Hola flors
Efectivament el dilluns dia 4 vaig anar a buscar resultats.
La cosa va anar bé. En el TAC s'observen els tumors a l'esquena, encara que no sigui l'objectiu d'aquesta prova, i pel que fa als pulmons, els nóduls no identificats continuen amb el mateix tamany, cosa que ens fa pensar que no són cancerígens, i els tres tumors del fetge, només n'hi ha un que s'ha mogut, però ho ha fet tant sols un milímetre, cosa que no és considera creixement en el món protocolari del càncer. Pel que fa als marcadors tumorals, en la darrera analítica és mantenien parats a 300. O sigui que no sabem perquè han anat pujant fins a 300, però de moment els hi agrada el número i s'hi han quedat. Aquesta setmana, he tingut un altre atac de dolor , provinent del tumor que tinc a la L4, però com que ha coincidit amb una setmana extra de vacances que vaig demanar, ho estic passant de la millor manera possible. La propera setmana tinc quimio, l'altra també, l'altra descans i el dia 2 de desembre , metge.
Deixant de banda la part médica, avui entraré en la tercera part d'aquesta trilogía de capítols, podriem dir-ne, musicals.
Us vaig deixar tornant a l'Empordà, i refent el meu cos i la meva ment, després , del càncer de pit que vaig tenir als 39 anys, i després d'una experiència en l'àmbit personal força desastrosa.
L'Empordà, i sobre tot la meva familia i els meus amics em van curar. Els primers anys dels quaranta els recordo força intensos i durs i macos al mateix temps. Va ésser época de reconstrucció i época també d'il.lusions i de viure amb intensitat. Va ésser una época de projectes nous: una llibreria, i época de molt de treball. La música va tornar a la meva vida quan a l'Aula d'Adults, van decidir fer-nos cas a uns quants que erem a una llista d'espera, podriem dir-ne i fer un curs nou de Cant Coral. A partir d'aquí, va neixer les Noves Veus, i posteriorment el Cor Carreras Dagas. Abans però vaig passar la temporada del country. Una música molt americana, si voleu, però amb la que vaig disfrutar moltíssim , sobre tot ballant-la.
El Cor Carreras Dagas, ha coincidit en la meva vida, amb una pila d'experiències vitals importantíssimes.
El càncer ha tornat a apareixer i m'ha retirat de la vida professional, abans d'hora. El meu pare se n'ha anat. Ens ha deixat orfes i el trobem a faltar. La meva filla serà mare d'aquí quatre dies. Jo he trobat una serenitat, una maduresa, i un saber viure, que tot i que desapareix de vegades, torna a explosionar al cap d'alguns dies i em permet tenir la tranquilitat suficient per encarar.ho tot de la millor manera possible.
He canviat de pis, de vida, i de manera de viure diria jo.
I en aquest projecte de viure dia a dia, la música hi torna a ésser present. En aquest grup humà que és el Cor Carreras Dagas, amb les seves diferències, moments més o menys divertits i més o menys tensos, sempre hi ha un moment, entre cançó i cançó, per l'humor, l'amistat i el creixement com a persona dintre d'un grup.
Cantem una mica de tot. Hem fet un parell de projectes, culturalment molt interessants i sobre tot en aquests anys que portem de treball, hem aprés molt.
Ara, quan veig el programa aquest de TV3, OHD, no em sento gaire identificada amb rés més que el sentit de formar part d'un grup humà amb un mateix objectiu: disfrutar de la música, disfrutar cantant.
Uns ho fant posant per davant l'espectacle, els altres amb el gospel com a punt central del seu repertori, els altres amb molta técnica i coneixements músicals, i tots plegats , aixó sí, amb el goig i el plaer que aporta cantar a la seva vida.
A banda de que tot el cos participa en l'acció de cantar, l'ànima i el cor, també ho fant. I en els moments , minuts o hores, que dura l'actuació o l'assaig, t'oblides de les mediocritats que dominen el nostre dia a dia, i t'omples d'energía.
Disfruto cantant i tot i que de vegades és un esforç físic que degut al meu estat, em costa, la recompensa és absoluta.
Aixó pel que fa a la música. I pel que fa a l'amor, és present en la meva vida de moltes maneres, i cap a moltes persones i coses. Aixó sí: sempre d'una manera tranquila. Són amors tranquils.
Ja n'he tingut prou a la meva vida d'experiències fortes.
Vaig tornar a l'Empordà amb 40 anys, buscant tranquilitat...i ara l'he trobada. Una mica tard? Pot ser sí o pot ser no. Tot té el seu moment. I per a mí ara és el moment de músiques tranquiles...
Música clàsica, cantautors, boleros, balades, el meus clàssics de capçalera: Paul Simon, Mark Knopfler, The Boss, tota la música mexicana possible. Tot no gaire fort, i amb un bon sofà i una bona infusió i mirant el paissatge de les Gavarres pel balcó...
I ara és el moment també de dir-vos que poseu música a la vostra vida.
Que, moltes vegades, tots els records que tenim, van lligats a una cançó o a una música.
Ara n'estem construint de records que també , un altre día , iràn de la mà d'una bona cançó.
Com diu la cançó, mexicana és clar, QUE TE VAYA BONITO!!!!
Cuideu-vos
La Lola
