneres en els darrers anys.
Hi ha persones que segurament tindreu un concepte "tradicional" de la familia. D'altres potser el tindreu "kumbayà" total: tipus la familia és un conjunt de persones que s'estimen...en fí, segur que hi ha tants conceptes com persones o families!
Jo també tinc el meu particular.
Mireu en tots els meus anys de vida a banda de la meva" familia de sang" he acumulat, 3 parelles (1 oficial i 2 extres), 5 sogres, una filla de parella, 13 cunyats-cunyades, 18 nebots i 13 renebots.
A tots els estimo i sé que ells m'estimen. Truquen, em venen a veure, és preocupen per mi.
De vegades, quan tinc un dia d'aquells de "menjar xocolata" o sigui d'autoestima baixa, penso : Lola tampoc ets tant , tant, tant desastre si tota aquesta pila de familia, i ex-familia i ex-ex-familia t'estima!
Avui m'han vingut a veure una de les meves "cunyades" i "neboda" i m'han donat una grata sorpresa.
Pel que fa al resultats de les proves, m'han donat la meitat dels informes. El resultat d'aquesta meitat ha sigut "estable" i l'altra meitat m'el donaràn dimecres, abans de conectar-me a la maquineta que durant 2 hores em farà baixar gota a gota la "quimio". Aprofitaré aquestes 2 hores per llegir, contestar mails, fer sudokus, escoltar música, ....qualsevol cosa que et faci oblidar on ets . I al mateis temps, que bé que hi ets, i que bé que només hi estigui 2 hores , quan hi ha companys que n'hi estan 7 i altres que ni tant sols hi poden estar...
Ja ho veieu, és la vida, la familia, l'amor i altres circumstàncies i situacions.
Cuideu-vos
Bona nit
Gràcies pels vostres comentaris. Són com una abraçadeta...
La Lola
diumenge, 1 d’abril del 2012
CAPÍTOL 5. EL COR
Hola flors
No sé si us he dit mai que canto en un Cor.
Avui teniem un concert a Girona. A l'Esglèsia dels Dolors. Quan hem entrat una mica més i em moro d'un àtac de cor i no d'un càncer! Tots en filera una representació dels Passos de la Processó de Girona, amb els vestits corresponents , també en filera...Els vestits posats damunt d'uns cossos artificials de vegades anomenats "maniquís"tots en filera també...Feien com una mena de "yuyu" perque no sabies si els ulls que et miraven eren de debó , artificials o qué...L'Esglèsia amb tanta exposició l'he vist com petita el cas és que nosaltres, que com a bons empordanesos estem acostumats a tenir espai per donar i per vendre , hem trigat una bona estona en col.locar-nos a l'altar. Després d'assajar , xerinola per aqui, xerrada per allà i comença el concert. Sóm els últims en sortir. Al final , diguem que tot ha sortit mitjanament acceptable!!!! L'organització ens ha obsequiat amb un ressopó al final. I en mig de bunyol i bunyol, una Coral de Palamós que ha cantat amb nosaltres ens han "regalat" la Salve Rociera. Mira , no em preguntis per qué , peró sempre m'ha agradat aquesta cançó...serà pel sentiment que hi posen quan la canten, no ho sé...peró en fí quan he sortit els "maniquís" tenien com un petit somriure pinat a la cara...o no?
Es que jo en el fons , sempre he sigut "la chica del coro".
El pare de la meva filla és músic. El primer any de casats, (fa molts anys!!!!) el vaig acompanyar en tots els "bolos" que tenia l'Orquestra Amoga. En aquells dies de l'era terciaria, els músics , eren montadors, xòfers i tot el que feia falta. Hores abans d'actuar, quan montaven l'escenari, sempre sommiava que algun dia jo faria els cors als vocalistes de l'orquestra.
Mai va passar, peró és veu que en el fons mai vaig perdre l'esperança que passés...
