CAPÍTOL 92......... NECESITO TEMPS....

Hola  flors


Avui he anat amb l'oncòloga.
Els resultats no han anat prou bé.
I jo necesito temps per processar.ho tot.
Per tornar a ésser jo .
Deixeu-me aquest dia d'avui per emprenyar-me, plorar, pensar perquè sóc de l'altra tant per cent...no el qe para la metàstasi: l'altra , i tot aquest tipus de coses.
Demà serà un altre día.
Demà potser tornaré a ésser la Lola...

Avui no tinc pas forces.
Cuideu-vos.
Fins aviat

CAPÍTOL 91..................L'ESPERA...........

Hola flors

Bona nit

Em penso que és la primera vegada que escric al blog a aquesta hora.
Estic en espera...
Dimarts em vaig reunir amb els dos radiolegs que porten el meu cas.
Tenim 10 sessions amb un mínim de radioteràpia per fer i poder eliminar aquest dolor que pateixo des de les festes de Nadal. Però els efectes secundaris són una mica forts. Les probabilitats de que passin són d'un cinquanta per cent. Ells em van fer la seva exposició dels fets. I després em van preguntar qué volía fer jo.
Jo els hi vaig dir que volía esperar demà dijous que tinc oncòloga. I així estic...esperant.
Demà tindré els resultats dels marcadors tumorals i els resultats de les proves que m'han fet aquests díes.
Ara fa molt temps que no em feien proves i sempre els dos dies abans de saber els resultats, em costa molt de controlar el meu estat nerviós i anímic. Estic histèrica: la part racional deixa de funcionar, i el meu estat és realment així: d' esperar....
Esperar que tot surti bé, i que pogui fer el que vaig contestar als radiolegs quan em van preguntar qué volía fer:
FER UNES SESSIONS DE QUIMIO, CONTINUAR AMB LA MEDICACIÓ  I DONAR UNA OPORTUNITAT A QUE DESAPAREGUI EL DOLOR, SENSE HABER DE FER RADIOTERÀPIA AMB UNS EFECTES SECUNDARIS, QUE PODRIEN CONDICIONAR-ME LA MEVA QÜALITAT DE VIDA D'UNA MANERA IRREVERSIBLE.

Aixó és el que vull fer. Però aixó depent de com estigui el fetge, els pulmons, i altres minucies que demà sabrem.
ESPERO que tot vagi bé....
Ara mateix tot són dubtes i cabòries...
Ens hi passem moltes estones a la  nostra vida esperant...no trobeu?

Demà us diré....
Apa, bona nit flors

La Lola que espera

CAPÍTOL 90..........PUNTS I PUNTETS.......

Hola flors

Aquesta setmana, he tingut dentista, per mirar els efectes secundaris d'un dels medicaments de la "quimio", visita amb el ràdioleg, Tac abdominal, pulmonar i del fetge. Tac de simulació de radioteràpia, visita amb l'infermer de ràdio i ja està.
La propera setmana, tinc visita que hem posposat de dilluns a dijous amb la meva oncòloga, perque creiem que el Tac que va demanar ella no estarà informat el dilluns, i el dimarts visita amb el ràdioleg.
Tot aixó per veure, com està el cos i quina és l'estràtegia que hem de seguir a partir de ara.
Pel que fa a la meva personeta, continuo amb un descans gairebé absolut, amb bon estat d'ànim, i esperant la setmana vinent a veure què...i amb menys dolor, per sort!!!!
Pels que no heu fet mai radioteràpia, us preguntareu que és un Tac de simulació de radioteràpia.
Doncs estàs més o menys uns vint minutets, dins de la màquina del Tac, amunt i avall, i amb un llençol que et fan patinar d'un costat a l'altra del cos, i et marquen en el cos uns punts de tatuatge, que conjuntament amb d'altres coordenades, serveixen perque les radiacions siguin el més estrictament precises possibles.
Jo de punts d'aquests de tatuatge, en tinc 12.
Moltes vegades he pensat que a partir d'un d'aquests punts, podría fer-me algun dibuixet en algun lloc de la meva pell, per fer.ho tot plegat una mica mé divertit.
De possibilitats, en tinc, eh? Perque els 12 estàn molt ben repartidets.
Ja ho veurem...
Per altra banda aquesta setmana vinent és produirà una d'aquelles situacions, en la que has de decidir. Decidir, amb els elements que tens, eh? Perque de garanties no n'hi han gairebé cap en el món del càncer.
Fem radioteràpia per eliminar o tractar d'eliminar aquest gran dolor? O no? Perque no tenim cap garantía que els efectes secundaris a mig plaç siguin força lamentables?
Hi estic acostumada a prendre decisions, però sempre són dies durs de donar moltes voltes i juntament amb l'equip mèdic, evaluar.ho tot.
Crec que ja he prés una decisió, personalment. Però vull escoltar que m'han de dir la propera setmana.
Jo crec que abans de fer radioteràpia, intentaré provar si amb algunes sessions de quimio i continuant uns dies amb la medicació, podem treure aquest dolor de sobre, i tornar a planterjar-nos una vida amb un mínim de qüalitat.
No ho sé...ja ho veurem...també depend del resultat del fetge i els pulmons...

