Hola flors
Aquesta ha sigut una setmana molt pesada!!!
El cor m'ha anat a 300 per hora, la gana m'ha desaparegut del mapa, i les begudes vitamíniques s'han convertit en les meves aliades davant de tanta suor...
Just avui he vist un reportatge al Canal 33 i m'ha anat molt bé. És diu n"Viure el càncer" i el trobareu al TV3 a la carta, sense cap problema.
De vegades els malalts de càncer tenim la sensació i la creença, de que no podem enfonsar-nos , que si ho fem , la malaltia ens castigarà i és farà més forta i nosaltres més dèbils.
Ho dic perque ho he compartit amb d'altres malalts i tots alguna vegada l'hem tinguda aquesta sensació. Com que sembla que el que tenim amb el càncer és una guerra de a veure qui pot més, sentim que la perdem perque estem molt i molt fluixos i tobets...
Així és com he estat jo aquesta setmana, per moltes circumstàncies. I així és com m'he sentit. I el reportatge del 33 m'ha recordat que hi ha dies per tot, fins i tot per sentir-te tobet com una galeta remullada...
Us recomano el reportatge, us recomano que no us foteu la pallissa el dia que no estigueu amb bons anims, i us recomano que penseu que la calor se n'anirà, els focs s'apagaràn i nosaltres podrem refer les nostres forces...
Apa, que us sigui lleu, cuideu-vos i recodeu que us estimo molt.
La Lola defallida
divendres, 24 d’agost del 2012
dilluns, 13 d’agost del 2012
CAPÍTOL 33. DE TRES EN TRES
Hola flors
Avui metge, bé més aviat metges: 3 !!!!
En fí, la titular, l'adjunta, i el que feia pràctiques.
A mi m'agrada molt l'esport. M'agradava practicar-lo de jove, vaig estar federada a atletisme i voleivol a la capital de la Garrotxa. Hem mamat a casa veure esport per la televisió i ens agraden gairebé tots. Evidenment he seguit les olimpiades, de fet jo vaig ésser voluntària als jocs olímpics de Barcelona 92. Fins i tot vaig fer el relleu número 11 de la torxa olímpica a la zona d'Empuries. A banda de la torxa que als voluntaris ens la van regalar, tinc molts bons records d'aquells jocs. En "viu i directe" he vist la cistella número 1 que va fer al Palau Sant Jordi el Magic Johnson, he vist un Campionat del món d'atletisme, una prova del Campionat del món de Motociclisme, un Campionat del món de Clus de Bàsquet, varis partits de la LLiga Professional de fútbol, i molt i molt d'esport de base. ës podría dir que sóc una persona competitiva, en el bon sentit de la paraula...
Per què us explico tot aixó? Perque no em resisteixo a no competir i avui els meus marcadors tumorals han arrivat a la qüantitat de més de 400!!!! Bé, amics, coinicidint amb les olimpíades he decidit batre records.
De moment us he de dir que no tenim idea del que passa. Jo estic com una histèrica buscant algun simptome en el meu cos que justifiqui aquests marcadors, el T.A.C. que no dona senyals sospitoses, en fí tot un enigme...que espero que es resolgui perque em mosqueja força.
Hem decidit vigilar-me d'aprop perque SÓC PERILLOSA. D'aquí 15 dies ens tornem a veure, (no sé si amb 1, 2, o 3 metges) amb analítica, (per veure els malaïts marcadors), Gammagrafía osséa, dos xutes més d'hormones, i un de zometa que em posen demà a través del "port-a-cath" perque sino és rovella.
Quin estiu tant divertit eh????
Apa sigueu feliços i no mengeu perdiços.
Ptons
La Lola
Avui metge, bé més aviat metges: 3 !!!!
En fí, la titular, l'adjunta, i el que feia pràctiques.
A mi m'agrada molt l'esport. M'agradava practicar-lo de jove, vaig estar federada a atletisme i voleivol a la capital de la Garrotxa. Hem mamat a casa veure esport per la televisió i ens agraden gairebé tots. Evidenment he seguit les olimpiades, de fet jo vaig ésser voluntària als jocs olímpics de Barcelona 92. Fins i tot vaig fer el relleu número 11 de la torxa olímpica a la zona d'Empuries. A banda de la torxa que als voluntaris ens la van regalar, tinc molts bons records d'aquells jocs. En "viu i directe" he vist la cistella número 1 que va fer al Palau Sant Jordi el Magic Johnson, he vist un Campionat del món d'atletisme, una prova del Campionat del món de Motociclisme, un Campionat del món de Clus de Bàsquet, varis partits de la LLiga Professional de fútbol, i molt i molt d'esport de base. ës podría dir que sóc una persona competitiva, en el bon sentit de la paraula...
Per què us explico tot aixó? Perque no em resisteixo a no competir i avui els meus marcadors tumorals han arrivat a la qüantitat de més de 400!!!! Bé, amics, coinicidint amb les olimpíades he decidit batre records.
De moment us he de dir que no tenim idea del que passa. Jo estic com una histèrica buscant algun simptome en el meu cos que justifiqui aquests marcadors, el T.A.C. que no dona senyals sospitoses, en fí tot un enigme...que espero que es resolgui perque em mosqueja força.
Hem decidit vigilar-me d'aprop perque SÓC PERILLOSA. D'aquí 15 dies ens tornem a veure, (no sé si amb 1, 2, o 3 metges) amb analítica, (per veure els malaïts marcadors), Gammagrafía osséa, dos xutes més d'hormones, i un de zometa que em posen demà a través del "port-a-cath" perque sino és rovella.
