Hola flors
Ahir vaig anar de visita al Trueta. Hem decidit que el meu cos i jo reposem una setmaneta i jo els vaig dir que elles en aquest temps és replantegessin tornar a fer cap més quimio oral. El meu cos és va recuperant mica en mica. L'altra dia, per anar de casa al centre de la vila vaig fer dues parades a dos bancs públics de la nostra vila. Era aixó o no arrivar. (ara ja hi vaig de "tirón", eh).
Pot ser a la penya dels bancs de La Bisbal , que m'acostava més, (per proximitat numèrica vull dir) era a la de la tercera edat. Juntament amb ciutadans d'origen sudamericà o marroquí, són els més abundants en aixó de gastar els bancs locals.Al principi, em sentía com una mica fora de lloc, peró desseguida em vaig integrar.
Fas servir 3 o 4 tòpics d'aquests que també serveixen , a les escales, ascensors, C.A.P. i sales d'espera variades i apa... Tipus: quin temps que fa! Fa massa calor o fa massa fred , o no sé pas si ens en sortirem (de la situació económica volen dir), etc, etc.
Jo recomanaria a tots els polítics , sigui municipals, sigui nacionals, que de tant en tant seiesin en un banc públic. Passesin una estoneta escoltant aquests tres grups socials (més algú infiltrat), perque quan s'acaven els tópics comencen converses que us ben asseguro que si els nostres polítics fossin recceptius, tindrien una visió meridianament clara de com està el pati.
Peró en fí, crec que aquest serà un dels desitjos que em quedarà per complir. Per que a veure, vosaltres n'heu vist mai cap de polític seient en un banc públic? Jo , no. Ara que jo no és que hagi vist gaire món. Pot ser vosaltres heu tingut més sort.
La sort...aquest és un tema que requereix més temps.
Apa
Cuideu-vos
La Lola
dimarts, 29 de maig del 2012
divendres, 25 de maig del 2012
CAPÍTOL 22. VIURE AL LAVABO
Hola flors
Porto 3 dies visquent al lavabo.La meva carcassa s'ha aprimat 3 kilos més. I estic segurament 3 vegades més cansada que mai. Davant d'aquest panorama, vaig trucar a la meva oncòloga que em va recomanar anar a urgències al Trueta, que és on ens fan anar a tots els oncos, i deixar la famosa quimio nova que vaig començar fa 4 dies. Jo, per primera vegada no li vaig poder fer cas, en el primer dels consells. No em vaig pas veure en cor de que em portessin a urgències. El meu cos no donava per més. Vaig trucar a la metgesa de capçalera i em van anar a buscar suero. Estic amb suero i aquarius i refent-me una mica després de tanta desnutrició. Ja ho veieu, de vegades no tot són flors i violes i moltes vegades penso que no em matarà el càncer , sino la quimio. A veure quina proposta em fan dilluns. El que no penso acceptar és cap més altra quimio oral. NO PUC MÉS!!! Crec que els malalts també hem de tenir criteri, i tot i que sempre faig cas als meus metges , ningú millor que jo coneix el meu cos, i no puc amb les quimios orals. Em sembla que faré aixó. Bé aquest és un blog que ja diu clarament en el seu nom, de què va. De vegades el sentit del humor el perdo també . No m'ho tingueu en compte!
Per cert, continuo fent bona cara!!
Apa, cuideu-vos.
La Lola
Porto 3 dies visquent al lavabo.La meva carcassa s'ha aprimat 3 kilos més. I estic segurament 3 vegades més cansada que mai. Davant d'aquest panorama, vaig trucar a la meva oncòloga que em va recomanar anar a urgències al Trueta, que és on ens fan anar a tots els oncos, i deixar la famosa quimio nova que vaig començar fa 4 dies. Jo, per primera vegada no li vaig poder fer cas, en el primer dels consells. No em vaig pas veure en cor de que em portessin a urgències. El meu cos no donava per més. Vaig trucar a la metgesa de capçalera i em van anar a buscar suero. Estic amb suero i aquarius i refent-me una mica després de tanta desnutrició. Ja ho veieu, de vegades no tot són flors i violes i moltes vegades penso que no em matarà el càncer , sino la quimio. A veure quina proposta em fan dilluns. El que no penso acceptar és cap més altra quimio oral. NO PUC MÉS!!! Crec que els malalts també hem de tenir criteri, i tot i que sempre faig cas als meus metges , ningú millor que jo coneix el meu cos, i no puc amb les quimios orals. Em sembla que faré aixó. Bé aquest és un blog que ja diu clarament en el seu nom, de què va. De vegades el sentit del humor el perdo també . No m'ho tingueu en compte!