I ara canto en un Cor, que no és com fer els cors a l'Orquestra Amoga...peró de vegades si tanco els ulls ...ho sembla!!!!
Apa , bona nit, sigueu moderadament feliços.
La Lola
(Demà a les 9 matí resultats proves) Creueu els dits!
No sé si us he dit mai que canto en un Cor.
Avui teniem un concert a Girona. A l'Esglèsia dels Dolors. Quan hem entrat una mica més i em moro d'un àtac de cor i no d'un càncer! Tots en filera una representació dels Passos de la Processó de Girona, amb els vestits corresponents , també en filera...Els vestits posats damunt d'uns cossos artificials de vegades anomenats "maniquís"tots en filera també...Feien com una mena de "yuyu" perque no sabies si els ulls que et miraven eren de debó , artificials o qué...L'Esglèsia amb tanta exposició l'he vist com petita el cas és que nosaltres, que com a bons empordanesos estem acostumats a tenir espai per donar i per vendre , hem trigat una bona estona en col.locar-nos a l'altar. Després d'assajar , xerinola per aqui, xerrada per allà i comença el concert. Sóm els últims en sortir. Al final , diguem que tot ha sortit mitjanament acceptable!!!! L'organització ens ha obsequiat amb un ressopó al final. I en mig de bunyol i bunyol, una Coral de Palamós que ha cantat amb nosaltres ens han "regalat" la Salve Rociera. Mira , no em preguntis per qué , peró sempre m'ha agradat aquesta cançó...serà pel sentiment que hi posen quan la canten, no ho sé...peró en fí quan he sortit els "maniquís" tenien com un petit somriure pinat a la cara...o no?
Es que jo en el fons , sempre he sigut "la chica del coro".
El pare de la meva filla és músic. El primer any de casats, (fa molts anys!!!!) el vaig acompanyar en tots els "bolos" que tenia l'Orquestra Amoga. En aquells dies de l'era terciaria, els músics , eren montadors, xòfers i tot el que feia falta. Hores abans d'actuar, quan montaven l'escenari, sempre sommiava que algun dia jo faria els cors als vocalistes de l'orquestra.
Mai va passar, peró és veu que en el fons mai vaig perdre l'esperança que passés...
I ara canto en un Cor, que no és com fer els cors a l'Orquestra Amoga...peró de vegades si tanco els ulls ...ho sembla!!!!
Apa , bona nit, sigueu moderadament feliços.
La Lola
(Demà a les 9 matí resultats proves) Creueu els dits!
dissabte, 31 de març del 2012
CAPÍTOL 4. LA PSICOONCÒLOGA
Hola flors
Jo tinc una psicooncóloga. Vaig trobar que necesitava una visió una mica objectiva de tot plegat. Sobre tot de la malaltia i la manera d'afrontar-la amb una certa tranquilitat. Diu la "psico" que vol que si estic caminant, és a dir, anant d'un lloc a l'altra, he de caminar i prou!. Amb temps, disfrutant del paissatge, sigui quin sigui, respirant lentament l'aire més o menys pur, flairant olors i altres coses que no són olors, en fí ,disfrutant del fet de caminar.
Jo que sóc molt obedient???? aquesta tarda he pensat: ara aniràs de casa a la botiga PASSEJANT, mirant i veient les coses, sentint-les i disfrutant-les.