Mentre tant, flors, qui ho havia de dir!!! en faig uns altres de punts o puntets, més o menys ben fets: la mitja!!
Jo, la Lola, fent mitja!! No ho hagués dit mai.
Si és que al final tot és tracta de punts: de sutura, suspensius, de tatuatge, de mitja, de dolor...........punts que et lliguen a la vida i puntets que et lliguen als cors....

Mireu que fatal que ho faig:

Però m'ho passo bé, eh???

Quants punts em doneu per aquesta obra artesanal? Va......sigueu bons!!!

Petons i cuideu-vos: puntals meus!!

La Lola puntual

CAPÍTOL 89......2 MESOS...

Hola flors

Ahir el meu net Pau va fer 2 mesos!!!

62 dies!!!

1488 hores!!!

89.280 minuts!!!

5.356.800 segons!!!

Bé, ho deixem: jo sóc de lletres.

2 mesos amb una nova vida, a la que no puc deixar de contemplar, escoltar, mirar, ESTIMAR.

2 mesos d'àvia Lola.

2 mesos en el que día a día, el veig més gran, més rialler, més descobrint coses...

2 mesos de vida que em dona vida

2 mesos d'amor que em dona amor

2 dels mesos més especials de la meva vida.

En Pau, de moment és pacífic, trànquil, dorm, menga, somriu, plora, ...en fí el que fan totes les personetes petites.

I no és conscient de la càrrega de la vitamina VIDA, que li ha donat a la seva àvia.

Mira que ja en tinc de normal, però ara va sobrecarregada.

I m'encanta.

És com mirar el foc, o el mar, tot  junt i multiplicat per mil.lions de mil.lions: mirar-lo a ell és infinit.

SÍ, EM CAU LA BABA..... i qué?

Ja tinc baberos!!!!

Només per dir-vos que sóc feliç, i que aquests moments , són un regal que ja em fa ell, tant petit.

I aquesta inocència tant clara i neta, que tenen, que et toca aquella part tant profunda del cor i et fa sentir...plenament feliç, serenament feliç...en pau.

Estic intentant transmetre un sentiment, i això és molt difícil. Però segur que vosaltres m'enteneu.

T'estimo Pau.

I a tots vosaltres també.

L'amor sí que és un motor impressionant. No trobeu? 

Sigueu feliços blogaires, amics, coneguts i estimats desconeguts.

L'àvia Lola

CAPÍTOL 88.............. 15 DIES MÉS

Hola flors

Tal i com us vaig dir, en el capítol anterior, ahir dia 13 de gener, vaig parlar amb l'oncòloga.
Aquest repós absolut que estic fent, està donant resultats de moment. Molt petits, però anem fent.
I ella creu que val la pena de esgotar.ho una miqueta més.
Així que, tinc 15 dies més de contemplació hortizontal, en la majória dels moments, i fins el dia 23 en el que tinc un TAC i el 27 que aniré de visita i a veure que diu el TAC aquest.
Mentre tant, repós, gairebé absolut. Si tinc ganes de fer 5, he de fer 2. I coses d'aquest tipus. I continuem amb la medicació.
O sigui, que des de fa molt temps, no hauré estat tants dies sense fer quimio.
A veure, com va...sense la flor aquesta...

Pel que fa al meu estat mental, si li voleu dir així, només se m'han creuat els cables un parell de vegades.
Jo sempre dic, que el GRAN DOLOR, és el GRAN DOLOR, però que jo em trobo bé.
(És evidenment una manera de dir.ho)
No em pregunteu perquè, aquesta vegada, exceptuant aquests dos moments, no m'he enfonsat.
Em busco la vida, com puc, entre llegir, fer mitja (intentar.ho) , pensar, escriure, mirar la televisió (ara miro una sèrie que és diu CASTLE, (un escriptor una mica especial que ajuda a la polícia a resoldre casos), arreglo arxius del Cor, arxius de fotografíes, penso en qué faré quan pugui sortir i caminar...
Ja ho veieu......
A més tinc un amic que diu que és canviaría per mi!!!!!!!! JA JA JA
(Duraría 5 segons: té mal de cap, i s'ha de tancar 5 hores a casa seva) Però , en fí, ell ho diu en el sentit de "descansar". Es que està molt cansat, pobret!!!

