Hola flors
Aquest dilluns vaig tenir metge i el dimarts un tractament que ens posen a la vena que és diu Zometa.
Serveix, per dir.ho d'alguna manera per enfortir els ossos. Té un munt d'efectes secundaris, sobre tot quan portes, com és el meu cas, tantes dosis.
Pel que fa a la metgesa, només d'entrar tenia la meva analítica damunt la taula amb un cercle i una fletxa cap amunt i un nombre dins el cercle. ELS MEUS MARCADORS TUMORALS. Rés que van cap amunt. Continuem sense saber perquè. La meva metgesa diu que no està engoixada. Jo sí. Ara hem decidit esperar tres setmanes, donar l'injecció número 5 i 6 hormonals, fer un T.A.C. per veure si trobem alguna cosa nova per dins la carcassa que justifiqui aquests marcadors, i sobre tot, que jo m'observi a mi mateixa a veure quines diferències vaig trobant.
Jo , entre la calor, l'ordinador que va decidir morir.se d'un dia per l'altre, i el dolor, estic tant enprenyada que m'observo i no veig rés gaire positiu. Suposo que ara que tinc ordinador, ara que és veu que a partir de diumenge la calor afluixarà una miqueta, i ara que he decidit tornar a pendre medicaments de la "gama alta" pel dolor........seré capaç d'observar-me a veure si trobo alguna diferència que em faci entendre perque els meus marcadors tumorals han decidit fer la compentència a la Nasa i tirar coets cap amunt tota la estona.
En fí , anirem a poc a poc i a veure qué passa. El món està ple de sorpreses!!!!!!
Apa cuideu-vos.
La Lola
divendres, 29 de juny del 2012
dilluns, 18 de juny del 2012
CAPÍTOL 28. L'AUTOPISTA
Hola flors
Demà em posen l'injecció número 3 i 4 d'aquest cicle de medicament hormonal que estem provant.
La veritat és que estan siguent uns dies força plàcids que m'han permés de fer coses que feia temps que no tenia oportunitat de fer.
Aquest cap de setmana vaig agafar el cotxe, i (amb moltes pauses, aixó sí) vaig arrivar fins a la capital catalana.
Vaig passar per gairebé totes les àrees de servei que hi ha a l'autopista entre Girona i Barcelona: sí efectivament continuen siguent extremadament cares i absolutament inpersonals: Podriem ser a Andalusia i trobariem poques diferències!
De Barcelona vaig descubrir el barri del Born, una zona en la que feia molt temps que no hi anava. Realment crec que ara està de moda entre la gent capitalina, i és nota molt en el tipus de comerç que hi ha. De tota manera a mi que m'agrada tan veure aparadors, per estètica, formes i distribució, la visita em va agradar.De tota manera, el motiu de que fos al Barri del Born era per veure una obra , podriem dir entre musical i teatre.
De l'obra i dels seus intèrprets , no us en parlaré pas, ni tant sols us diré del que és tractava. El que sí m'interessa comentar-vos és la reflexió que em va provocar la funció al finalitzar.
De vegades els malalts de càncer tenim present , més que d'altres persones, l'idea de no perdre el temps i "anar per feina". En tots els sentits.Es a dir, fins a quin punt he de fer servir la diplomàcia sempre. Fins a quin punt podem anar per la vida dient el que realment pensem i fent el que realment desitgem?
Aquest punt, quan tens la sensació de que el temps que et queda és preciós i l'has d'aprofitar al màxim s'acosta moltíssim al punt de no fer servir gens la diplomàcia...
Tinc una amiga que em diu que sóc massa "profunda".
Jo no ho crec. El que sí crec és que sense provocar grans cataclismes i intentant no ofendre a ningú, val la pena dir el que pensem i fer el que ens dóna la gana de fer...
Us ho aconsello.
Sí , m'hagués quedat igual a la funció, si aixó és el que us pregunte.ho, peró a un dels dos interprets li hauria dit alguna coseta...que al final educadament no vaig dir..."Felicitats, ho has fet molt bé, enhorabona"
També he pensat en les vegades que jo modestament he pujat a un escenari i també m'han dit: "Felicitats, ho has fet molt bé, enhorabona"
No sería tot més fàcil si fóssim més sincers? o no? Tinc dubtes, i per cert, m'encanta tenir dubtes!!
