Hola flors
Ahir dimecres al matí, vaig fer la segona tanda de la quimio nova.
Vaig marxar de casa amb ambulància a tres quarts de set del matí. A l' I.C.O. ja hi erem a un quart de vuit, encara tot a mitja llum, la màquina per a passar la targeta sanitària encara parada. I el personal , fins a dos quarts de vuit no comencen.
A dos quarts, doncs, vam passar la targeta com per a dir: Ja som aquí, i a poc a poc van començar a passar bates blanques amunt i avall. Al cap de 10 minuts ja em van cridar per fer l'analítica. Em va tocar l'Anna. És garrotxina i m'agrada escoltar la seva manera de parlar. (Jo hi vaig viure dels 5 als 19 anys a la Garrotxa i m'agrada el deix, les paraules diferents i la cantarella que fan al parlar).
Amb l'Anna vam provar de treure sang pel port-a-cat
i després de tres mesos de no sortir-ne, ahir ho va fer i ens vam estalviar una punxadeta al braç. LLavors ja et deixen aquest artefacte posat fins l'hora de fer la quimio. Li vaig ensenyar la darrera foto del meu net i hem anat xerrant fins que el port-a-cat ha quedat ben col.locat.
Tot seguit, tot xino xano vaig anar cap el KIMS, la cafetería que hi ha al Supermercat Carrefour a esmortzar. Vaig comprovar ja fa temps, que a igual qüalitat, és la que està millor de preu. I jo sóc pensionista!!! Em vaig prendre totes les pastilletes que porto en aquesta capseta tant mona
vaig llegir el Punt i el Diari de Girona, vaig menjar dos minis : un de tonyina i un de pernil dolç amb una ampolla d'aigua i a un quart de deu vaig marxar i vaig passar per l Administració de Lotería que hi ha dins el Carrefour, a fer una primitiva amb "Bote". La propietària d'aquesta Lotería és d'un simpàtic irresistible.
A continuació vaig anar a comprar una llibreta de 0.85 cèntims perque em vaig deixar la que faig servir actualment a casa.
Caminant a poc a poc vaig canviar el número de la ONCE, i després a prop ja de les 10 del matí em vaig presentar al taulell de l'I.C.O.a comentar-los que tenía hora de 10 a 11 amb la meva psicooncòloga i que si sortien els resultats de l'analítica abans de les 11 m'avisessin .
No va caldre, perque van sortir després.
De 10 a 11, doncs, després de tres mesos de no citar-nos vaig posar-me al dia am la meva psicooncòloga a la segona planta de l'Hotel Trueta.
Cap a les 11, vaig tornar a l'I.C.O, ja tenía l'analítica informada SEMAFOR VERD, i endavant quimio. Em va tocar l'Hospital de dia 2, al soterrani. Abans de baixar, vaig anar a saludar a una dona bisbalenca que era fent quimio a l'Hospital de dia 1. Vam xerrar uns momentets i després em vaig trobar la meva amiga Anna psicooncòloga, ens vam dir 4 parauletes, i cap a baix a esperar que em cridessin per poder entrar a fer la quimio. Aixó ho van fer, a tres quarts de dotze. A les 12, doncs, ja tenía la quimio enxufada i ja vaig avisar a l'ambulància que a dos quarts de tres em podien venir a recollir..
Mentre era enxufada, va passar una altra noia bisbalenca que esperava per fer quimio. Ens vam posar a xerrar, i el vei del costat s'hi va afegir. Es va donar l'estranya casualitat que tots tres tenim metàstasis. Vaja, si arrivem a sumar els tumors dels tres, passem els cinquanta de llarg!!! A més resulta que el veí del costat, en Toni, (Hola Toni si llegueixes aixó) és olotí i d'un any menys que jo. Vam poder parlar d'algunes coneixenses comunes.
El que sí vam comentar tots tres és el tema de la "bona cara" No sé quin dels tres el va treure, però tenim opinions semblants: ESTEM FARTS QUE ENS DIGUIN QUE FEM BONA CARA!!!!
Nosaltres a la cara no hi tenim rés, DE MOMENT!!!!
Bé, han sigut uns moments molt reconfortants, de parlar amb gent que ho fa en el teu mateix idioma. Espero que ens tretrobem METÀSTASICS TOTS!!! Va ésser un plaer.
Després plàcidament, em vaig posar a escriure, em vaig adormir una estoneta, va venir l'Angela de genética i em va despertar, (li perdono) i fins a dos quarts de tres van anar baixant les gotetes...i llavors segellar els permisos d'ambulància, saludar a les nenes i Oh que bé l'ambulància ja era a l I.C.O i vam marxar puntuals, aixó sí, primer vam passar per Torroella.
Era a casa a dos quarts de quatre. Una mica de sopeta i cap al llit a descansar. Fins ara...
Rés, un dimecres al matí normal i corrent...de gent normal...i amb coses normals....
Segur que vosaltres feu coses més emocionants!!!
A veure si me n'expliqueu alguna!!!
Petons per tots.
La Lola "normal"