El meu trajecte ha començat a l'Aigueta. Quan la miro sempre penso en tot el que podría ésser i (de moment) no serà. Me l'imagino com un carrer ple de botigues artesanals de tot tipus, amb gent passejant, amb bancs i flors...De moment el que trobo és una botiga en la que jo vaig treballar, i ara hi treballen (moltes més hores que jo ) unes persones d'origen xinés...De vegades hi vaig a comprar terra pel meu hortet. Tot caminant recordo l'Aigueta, fa uns quants anyets, el dia que plovia o hi havia núvols i la gent no podia anar a la platja. Eren dies d'una activitat frenètica, cotxes a tot arreu, gent a tot arreu i tu arribant a casa, com si haguessis treballat el doble d'un dia normal: completament esgotada. Era com si tothom, i vull dir tothom, tingués la necessitat de comprar ceràmica, fos quin fos el seu origen: Talavera, Manises, etc. Saludo a la meva amiga Dolors, penso en l'Antónia, quan veig La Botiga...Passo per davant de les restes en forma de plafó ceràmic d 'una botiga de productes naturals que era al xanfrà de la carretera de Cruïlles, passo pel pas de peatons que hi ha al costat de Torre Maria, molt a poc a poc, passejant, i els dos cotxes que s'esperen es posen nerviosos i decideixen esquivar-me per sortir una mil.lèsima de segon abans a la carretera.(Es que la vida és un instant i s'ha d'aprofitar) Miro el pont , el passeig, la gent asseguda als bancs del sortidor i TRANQUILAMENT arribo al meu destí.
Tot aixó ho he fet en uns vint minutets. I en tot aquest temps no he pensat ni un moment en que dilluns tindré els resultats de les proves. Me n'alegro, i decideixo continuar el dia així, i regalar-me arribar a casa i fer una d'aquelles coses inconfesables: posar-te al llit a dos quarts de nou del vespre, amb tot a l'abast: el portàtil, l'aigua, les galetes Maria per si l'estòmac és queixa, el llibre, el comandament de la televisió, el telèfon per si truquen, així no m'he de llevar, la manteta per si tinc fred, el caramel d'eucaliptus, que potser em vindrà bé, el Babelia del Pais , que avui és dissabte, les ulleres de llegir que si no no veig rés...i les pastillotes per quan sigui l'hora de dormir...tot al llit .. a punt...una respiració ben profunda i que bé...Bona nit...
Jo tinc una psicooncóloga. Vaig trobar que necesitava una visió una mica objectiva de tot plegat. Sobre tot de la malaltia i la manera d'afrontar-la amb una certa tranquilitat. Diu la "psico" que vol que si estic caminant, és a dir, anant d'un lloc a l'altra, he de caminar i prou!. Amb temps, disfrutant del paissatge, sigui quin sigui, respirant lentament l'aire més o menys pur, flairant olors i altres coses que no són olors, en fí ,disfrutant del fet de caminar.
Jo que sóc molt obedient???? aquesta tarda he pensat: ara aniràs de casa a la botiga PASSEJANT, mirant i veient les coses, sentint-les i disfrutant-les.
El meu trajecte ha començat a l'Aigueta. Quan la miro sempre penso en tot el que podría ésser i (de moment) no serà. Me l'imagino com un carrer ple de botigues artesanals de tot tipus, amb gent passejant, amb bancs i flors...De moment el que trobo és una botiga en la que jo vaig treballar, i ara hi treballen (moltes més hores que jo ) unes persones d'origen xinés...De vegades hi vaig a comprar terra pel meu hortet. Tot caminant recordo l'Aigueta, fa uns quants anyets, el dia que plovia o hi havia núvols i la gent no podia anar a la platja. Eren dies d'una activitat frenètica, cotxes a tot arreu, gent a tot arreu i tu arribant a casa, com si haguessis treballat el doble d'un dia normal: completament esgotada. Era com si tothom, i vull dir tothom, tingués la necessitat de comprar ceràmica, fos quin fos el seu origen: Talavera, Manises, etc. Saludo a la meva amiga Dolors, penso en l'Antónia, quan veig La Botiga...Passo per davant de les restes en forma de plafó ceràmic d 'una botiga de productes naturals que era al xanfrà de la carretera de Cruïlles, passo pel pas de peatons que hi ha al costat de Torre Maria, molt a poc a poc, passejant, i els dos cotxes que s'esperen es posen nerviosos i decideixen esquivar-me per sortir una mil.lèsima de segon abans a la carretera.(Es que la vida és un instant i s'ha d'aprofitar) Miro el pont , el passeig, la gent asseguda als bancs del sortidor i TRANQUILAMENT arribo al meu destí.