Apa, cuideu-vos
La Lola sincera
Demà em posen l'injecció número 3 i 4 d'aquest cicle de medicament hormonal que estem provant.
La veritat és que estan siguent uns dies força plàcids que m'han permés de fer coses que feia temps que no tenia oportunitat de fer.
Aquest cap de setmana vaig agafar el cotxe, i (amb moltes pauses, aixó sí) vaig arrivar fins a la capital catalana.
Vaig passar per gairebé totes les àrees de servei que hi ha a l'autopista entre Girona i Barcelona: sí efectivament continuen siguent extremadament cares i absolutament inpersonals: Podriem ser a Andalusia i trobariem poques diferències!
De Barcelona vaig descubrir el barri del Born, una zona en la que feia molt temps que no hi anava. Realment crec que ara està de moda entre la gent capitalina, i és nota molt en el tipus de comerç que hi ha. De tota manera a mi que m'agrada tan veure aparadors, per estètica, formes i distribució, la visita em va agradar.De tota manera, el motiu de que fos al Barri del Born era per veure una obra , podriem dir entre musical i teatre.
De l'obra i dels seus intèrprets , no us en parlaré pas, ni tant sols us diré del que és tractava. El que sí m'interessa comentar-vos és la reflexió que em va provocar la funció al finalitzar.
De vegades els malalts de càncer tenim present , més que d'altres persones, l'idea de no perdre el temps i "anar per feina". En tots els sentits.Es a dir, fins a quin punt he de fer servir la diplomàcia sempre. Fins a quin punt podem anar per la vida dient el que realment pensem i fent el que realment desitgem?
Aquest punt, quan tens la sensació de que el temps que et queda és preciós i l'has d'aprofitar al màxim s'acosta moltíssim al punt de no fer servir gens la diplomàcia...
Tinc una amiga que em diu que sóc massa "profunda".
Jo no ho crec. El que sí crec és que sense provocar grans cataclismes i intentant no ofendre a ningú, val la pena dir el que pensem i fer el que ens dóna la gana de fer...
Us ho aconsello.
Sí , m'hagués quedat igual a la funció, si aixó és el que us pregunte.ho, peró a un dels dos interprets li hauria dit alguna coseta...que al final educadament no vaig dir..."Felicitats, ho has fet molt bé, enhorabona"
També he pensat en les vegades que jo modestament he pujat a un escenari i també m'han dit: "Felicitats, ho has fet molt bé, enhorabona"
No sería tot més fàcil si fóssim més sincers? o no? Tinc dubtes, i per cert, m'encanta tenir dubtes!!
Apa, cuideu-vos
La Lola sincera
dimecres, 13 de juny del 2012
CAPÍTOL 27. APROFITEU-VOS DE MÍ
Hola flors
Estic ja a la segona setmana del tractament hormonal. Tinc una mica més de mal caracter del normal i una mica més de calor de la normal. A banda d'aixó , la resta continua igual. Dolor, molt de dolor, poca gana, sobre tot al vespre i cosetes petitonetes... Aquest dilluns em va trucar la meva oncòloga, la Gemma, per veure com anava el nou tractament. Quan li vaig comentar em va dir :"Aixó és el que volia sentir". És un sol. Aixó sí que us ho he de dir, de moment a l'I.C.O ens tracten molt i molt bé. Jo aprofito aquesta pausa que em dona la malaltia fins que sàpiguem si el que estem fent funciona o no, per treballar. Enteneu-me eh? treballar en coses de la Coral, per exemple, en organitzar la meva economía , ara que ja m'han donat l'invalidessa i sé el que cobraré, i altres cosetes sense importància...
Pel que fa al Cor, estem organitzat un concert pel dia de Sant Joan a les 7 de la tarda al Mundial de La Bisbal, i com que les cançons tenen un cert aire ( potser més que un cert) als anys 60, doncs apa!! ho volem güarnir tot d'aquests anys ( any amunt any avall).
Jo si fos de vosaltres no m'ho perdría. El cas és que organitzar tot aixó porta molta feina, i com que jo : 1a tinc com un imà per la feina, i 2a no "treballo" en el sentit oficial de la paraula, doncs apa voluntària número 1.