Jo, la veritat, és de les époques que estic més descansada de la meva vida.
Bé, avui no us vull pas atabalar més.
Ja ho veieu, si no hi ha res de nou, 15 dies més de vacances.

En aquests 15 dies intentaré escriure alguna cosa que no tingui a veure amb les circumstàncies médiques....ja n'estic pensat més d'una...

Prepareu-vos, insensats!!!!!!!

Us estimo molt.

Cuideu-vos ......i descanseu tant o tant poc com us sembli oportú.

La Lola suuuuuuuuuuperrrrrrrrrrr   descansadaaaaaaaaaaaaaa....uf

CAPÍTOL 87..........................10 SOBRE 10

Hola flors

Ahir l'ambulància em va recollir a les 7 del matí i tres quarts d'hora més tard , ja era a l'Hotel, esperant per fer analítica.
La nit abans, i els tres dies abans d'aixó, van ésser patètics: vaig dormir com a molt 45 minuts, i el dolor és va convertir en un ésser malvat i que no podía fer fora del meu cos, i en els darrers instants ni del meu esperit.
Amb aquest estat d'ànim, doncs, assentada en una de les tres mil.lions de cadires DURES que hi deu haver a l'Hotel, vaig esperar amb més penes que treballs, fins a dos quarts de nou , hora en la que em van fer l'analítica.
Després, com si es tractés de pujar a l'Everest, les meves crosses, jo i el que em queda de "carcassa", vam anar cap a la cafetería. Vaig menjar una miqueta, i em vaig pendre unes 4 pastilles.
Fins a dos quarts d'onze del matí, hora en la que la meva oncòloga, em va rescatar d'una altre cadira DURA.
LLavors ella , que ahir no visitava, (va baixar expressament de la vuitena ), em va allotjar a la consulta número 9 d'Onco fins a la 1 del migdia.
Una de les coses que primer va fer, va ésser constatar en veu alta el meu estat horripilant, i l'altra, preguntar-me , sobre 10, quin dolor tenía. Jo tenía el 10, és clar.

(Fa una mica més de 4 anys, ja vaig tenir un episodi de dolor d'aquestes horroroses característiques, i llavors ja és feia. Tinc un dels tumors de la meva metàstasi òssea a la vértebra L4. Més o menys a la zona d'allà on seiem, pels que no esteu posats. I aquesta és la que em paralitza, i em fa més malt de tant en tant.
En aquell primer episodi, no vam assolir controlar el dolor amb medicaments, i vam fer radioteràpia analgésica. Ja és feia, vull dir, aixó de anar tota l'estona preguntant sobre 10 quin dolor tens. Deu ésser un protocol d'aquest que s'inventen ...)

Continuem.
La meva oncòloga, devant d'un 10 sobre 10, va demanar un "xute" ja en plan monumental de morfina, que em van posar al braç dret subcutàneament. Ella, primer em va posar la meitat del "xute" i com que després de mitja hora, sobre 10 encara tenía el 10, em va posar la resta.
Després, ja sempre amb cadira de rodes, em van portar a fer plaques de tota la columna, (surt la famosa L4 matxacada com una pera podrida) però la resta és veu dintre de la "normalitat" d'una persona que té el que tinc jo.
Va repassar les gammagrafíes darreres, la resonància, va anar a parlar an el ràdioleg, de la possibilitat d'irradiar analgésicament altra vegada la zona. És veu que tinc una  mica de marge, però depen dels budells.
Bé, sabeu que jo us ho explico tot amb molta senzillesa, però ara ve un tall que si  alguna persona és una mica més sensible del compte en aquests temes, que se l'estalvii.
Veureu, la radioteràpia, té el problema també dels efectes secundaris o colaterals. La zona a irradiar és a l'esquena, però la ràdio és posa per davant. LLavors els efectes secundaris i colaterals, són a tota la zona dels budells. De tal manera, que aquí, la Lola, quan ha d'anar al lavabo i no precisament a fer "pipí" , des de fa 4 anys no tinc  marge de maniobra: és Si o SIIIIII.
El problema és que s'irradiem ara, enlloc d'un SIIII, potser passaríem encara a graus més elevats d'incontinència.
Aquest és un problema que tenen un parell d'amigues meves, i creiu-me que ho passen i ho passem molt malament!!
En fí, aixó ho estant valorant.