Tot aixó ho he fet en uns vint minutets. I en tot aquest temps no he pensat ni un moment en que dilluns tindré els resultats de les proves. Me n'alegro, i decideixo continuar el dia així, i regalar-me arribar a casa i fer una d'aquelles coses inconfesables: posar-te al llit a dos quarts de nou del vespre, amb tot a l'abast: el portàtil, l'aigua, les galetes Maria per si l'estòmac és queixa, el llibre, el comandament de la televisió, el telèfon per si truquen, així no m'he de llevar, la manteta per si tinc fred, el caramel d'eucaliptus, que potser em vindrà bé, el Babelia del Pais , que avui és dissabte, les ulleres de llegir que si no no veig rés...i les pastillotes per quan sigui l'hora de dormir...tot al llit .. a punt...una respiració ben profunda i que bé...Bona nit...
divendres, 30 de març del 2012
CAPÍTOL 3 . LA JARDINERETA
Hola flors, bon dia.
Abans d'anar a dormir em donen dues "bombes de rellotgeria" que em deixen "grogui", peró quan deixen de funcionar em desperto, aixó sol ser al voltants de les 6 del matí. Xulo, eh? quina manera d'aprofitar el dia!!!!
Maite, petons i estem en contacte, A la Concep li dec un dinar i la Montse sempre em dona feina!!!!. Diu que us he de posar en antecedents. Molt ràpid: Fa 14 anyets vaig tenir un càncer de pit: operació, quimio, ràdio, hormonals, en definitiva 1 any i ja està. Ara fa tres anys, en una analítica rutinària la meva metgesa de capçalera va demanar els marcadors tumorals. Van sortir lleugerament "pujadets" i a partir d'aqui, Gamma, T.A.C, P.E.T i resultat: metàstasi òssea. Tenia 3 ossets amb "visitants". LLavors vam començar un tractament hormonal i un de "xute" a la vena peró que no era "quimio". Fins aquest darrer estiu, que no sabem que va passar , peró el cas és que la història es va descontrolar. Actualment, estic amb 13 ossets amb"visitants", tractametnt de quimio, zometa i altres elements químics i controls cada dos mesos. I ja està.
Ahir vaig anar a dinar amb dues amigues. Sortint enlloc de passar pel camí curt per anar cap a casa, vaig passar per un de més llarget. Quan la verdor era la protagonista, vaig tancar els ulls (un momentet eh? tampoc es tracta de fotre't un pinyot) i vaig sentir olors; d'herba, flors, fulles i plantes, barrejat amb terra i amb els rebrots primaverals. Em vaig recordar de quan la meva primera sogra , quan jo tenia 20 anyets, em va fe anar a l'hort a buscar cebes tendres i jo li vaig portar alls...em va recordar quan el meu segon sogre em portava a l'hort a l'estiu, colliem cogombres i abans de sopar i després de deixar-los una estona oberts en un plat, hi posavem pebre vermell i disfrutavem d'un d'aquells que anomenen petits plaers de la vida.
Aquesta tardor, he plantat el meu hortet en una jardinera una mica gran que tinc a la terrassa. I ara d'aqui una setmaneta tornaré a plantar amb la terra renovada. I he decidit que una de les coses que hi plantaré seràn cogombres. Val la pena passar per quimios, proves i químiques variades, per després poder viure el petit plaer de menjar un cogombre a l'estiu a la fresqueta...val la pena, pels cogombres i per moltes petites coses més.
Apa, hortelans tots, sigueu moderadament feliços i mengeu cogombres!!!!!!
La Lola a les 6.59 matí
Abans d'anar a dormir em donen dues "bombes de rellotgeria" que em deixen "grogui", peró quan deixen de funcionar em desperto, aixó sol ser al voltants de les 6 del matí. Xulo, eh? quina manera d'aprofitar el dia!!!!