Ja els hi dic jo, aprofiteu-vos de mi ara que em trobo més o menys. I ells s'ho agafen al peu de la lletra(és broma) o no?
Pel que fa a la segona part de la qüestió, primer penso que m'han donat una pensió d'invalidesa que amb les circumstàncies que hi ha a veure si la cobrarem. Bé crec que aixó ho pensem tots els invàlids, funcionaris , pensionistes i altres especies... I per altra banda estic intentant organitzar-me la vida (que em queda) per equilibrar les meves despeses amb la pensió d'invàlida. Aixó és força difícil, peró ho estic assolint. Com? Reduïnt despeses, no hi ha cap més secret. El que passa que m'agradaría combinar.ho amb poder gaudir de petits plaers que la vida ens té preparats.
Aquesta és la gran qüestió: Com combines els recursos económics, amb la decisió de viure al moment, disfrutar de petites coses que de vegades costen diners, i en definitiva ésser moderadament feliç amb tot plegat?
Aquí teniu una invàlida que ho està intentant. Us aniré informant de sí trobo el secret de tot plegat. De ben segur que com que sou més espavilats que jo, vosaltres ja l'heu trobat.
Apa, ja hi pensarem entre tots.
Cuideu-vos
Ptons
La Lola
Estic ja a la segona setmana del tractament hormonal. Tinc una mica més de mal caracter del normal i una mica més de calor de la normal. A banda d'aixó , la resta continua igual. Dolor, molt de dolor, poca gana, sobre tot al vespre i cosetes petitonetes... Aquest dilluns em va trucar la meva oncòloga, la Gemma, per veure com anava el nou tractament. Quan li vaig comentar em va dir :"Aixó és el que volia sentir". És un sol. Aixó sí que us ho he de dir, de moment a l'I.C.O ens tracten molt i molt bé. Jo aprofito aquesta pausa que em dona la malaltia fins que sàpiguem si el que estem fent funciona o no, per treballar. Enteneu-me eh? treballar en coses de la Coral, per exemple, en organitzar la meva economía , ara que ja m'han donat l'invalidessa i sé el que cobraré, i altres cosetes sense importància...
Pel que fa al Cor, estem organitzat un concert pel dia de Sant Joan a les 7 de la tarda al Mundial de La Bisbal, i com que les cançons tenen un cert aire ( potser més que un cert) als anys 60, doncs apa!! ho volem güarnir tot d'aquests anys ( any amunt any avall).
Jo si fos de vosaltres no m'ho perdría. El cas és que organitzar tot aixó porta molta feina, i com que jo : 1a tinc com un imà per la feina, i 2a no "treballo" en el sentit oficial de la paraula, doncs apa voluntària número 1.
Ja els hi dic jo, aprofiteu-vos de mi ara que em trobo més o menys. I ells s'ho agafen al peu de la lletra(és broma) o no?
Pel que fa a la segona part de la qüestió, primer penso que m'han donat una pensió d'invalidesa que amb les circumstàncies que hi ha a veure si la cobrarem. Bé crec que aixó ho pensem tots els invàlids, funcionaris , pensionistes i altres especies... I per altra banda estic intentant organitzar-me la vida (que em queda) per equilibrar les meves despeses amb la pensió d'invàlida. Aixó és força difícil, peró ho estic assolint. Com? Reduïnt despeses, no hi ha cap més secret. El que passa que m'agradaría combinar.ho amb poder gaudir de petits plaers que la vida ens té preparats.
Aquesta és la gran qüestió: Com combines els recursos económics, amb la decisió de viure al moment, disfrutar de petites coses que de vegades costen diners, i en definitiva ésser moderadament feliç amb tot plegat?
Aquí teniu una invàlida que ho està intentant. Us aniré informant de sí trobo el secret de tot plegat. De ben segur que com que sou més espavilats que jo, vosaltres ja l'heu trobat.
Apa, ja hi pensarem entre tots.
