dimarts, 14 de gener del 2014

CAPÍTOL 88.............. 15 DIES MÉS



Hola flors

Tal i com us vaig dir, en el capítol anterior, ahir dia 13 de gener, vaig parlar amb l'oncòloga.
Aquest repós absolut que estic fent, està donant resultats de moment. Molt petits, però anem fent.
I ella creu que val la pena de esgotar.ho una miqueta més.
Així que, tinc 15 dies més de contemplació hortizontal, en la majória dels moments, i fins el dia 23 en el que tinc un TAC i el 27 que aniré de visita i a veure que diu el TAC aquest.
Mentre tant, repós, gairebé absolut. Si tinc ganes de fer 5, he de fer 2. I coses d'aquest tipus. I continuem amb la medicació.
O sigui, que des de fa molt temps, no hauré estat tants dies sense fer quimio.
A veure, com va...sense la flor aquesta...

Pel que fa al meu estat mental, si li voleu dir així, només se m'han creuat els cables un parell de vegades.
Jo sempre dic, que el GRAN DOLOR, és el GRAN DOLOR, però que jo em trobo bé.
(És evidenment una manera de dir.ho)
No em pregunteu perquè, aquesta vegada, exceptuant aquests dos moments, no m'he enfonsat.
Em busco la vida, com puc, entre llegir, fer mitja (intentar.ho) , pensar, escriure, mirar la televisió (ara miro una sèrie que és diu CASTLE, (un escriptor una mica especial que ajuda a la polícia a resoldre casos), arreglo arxius del Cor, arxius de fotografíes, penso en qué faré quan pugui sortir i caminar...
Ja ho veieu......
A més tinc un amic que diu que és canviaría per mi!!!!!!!! JA JA JA
(Duraría 5 segons: té mal de cap, i s'ha de tancar 5 hores a casa seva) Però , en fí, ell ho diu en el sentit de "descansar". Es que està molt cansat, pobret!!!

Jo, la veritat, és de les époques que estic més descansada de la meva vida.
Bé, avui no us vull pas atabalar més.
Ja ho veieu, si no hi ha res de nou, 15 dies més de vacances.

En aquests 15 dies intentaré escriure alguna cosa que no tingui a veure amb les circumstàncies médiques....ja n'estic pensat més d'una...

Prepareu-vos, insensats!!!!!!!

Us estimo molt.

Cuideu-vos ......i descanseu tant o tant poc com us sembli oportú.

La Lola suuuuuuuuuuperrrrrrrrrrr   descansadaaaaaaaaaaaaaa....uf
Publicat per a

2 comentaris:

  1. Ramon Caralt14 de gener del 2014, a les 8:04

    TOT L'ENYOR DE DEMÀ

    A Marià Manent
    __________________________

    Ara que estic al llit
    malalt,
    estic força content.
    -Demà m'aixecaré potser,
    i heus aquí el que m'espera:

    Unes places lluentes de claror,
    i unes tanques amb flors
    sota el sol,
    sota la lluna al vespre;
    i la noia que porta la llet
    que té un capet lleuger
    i duu un davantalet
    amb unes vores fetes de puntes de coixí,
    i una rialla fresca.

    I encara aquell vailet que cridarà el diari,
    i qui puja als tramvies
    i els baixa
    tot corrent.

    I el carter
    que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa
    perquè no sé el secret
    de les altres que porta.

    I també l'aeroplà
    que em fa aixecar el cap
    el mateix que em cridés una veu d'un terrat.

    I les dones del barri
    matineres
    qui travessen de pressa en direcció al mercat
    amb sengles cistells grocs,
    i retornen
    que sobreïxen les cols,
    i a vegades la carn,
    i d'un altre cireres vermelles.

    I després l'adroguer,
    que treu la torradora del cafè
    i comença a rodar la maneta,
    i qui crida les noies
    i els hi diu: -Ja ho té tot?
    I les noies somriuen
    amb un somriure clar,
    que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

    I tota la quitxalla del veïnat
    qui mourà tanta fressa perquè serà dijous
    i no anirà a l'escola.

    I els cavalls assenyats
    i els carreters dormits
    sota la vela en punxa
    que dansa en el seguit de les roderes.

    I el vi que de tants dies no he begut.

    I el pa,
    posat a taula.
    I l'escudella rossa,
    fumejant.

    I vosaltres amics,
    perquè em vindreu a veure
    i ens mirarem feliços.

    Tot això bé m'espera
    si m'aixeco
    demà.
    Si no em puc aixecar
    mai més,
    heus aquí el que m'espera:

    -Vosaltres restareu,
    per veure el bo que és tot:
    i la Vida
    i la Mort.

    JOAN SALVAT-PAPASSEIT

    ResponElimina
  2. Ramon Caralt15 de gener del 2014, a les 8:25

    Oración de un desocupado

    JUAN GELMAN

    Padre,
    desde los cielos bájate, he olvidado
    las oraciones que me enseñó la abuela,
    pobrecita, ella reposa ahora,
    no tiene que lavar, limpiar, no tiene
    que preocuparse andando el día por la ropa,
    no tiene que velar la noche, pena y pena,
    rezar, pedirte cosas, rezongarte dulcemente.

    Desde los cielos bájate, si estás, bájate entonces,
    que me muero de hambre en esta esquina,
    que no sé de qué sirve haber nacido,
    que me miro las manos rechazadas,
    que no hay trabajo, no hay,
    bájate un poco, contempla
    esto que soy, este zapato roto,
    esta angustia, este estómago vacío,
    esta ciudad sin pan para mis dientes, la fiebre
    cavándome la carne,
    este dormir así,
    bajo la lluvia, castigado por el frío, perseguido
    te digo que no entiendo, Padre, bájate,
    tócame el alma, mírame
    el corazón,!
    yo no robé, no asesiné, fui niño
    y en cambio me golpean y golpean,
    te digo que no entiendo, Padre, bájate,
    si estás, que busco
    resignación en mí y no tengo y voy
    a agarrarme la rabia y a afilarla
    para pegar y voy
    a gritar a sangre en cuello



    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)