Hola flors
Es veu que la sang al final era bona perque aquest matí m'han fet la quimio.
3 hores enxufada a la maquineta. Amb dos fàrmacs nous per fer matança a veure si "fotem" a l'inquilí del fetge i de passada als dels ossos, un medicament nou pels vòmits i unes injeccions per veure si aquesta línea defensiva li augmentem la eficàcia.
Estic contenta perque tinc ganes de lluitar i poder fer la quimio avui és el primer pas.
Ara hivernaré uns quants dies perque tot vagi bé, i a esperar.
Gràcies a tots per la vostra energia.....els vostres poemes....les vostres pedres....les vostres espelmes...i en definitiva el vostre amor...que flueix i m'ajuda a lluitar.
Tinc una amiga que cada vegada que li dic gràcies, s'enfada...bé, no s'enfada...simplement arronça el nas.
A mi és una paraula que amb senzillesa m'agrada dir-la, però per damunt de tot m'agrada sentir-la: l'agraïment.
De cor, gràcies a tots.
La Lola hivernada
dimecres, 31 d’octubre del 2012
diumenge, 28 d’octubre del 2012
CAPÍTOL 38. L'ANALÍTICA PATÈTICA
Hola flors
Aquest dijous vaig tenir oncòloga, amb resultat de Tac i Analítica.
El Tac, vaig estrenar una màquina nova, i a quin preu!!! A banda de tenir els tumors que tenía als ossos una mica més "emprenyats" del que és normal, ara tinc un tumor nou al fetge.
Pel que fa a l'analítica, era patética: anèmia i les defenses, sense defenses. És a dir vaig sortir de casa a les 8 del matí i vaig tornar a les 6 de la tarda. Resultat de tot plegat: Transfusió de 2 bosses de sang, i quimio més forta que intentarem fer el proper dimecres per veure si al menys matem el tumor del fetge. Degut a tot aixó us faig les següents consideracions:
1. Tothom que em possi espelmes o ciris en algún lloc normalment religiós, que no les compri als "xinos" si us plau, que no funcionen! Ajudeu-me una miqueta!!!!
2. Tothom que és donant de sang, que s'alimenti força i és cuidi molt, pèrque tinc moltes possibilitats de rebre sang cada vegada que hagi de fer "quimio", al menys que estigui en bon estat.
3. Només porto una quimio del bitter kas, i ja estic així, imagineu-vos amb les 2 properes sessions, en les que m'han afegit 2 poductes més per fer matances al fetge!!
4. Estic serena, perque tot plegat ja sembla una repetició de la jugada: Ja li vaig dir a l'oncòloga "Vull un regal de Nadal", que n'estic fins els nassos de que m'assegui davant teu i només em donguis males notícies!!
5. No penso dimitir. Donaré guerra fins al final.
6. I si el final és aprop, que m'enganxi contenta i preparada!
i 7 que és el meu número, no us espanteu, jo ho estic a estones peró...la vida és així...dura , maca, plena d'obstacles i val la pena intentar saltar-los tots.
A veure si dimecres podem començar a lluitar amb aquest visitant hepàtic i el fotem fora.!!!
Sigueu feliços i menjeu perdiços.
I envieu-me bones vibracions que de dolentes ja n'hi han prou a l'ambient.
Petons i abraçades
La Lola
Aquest dijous vaig tenir oncòloga, amb resultat de Tac i Analítica.
El Tac, vaig estrenar una màquina nova, i a quin preu!!! A banda de tenir els tumors que tenía als ossos una mica més "emprenyats" del que és normal, ara tinc un tumor nou al fetge.
Pel que fa a l'analítica, era patética: anèmia i les defenses, sense defenses. És a dir vaig sortir de casa a les 8 del matí i vaig tornar a les 6 de la tarda. Resultat de tot plegat: Transfusió de 2 bosses de sang, i quimio més forta que intentarem fer el proper dimecres per veure si al menys matem el tumor del fetge. Degut a tot aixó us faig les següents consideracions:
1. Tothom que em possi espelmes o ciris en algún lloc normalment religiós, que no les compri als "xinos" si us plau, que no funcionen! Ajudeu-me una miqueta!!!!
2. Tothom que és donant de sang, que s'alimenti força i és cuidi molt, pèrque tinc moltes possibilitats de rebre sang cada vegada que hagi de fer "quimio", al menys que estigui en bon estat.
3. Només porto una quimio del bitter kas, i ja estic així, imagineu-vos amb les 2 properes sessions, en les que m'han afegit 2 poductes més per fer matances al fetge!!
4. Estic serena, perque tot plegat ja sembla una repetició de la jugada: Ja li vaig dir a l'oncòloga "Vull un regal de Nadal", que n'estic fins els nassos de que m'assegui davant teu i només em donguis males notícies!!
5. No penso dimitir. Donaré guerra fins al final.
6. I si el final és aprop, que m'enganxi contenta i preparada!
i 7 que és el meu número, no us espanteu, jo ho estic a estones peró...la vida és així...dura , maca, plena d'obstacles i val la pena intentar saltar-los tots.