Per cert, continuo fent bona cara!!
Apa, cuideu-vos.
La Lola
dilluns, 21 de maig del 2012
CAPÍTOL 21. QUIMIO NOVA
Hola flors
Efectivament avui he tornat a Girona.
Els marcadors tumorals que són molt pesats, han tornat a pujar. Sembla que han sortit "respondones" i la quimio que fins ara feiem tant se'ls en fotia. Ara a partir de demà mateix : TACHÍINNN quimio nova. A veure si els despistem. I vosaltres us preguntareu, bé Lola on és el problema? Doncs que la Lola ara , igual que els marcadors, s'havia acostumat a aquesta quimio i havia minimitzat els efectes col.laterals.
La que començo demà dura 14 dies, és en forma de pastilles que amb una mica de sort em destroçaràn l'estomac, i després d'aquesta primera tanda, veurem con responen les meves cel.luletes.
La bona noticia és que a la gammagrafía tornen a sortir només les 13 afectacions, el que passa és que surten amb més "mala llet". La dolenta és que aquesta quimio que començo demà , com totes les altres del món , té uns efectes secundaris horrorosos.
N'estic cansada dels efectes secundaris, no ens podriem quedar amb els primaris només?
Els oficials són: diarrea per un tub, palmells de mans i planta dels peus com un semàfor vermell i llagues a la boca. Dels extra-oficials no us en parlaré. Són els de sempre.
No és que estigui malalment animicament, ja ho sé que he de relativitzar i tota la pesca ( i quina SORT que tens i QUINA BONA CARA QUE FAS!!!!!!) .... en fí , només necesito una mica de sensibilitat, que jo de sort ja ho sé que en tinc, i que jo sàpiga la cara no és un os, i jo el càncer el tinc als ossos, no a la cara.
En fí, també tinc dret a estar "cabrejada" amb el càncer , no?
Doncs avui estic molt "cabrejada"
Apa
Sigueu feliços i menjeu perdiços
La Lola
Efectivament avui he tornat a Girona.
Els marcadors tumorals que són molt pesats, han tornat a pujar. Sembla que han sortit "respondones" i la quimio que fins ara feiem tant se'ls en fotia. Ara a partir de demà mateix : TACHÍINNN quimio nova. A veure si els despistem. I vosaltres us preguntareu, bé Lola on és el problema? Doncs que la Lola ara , igual que els marcadors, s'havia acostumat a aquesta quimio i havia minimitzat els efectes col.laterals.
La que començo demà dura 14 dies, és en forma de pastilles que amb una mica de sort em destroçaràn l'estomac, i després d'aquesta primera tanda, veurem con responen les meves cel.luletes.
La bona noticia és que a la gammagrafía tornen a sortir només les 13 afectacions, el que passa és que surten amb més "mala llet". La dolenta és que aquesta quimio que començo demà , com totes les altres del món , té uns efectes secundaris horrorosos.
N'estic cansada dels efectes secundaris, no ens podriem quedar amb els primaris només?
Els oficials són: diarrea per un tub, palmells de mans i planta dels peus com un semàfor vermell i llagues a la boca. Dels extra-oficials no us en parlaré. Són els de sempre.
No és que estigui malalment animicament, ja ho sé que he de relativitzar i tota la pesca ( i quina SORT que tens i QUINA BONA CARA QUE FAS!!!!!!) .... en fí , només necesito una mica de sensibilitat, que jo de sort ja ho sé que en tinc, i que jo sàpiga la cara no és un os, i jo el càncer el tinc als ossos, no a la cara.
