dimecres, 12 de febrer del 2014
CAPÍTOL 95....... (ODI)...
Hola flors
Després de la quimio (la primera d'aquesta nova tanda ) que vaig fer el passat dimecres dia 5 de febrer, DIVENDRES A LA TARDA VA COMENÇAR la gran baixada...
La paraula ODI no la practico. De fet, no sé qué és sentir odi. I a més la paraula sola ja em provoca molt rebuig.
Però, dir ODIO LA QUIMIO, em sona bé.
L'odio, l'odio, ...absolutament.
Sóc incapaç de veure que al mig de tot el dolentttttttttttttttttttttttttttttttttt, que em provoca és capaç també de matar cel.lules dolentes. De debó????????????????
Divendres a la tarda, la nit de divendres a dissabte, dissabte, la nit de dissabte a diumenge, diumenge...dels pitjors dies de la meva vida.
No tenir ni un segon de calma, no estar bé enlloc, aquí vomito, aquí no puc, aquí al lavabo, aquí no, ...una manera absolutament PATIDORA de viure aquestes hores.
Diumenge em vaig pesar: 3.5 kg, menys que divendres. Dilluns vaig començar a menjar.
Em sap greu , que llegiu aquest capítol. Però aixó forma part també de la meva realitat.
A tot aixó, ara, menjo una miqueta, amb la boca absolutament plena de fongs...i porto "descansant" si és pot dir així des del divendres.
Dic descansant, perque el meu cansament és tant gran que no marxa ni descansant. El que passa és que tampoc pots fer res més.
Els tres primers dies, no podia ni parlar de tant cansada.La familia s'ha instalat a casa meva per cuidar-me.
He anat millorant , però tant a poc a poc que costa tenir un moment de calma mental per procesar tot aixó.
No sé qué dir-vos.
Intentaré, buscar recursos dins meu, per afrontar el que vingui a partir de la visita que faré el proper dilluns 17 amb l'oncòloga, després de l'analítica.
No sé com està la meva sang, no sé com estaré jo dilluns vinent...
Simplement, tal i com va dir un dia el Punset: tot ha evolucionat molt, però la quimio continua siguent la cosa més ODIOSA que he fet, i que m'han posat mai...!!!
Bé, només volía treure un momentet el nas per aquí.
Cuideu-vos i segur que ja vindràn altres capítols més engrescadors!!!
Us ho dec.
La Lola
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
ALS COMPANYS
ResponEliminad'Ovidi Montllor
Si t'arriba el dematí,
penses: ja ha passat un dia.
Han passat dies i anys,
i sempre és el mateix dia.
Dia de mort i de dol,
dia que mai no es voldria.
Per això ningú no el vol,
encara que encara sia.
Temps de por i patiments
Temps tan llarg que hi ha qui es cansa
Temps batejat amb vermells,
de sang, de sol i d'esperança.
Saps que tens la veritat
perquè viure així és mentida.
Tens forces per a esperar,
perquè és més forta la vida.
Arribarà el dematí
que el plor serà d'alegria.
Només per aquest fruir.
Jo donaria la vida.
Només per aquest fruir,
jo donaria la vida.
_________________________________________
http://www.youtube.com/watch?v=8DK8nwIf3HU
Lluitadora y valenta.....generosa y alegre......intel.ligent e ironica.....aixi ets tu LOLA.
ResponElimina