Hola flors
Ahir dilluns, vaig tornar a tenir oncòloga.
Les noticies, no són pas per tirar coets.
Resulta que després d'aquesta tercera quimio, i tal i com va passar a la segona, els marcadors haurien de baixar. Però no va ésser així. Al contrari, van pujar una miqueta.
Aixó d'una banda és una no bona notícia médica, i moralment és com una bofetada. Després d'aquestes quimios tant brutals, els "locos" aquests de marcadors meus, no els hi afecta.
És desmoralitzador, de debò.
Ara, demà torno a fer quimio, i després ens veurem el dia 3 amb l'oncòloga, amb resultats de T:A:C:, Gamma i analítica, a veure que trobem per aquí dins.
Jo m'he agafat el día per autoflagelar-me una miqueta, i a partir de demà no penso pensar.hi fins el dia 3. Aquest és al menys, el propòsit.Ja ho veieu, és el que em va dir ahir l'oncòloga: el meu cos ha de lluitar en dos bàndols: d'una banda la quimio i els seus efectes secundaris, que a mi pesonalment m'afectem molt, i de l'altra, la malaltia, que a part del tumor al fetge, la metàstasi óssea, provoca també dolor, cansament, i debilitació de les defenses del cos.
Davant de tot aquest panorama, només em queda dir-vos que endavant!!!!! a lluitar tant com és pugui i a viure cada coseta i cada instant amb serenor i confiança, en que algun dia el meu sistema corporal deixi de posar tanta oposició a curar-se.
Carai, fes.me cas d'una vegada!!
Que tossut!
En fi, sigueu feliços i menjeu perdiços.
Ptons
La Lola