En fí, també tinc dret a estar "cabrejada" amb el càncer , no?
Doncs avui estic molt "cabrejada"
Apa
Sigueu feliços i menjeu perdiços
La Lola
divendres, 18 de maig del 2012
CAPÍTOL 20. GIRONA TEMPS DE FLORS
Hola flors
Aquesta setmana he anat tres vegades a la capital de les comarques gironines. No va ésser res premeditat, simplement va anar així. La primera el dilluns. Vaig anar a una revisió médica que tenia com objectiu determinar quin gran d'invalidesa té la meva carcassa, o jo, com volgueu. La visita va ésser d'alló més asèptica i freda molt freda. Sort que en sortir, vaig anar amb els meus pares a menjar un suís , petit eh? a l'Antiga. Tot seguit vam fer una petita volta per veure alguna de les exposicions de flors. El dimecres vaig decidir anar a veure amb més deteniment el "Temps de flors" de Girona. Bé, ho vaig decidir jo i quaranta autocars d'excursions "tipus Inserso" vingudes d'arreu de Catalunya i part de l'extranger. Jo tot tranquileta fen cua i gaudint de les flors, dels montatges i dels disenys dels montatges que m'encanten. Us he de dir que aquesta tranquilitat que tenia és va veure tot sovint alterada per els components de les 40 excursions amb els respectius guies. I per qué us preguntareu. Doncs jo us ho explicaré. No sé perquè hi ha tanta "gent gran" que té TANTA PRESSA!!!!!
M'adelantaven a les cues, quan és tractava d'anar en fila , cop de colça i endavant!. Quan jo em parava per deixar fer una fotografía a gent que anava tranquileta com jo, patacada per l'esquena. Quan el que necesitavem era silenci per gaudir d'un montatge en el que l'aigua tenia un paper important: el guia explicant no sé qué de la CATALOGNE I els catalans. En fi tota una experiència! Jo, evidenment desitjo tenir l'edat i l'oportunitat que tenen la "gent gran" de veure coses, peró creieu-me si us dic que no vull fer.ho amb presses. No crec que sigui la manera. També recomanaria als guies que s'ilustresin una miqueta abans d'explicar segons qué de Girona. Vaig sentir cada cosa en el decurs del matí que n'hi havia per llogar-hi cadires!
El dijous per tercera vegada vaig anar a la capital, en aquest cas per fer la prova dels osssets. Et punxen el contrast i després a passejar dues horetes i mitja fins que et fotografien tots els ossos del cos. Per diferents motius vaig tornar amb Sarfa. Vaig quedar estorada de que costés 4 euros amb vint-i-cinc cèntims el viatge.
Realment a les comarques gironines tenim un transport públic car i dolent!
Bé , per variar, dilluns vinent i tornaré...a Girona, vull dir.
Aquesta vegada a buscar els resultats de les fotografíes i de les analítiques que hem fet aquests dies.
Segurament no trobaré ni flors, ni excursions, ni empentes ni presses...només esperar que tot vagi bé , amb la màxima tranquilitat possible.
Tranquilitat que us desitjo a tots.
Cuideu-vos
La Lola
Aquesta setmana he anat tres vegades a la capital de les comarques gironines. No va ésser res premeditat, simplement va anar així. La primera el dilluns. Vaig anar a una revisió médica que tenia com objectiu determinar quin gran d'invalidesa té la meva carcassa, o jo, com volgueu. La visita va ésser d'alló més asèptica i freda molt freda. Sort que en sortir, vaig anar amb els meus pares a menjar un suís , petit eh? a l'Antiga. Tot seguit vam fer una petita volta per veure alguna de les exposicions de flors. El dimecres vaig decidir anar a veure amb més deteniment el "Temps de flors" de Girona. Bé, ho vaig decidir jo i quaranta autocars d'excursions "tipus Inserso" vingudes d'arreu de Catalunya i part de l'extranger. Jo tot tranquileta fen cua i gaudint de les flors, dels montatges i dels disenys dels montatges que m'encanten. Us he de dir que aquesta tranquilitat que tenia és va veure tot sovint alterada per els components de les 40 excursions amb els respectius guies. I per qué us preguntareu. Doncs jo us ho explicaré. No sé perquè hi ha tanta "gent gran" que té TANTA PRESSA!!!!!