LLavors em va reservar una habitació per avui a la vuitena de l'Hotel, per si després de posar-me una pauta de medicament  de 12 hores la cosa no millorava.
Avui, ara, a les 9 del matí, l'he de trucar, i valorarem qué fem i com han anat aquestes 12 hores, amb les meves amigues les pastilletes.
La pauta és forta, però encara hi ha marges que no em traspassat. Avui he dormit 6 hores seguides i quan estigui d'escriure aquest blog, em dedicaré a valorar si ingresso o no per curar aquest dolor.
Sería exactament aixó: un ingrés per controlar el dolor.
Ingrés que per altra banda, no he de fer necesàriament avui.
Ara estem concentrats en aixó, i quan ho tinguem sol.lucionat ja parlarem de com estant el fetge i els pulmons, i el TAC que encara em deuen, i la quimio que fa un mes que no posem i tot lo altra...

Per cert, ahir a la tarda, sobre un 10 era el 8.
Ara mateix , sobre un 10 també és el 8.
N'hi ha prou amb un 8?
No.
Heu tingut mai sobre 10 un 0?
Jo sí.
És la felicitat.
Sigueu feliços, i cultiveu 0.
No sempre son dolents, eh?
Qui ho havía de dir?

En fí, aquí la "NOTES ALTES" amb el cap emboirat de tantes pastilletes...
Petons per tots

La Lola

CAPÍTOL 86......... LES BONES IDEES

Hola flors

Al començament d'aquestes festes, em va semblar una bona idea, com que les darreres proves sortien estables, demanar vacances d'Hotel Trueta, fins el dia 9 de gener, demà.
A mí, ja em sol passar això amb les bones idees: de vegades no ho són gaire.
El cas és, que tal i com us vaig dir en el capítol 85, ha sigut practicament un mes de passar-lo a l'Hotel Bisbal, o sigui a casa meva, amb algunes petites sortides, amb croses i carregada de top tipus d'estupefaents.
UNA EXPERIÈNCIA NOVA!!!
No sé perquè, la moral de la tropa no ha baixat gaire.
He estat en contacte amb la meva oncòloga, demà ens veurem i a veure com sol.lucionem tota aquesta situació.
Sortir al carrer ha sigut complicat: Primer perque la meva experiència amb croses és nul.la, i un cop a casa, ja no sé que em feia més malt, si la part de dalt del cos, de la força que has de fer, o la part de baix, que és la que em fa malt de veritat.
Després, el personal, que per aquestes dates està molt solidari: i et mira amb cara de : SÍ QUE ESTÀ FOTUDA AQUESTA!!!!
                                 ..................................................................................
Diuen que hem de fer propòsits per aquest any que comença. Jo, que els faig a curt termini, en tinc uns quants pel que fa a la meva situació médica:

Vull, si aconsseguim anar mantenint la malaltía, fer pauses de quimio, potser no d'un mes, però del que se'ns permeti, controlant el gran dolor que aquestes pauses em provoquen.
Hi ha una unitat de dolor a l'Hotel Trueta, a la que vull proposar d'anar. No puc anar a darrera al dolor: quan el tinc, reacciono. I crec que hauría d'ésser al revés. En tot cas , hi ha gent especialitzada i vull que m'ajudin.
Aixó de patir, com menys millor.
Creieu-me, desgasta moltíssim tant dolor.
Després, també vull que em facin el TAC d'una vegada. Ara portem, com un mes d'endarariment en aquesta prova.
A veure, com estàn el fetge i els pulmons. Tampoc sé dels marcadors tumorals des de fa dies, i m'agradaría saber com han passat les vacances. Si m'han de fer radioteràpia per treure el dolor que tinc actualment, doncs ja podem començar!!!
I continuar posant pals a les rodes per veure si podem anar fent la viu-viu...
                          ................................................................................................

Pel que fa a l'Hotel Bisbal, han sigut uns dies, pacífics, en els  que m'ha donat per tornar a llegir: els reis m'han portat tres o quatre llibres, veure programes de cuina a televisió: tots!!!!!!! Els masters, els tops, aquí , allà, i per damunt de tot, veure creixer al meu net, estar amb la meva família i fer aquelles coses tant típiques i tópiques que de vegades per les circumstàncies, tenen un sentit especial.

Menjar, el que és diu menjar, he menjat poc, perque amb tanta pastilleta, no ve molt de gust. Ara , la cara, amb tanta cortisona, té una aparença de que m'he engulit la meitat dels torrons d'aquestes festes.
Tant se val!!!

Espero tenir més bones idees i que em vagin més bé que aquesta vegada, i tampoc siguem pesimistes!!!, mireu quina paella, em vaig menjar , ja amb dolor, just abans de les festes, amb una amiga que tinc que de tant en tant, també té alguna bona idea!!!

Ja us diré com posem el punt i seguit a tot aquest episodi nadalenc.
Sigueu feliços, guariu-vos del dolor, i mengeu alguna paella de tant en tant....  i fins el 87 a veure que diu el personal de l'Hotel Trueta, després de Nadal.



La Lola