dijous, 30 de gener del 2014

CAPÍTOL 92......... NECESITO TEMPS....





Hola  flors


Avui he anat amb l'oncòloga.
Els resultats no han anat prou bé.
I jo necesito temps per processar.ho tot.
Per tornar a ésser jo .
Deixeu-me aquest dia d'avui per emprenyar-me, plorar, pensar perquè sóc de l'altra tant per cent...no el qe para la metàstasi: l'altra , i tot aquest tipus de coses.
Demà serà un altre día.
Demà potser tornaré a ésser la Lola...

Avui no tinc pas forces.
Cuideu-vos.
Fins aviat
Publicat per a

2 comentaris:

  1. Ramon Caralt31 de gener del 2014, a les 7:31

    Que sigui la meva ànima la corda d'un llaüt
    per sempre igual i tensa
    i que el destí no em pugui arrencar, decebut,
    sinó una sola nota, invariable, immensa.
    Una nota molt greu i molt constant. Vençut
    no sigui mai el clau que tiba i que defensa
    la viva pulcritud
    de la vibració d'una corda ben tensa.

    Sóc tan sovint com una corda fluixa i vençuda
    que vibra malament!
    Amb un ritme feixuc, engavanyat i lent,
    àtona, corrompuda,
    corda desafinada, la meva ànima ment.
    Quants cops l'hauria volgut muda
    per no sentir la música falsa del seu accent!

    Senyor, ¿Tu no voldries
    reblar les torques dels meus extrems afeblits
    perquè mai no s'afluixin les meves melodies?
    Jo vull ésser constant en els plors i en els crits,
    i cantar sempre igual, ignorant les follies,
    els dalers, els neguits,
    el corb que sobrevola l'estepa dels meus dies…
    Jo vull ésser com tu, o corda que diries
    que sempre et polsen uns mateixos dits.

    MÀRIUS TORRES

    Gener del 1937

    ResponElimina
  2. Tatiana1 de febrer del 2014, a les 3:48

    Lluitadora,, generosa, intel.ligent, ironica, alegre, amorosa.....VALENTA! Tot aixo y molt mes ets tu, Lola. T'admiro profundament.
    Endevant....sempre endevant.

    Mil petons.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)