A veure si dimecres podem començar a lluitar amb aquest visitant hepàtic i el fotem fora.!!!
Sigueu feliços i menjeu perdiços.
I envieu-me bones vibracions que de dolentes ja n'hi han prou a l'ambient.
Petons i abraçades
La Lola
dissabte, 6 d’octubre del 2012
CAPÍTOL 37. LA QUIMIO DEL BITTER KAS
Hola flors
Aquest dijous, vaig començar LA QUIMIO la del Bitter Kas, vaja! És de color vermell...
En fí el dia va començar fort. A les 8 del matí ja era al Trueta. a l' I.C.O. concretament. Punxadeta amb contrast, 20 minuts espera, treure sang, 20 minuts espera, un altre contrast i maquina d'entrepà (Gammagrafía) damunt al cor, 15 minuts. PROVA DEL COR PER FER LA QUIMIO.
LLavors esmortzar, i cap a la metgesa. La prova de resistència del cor : perfecte. Ara t'explico com t'has de pendre tots els medicaments que serveixen per paliar els efectes secundaris de la QUIMIO.
Bé, n'hi han dos d'aquests medicaments que al mateix temps també tenen efectes secundaris: en recceptarem 2 més, per els efectes secundaris dels efectes sencundaris.
Jo pregunto; aquesta QUIMIO és la del Bitter Kas de tota la vida? La que ja feiem fa 14 anys, quan vaig tenir l'altre càncer? Resposta : Sí.
Ja ho deia l'Eduard Punset quan va tenir càncer: Tot ha evolucionat molt peró, la QUIMIO continua siguent la malaïda cosa, que et pot curar peró al mateix temps et deixa fet "caldo" igual que 14 anys enrera.
Surto del metge i em programem la QUIMIO i el ZOMETA, al cap de 90 minuts. La LLiga (Fundació Oncolliga Girona) té 2 pisos-llar al Sant Ponç. Me n'hi vaig a descansar per estar ben tranquileta. La veritat és que ho aconsegueixo força.
Entro a la QUIMIO amb 45 minuts de retard. M' agrada que els malalts estiguin de bon humor a l' Hospital de Día, peró dijous, li va donar a una malalta per explicar acudits en un to de veu que feia posar els pels de punta, pel volum i per les rialles, ambs 2 "acompanyants" que no sé que hi feien , perque l'Hospital de Día no està preparat per portar "acompanyants", en fí.....to un panorama...
Passa la QUIMIO ( 2 hores) i cap a casa.
A partir d'aquí, tots els que n'heu fet ja us ho imagineu:
És com tenir un ALIEN dins el cos. Nàusees, vòmits, malestar, un cansament insuportable, manca de gana, i de ganes, i rés ...anar fent...
Si només fos aquesta, rés, peró és que porto més de 2 anys, experimentant amb QUIMIOS i tractaments diferents que no han anat bé. Rés, que estic una mica cansadeta.
La bona notícia és que de moemnt tinc molt menys dolor.
I també que a partir de dilluns o dimarts, hi ha una despesa que em farà que la meva economía vagi millor:
JA NO HAURÉ DE MENESTER XAMPÚ NI CREMA SUAVITZANT!!!!! perquè ja no tindré cabell.
Dintre de tot, no estic pas malament. Sé que aquest és el camí que em toca. I tinc fe en que tot vagi bé, malgrat estigui espantada i cansada.
Hi ha tantes persones que em doneu força, que no tinc cap dret a queixar-me. I jo puc lluitar, per tots aquells que no han tingut l'oportunitat de fer.ho. Sería de molt desagraïda, no fer.ho.
Us estimo molt.
Gràcies.
La Lola calveta.
Aquest dijous, vaig començar LA QUIMIO la del Bitter Kas, vaja! És de color vermell...
En fí el dia va començar fort. A les 8 del matí ja era al Trueta. a l' I.C.O. concretament. Punxadeta amb contrast, 20 minuts espera, treure sang, 20 minuts espera, un altre contrast i maquina d'entrepà (Gammagrafía) damunt al cor, 15 minuts. PROVA DEL COR PER FER LA QUIMIO.
LLavors esmortzar, i cap a la metgesa. La prova de resistència del cor : perfecte. Ara t'explico com t'has de pendre tots els medicaments que serveixen per paliar els efectes secundaris de la QUIMIO.
Bé, n'hi han dos d'aquests medicaments que al mateix temps també tenen efectes secundaris: en recceptarem 2 més, per els efectes secundaris dels efectes sencundaris.
Jo pregunto; aquesta QUIMIO és la del Bitter Kas de tota la vida? La que ja feiem fa 14 anys, quan vaig tenir l'altre càncer? Resposta : Sí.
Ja ho deia l'Eduard Punset quan va tenir càncer: Tot ha evolucionat molt peró, la QUIMIO continua siguent la malaïda cosa, que et pot curar peró al mateix temps et deixa fet "caldo" igual que 14 anys enrera.
Surto del metge i em programem la QUIMIO i el ZOMETA, al cap de 90 minuts. La LLiga (Fundació Oncolliga Girona) té 2 pisos-llar al Sant Ponç. Me n'hi vaig a descansar per estar ben tranquileta. La veritat és que ho aconsegueixo força.