M'adelantaven a les cues, quan és tractava d'anar en fila , cop de colça i endavant!. Quan jo em parava per deixar fer una fotografía a gent que anava tranquileta com jo, patacada per l'esquena. Quan el que necesitavem era silenci per gaudir d'un montatge en el que l'aigua tenia un paper important: el guia explicant no sé qué de la CATALOGNE I els catalans. En fi tota una experiència! Jo, evidenment desitjo tenir l'edat i l'oportunitat que tenen la "gent gran" de veure coses, peró creieu-me si us dic que no vull fer.ho amb presses. No crec que sigui la manera. També recomanaria als guies que s'ilustresin una miqueta abans d'explicar segons qué de Girona. Vaig sentir cada cosa en el decurs del matí que n'hi havia per llogar-hi cadires!
El dijous per tercera vegada vaig anar a la capital, en aquest cas per fer la prova dels osssets. Et punxen el contrast i després a passejar dues horetes i mitja fins que et fotografien tots els ossos del cos. Per diferents motius vaig tornar amb Sarfa. Vaig quedar estorada de que costés 4 euros amb vint-i-cinc cèntims el viatge.
Realment a les comarques gironines tenim un transport públic car i dolent!
Bé , per variar, dilluns vinent i tornaré...a Girona, vull dir.
Aquesta vegada a buscar els resultats de les fotografíes i de les analítiques que hem fet aquests dies.
Segurament no trobaré ni flors, ni excursions, ni empentes ni presses...només esperar que tot vagi bé , amb la màxima tranquilitat possible.
Tranquilitat que us desitjo a tots.
Cuideu-vos
La Lola
divendres, 11 de maig del 2012
CAPÍTOL 19. LES SÈRIES I EL CÀNCER
Hola flors
L'eco del fetge va sortir bé. Vaig fer cas a la meva psicooncòloga i li vaig preguntar a la meva doctora d'on podia venir la pujada de marcadors tumorals. Diu la Gemma que potser les cèl.lules s'acostumen a la "quimio" i ja no fa tant efecte. LLavors vam decidir, tornar a fer quimio dimecres, (ja la porto) i aquesta setmana vinent tornar a mirar els marcadors a veure que han fet, i fer una gammagrafia ossea (aquella prova que us vaig explicar de les fotos de tots els ossets del cos) per veure com han evolucionat els meus "13 veins" i després decidir. Aquesta setmana estic mirant una serie al canal + que és diu "5 germans". És la quarta temporada d'aquesta serie, i la veritat és que no tinc ni idea de com van ésser les primeres. El que sí us puc dir és que està molt ben interpretada i que una de les protagonistes ( una dels cinc germans) en aquests darrers capítols , té càncer. Ja us vaig comentar un dia que em costa veure series o pel.licules que parlin directa o indirectament de càncer, peró us he de dir, que en aquest cas, el tractament no és precisament patètic. Està força bé.Ahir em va cridar l'atenció perque era el dia en el que la protagonista, descubria que els cabells li queien a grapats. Evidenment al final del capítol és rapa. Peró la sensació d'aquesta dona, passant-se la ma pel cap, i descobrint-la plena de cabells, és una sensació que sempre pensem que no té importància (aixó no és important: ja creixerà) peró que pels malalts la majoria de les vegades sí que la té.És el mateix que la "quimio". Tant la "quimio" com la caiguda de cabells són "proves físiques " de la nostra malaltia. De vegades tenim la tentació de enganyar-nos i fer veure que no passa res. I aquests són 2 records que et diuen : estic aquí encara que no em sentis.
