Hola flors
Com molts de vosaltres ja sabeu jo canto en un cor de La Bisbal d'Empordà, que és diu Cor Carreras Dagas.
Aquest dilluns , els vaig fer arribar, escrita amb la meva mà, ara ja tremolosa, aquesta carta, que ara us vull fer extensiva a vosaltres, perquè el que diu , és el mateix que voldría dir-vos a vosaltres:
Efectivament, estimats i estimades, la metàstasi m'ha afectat al cervell i aquí no hi tenim rés a fer.
Sempre he pensat que a la meva vida, he fet les coses a la meva manera. I ara, en aquests moments també ho estic fent.
És per aixó que vull acomiadar-me de vosaltres.
Deixaré aquest blog, penjat en l'espai, per si pot servir per alguna cosa...per alguna persona...
La meva intenció, quan vaig començar, era com fer un llibre per capítols, (amb faltes d'ortografía incloses) explicant la meva experiència amb la vida i amb el càncer.
El que passa, que tant vosaltres, com la gent que un altre dia ho llegueixi, hi trobarà un altre llibre, inclós en aquest, (jo crec que molt més interessant) que és un llibre de poesia.
Després de cada capítol, si cliqueu a comentaris, hi ha un poema català, que lliga absolutament amb l'escrit que jo he fet abans. I no tenen desperdici!! Us ho recomano.
Sí, sóc humana: estic espantada a moments, hi ha moments de plorar, hi ha moments d'angoixa...
Però la majoría dels moments són de serenor, acceptació, i pau...
He lluitat tant com he pogut, ara el meu cos està molt cansat. El meu cervell és molt clar, i he demanat que vol continuar així fins el darrer moment.
No us vull pas donar consells, ara que marxo. Només dir-vos que en aquests moments, em dóna una sensació de calma i plenitud saber que fins ara he deixat de fer molt poques coses de les que volía fer...
Feu-ho, si us plau: VIVIU
Com diuen amics meus, dels que m'acomiado personalment aquests dies, us esperaré...
Fins sempre
La Lola
