dilluns, 3 de febrer del 2014

CAPÍTOL 93.......... EL 60 %....




Hola flors

Avui he anat a l'Hotel Trueta, analítica, i metge.
Dijous, el dia dels resultats, vaig pensar que l'endemà ja tornaría a ésser jo. Tant ràpida com sempre!!!
Doncs, no: encara no sóc jo. Encara el cap se'n va una i una altra vegada cap el futur, oblidant-se d'aquest present que és el que he de viure tant intensament com em vingui de gust.
Qué voleu que us digui? Els tumors del fetge (4) han crescut, els dels pulmons, que si eren o no eren, SÓN i també han crescut, i el tumor que tinc a la L4 pinça la columna vertebral i per aixó tinc tant de dolor.
Ja veieu quin panorama!!!
Hem de canviar de quimio. Ara em posaràn, dimecres serà la primera CARBÓ-PLATÍ-GENSITAVINA, una quimio que té com efectes secundaris, els vòmits i problemes amb les defenses i les plaquetes a la sang.
Justament el meu punt més feble.
Bé m'hauré de mentalitzar, ésser molt curosa amb les analítiques, no deixar-me fer quimios amb els paràmetres de la sang massa justos, i coses com aquestes... i lluitar, lluitar i lluitar.
Jo ho faré fins esgotar totes les meves forces: aixó sí que us ho garanteixo.
Però ara mateix, el dijous abans de plorar molt, emprenyar-me, i altres coses, li vaig preguntar a l'oncòloga, QUÉ PASSA QUE AIXÓ DE LA METÀSTASI NO PARA MAI?
I ella em va dir: NO, PER DEFINICIÓ LA METÀSTASI BUSCA CONSTANMENT, SENSE PAUSA, CÈL.LULES BONES PER ATACAR-LES.
I aquesta quimio nova, li vaig dir, quins resultats té fins ara amb les persones que fa temps que se la posen?
UN 60 % RESPON AMB UNA RALENTITZACIÓ O PARADA PARCIAL DE LA METÀSTASI, I UN  40 % NO.


Amics, coneguts, estimats, "blogueros" tots plegats feu el que volgueu espelmes, incens, resar, parlar, pedres, aigua, energía, vibracions: EL QUE VOLGUEU. Però aquesta vegada jo vull ésser del 60 %.

N'ESTIC BEN FARTA DEL 40%!!!!!!!!!!!!!!!
Sempre ho sóc, i ara ja n'estic cansada
Vull el meu percentatge positiu, que ja em toca, no?
I vull que m'ajudeu. Podreu?

Segur que sí

Jo , poc a poc, torno a ésser la Lola, amb ganes de viure tranquilament aquest dia a dia, que malgrat tot, estic molt contenta de viure.
Us estimo molt.
Ja us explicaré aquests productes químics nous com és porten.
A veure si fan bondat.

Una abraçada quimioteràpica per tots.


La Lola

2 comentaris:

  1. Capítol ... 93 !!!
    Aquest número em recorda alguna cosa!
    Guarisme (de la família de "guarir"?) que pot capgirar-ho tot.
    Tu ja m'entens!

    ResponElimina
  2. Molta sort a la teva nova quimio....a lluitar!!!
    Petons.

    ResponElimina