Maite, petons i estem en contacte, A la Concep li dec un dinar i la Montse sempre em dona feina!!!!. Diu que us he de posar en antecedents. Molt ràpid: Fa 14 anyets vaig tenir un càncer de pit: operació, quimio, ràdio, hormonals, en definitiva 1 any i ja està. Ara fa tres anys, en una analítica rutinària la meva metgesa de capçalera va demanar els marcadors tumorals. Van sortir lleugerament "pujadets" i a partir d'aqui, Gamma, T.A.C, P.E.T i resultat: metàstasi òssea. Tenia 3 ossets amb "visitants". LLavors vam començar un tractament hormonal i un de "xute" a la vena peró que no era "quimio". Fins aquest darrer estiu, que no sabem que va passar , peró el cas és que la història es va descontrolar. Actualment, estic amb 13 ossets amb"visitants", tractametnt de quimio, zometa i altres elements químics i controls cada dos mesos. I ja està.
Ahir vaig anar a dinar amb dues amigues. Sortint enlloc de passar pel camí curt per anar cap a casa, vaig passar per un de més llarget. Quan la verdor era la protagonista, vaig tancar els ulls (un momentet eh? tampoc es tracta de fotre't un pinyot) i vaig sentir olors; d'herba, flors, fulles i plantes, barrejat amb terra i amb els rebrots primaverals. Em vaig recordar de quan la meva primera sogra , quan jo tenia 20 anyets, em va fe anar a l'hort a buscar cebes tendres i jo li vaig portar alls...em va recordar quan el meu segon sogre em portava a l'hort a l'estiu, colliem cogombres i abans de sopar i després de deixar-los una estona oberts en un plat, hi posavem pebre vermell i disfrutavem d'un d'aquells que anomenen petits plaers de la vida.
Aquesta tardor, he plantat el meu hortet en una jardinera una mica gran que tinc a la terrassa. I ara d'aqui una setmaneta tornaré a plantar amb la terra renovada. I he decidit que una de les coses que hi plantaré seràn cogombres. Val la pena passar per quimios, proves i químiques variades, per després poder viure el petit plaer de menjar un cogombre a l'estiu a la fresqueta...val la pena, pels cogombres i per moltes petites coses més.
Apa, hortelans tots, sigueu moderadament feliços i mengeu cogombres!!!!!!
La Lola a les 6.59 matí
dijous, 29 de març del 2012
CAPÍTOL 2 . LES PROVES
Hola flors
Aquesta setmana m'han tocat les proves que fem cada dos mesos.
Una Gammagrafia òssea (punxadeta, dos hores lliures i cap a la planxa). La planxa (dura uns 15 minuts) és una maquina que és dedica a fer fotos als teus ossets, i com que és una mica miop, s'acosta moltissím. Es veu que no li deixen portar ulleres.
Un altre dia vaig fer el Tac, abdominal i toràcic. Aquest requereix un no menjar de 6 hores, i que portis una ampolla d'aigua. A l'ampolla se li ha de posar una mica de "xispa" i en honor dels Marie Brizard que vaig veure quan era més (molt més) jove, t'hi afageixen un líquid (contrast) amb el gust del Marie Brizard. Jo, passadís amunt, passadís avall, bebent litre i mitg d'aigua anissada. Posteriorment , per si no n'hi ha prou de contrast, n'afegim un a la vena, que així tot es veu més clar. A continuació el "donuts" és comença a passejar per damunt del teu cos. Demà per celebrar el meu sant tinc l'analítica. I apa, dilluns els resultats. Per cert dona gust, malgrat totes les retallades que han sofert , i la manera com els collen, trobar uns professionals tant atents i carinyosos com els que de moment sempre m'he trobat jo al Trueta. Gràcies reis.
Les proves en el fons no són cap molestia: et lliuren una setmana més de la "quimio" i a més saps com funciona la teva carcassa: una mena d'I.T.V. (Sense "xanxullos" pressumptament Convergents)
Apa, sigueu moderadament feliços.
