CAPÍTOL 4. LA PSICOONCÒLOGA

Hola flors
Jo tinc una psicooncóloga. Vaig trobar que necesitava una visió una mica objectiva de tot plegat. Sobre tot de la malaltia i la manera d'afrontar-la amb una certa tranquilitat. Diu la "psico" que vol que si estic caminant, és a dir, anant d'un lloc a l'altra, he de caminar i prou!. Amb temps, disfrutant del paissatge, sigui quin sigui, respirant lentament l'aire més o menys pur, flairant olors i altres coses que no són olors, en fí ,disfrutant del fet de caminar.
Jo que sóc molt obedient???? aquesta tarda he pensat: ara aniràs de casa a la botiga PASSEJANT, mirant i veient les coses, sentint-les i disfrutant-les.
El meu trajecte ha començat a l'Aigueta. Quan la miro sempre penso en tot el que podría ésser i (de moment) no serà. Me l'imagino com un carrer ple de botigues artesanals de tot tipus, amb gent passejant, amb bancs i flors...De moment el que trobo és una botiga en la que jo vaig treballar, i ara hi treballen (moltes més hores que jo ) unes persones d'origen xinés...De vegades hi vaig a comprar terra pel meu hortet. Tot caminant recordo l'Aigueta, fa uns quants anyets, el dia que plovia o hi havia núvols i la gent no podia anar a la platja. Eren dies d'una activitat frenètica, cotxes a tot arreu, gent a tot arreu i tu arribant a casa, com si haguessis treballat el doble d'un dia normal: completament esgotada. Era com si tothom, i vull dir tothom, tingués la necessitat de comprar ceràmica, fos quin fos el seu origen: Talavera, Manises, etc. Saludo a la meva amiga Dolors, penso en l'Antónia, quan veig La Botiga...Passo per davant de les restes en forma de plafó ceràmic d 'una botiga de productes naturals que era al xanfrà de la carretera de Cruïlles, passo pel pas de peatons que hi ha al costat de Torre Maria, molt a poc a poc, passejant, i els dos cotxes que s'esperen es posen nerviosos i decideixen esquivar-me per sortir una mil.lèsima de segon abans a la carretera.(Es que la vida és un instant i s'ha d'aprofitar) Miro el pont , el passeig, la gent asseguda als bancs del sortidor i TRANQUILAMENT arribo al meu destí.
Tot aixó ho he fet en uns vint minutets. I en tot aquest temps no he pensat ni un moment en que dilluns tindré els resultats de les proves. Me n'alegro, i decideixo continuar el dia així, i regalar-me arribar a casa i fer una d'aquelles coses inconfesables: posar-te al llit a dos quarts de nou del vespre, amb tot a l'abast: el portàtil, l'aigua, les galetes Maria per si l'estòmac és queixa, el llibre, el comandament de la televisió, el telèfon per si truquen, així no m'he de llevar, la manteta per si tinc fred, el caramel d'eucaliptus, que potser em vindrà bé, el Babelia del Pais , que avui és dissabte, les ulleres de llegir que si no no veig rés...i les pastillotes per quan sigui l'hora de dormir...tot al llit .. a punt...una respiració ben profunda i que bé...Bona nit...