Aixó no està renyit amb portar les coses de bona manera, i en que realment el cabell torna a sortit i no és una cosa veritablement important. Peró ens preocupen les petites coses. I aixó que a mi cap de les dues vegades (de moment) la "quimio" m'ha fet caure tot el cabell. Peró s'ha tornat feble, petit, aclarit i intento no pasar-me gaire la ma pel cap, per no molestar-lo.
Us he de dir que la protagonista dels "5germans" està guapíssima calva i que amb un mocador, una perruca i un estat d'ànim positiu, ho supera. Com moltes altres persones anónimes que "anem tirant" en aquesta época d'anar tirant...
I amb ganes , que bona falta ens fan.
Apa, aneu a veure flors a Girona que val la pena! i de tant en tant us feu un petó a la galta, per si s'us oblida que a banda de tota la gent que ens estima, els primers que ens hem d'estimar som nosaltres mateixos.
Cuideu-vos
La Lola
L'eco del fetge va sortir bé. Vaig fer cas a la meva psicooncòloga i li vaig preguntar a la meva doctora d'on podia venir la pujada de marcadors tumorals. Diu la Gemma que potser les cèl.lules s'acostumen a la "quimio" i ja no fa tant efecte. LLavors vam decidir, tornar a fer quimio dimecres, (ja la porto) i aquesta setmana vinent tornar a mirar els marcadors a veure que han fet, i fer una gammagrafia ossea (aquella prova que us vaig explicar de les fotos de tots els ossets del cos) per veure com han evolucionat els meus "13 veins" i després decidir. Aquesta setmana estic mirant una serie al canal + que és diu "5 germans". És la quarta temporada d'aquesta serie, i la veritat és que no tinc ni idea de com van ésser les primeres. El que sí us puc dir és que està molt ben interpretada i que una de les protagonistes ( una dels cinc germans) en aquests darrers capítols , té càncer. Ja us vaig comentar un dia que em costa veure series o pel.licules que parlin directa o indirectament de càncer, peró us he de dir, que en aquest cas, el tractament no és precisament patètic. Està força bé.Ahir em va cridar l'atenció perque era el dia en el que la protagonista, descubria que els cabells li queien a grapats. Evidenment al final del capítol és rapa. Peró la sensació d'aquesta dona, passant-se la ma pel cap, i descobrint-la plena de cabells, és una sensació que sempre pensem que no té importància (aixó no és important: ja creixerà) peró que pels malalts la majoria de les vegades sí que la té.És el mateix que la "quimio". Tant la "quimio" com la caiguda de cabells són "proves físiques " de la nostra malaltia. De vegades tenim la tentació de enganyar-nos i fer veure que no passa res. I aquests són 2 records que et diuen : estic aquí encara que no em sentis.
Aixó no està renyit amb portar les coses de bona manera, i en que realment el cabell torna a sortit i no és una cosa veritablement important. Peró ens preocupen les petites coses. I aixó que a mi cap de les dues vegades (de moment) la "quimio" m'ha fet caure tot el cabell. Peró s'ha tornat feble, petit, aclarit i intento no pasar-me gaire la ma pel cap, per no molestar-lo.
Us he de dir que la protagonista dels "5germans" està guapíssima calva i que amb un mocador, una perruca i un estat d'ànim positiu, ho supera. Com moltes altres persones anónimes que "anem tirant" en aquesta época d'anar tirant...
I amb ganes , que bona falta ens fan.
Apa, aneu a veure flors a Girona que val la pena! i de tant en tant us feu un petó a la galta, per si s'us oblida que a banda de tota la gent que ens estima, els primers que ens hem d'estimar som nosaltres mateixos.
Cuideu-vos
La Lola
diumenge, 6 de maig del 2012
CAPÍTOL 18. L'EXPECTACIÓ DE L'ECOGRAFÍA
Hola flors
Demà tinc a la meva "super oncòloga" a les 12.15. Tindré els resultats de l'eco al fetge i l'analítica de divendres L'eco va ésser divertida: 4 persones mirant la meva panjoneta. Vaja que vam fer espectacle. A mig fer , li dic al metge: veu els quistes? i em diu : ah, peró vosté ja sap que té quistes?. SENSE COMENTARIS. També li preguntaré a la Gemma, perquè suposa que m'han pujat els marcadors tumorals. A veure si ens aclarim una miqueta més.
