CAPÍTOL 87..........................10 SOBRE 10

Hola flors

Ahir l'ambulància em va recollir a les 7 del matí i tres quarts d'hora més tard , ja era a l'Hotel, esperant per fer analítica.
La nit abans, i els tres dies abans d'aixó, van ésser patètics: vaig dormir com a molt 45 minuts, i el dolor és va convertir en un ésser malvat i que no podía fer fora del meu cos, i en els darrers instants ni del meu esperit.
Amb aquest estat d'ànim, doncs, assentada en una de les tres mil.lions de cadires DURES que hi deu haver a l'Hotel, vaig esperar amb més penes que treballs, fins a dos quarts de nou , hora en la que em van fer l'analítica.
Després, com si es tractés de pujar a l'Everest, les meves crosses, jo i el que em queda de "carcassa", vam anar cap a la cafetería. Vaig menjar una miqueta, i em vaig pendre unes 4 pastilles.
Fins a dos quarts d'onze del matí, hora en la que la meva oncòloga, em va rescatar d'una altre cadira DURA.
LLavors ella , que ahir no visitava, (va baixar expressament de la vuitena ), em va allotjar a la consulta número 9 d'Onco fins a la 1 del migdia.
Una de les coses que primer va fer, va ésser constatar en veu alta el meu estat horripilant, i l'altra, preguntar-me , sobre 10, quin dolor tenía. Jo tenía el 10, és clar.

(Fa una mica més de 4 anys, ja vaig tenir un episodi de dolor d'aquestes horroroses característiques, i llavors ja és feia. Tinc un dels tumors de la meva metàstasi òssea a la vértebra L4. Més o menys a la zona d'allà on seiem, pels que no esteu posats. I aquesta és la que em paralitza, i em fa més malt de tant en tant.
En aquell primer episodi, no vam assolir controlar el dolor amb medicaments, i vam fer radioteràpia analgésica. Ja és feia, vull dir, aixó de anar tota l'estona preguntant sobre 10 quin dolor tens. Deu ésser un protocol d'aquest que s'inventen ...)

Continuem.
La meva oncòloga, devant d'un 10 sobre 10, va demanar un "xute" ja en plan monumental de morfina, que em van posar al braç dret subcutàneament. Ella, primer em va posar la meitat del "xute" i com que després de mitja hora, sobre 10 encara tenía el 10, em va posar la resta.
Després, ja sempre amb cadira de rodes, em van portar a fer plaques de tota la columna, (surt la famosa L4 matxacada com una pera podrida) però la resta és veu dintre de la "normalitat" d'una persona que té el que tinc jo.
Va repassar les gammagrafíes darreres, la resonància, va anar a parlar an el ràdioleg, de la possibilitat d'irradiar analgésicament altra vegada la zona. És veu que tinc una  mica de marge, però depen dels budells.
Bé, sabeu que jo us ho explico tot amb molta senzillesa, però ara ve un tall que si  alguna persona és una mica més sensible del compte en aquests temes, que se l'estalvii.
Veureu, la radioteràpia, té el problema també dels efectes secundaris o colaterals. La zona a irradiar és a l'esquena, però la ràdio és posa per davant. LLavors els efectes secundaris i colaterals, són a tota la zona dels budells. De tal manera, que aquí, la Lola, quan ha d'anar al lavabo i no precisament a fer "pipí" , des de fa 4 anys no tinc  marge de maniobra: és Si o SIIIIII.
El problema és que s'irradiem ara, enlloc d'un SIIII, potser passaríem encara a graus més elevats d'incontinència.
Aquest és un problema que tenen un parell d'amigues meves, i creiu-me que ho passen i ho passem molt malament!!
En fí, aixó ho estant valorant.

LLavors em va reservar una habitació per avui a la vuitena de l'Hotel, per si després de posar-me una pauta de medicament  de 12 hores la cosa no millorava.
Avui, ara, a les 9 del matí, l'he de trucar, i valorarem qué fem i com han anat aquestes 12 hores, amb les meves amigues les pastilletes.
La pauta és forta, però encara hi ha marges que no em traspassat. Avui he dormit 6 hores seguides i quan estigui d'escriure aquest blog, em dedicaré a valorar si ingresso o no per curar aquest dolor.
Sería exactament aixó: un ingrés per controlar el dolor.
Ingrés que per altra banda, no he de fer necesàriament avui.
Ara estem concentrats en aixó, i quan ho tinguem sol.lucionat ja parlarem de com estant el fetge i els pulmons, i el TAC que encara em deuen, i la quimio que fa un mes que no posem i tot lo altra...

Per cert, ahir a la tarda, sobre un 10 era el 8.
Ara mateix , sobre un 10 també és el 8.
N'hi ha prou amb un 8?
No.
Heu tingut mai sobre 10 un 0?
Jo sí.
És la felicitat.
Sigueu feliços, i cultiveu 0.
No sempre son dolents, eh?
Qui ho havía de dir?

En fí, aquí la "NOTES ALTES" amb el cap emboirat de tantes pastilletes...
Petons per tots

La Lola