Quin estiu tant divertit eh????
Apa sigueu feliços i no mengeu perdiços.
Ptons
La Lola
dissabte, 4 d’agost del 2012
CAPÍTOL 32. LES HORMONES I LA CALOR...I JO
Hola flors
Estic viva, encara que faci 15 dies que no escric.
Es que la calor i jo no sóm bones companyes. Ella és molt tossuda i jo també, i aixó és complicat de portar. Per acabar.ho d'arreglar com que estic amb tractament hormonal, ja porto al damunt una certa calor incorporada, així que només em falta l'ambiental.
Com que amb les injeccions 5 i 6 hormonals em vaig mig desmaiar, la 7 i 8 les hem donades amb posició horitzontal. Tot ha anat millor.
Mireu, a mi als 40 anys després de passar el càncer de pit van començar a medicar-me hormonalment. Des del Tamoxifé, passant pel Procrin, fins l'Arimidex i ara aquestes injeccions brutals, estic hormonalment modificada fins arrivar als 52. Als 40 amb la combinació de Tamoxifé i Procrin em van provocar la menopausa, al cap de tres anys la vaig tenir de manera natural i després amb l'Arimedex, ho van tornar a fer. De les injeccions d'ara ni us ho explico. És a dir de la mateixa manera que les meves cel.lules canceroses són pesades, els meus estrògens també ho són. Quina tossudería en viure dins meu!
Com podeu compendre, jo que ja tinc fama de tenir un caràcter difícil, (no sé perqué, la veritat), amb tanta hormona ho hem acabat d'arreglar. Sort que tot aixó ha quedat compensat amb la tranquilitat que de vegades assoleixo amb técniques variades....que si nó...
En fí que us he d'explicar, lo típic: ara ric, ara ploro, ara em menjaría el món, ara el món s'em menja a mí, ara no t'entenc, ara no m'entens, ara sóc la més simpàtica del món, ara estic insuportable, ara em menjaría 250 croisants de xocolata, ara 250 paquets de patates, ara només tinc son, ara no hi ha qui dormi, ara només faig pipí, ara estic més inflada que un globus, ara em fan malt els ossos (tots) ara em trobo la mar de bé....
No, no és el guió de MUJERES AL BORDE DE UN ATAQUE DE NERVIOS , és la meva vida des dels 40 anys...
I sabeu qué? En el fons, fons, fons,...me n'alegro una miqueta, ...perque ja hi ha prou monotonía al món, o no ? No ho sé...
El repte és trobar moments per la calma, i llavors assolir-los és un petit triomf ...
I quan estàs calmada, que bé , encara que sigui amb un ventall a la mà i un bon refresc per calmar la set...
Apa sigueu feliços hormonalment o sense...
Cuideu-vos
La Lola acalorada
Estic viva, encara que faci 15 dies que no escric.
Es que la calor i jo no sóm bones companyes. Ella és molt tossuda i jo també, i aixó és complicat de portar. Per acabar.ho d'arreglar com que estic amb tractament hormonal, ja porto al damunt una certa calor incorporada, així que només em falta l'ambiental.
Com que amb les injeccions 5 i 6 hormonals em vaig mig desmaiar, la 7 i 8 les hem donades amb posició horitzontal. Tot ha anat millor.
Mireu, a mi als 40 anys després de passar el càncer de pit van començar a medicar-me hormonalment. Des del Tamoxifé, passant pel Procrin, fins l'Arimidex i ara aquestes injeccions brutals, estic hormonalment modificada fins arrivar als 52. Als 40 amb la combinació de Tamoxifé i Procrin em van provocar la menopausa, al cap de tres anys la vaig tenir de manera natural i després amb l'Arimedex, ho van tornar a fer. De les injeccions d'ara ni us ho explico. És a dir de la mateixa manera que les meves cel.lules canceroses són pesades, els meus estrògens també ho són. Quina tossudería en viure dins meu!
Com podeu compendre, jo que ja tinc fama de tenir un caràcter difícil, (no sé perqué, la veritat), amb tanta hormona ho hem acabat d'arreglar. Sort que tot aixó ha quedat compensat amb la tranquilitat que de vegades assoleixo amb técniques variades....que si nó...
En fí que us he d'explicar, lo típic: ara ric, ara ploro, ara em menjaría el món, ara el món s'em menja a mí, ara no t'entenc, ara no m'entens, ara sóc la més simpàtica del món, ara estic insuportable, ara em menjaría 250 croisants de xocolata, ara 250 paquets de patates, ara només tinc son, ara no hi ha qui dormi, ara només faig pipí, ara estic més inflada que un globus, ara em fan malt els ossos (tots) ara em trobo la mar de bé....
No, no és el guió de MUJERES AL BORDE DE UN ATAQUE DE NERVIOS , és la meva vida des dels 40 anys...
I sabeu qué? En el fons, fons, fons,...me n'alegro una miqueta, ...perque ja hi ha prou monotonía al món, o no ? No ho sé...
El repte és trobar moments per la calma, i llavors assolir-los és un petit triomf ...
I quan estàs calmada, que bé , encara que sigui amb un ventall a la mà i un bon refresc per calmar la set...
Apa sigueu feliços hormonalment o sense...
Cuideu-vos
La Lola acalorada
Subscriure's a:
Missatges (Atom)