dilluns, 21 de maig del 2012

CAPÍTOL 21. QUIMIO NOVA

Hola flors
Efectivament avui he tornat a Girona.
Els marcadors tumorals que són molt pesats, han tornat a pujar. Sembla que han sortit "respondones" i la quimio que fins ara feiem tant se'ls en fotia. Ara a partir de demà mateix : TACHÍINNN quimio nova. A veure si els despistem. I vosaltres us preguntareu, bé Lola on és el problema? Doncs que la Lola ara , igual que els marcadors, s'havia acostumat a aquesta quimio i havia  minimitzat els efectes col.laterals.
La que començo demà dura 14 dies, és en forma de pastilles que amb una mica de sort em destroçaràn l'estomac, i després d'aquesta primera tanda, veurem con responen les meves cel.luletes.
La bona noticia és que a la gammagrafía tornen a sortir només les 13 afectacions, el que passa és que surten amb més "mala llet". La dolenta és que aquesta quimio que començo demà , com totes les altres del món , té uns efectes secundaris horrorosos.
N'estic cansada dels efectes secundaris, no ens podriem quedar amb els primaris només?
Els oficials són: diarrea per un tub, palmells de mans i planta dels peus com un semàfor vermell i llagues a la boca. Dels extra-oficials no us en parlaré. Són els de sempre.
No és que estigui malalment animicament, ja ho sé que he de relativitzar i tota la pesca ( i quina SORT que tens i QUINA BONA CARA QUE FAS!!!!!!) .... en fí , només necesito una mica de sensibilitat, que jo de sort ja ho sé que en tinc, i que jo sàpiga la cara no és un os, i jo el càncer el tinc als ossos, no a la cara.
En fí, també tinc dret a estar "cabrejada" amb el càncer , no?
Doncs avui estic molt "cabrejada"
Apa
Sigueu feliços i menjeu perdiços
La Lola 

2 comentaris:

  1. Tot és tan lent i cal fer tanta força
    per fer que la vida segueixi i avanci,
    tot pesa tant i és tan fàcil que ens cansi
    abans d’arribar ni tan sols a florir,

    tot costa tant,
    que avui la fatiga em domina i em deixa
    mig buit del desig que tenia de créixer
    i sense motiu, gairebé, de seguir.

    Tot és així:
    cent dies de tedi per un d’aventura,
    s’avança a estrebades i tot ens atura,
    i queda la vida al llarg del camí.

    DAVID JOU

    ResponElimina
  2. Vols dir, Lola, que aquests marcadors no estan en connivència amb les arxifamoses primes de risc? Anunt i avall!I tot forma part de la gran conxorxa global?
    Sort amb la nova quimio!

    ResponElimina