Dilluns ens retrobem.
La Lola (ja preparada per una Setmana Santa a l'Empordà.....uf!!!)
Aquesta setmana m'han tocat les proves que fem cada dos mesos.
Una Gammagrafia òssea (punxadeta, dos hores lliures i cap a la planxa). La planxa (dura uns 15 minuts) és una maquina que és dedica a fer fotos als teus ossets, i com que és una mica miop, s'acosta moltissím. Es veu que no li deixen portar ulleres.
Un altre dia vaig fer el Tac, abdominal i toràcic. Aquest requereix un no menjar de 6 hores, i que portis una ampolla d'aigua. A l'ampolla se li ha de posar una mica de "xispa" i en honor dels Marie Brizard que vaig veure quan era més (molt més) jove, t'hi afageixen un líquid (contrast) amb el gust del Marie Brizard. Jo, passadís amunt, passadís avall, bebent litre i mitg d'aigua anissada. Posteriorment , per si no n'hi ha prou de contrast, n'afegim un a la vena, que així tot es veu més clar. A continuació el "donuts" és comença a passejar per damunt del teu cos. Demà per celebrar el meu sant tinc l'analítica. I apa, dilluns els resultats. Per cert dona gust, malgrat totes les retallades que han sofert , i la manera com els collen, trobar uns professionals tant atents i carinyosos com els que de moment sempre m'he trobat jo al Trueta. Gràcies reis.
Les proves en el fons no són cap molestia: et lliuren una setmana més de la "quimio" i a més saps com funciona la teva carcassa: una mena d'I.T.V. (Sense "xanxullos" pressumptament Convergents)
Apa, sigueu moderadament feliços.
Dilluns ens retrobem.
La Lola (ja preparada per una Setmana Santa a l'Empordà.....uf!!!)
dijous, 22 de març del 2012
CAPÍTOL 1 . L' EMPORDÀ
Hola flors.
Vaig tenir la feliç idea de compartir les meves experiències amb el càncer, l'Empordà i altres circumstàncies de la meva vida...I l'he portat a terme en forma de blog. He començat en una setmana podriem dir-ne de "descans". Aquesta setmana no m'han endollat a cap "maquineta" per fer-me una sessió de la nostra estimada-odiada "quimio". Vacances!!!! i aprofito per inciar aquesta aventura que no sé ben bé cap on anirà. Després de dies de molta sequera i tramontana, avui el nostre Empordà llueix remollat...Diu (tota la filosofia popular, tópica i típica entorn del càncer) que els "malalts" som capaços de gaudir més que altres persones no "malaltes" de les petites coses...Jo aixó com moltes altres coses, no sé si són certes o no, el que sí sé és que són les cinc de la tarda i fa un solet molt maco, i que respiro, i que sóc una miqueta feliç, i que estic una miqueta tranquila, ......i aixó cal aprofitar.ho. Apa sigueu moderadament feliços, o no.
Vaig tenir la feliç idea de compartir les meves experiències amb el càncer, l'Empordà i altres circumstàncies de la meva vida...I l'he portat a terme en forma de blog. He començat en una setmana podriem dir-ne de "descans". Aquesta setmana no m'han endollat a cap "maquineta" per fer-me una sessió de la nostra estimada-odiada "quimio". Vacances!!!! i aprofito per inciar aquesta aventura que no sé ben bé cap on anirà. Després de dies de molta sequera i tramontana, avui el nostre Empordà llueix remollat...Diu (tota la filosofia popular, tópica i típica entorn del càncer) que els "malalts" som capaços de gaudir més que altres persones no "malaltes" de les petites coses...Jo aixó com moltes altres coses, no sé si són certes o no, el que sí sé és que són les cinc de la tarda i fa un solet molt maco, i que respiro, i que sóc una miqueta feliç, i que estic una miqueta tranquila, ......i aixó cal aprofitar.ho. Apa sigueu moderadament feliços, o no.
dimarts, 20 de març del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)