Ahir i avui he anat a la festa d'anivesari d'un a mic meu que ha fet 50 anys. Felicitats Jordi!
De posar el 50 a davant recordo la meva festa logicament. També em va tocar, i de quina manera!!!. Jo que tota la vida he tingut la meitat del cor mexicà, vaig tenir una "serenata" amb un mariachi autèntic, (diu que a la tarda és passejaven per La Bisbal) , amb un cor cantant "ranxeres" i tot aixó amb sorpresa inclosa.
El que més recordo són "Las Mañanitas". Hem feia una il.lusió que enlloc de l'aniversari feliç, em cantessin el que canten a Mèxic quan és el teu aniversari! I després poder cantar al mig d'un mariachi. Els hi vaig demanar una "norteña" de Los Tigres del Norte i vaig disfrutar molt i molt. Aixó juntament amb l'ambient que hi havia va convertir la festa del meu aniversari de 50 en un dels dies més especials de la meva vida. Jo nois quan canto una "ranxera"( cosa que faig en l'intimitat) la sento realment. Sabeu aquelles cançons d'amor i desamor, de vida i mort de passions "loques"? Amb els braços amunt i avall i aquella veu que accentua la paraula clau?
Es una passada! I vet aquí que a Mèxic no em vaig atrevir a cantar al mig d'un mariachi i ho vaig fer a Sant Climent de Peralta. Coses que té la vida.
De tota manera el que més recordo, és tota la penya "disfressada" de mexicans i per damunt de tot , tota la gent que m'estimo, acompanyant-me i disfrutant. Va ésser una nir en la que els àngels ens van acompanyar i la gent s'ho va passar realment bé.
Gràcies a tots i m'acomiadaré com ho fan al meu segon pais: QUE VIVA MEXICO CABRONES!!!
A veure com va demà...En el fons tinc por...peró és tracta d'ésser valenta i afrontar el que vingui.
Bona nit
Demà tinc a la meva "super oncòloga" a les 12.15. Tindré els resultats de l'eco al fetge i l'analítica de divendres L'eco va ésser divertida: 4 persones mirant la meva panjoneta. Vaja que vam fer espectacle. A mig fer , li dic al metge: veu els quistes? i em diu : ah, peró vosté ja sap que té quistes?. SENSE COMENTARIS. També li preguntaré a la Gemma, perquè suposa que m'han pujat els marcadors tumorals. A veure si ens aclarim una miqueta més.
Ahir i avui he anat a la festa d'anivesari d'un a mic meu que ha fet 50 anys. Felicitats Jordi!
De posar el 50 a davant recordo la meva festa logicament. També em va tocar, i de quina manera!!!. Jo que tota la vida he tingut la meitat del cor mexicà, vaig tenir una "serenata" amb un mariachi autèntic, (diu que a la tarda és passejaven per La Bisbal) , amb un cor cantant "ranxeres" i tot aixó amb sorpresa inclosa.
El que més recordo són "Las Mañanitas". Hem feia una il.lusió que enlloc de l'aniversari feliç, em cantessin el que canten a Mèxic quan és el teu aniversari! I després poder cantar al mig d'un mariachi. Els hi vaig demanar una "norteña" de Los Tigres del Norte i vaig disfrutar molt i molt. Aixó juntament amb l'ambient que hi havia va convertir la festa del meu aniversari de 50 en un dels dies més especials de la meva vida. Jo nois quan canto una "ranxera"( cosa que faig en l'intimitat) la sento realment. Sabeu aquelles cançons d'amor i desamor, de vida i mort de passions "loques"? Amb els braços amunt i avall i aquella veu que accentua la paraula clau?