Cuideu-vos
Ptons
La Lola
dijous, 7 de juny del 2012
CAPÍTOL 26. MOVISTAR
Hola flors
De moment, som a dijous i el tema hormonal no està alterat, bé, almenys a mí m'ho sembla. No tinc sofocaments, (ja n'he tingut prous a la meva vida) , no estic alterada entre l'histerisme i l'apatía total. Com que de vegades el meu caracter ja ho té aixó, no noto gaire diferència. O sigui que de moment no trobo que aquestes 2 injeccions m'hagin alterat gaire...no sé si aixó és bo o dolent...ja ho veurem.
Peró us he de dir que el no han fet les injeccions hormonals ho han fet avui els de Movistar.
Una vegada, fa anys amb en Santi Matas, vam fer una obra de teatre, tots dos, que no era més que una succesió de monòlegs. Un d'aquests monòlegs, era una conversa telefónica que tenía jo, amb l'administració i en la qual m'anaven passant d'un interlocutor a un altra i jo em passava 20 minuts repetint la mateixa història una i una altre vegada...
Doncs avui ha sigut el mateix, peró amb una sola persona.
He començat sol.licitant una explicació entorn a una queixa que vaig fer fa un mes. He pogut fer.ho en català peró al cap de 5 minuts m'han dit: Ara Sra. Vicens la passo amb una companya, que li parlarà amb castellà.
M'han passat a l'altra costat de l'Atlàntic i a partir d'aqui tot ha sigut un diàleg de sords, absolutament demencial. M'he arrivat a posar nerviosa i era per l'interlocutora, no per les hormones. Al final, després de 30 minuts de rellotge, al telèfon i sense haber sol.lucionat rés, i davant de la milèsima vegada en que la senyora o senyoreta m'ha dit : "Mantengase a la espera, no cuelgue por favor, estamos gestionando su reclamación" ; JO AMB UN CRIT HORMONALMENT HISTÈRIC, li he dit que no m'esperava més, que el meu temps era massa bó per malgastar-lo d'aquesta manera i que fes el favor de en la propera factura arreglar-me l'abonament que tinc pendent.
Servirà aixó com a teràpia hormonal per a curar-me el càncer???? Espero que sí , perque li he dedicat 35 minuts. Compto en que serà una inversió. Per cert, no sé a quina companyia telefónica s'ha d'anar per estar ben atès. Jo dimiteixo. Ja ho pensaré demà.
Apa , cuideu-vos
Una abraçada a tots
La Lola
De moment, som a dijous i el tema hormonal no està alterat, bé, almenys a mí m'ho sembla. No tinc sofocaments, (ja n'he tingut prous a la meva vida) , no estic alterada entre l'histerisme i l'apatía total. Com que de vegades el meu caracter ja ho té aixó, no noto gaire diferència. O sigui que de moment no trobo que aquestes 2 injeccions m'hagin alterat gaire...no sé si aixó és bo o dolent...ja ho veurem.
Peró us he de dir que el no han fet les injeccions hormonals ho han fet avui els de Movistar.
Una vegada, fa anys amb en Santi Matas, vam fer una obra de teatre, tots dos, que no era més que una succesió de monòlegs. Un d'aquests monòlegs, era una conversa telefónica que tenía jo, amb l'administració i en la qual m'anaven passant d'un interlocutor a un altra i jo em passava 20 minuts repetint la mateixa història una i una altre vegada...
Doncs avui ha sigut el mateix, peró amb una sola persona.
He començat sol.licitant una explicació entorn a una queixa que vaig fer fa un mes. He pogut fer.ho en català peró al cap de 5 minuts m'han dit: Ara Sra. Vicens la passo amb una companya, que li parlarà amb castellà.
M'han passat a l'altra costat de l'Atlàntic i a partir d'aqui tot ha sigut un diàleg de sords, absolutament demencial. M'he arrivat a posar nerviosa i era per l'interlocutora, no per les hormones. Al final, després de 30 minuts de rellotge, al telèfon i sense haber sol.lucionat rés, i davant de la milèsima vegada en que la senyora o senyoreta m'ha dit : "Mantengase a la espera, no cuelgue por favor, estamos gestionando su reclamación" ; JO AMB UN CRIT HORMONALMENT HISTÈRIC, li he dit que no m'esperava més, que el meu temps era massa bó per malgastar-lo d'aquesta manera i que fes el favor de en la propera factura arreglar-me l'abonament que tinc pendent.
