CAPÍTOL 85. POSICIÓ HORITZONTAL... I ....MOLTS DESITJOS

Hola flors

Avui no podía deixar d'escriure.
Primer de tot, per desitjar-vos a tots una bona entrada d'aquest any 2014 que ja treu el nas.Un any ple de salut per tots. La resta, segur que cadascun de vosaltres l'assolirà per ell mateix.
Us he de reconeixer que quan vaig començar aquesta segona experiència amb el càncer, vaig pensar que l'endemà mateix em moriría, i mireu : han passat gairebé cinc anys i encara estic per aquí.

En segon lloc, dir-vos que porto 4 dies en posició horitzontal, altra vegada. I amb la meva oncòloga, que està de vacances, en contacte tot sovint amb mí. I per què us preguntareu? Doncs pel meu amic-enemic DOLOR .
Després del Concert de Sant Esteve del Cor Carreras Dagas, que us recomano molt pel proper any, perquè s'està convertint en un clàssic, ple d'emocions, bones actuacions, amè, una cita musical i nadalenca que no us podeu perdre.Aixó que us deia: d'ençà del 26, doncs que veig i observo detingudament el sostre de la meva sala d'estar i del meu dormitori.
Encara no hem localitzat exactament de quin dels 15 tumors que tinc als ossos, ve aquest dolor. Segurament és un dels de l'esquena o columna. No ho sé definir ben bé perque m'ha afectat de cintura per avall. O sigui , que toca moltes terminacions nervioses. No podía caminar. Aixecar-me, i moure'm ha sigut tota una heroicitat. Mitjançant els contactes amb l'oncòloga, hem trobat(ahir) ua pauta de medicació que sembla que em va millor. No tinc tant dolor i tinc més mobilitat. Aixó és una bona notícia, no?
Tenía 1 mes de vacances de quimio i m'he passat tres quartes parts, amb dolor.
De vegades arrivo a dos conclusions:
La primera: Que sense quimio em trobo pitjor.
La segona: Que necesito pautes de medicació més exactes per quant estic de vacances controlar aquest dolor.
A banda d'aixó, mentalment no estic malament: llegueixo, miro películes, i penso...i tinc idees, etc, etc.
A veure si aquesta pauta que vam encetar ahir, va bé i a partir d'ara i fins el día 9, puc viure amb més normalitat.
I a vosaltres, regalar-vos una d'aquestes coses, mig rares que circulen per internet, i que un bon amic meu m'ha enviat aquest matí i que diu així:

"UN DESITJO UN PAPER PER DIBUIXAR SOMRIURES
UNA GOMA QUE ESBORRI LLÀGRIMES
QUE SI PLORES SIGUI DE RIURE
SI TENS GANA SIGUI DE VIURE
SI HAS DE PERDRE QUE SIGUI LA POR
I SI ETS FELIÇ QUE SIGUI PER SEMPRE"

Amb totes les "cometes" que s'han de posar en aquest tipus de missatges, m'ha fet gràcia repetir-lo, perquè me l'han enviat amb molt d'amor.
Desitjar-vos el millor a nivell personal, avui i tos els altres dies.
Cuideu-vos, disfruteu, respireu a fons i VIVIU!!!!!!!!!!!!!!!!

Amb tot l'amor,

L'àvia Lola una mica més recuperada.
Salut!!!

CAPÍTOL 84. EL NADAL I ALTRES DIES...