Es una passada! I vet aquí que a Mèxic no em vaig atrevir a cantar al mig d'un mariachi i ho vaig fer a Sant Climent de Peralta. Coses que té la vida.
De tota manera el que més recordo, és tota la penya "disfressada" de mexicans i per damunt de tot , tota la gent que m'estimo, acompanyant-me i disfrutant. Va ésser una nir en la que els àngels ens van acompanyar i la gent s'ho va passar realment bé.
Gràcies a tots i m'acomiadaré com ho fan al meu segon pais: QUE VIVA MEXICO CABRONES!!!
A veure com va demà...En el fons tinc por...peró és tracta d'ésser valenta i afrontar el que vingui.
Bona nit
dijous, 3 de maig del 2012
CAPÍTOL 17. EL PRIMER GELAT
Hola flors
Ha sigut un cap de setmana una mica llarg, i molt positiu per a mi en més d'un sentit. He tingut temps per retrobar-me amb amics, per passejar , per menjar el primer gelat de la temporada, per llegir, per disfrutar de petites coses...
Dimecres a les 8.30 ja era a l'I.C.O del Trueta a punt per fer una quimio més. Aquesta vegada em vaig endur una Coca-cola, la "xispa" de la vida, per veure si no m'adormia tant. Bé, al menys va sevir per no tenir tanta son com les altres vegades. Quan feia la quimio és va seure al meu costat, a la cadira número 5 , jo era a la 6, una xicota molt trempada i per primera vegada també vam fer petar la xerrada uns 30 minutets. L'estona que ella va tardar en fer la seva quimio. La meva era la llarga, 2 hores, peró se'nm va fer més curta aquesta vegada. Aixó sí, el dimecres a la tarda, sofatarda total. Avui dijous, he sortit al matí i a la tarda, peró ara ja s'han acabat les bateries. Haurem de carregarles i preparar-nos per demà que tenim matí complert. Analítica, eco i psicooncòleg. Ja que hi vaig, val més fer.ho complert, no trobeu?
Us he de dir que ja hem passat de les 1000 visites al blog. I que hi ha forces persones que em fan comentaris tot i que no els publiquin . Gràcies a tots.
Espero que properament tingui més temps per a dedicar-hi i pogui millorar tant l'estética com els continguts del blog. Ara us deixo, que avui m'he passar una miqueta. I un ha de coneixer els seus límits.
Una abraçadeta.
La Lola
Ha sigut un cap de setmana una mica llarg, i molt positiu per a mi en més d'un sentit. He tingut temps per retrobar-me amb amics, per passejar , per menjar el primer gelat de la temporada, per llegir, per disfrutar de petites coses...
Dimecres a les 8.30 ja era a l'I.C.O del Trueta a punt per fer una quimio més. Aquesta vegada em vaig endur una Coca-cola, la "xispa" de la vida, per veure si no m'adormia tant. Bé, al menys va sevir per no tenir tanta son com les altres vegades. Quan feia la quimio és va seure al meu costat, a la cadira número 5 , jo era a la 6, una xicota molt trempada i per primera vegada també vam fer petar la xerrada uns 30 minutets. L'estona que ella va tardar en fer la seva quimio. La meva era la llarga, 2 hores, peró se'nm va fer més curta aquesta vegada. Aixó sí, el dimecres a la tarda, sofatarda total. Avui dijous, he sortit al matí i a la tarda, peró ara ja s'han acabat les bateries. Haurem de carregarles i preparar-nos per demà que tenim matí complert. Analítica, eco i psicooncòleg. Ja que hi vaig, val més fer.ho complert, no trobeu?
Us he de dir que ja hem passat de les 1000 visites al blog. I que hi ha forces persones que em fan comentaris tot i que no els publiquin . Gràcies a tots.
Espero que properament tingui més temps per a dedicar-hi i pogui millorar tant l'estética com els continguts del blog. Ara us deixo, que avui m'he passar una miqueta. I un ha de coneixer els seus límits.
Una abraçadeta.
La Lola
Subscriure's a:
Missatges (Atom)