Servirà aixó com a teràpia hormonal per a curar-me el càncer???? Espero que sí , perque li he dedicat 35 minuts. Compto en que serà una inversió. Per cert, no sé a quina companyia telefónica s'ha d'anar per estar ben atès. Jo dimiteixo. Ja ho pensaré demà.
Apa , cuideu-vos
Una abraçada a tots
La Lola
dimarts, 5 de juny del 2012
CAPÍTOL 25. EL TRACTAMENT NÚMERO 4
Hola flors
Ahir vaig anar de visita amb la meva oncòloga. Ha decidit començar un tractament nou (el número 4) a base d'injeccions hormonals. Si aixó no funcionés, aniriem a la quimio "normal i corrent" és a dir la que ja és feia quan vaig tenir el càncer de pit, la que nosaltres en diem el bitter kas, perque entre els medicaments que et posen n'hi ha un que és de color vermell. Bé anem pas a pas, ara toca el "xute" hormonal. Ves a saber, igual em va bé, com que sempre he sigut tant hormonalment vulnerable...La qüestió és que cada 15 dies et posen 2 injeccions, una a cada costat del cul perque vagis recte. La qüestió és que desitjo que funcioni, perque en l'analítica per tercera vegada els marcadors tumorals van pujar. Res que els hi agrada portar la contraria, i ara que tot són retallades i baixades , ells pujen.
La qüestió és també que he trigat uns dies en assimilar.ho. Primer assimilar que tot just fa 1 mes em van dir que el recorregut que tenia per curar-me era molt llarg, i que hi havien moltes possibilitats abans de recorrer a la quimio tradicional. I de cop i volta sembla ésser que aquest camí s'ha escurçat molt perque el meu cos és un anti-tòxics...És a dir hi han molts tractaments nous que s'administren oralment que el meu cos no accepta perque sóc més sensible que d'altres persones a la seva toxicitat. Per la qual cosa el camí s'ha fet més curt. Jo sempre he sigut d'agafar dreceres.
Tranquils, peró , que estic bé. Torna a reinar la pau dins meu...A vegades només me la trenquen una mica tota aquesta gent que és pensa que em coneix, que ja és considera amb dret a opinar sobre la meva vida i que fan comentaris tant inteligents com: El ja repetidíssim : FAS MOLT BONA CARA, el nou MIRA-LA COM FA VACANCES, el que toca més els collons és el de TU RAI, TU SI QUE VIUS BÉ ARA SENSE TREBALLAR...
En fí, no m'hi faig pas mala sang. Jo tinc molt clar que la meva vida la viure a la meva manera i que encara que de vegades tinc la tentació de dir: ET CANVIO EL LLOC, en el fons..................mai els ho faría. No m'agrada la gent amb un esperit petit, petit, petit, i que per engrandir-lo necessita omplir els buits, amb paraules dites sense pensar i més buides encara que els propis buits. No té més importància . Només és que de vegades estàs una miqueta cansada de tot plegat.
Peró no defalleixo. Diumenge vaig anar a veure "Operetta" pel Cor del Teatre. Aixó sí que dóna vida: veure tota aquella energía ben direccionada damunt d'un escenari. En una altre vida vull fer d'artista d'un espectacle com aquest. Vosaltres no?
Cuideu-vos i alerta amb les hormones que estàn DESATADAS!!!!!!
Petons
La Lola
Ahir vaig anar de visita amb la meva oncòloga. Ha decidit començar un tractament nou (el número 4) a base d'injeccions hormonals. Si aixó no funcionés, aniriem a la quimio "normal i corrent" és a dir la que ja és feia quan vaig tenir el càncer de pit, la que nosaltres en diem el bitter kas, perque entre els medicaments que et posen n'hi ha un que és de color vermell. Bé anem pas a pas, ara toca el "xute" hormonal. Ves a saber, igual em va bé, com que sempre he sigut tant hormonalment vulnerable...La qüestió és que cada 15 dies et posen 2 injeccions, una a cada costat del cul perque vagis recte. La qüestió és que desitjo que funcioni, perque en l'analítica per tercera vegada els marcadors tumorals van pujar. Res que els hi agrada portar la contraria, i ara que tot són retallades i baixades , ells pujen.