CAPÍTOL 3 . LA JARDINERETA

Hola flors, bon dia.
Abans d'anar a dormir em donen dues "bombes de rellotgeria" que em deixen "grogui", peró quan deixen de funcionar em desperto, aixó sol ser al voltants de les 6 del matí. Xulo, eh? quina manera d'aprofitar el dia!!!!
Maite, petons i estem en contacte, A la Concep li dec un dinar i la Montse sempre em dona feina!!!!. Diu que us he de posar en antecedents. Molt ràpid: Fa 14 anyets vaig tenir un càncer de pit: operació, quimio, ràdio, hormonals, en definitiva 1 any i ja està. Ara fa tres anys, en una analítica rutinària la meva metgesa de capçalera va demanar els marcadors tumorals. Van sortir lleugerament "pujadets" i a partir d'aqui, Gamma, T.A.C, P.E.T i resultat: metàstasi òssea. Tenia 3 ossets amb "visitants". LLavors vam començar un tractament hormonal i un  de "xute" a la vena peró que no era "quimio". Fins aquest darrer estiu, que no sabem que va passar , peró el cas és que la història es va descontrolar. Actualment, estic amb 13 ossets amb"visitants", tractametnt de quimio, zometa i altres elements químics i controls cada dos mesos. I ja està.
Ahir vaig anar a dinar amb dues amigues. Sortint enlloc de passar pel camí curt per anar cap a casa, vaig passar per un de més llarget. Quan la verdor era la protagonista, vaig tancar els ulls (un momentet eh? tampoc es tracta de fotre't un pinyot) i vaig sentir olors; d'herba, flors, fulles i plantes, barrejat amb terra i amb els rebrots primaverals. Em vaig recordar de quan la meva primera sogra , quan jo tenia 20 anyets, em va fe anar a l'hort a buscar cebes tendres i jo li vaig portar alls...em va recordar quan el meu segon sogre em portava a l'hort a l'estiu, colliem cogombres i abans de sopar i després de deixar-los una estona oberts en un plat, hi posavem pebre vermell i disfrutavem d'un d'aquells que anomenen petits plaers de la vida.
Aquesta tardor, he plantat el meu hortet en una jardinera una mica gran que tinc a la terrassa. I ara d'aqui una setmaneta tornaré a plantar amb la terra renovada. I he decidit que una de les coses que hi plantaré seràn cogombres. Val la pena passar per quimios, proves i químiques variades, per després poder viure el petit plaer de menjar un cogombre a l'estiu a la fresqueta...val la pena, pels cogombres i per moltes petites coses més.
Apa, hortelans tots, sigueu moderadament feliços i mengeu cogombres!!!!!!
La Lola a les 6.59 matí

CAPÍTOL 2 . LES PROVES

Hola flors
Aquesta setmana m'han tocat les proves que fem cada dos mesos.
Una Gammagrafia òssea (punxadeta, dos hores lliures i cap a la planxa). La planxa (dura uns 15 minuts) és una maquina que és dedica a fer fotos als teus ossets, i com que és una mica miop, s'acosta moltissím. Es veu que no li deixen portar ulleres.
Un altre dia vaig fer el Tac, abdominal i toràcic. Aquest requereix un no menjar de 6 hores, i que portis una ampolla d'aigua. A l'ampolla se li ha de posar una mica de "xispa" i en honor dels Marie Brizard que vaig veure quan era més (molt més) jove, t'hi afageixen un líquid (contrast) amb el gust del Marie Brizard. Jo, passadís amunt, passadís avall, bebent litre i mitg d'aigua anissada. Posteriorment , per si no n'hi ha prou de contrast, n'afegim un a la vena, que així tot es veu més clar. A continuació el "donuts" és comença a passejar per damunt del teu cos. Demà per celebrar el meu sant tinc l'analítica. I apa, dilluns els resultats. Per cert dona gust, malgrat totes les retallades que han sofert , i la manera com els collen, trobar uns professionals tant atents i carinyosos com els que de moment sempre m'he trobat jo al Trueta. Gràcies reis.
Les proves en el fons no són cap molestia: et lliuren una setmana més de la "quimio" i a més saps com funciona la teva carcassa: una mena d'I.T.V.  (Sense "xanxullos" pressumptament Convergents)
Apa, sigueu moderadament feliços.
Dilluns ens retrobem.
La Lola (ja preparada per una Setmana Santa a l'Empordà.....uf!!!)

CAPÍTOL 1 . L' EMPORDÀ

Hola flors.
Vaig tenir la feliç idea de compartir les meves experiències amb el càncer, l'Empordà i altres circumstàncies de la meva vida...I l'he portat a terme en forma de blog. He començat en una setmana podriem dir-ne de "descans". Aquesta setmana no m'han endollat a cap "maquineta" per fer-me una sessió de la nostra estimada-odiada "quimio". Vacances!!!! i aprofito per inciar aquesta aventura que no sé ben bé cap on anirà. Després de dies de molta sequera i tramontana, avui el nostre Empordà llueix remollat...Diu (tota la filosofia popular, tópica i típica entorn del càncer) que els "malalts" som capaços de gaudir més que altres persones no "malaltes" de les petites coses...Jo aixó com moltes altres coses, no sé si són certes o no, el que sí sé és que són les cinc de la tarda i fa un solet molt maco, i que respiro, i que sóc una miqueta feliç, i que estic una miqueta tranquila, ......i aixó cal aprofitar.ho. Apa sigueu moderadament feliços, o no.

Avui he començat la meva vida de blocaire. Benvinguts tots i totes al meu espai!