Entro a la QUIMIO amb 45 minuts de retard. M' agrada que els malalts estiguin de bon humor a l' Hospital de Día, peró dijous, li va donar a una malalta per explicar acudits en un to de veu que feia posar els pels de punta, pel volum i per les rialles, ambs 2 "acompanyants" que no sé que hi feien , perque l'Hospital de Día no està preparat per portar "acompanyants", en fí.....to un panorama...
Passa la QUIMIO ( 2 hores) i cap a casa.
A partir d'aquí, tots els que n'heu fet ja us ho imagineu:
És com tenir un ALIEN dins el cos. Nàusees, vòmits, malestar, un cansament insuportable, manca de gana, i de ganes, i rés ...anar fent...
Si només fos aquesta, rés, peró és que porto més de 2 anys, experimentant amb QUIMIOS i tractaments diferents que no han anat bé. Rés, que estic una mica cansadeta.
La bona notícia és que de moemnt tinc molt menys dolor.
I també que a partir de dilluns o dimarts, hi ha una despesa que em farà que la meva economía vagi millor:
JA NO HAURÉ DE MENESTER XAMPÚ NI CREMA SUAVITZANT!!!!! perquè ja no tindré cabell.
Dintre de tot, no estic pas malament. Sé que aquest és el camí que em toca. I tinc fe en que tot vagi bé, malgrat estigui espantada i cansada.
Hi ha tantes persones que em doneu força, que no tinc cap dret a queixar-me. I jo puc lluitar, per tots aquells que no han tingut l'oportunitat de fer.ho. Sería de molt desagraïda, no fer.ho.
Us estimo molt.
Gràcies.
La Lola calveta.
dilluns, 1 d’octubre del 2012
CAPÍTOL 36. TARRAGONA
Hola flors
Ja ha passat un mes.
Avui després d' un mes de vacances, simbòliques i reals, perque vaig marxar una setmana cap a la Costa Daurada, he anat a l'oncòloga.
La veritat és que en el decurs d'aquest mes, no m'he pas trobat millor, i malgrat els "mimitos" que m'han fet per Tarragona, el dolor no ha pas millorat.
Aixó , més la meva pedua de pes i gana, ja m'hauria de haber "mosquejat", peró és que jo sóc així: de vegades sembla que baixo de la figuera.
Rés , flors, que aquesta setmana començo la QUIMIO amb majúscules. D'aquí poquetes setmanes tindreu l'honor de veure'm "calveta" "pelona" o com li volgueu dir.
Faré 1 setmana de cada 3. Teóricament passaré 1 setmana malament i 2 bé. Peró com que ja porto uns anyets lluitant i tastant quimios orals, per la vena i tractaments hormonals varis, no sabem encara qué decidirà fer el meu cos.
Ja ho veieu, tracto tan i tant bé els meus 14 visitants que no solament no volen marxar , no!!!!! a més a més han decidit tocar-me els nassos. Avui els marcadors s'han enfilat fins a 608 i aixó més el dolor, són les 2 determinants de decidir fer la QUIMIO.
Avui no trobareu en aquestes ratlles el meu sentit del humor "especial" amb el que sovint m'agafo les coses.
La veritat és que necesito unes hores per païr tota aquesta informació. Ja tornarà...De moment em deixo anar una miqueta, ploro una miqueta més, m'emprenyo i demà....serà un altre dia.
Apa cuideu-vos
Ja ha passat un mes.
Avui després d' un mes de vacances, simbòliques i reals, perque vaig marxar una setmana cap a la Costa Daurada, he anat a l'oncòloga.
La veritat és que en el decurs d'aquest mes, no m'he pas trobat millor, i malgrat els "mimitos" que m'han fet per Tarragona, el dolor no ha pas millorat.
Aixó , més la meva pedua de pes i gana, ja m'hauria de haber "mosquejat", peró és que jo sóc així: de vegades sembla que baixo de la figuera.
Rés , flors, que aquesta setmana començo la QUIMIO amb majúscules. D'aquí poquetes setmanes tindreu l'honor de veure'm "calveta" "pelona" o com li volgueu dir.
Faré 1 setmana de cada 3. Teóricament passaré 1 setmana malament i 2 bé. Peró com que ja porto uns anyets lluitant i tastant quimios orals, per la vena i tractaments hormonals varis, no sabem encara qué decidirà fer el meu cos.
Ja ho veieu, tracto tan i tant bé els meus 14 visitants que no solament no volen marxar , no!!!!! a més a més han decidit tocar-me els nassos. Avui els marcadors s'han enfilat fins a 608 i aixó més el dolor, són les 2 determinants de decidir fer la QUIMIO.
Avui no trobareu en aquestes ratlles el meu sentit del humor "especial" amb el que sovint m'agafo les coses.
La veritat és que necesito unes hores per païr tota aquesta informació. Ja tornarà...De moment em deixo anar una miqueta, ploro una miqueta més, m'emprenyo i demà....serà un altre dia.
Apa cuideu-vos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)