La qüestió és també que he trigat uns dies en assimilar.ho. Primer assimilar que tot just fa 1 mes em van dir que el recorregut que tenia per curar-me era molt llarg, i que hi havien moltes possibilitats abans de recorrer a la quimio tradicional. I de cop i volta sembla ésser que aquest camí s'ha escurçat molt perque el meu cos és un anti-tòxics...És a dir hi han molts tractaments nous que s'administren oralment que el meu cos no accepta perque sóc més sensible que d'altres persones a la seva toxicitat. Per la qual cosa el camí s'ha fet més curt. Jo sempre he sigut d'agafar dreceres.
Tranquils, peró , que estic bé. Torna a reinar la pau dins meu...A vegades només me la trenquen una mica tota aquesta gent que és pensa que em coneix, que ja és considera amb dret a opinar sobre la meva vida i que fan comentaris tant inteligents com: El ja repetidíssim : FAS MOLT BONA CARA, el nou MIRA-LA COM FA VACANCES, el que toca més els collons és el de TU RAI, TU SI QUE VIUS BÉ ARA SENSE TREBALLAR...
En fí, no m'hi faig pas mala sang. Jo tinc molt clar que la meva vida la viure a la meva manera i que encara que de vegades tinc la tentació de dir: ET CANVIO EL LLOC, en el fons..................mai els ho faría. No m'agrada la gent amb un esperit petit, petit, petit, i que per engrandir-lo necessita omplir els buits, amb paraules dites sense pensar i més buides encara que els propis buits. No té més importància . Només és que de vegades estàs una miqueta cansada de tot plegat.
Peró no defalleixo. Diumenge vaig anar a veure "Operetta" pel Cor del Teatre. Aixó sí que dóna vida: veure tota aquella energía ben direccionada damunt d'un escenari. En una altre vida vull fer d'artista d'un espectacle com aquest. Vosaltres no?
Cuideu-vos i alerta amb les hormones que estàn DESATADAS!!!!!!
Petons
La Lola
divendres, 1 de juny del 2012
CAPÍTOL 24. EL CONCERT DE SANT JOAN
Hola flors
En aquesta setmana de descans a banda d'agafar forces de la manera que puc, he anat a la recerca de certs materials que necesitem per fer un concert el dia de Sant Joan. Degut a que aquests articles tant sols els necesitarem per aquest dia, i a la manca de pressupost que tenim al Cor Carreras Dagas, vaig pensar de cercar.ho a comerços en mans del poder xinés català. I heus aqui que em vaig trobar de cop i volta a "El corte de San Antonio". ( jo us he de confessar que no hi tinc gaire tirada a anar a comprar als comerços xinesos). L'impressió que tot plegat em va fer, va ésser forta: El Corte Inglés,perdó, El Corte de San Antonio, és :
una mica més petit que l'anglés, amb productes molt millor de preu que a la cadena espanyola , amb dependentes sense uniforme, que és comuniquen amb una mena de telèfon que no sona gaire bé (deu ésser xinés), amb una olor a tot el comerç molt peculiar: com olor a sintètic sabeu? El Corte inglés fa una espècie d'olor a perfum, El Corte de San Antonio fa olor a rèplica sintètica, a plastic, no sé...Tenia una consulta per fer i dic: Perdona, parleu català? NO SOLO POQUITO ESPAÑOL. Jo, per fer.ho breu, tot i que darrerament m'he tornat molt militant en aquest tema, els hi vaig parlar en la llengua de El Corte Inglés, peró El Corte de San Antonio van tenir feines a entendre'm. És va establir una mena de conversa humorística a tres bandes difícil de descriure. Bé, el cas és que no ens en vam sortir: Jo volia 5 unitats d'un article i ells només en tenien 2. Abandono El Corte de San Antonio i vaig cap al comerç xinés del Carrer Solidaritat de La Bisbal. Allà, que és com El Corte de San Antonio, peró més petit i més caòtic, vaig trobar les altres 3 unitats del que cercava.