Hola flors

Passar el Nadal en família, malgrat que en aquesta família hi faltin persones molt estimades que ens han deixat aquest any, i malgrat aquesta família no correspongui al cànon establert per no sé qui , que atorga aquest títol amb un certificat que jo no tinc, és la meva il.lusió aquests dies.
Sempre , fins fa poc, he treballat per aquestes dates i sempre m'han semblat com una mica postisses, pels que no practiquem activament cap religió i a més sembla que tinguis l'obligació d'ésser feliç, de regalar perfums d'anuncis absolutament estúpids, o de menjar torrons amb imatges de "familia feliz".
Tot i aixó, me n'alegro que demà día 25 la meva família i jo dinem junts. Mengem, parlem, juguem a cartes com cada any i sentim l'escalfor de gent que s'estima.
Avui la nit del 24, com que no em trobo bé, no podré anar a cantar la Missa del Gall.I el 26 no menjaré canelons, perque a les cinc de la tarda ja hem d'ésser al Teatre el Mundial de La Bisbal per fer el Concert de Sant Esteve a les set , amb el Cor Carreras Dagas, cosa que també em fa molta il.lusió.
I avui, aquesta nit tant "senyalada" del 24, estaré sola, però no em sentiré sola, perque tindré les meves películes, els meus llibres, les meves cosetes i per damunt de tot una cosa molt important: l'escalfor humana de tots els meus amics, entre ells, vosaltres als que desitjo que aquests dies, igual que tots els altres de la vostra vida , tingueu l'escala de valors al lloc que hàgiu decidit tenir-la  i que sentiu vosaltres , també la meva escalfor d'amistat que us envio des d'aquest modest blog amb forma de llibre en capítols.
Sigueu feliços.


De tot cor.

L'àvia Lola

CAPÍTOL 83. LA CALMA

Hola flors
Fa tants dies que no escric, que hauré de fer.ho en dos capítols.
Primer dir-vos que el dilluns día 23 tenía hora amb la meva oncòloga, després de dos quimios més, i  una setmana de descans. Analítica: bé, gammagrafía: estable, TAC : no se sap perque no me l'han fet, ara el reclamarem i radiografía d'urgència perque fa uns cinc dies que vaig ben coixa: bé. Diu l'oncòloga que tot aquest gran dolor que tinc, és de dos tumorets que tinc a la zona de l'ingle esquerra, que han decidit venir-me a veure per Nadal. Pauta de medicaments antiimflamatoris i calmants d'alta volada, i descans gairebé absolut, per veure si marxa la visita dels tumorets, i així no hem de pendre mesures més dràstiques. Vaig amb el bastó del meu pare, per no fer força amb la cama esquerra .
Pel que fa al día que vaig fer-me la gammagrafía , vaig topar amb la dona més histèrica que he trobat en els darrers temps.Quan vaig tornar a l'ICO , perque em fessin la gammagrafía , després de passejar dues hores, un cop posar el contrast, el que vaig trobar al passadís que hi ha abans d'entrar a la sala de màquines era practicament un CSI Las Vegas: 2 persones de seguretat, una mare (la histèrica) amb sa filla, i tot el personal de medicina nuclear. Resulta que a la filla de la histèrica li havien robat la cartera. Segons ella, era més que evident que alguna d'aquelles persones que tenía al davant (totes vestides de color blanc) era el/la lladre. Volía, ella soleta registrar.ho tot i per aixó el primer que feia era fer uns crits absolutament desbordants. Les persones vestides de blanc li van dir que de registrar.ho tot, rés. Que hi havia informació confidencial de pacients i que de cap manera ella podía accedir.hi.
En fí, per fer.ho curt i senzill: Tota la película va durar cap a tres quarts d'hora , temps en el que els serveis d'aquella secció de medicina nuclear van estar parats. Tot perque la senyora, va considerar que a la seva filla li havien robat la cartera, que havia sigut algú del personal i que cridant com una histèrica ho solucionaría tot. Quan la senyora i la filla van marxar cap als Mossos d'Esquadra a posar una denúncia, la cartera va apareixer damunt d'un mostrador i a sota d'uns folis . Quan li van tornar, la histèrica els va acusar de davant la por de la denùncia , la lladre del personal havía fer apareixer la cartera.
Passés el que passés la histèrica tenía clar la seva vesió dels fets.
Si aquesta senyora, hagués conservat la CALMA des del principi , hagués pogut evaluar totes les possibilitats abans de qualificar i acusar al pesonal de lladres, paralitzar el servei de diagnosi, i fer venir mal d'orelles a la meitat de la gent de la sala d'espera amb els seus crits.
La CALMA és un gran valor, creiu-me.
Pel que fa al dolor, amb el que fa temps que anem de la mà, intento controlar-lo amb una bona medicació, descans, una ment minímament lúcida i molta.........CALMA.