Hola flors
En primer lloc dir-vos que en aquest mes he tingut una setmana foça "normal" de les que més bé m'he trobat.
El dilluns 19 de Novembre, vaig tenir oncòloga. La bona notícia és que els marcadors, em van baixar de 770 a 620. Pel que fa a l'estat general, tornava a tenir una anèmia força important, i els globus blancs també per terra. (És que no m'agrada discriminar, i si els vermells estàn fotuts, doncs que menys que els blancs també acompanyin)
En conclusió, el dia 20, vampira total amb dos bosses més de sang. El dia 21 que era el meu aniversari, descans, i el 22 quimio de 8 bosses.
La qüestió és que tot aixó ja està fet. I que ara, avui en concret la meva mare ja torna a casa, que ha estat 3 dies ingressada a l'Hospital de Palamós. Diguem que el dia del meu aniversari, va ésser un dia mogudet. Per un moment a la meva familia, va regnar el caos. El meu pare que està malalt i no pot estar sol, la meva mare a l'Hospital i jo sense poder fer gran cosa, perque l'endema tenía "quimio".
Qué ho fa, que hi ha moments a la vida que sembla que tots els astres s'ajuntin per caure per sobre de la teva familia, que tot plegat sembla que no t'en podràs sortir.
Després ve la pausa, la reflexió i el sol.lucionar les coses, amb l'ajuda de tanta gent que et fa costat, que pots comptar amb ells de múltiples i diferents maneres, i amb moltes i diverses intensitats. Cadascú en el seu lloc, sembla un ball de amistat, solidaritat i disponiblitat, amb senzillesa i respecte.
Gràcies a tots.
Ara tot està més calmat, i de mica en mica anirem fent. Que suposo que així és com va a la vida, sense grans escàndols, tot a poc a poc i de mica en mica.
Una abraçada molt forta a tots.
La Lola
divendres, 23 de novembre del 2012
dissabte, 10 de novembre del 2012
CAPÍTOL 40. LA LLUITA I LA BELLESA
Hola flors
Estic sortint poc a poc de la bombolla de després de la "quimio".
S'ha fet difícil aquesta vegada. I de vegades és fa difícil també sortir al carrer.Jo tinc una facilitat natural per veure PERSONES. Passejo , parlo, em comunico amb PERSONES. No veig si son güapes, lletges, grasses o primes...Jo en els moments de debilitat estic cansada de la qüantitat de gent que no em veu quan surto de casa. I més que no veure'm , no em miren. Perquè són incapaços de veure la Lola, veuen la malaltía i potser la mort, i això els espanta i com tot el que els espanta, fan veure que no existeix.
No és cap retret , de debó...
Amb els anys que fa que estic malalta, he vist de tot. I entenc que tothom té les seves capacitats per fer front a les coses. I hi ha gent que les té molt limitades.
No dono mai consells, però a aquestes alçades, que més dona!!!!
Aquí en teniu un:
Voleu bellesa més gran que la lluita d'una persona per viure? Que l'esforç per caminar, respirar, mirar, estimar, amb un filet d'il.lusió que encara queda?
Voleu bellesa més gran que el somriure de tots els nen calvets que han fet del seu coratge una lliçó de vida per a tothom?
Voleu bellesa més gran que l'amor?
I us conformeu amb menys? Amb la superficialitat de la correcció i la bellesa i les coses perfectes, en el meu món de mentida perfecte?
Bé és una opció. Però sigueu valents, i no per a mí. Jo tinc massa personalitat per deixar de fer el que he fet tota la vida: viure a la MEVA MANERA.
Per vosaltres....per la gran qüantitat de persones especials que us perdeu de coneixer.
Mireu als ulls als malalts, a la mort, perque aixó és mirar als ulls a l'amor i a la vida.
Bé ja n'hi ha prou!!!!
La bombolla ha sigut espectacular. Jo crec que m'he passat 6 dies, en contemplació total: estirada amb els ulls tontos mirant al sostre i pastilla va pastilla ve, herbe va , herbe ve, injecció va, injecció ve, i anar fent.
Poc a poquet, veus la llum i apa, aixeques el caparró i fas alguna coseta.
Bé, el cas és , que ja en tinc una altra. A veure si fa efecte i tot va bé.
Us estimo molt. Cuideu-vos i sigueu persones miradores d'ulls.
La Lola
Estic sortint poc a poc de la bombolla de després de la "quimio".
S'ha fet difícil aquesta vegada. I de vegades és fa difícil també sortir al carrer.Jo tinc una facilitat natural per veure PERSONES. Passejo , parlo, em comunico amb PERSONES. No veig si son güapes, lletges, grasses o primes...Jo en els moments de debilitat estic cansada de la qüantitat de gent que no em veu quan surto de casa. I més que no veure'm , no em miren. Perquè són incapaços de veure la Lola, veuen la malaltía i potser la mort, i això els espanta i com tot el que els espanta, fan veure que no existeix.
No és cap retret , de debó...
Amb els anys que fa que estic malalta, he vist de tot. I entenc que tothom té les seves capacitats per fer front a les coses. I hi ha gent que les té molt limitades.
No dono mai consells, però a aquestes alçades, que més dona!!!!
Aquí en teniu un:
Voleu bellesa més gran que la lluita d'una persona per viure? Que l'esforç per caminar, respirar, mirar, estimar, amb un filet d'il.lusió que encara queda?
Voleu bellesa més gran que el somriure de tots els nen calvets que han fet del seu coratge una lliçó de vida per a tothom?
Voleu bellesa més gran que l'amor?
I us conformeu amb menys? Amb la superficialitat de la correcció i la bellesa i les coses perfectes, en el meu món de mentida perfecte?
Bé és una opció. Però sigueu valents, i no per a mí. Jo tinc massa personalitat per deixar de fer el que he fet tota la vida: viure a la MEVA MANERA.
Per vosaltres....per la gran qüantitat de persones especials que us perdeu de coneixer.
Mireu als ulls als malalts, a la mort, perque aixó és mirar als ulls a l'amor i a la vida.
Bé ja n'hi ha prou!!!!
La bombolla ha sigut espectacular. Jo crec que m'he passat 6 dies, en contemplació total: estirada amb els ulls tontos mirant al sostre i pastilla va pastilla ve, herbe va , herbe ve, injecció va, injecció ve, i anar fent.
Poc a poquet, veus la llum i apa, aixeques el caparró i fas alguna coseta.
Bé, el cas és , que ja en tinc una altra. A veure si fa efecte i tot va bé.
Us estimo molt. Cuideu-vos i sigueu persones miradores d'ulls.
La Lola
Subscriure's a:
Missatges (Atom)