A partir d'aquí vaig iniciar la tècnica i tàctica catalana per aconsseguir aquestes tres unitats al mateix preu que al Corte de San Antonio, perque no sé perquè a La Bisbal era 3 euros més cara cada unitat. Vaig pensar en l'última vegada que vaig entrar en aquest establiment i vam gairebé acavar a cop de pals perque jo no vaig baixar del "burro" i vaig parlar en català tota l'estona, i ells en el seu idioma (suposo) em deien que no m'entenien de res, i vaig pendre la decisió de CAPITULAR per 15 euros. Em vaig vendre per 15 euros, mireu que "barata" que em valoro. Vaig anar cap a la caixa amb les tres unitats , li vaig explicar una "gardela" sobre el preu que li podia pagar i vaig marxar d'allà amb els tres articles amb un 30% de descompte. I tot ho vaig fer en CASTELLÀ...
En fí ja sabeu qué diuen dels catalans....
Si us serveix de consol, avui a buscar les altres 2 unitats a El Corte de San Antonio hi ha anat un company meu del Cor. Jo ja no podia cedir més...snif...snif...snif...
Ja em perdonareu.
Apa , no m´ho tingueu en compte i
sigueu feliços...
La Lola
En aquesta setmana de descans a banda d'agafar forces de la manera que puc, he anat a la recerca de certs materials que necesitem per fer un concert el dia de Sant Joan. Degut a que aquests articles tant sols els necesitarem per aquest dia, i a la manca de pressupost que tenim al Cor Carreras Dagas, vaig pensar de cercar.ho a comerços en mans del poder xinés català. I heus aqui que em vaig trobar de cop i volta a "El corte de San Antonio". ( jo us he de confessar que no hi tinc gaire tirada a anar a comprar als comerços xinesos). L'impressió que tot plegat em va fer, va ésser forta: El Corte Inglés,perdó, El Corte de San Antonio, és :
una mica més petit que l'anglés, amb productes molt millor de preu que a la cadena espanyola , amb dependentes sense uniforme, que és comuniquen amb una mena de telèfon que no sona gaire bé (deu ésser xinés), amb una olor a tot el comerç molt peculiar: com olor a sintètic sabeu? El Corte inglés fa una espècie d'olor a perfum, El Corte de San Antonio fa olor a rèplica sintètica, a plastic, no sé...Tenia una consulta per fer i dic: Perdona, parleu català? NO SOLO POQUITO ESPAÑOL. Jo, per fer.ho breu, tot i que darrerament m'he tornat molt militant en aquest tema, els hi vaig parlar en la llengua de El Corte Inglés, peró El Corte de San Antonio van tenir feines a entendre'm. És va establir una mena de conversa humorística a tres bandes difícil de descriure. Bé, el cas és que no ens en vam sortir: Jo volia 5 unitats d'un article i ells només en tenien 2. Abandono El Corte de San Antonio i vaig cap al comerç xinés del Carrer Solidaritat de La Bisbal. Allà, que és com El Corte de San Antonio, peró més petit i més caòtic, vaig trobar les altres 3 unitats del que cercava.
A partir d'aquí vaig iniciar la tècnica i tàctica catalana per aconsseguir aquestes tres unitats al mateix preu que al Corte de San Antonio, perque no sé perquè a La Bisbal era 3 euros més cara cada unitat. Vaig pensar en l'última vegada que vaig entrar en aquest establiment i vam gairebé acavar a cop de pals perque jo no vaig baixar del "burro" i vaig parlar en català tota l'estona, i ells en el seu idioma (suposo) em deien que no m'entenien de res, i vaig pendre la decisió de CAPITULAR per 15 euros. Em vaig vendre per 15 euros, mireu que "barata" que em valoro. Vaig anar cap a la caixa amb les tres unitats , li vaig explicar una "gardela" sobre el preu que li podia pagar i vaig marxar d'allà amb els tres articles amb un 30% de descompte. I tot ho vaig fer en CASTELLÀ...
En fí ja sabeu qué diuen dels catalans....
Si us serveix de consol, avui a buscar les altres 2 unitats a El Corte de San Antonio hi ha anat un company meu del Cor. Jo ja no podia cedir més...snif...snif...snif...
Ja em perdonareu.
Apa , no m´ho tingueu en compte i
sigueu feliços...
La Lola
Subscriure's a:
Missatges (Atom)