Hola flors
L'última vegada que vaig escriure en el blog , era el 29 de Gener.
Han passat moltes coses d'ençà d'aquell dia, i totes prou importants .
La veritat és que aquest blog està pensat des del principi com una espècie de llibre per capítols, i diguem que l'escriptora, n'ha viscut uns quants, durant aquest temps, que no ha tingut gaire ganes d'escriure.
Fa tot just un mes i una setmana, que li van diagnosticar al meu pare, d'una manera absolutament inesperada un càncer, de gran abast, molt agressiu i impossible de tractar. La setmana passada ens va deixar.
Abans que rés, gràcies a tots per les vostres mostres de suport, tant a mi com a la meva familia.
D'altre banda, el mateix dia, vam coincidir al tanatori , amb la mort d'un amic amb el que hem compartit malaltia, (el millor amic del meu germà) i de la familia també. Una mort també, no per tenir càncer, menys sobtada e inesperada.
Tot aixó, més la meva situació personal, ha fet que durant uns dies estés absoluament desbordada.
Tinc la malaltia, que no sabem com va, perque fins que no porti 7 cicles de quimio, d'aquesta nova , no em podem fer proves significatives de resultats. Aquests cicles haurien d'estar fets ja fa dies, però la meva sang, que cada dia està més descafeinada, no permet un ritme més ràpid.
Entre transfusió, tractaments,dolor i acompanyada de malalts que de vegades hi són, i de cop ja no hi són, comprendreu que hi ha moments en que una necesita retirar.se.
Ara, necesito conectar-me a la VIDA.
Estic passant per dos dols, estic en mig d'una incertesa en el meu procés médic, no sé fins a quin punt una quimio tant fluixa fa alguna cosa a les" mal parides" cèlules dolentes del meu cos, però jo necesito conectar-me a la VIDA!
El meu dol serà el mateix, el sentiment de pérdua serà el mateix, la meva malaltia estarà a on està, exactament en el mateix lloc, però jo aconseguiré recuperar la pau , l'equilibri, i la serenitat suficient per afrontar.ho tot.
Aixó espero.
Continuaré escrivint. Suposo que aquest, és un altre primer passet també per conectar.me a la vida.
En faré d'altres, perque vida i mort estàn tant conectades, que tot i tenir-la present, ara necesito VIDA.
Vida per tenir il.lusions, per tenir ganes, per tenir present que cada dia de la mateixa manera que sembla que ens aclapara per malament també ens pot aclaparar per bé.
Diu l'Albert Espinosa, que per cada cosa dolenta que li ha passat a la vida, n'han vingut tres de bones.
Bé, ell té un univers molt Espinosa, i molt particular, però jo Albert, vull que aixó és compleixi!!!!
Necesito les tres bones, o pot ser ja m'han vingut i jo era fora de l'area de captació.
Perque ben pensat, us tinc a vosaltres els meus amics, estic viva, i continuo lluitant. Tres coses bones.
Però de tant en tant, que algu m'en regali alguna que no costi tant esforç de tenir, si us plau.
Us estimo molt
Cuideu-vos
La Lola
