CAPÍTOL 28. L'AUTOPISTA

Hola flors
Demà em posen l'injecció número 3 i 4 d'aquest cicle de medicament hormonal que estem provant.
La veritat és que estan siguent uns dies força plàcids que m'han permés de fer coses que feia temps que no tenia oportunitat de fer.
Aquest cap de setmana vaig agafar el cotxe, i (amb moltes pauses, aixó sí) vaig arrivar fins a la capital catalana.
Vaig passar per gairebé totes les àrees de servei que hi ha a l'autopista entre Girona i Barcelona: sí efectivament continuen siguent extremadament cares i absolutament inpersonals: Podriem ser a Andalusia i trobariem poques diferències!
De Barcelona vaig descubrir el barri del Born, una zona en la que feia molt temps que no hi anava. Realment crec que ara està de moda entre la gent capitalina, i és nota molt en el tipus de comerç que hi ha. De tota manera a mi que m'agrada tan veure aparadors, per estètica, formes i distribució, la visita em va agradar.De tota manera, el motiu de que fos al Barri del Born era per veure una obra , podriem dir entre musical i teatre.
De l'obra i dels seus intèrprets , no us en parlaré pas, ni tant sols us diré del que és tractava. El que sí m'interessa comentar-vos és la reflexió que em va provocar la funció al finalitzar.
De vegades els malalts de càncer tenim present , més que d'altres persones, l'idea de no perdre el temps i "anar per feina". En tots els sentits.Es a dir, fins a quin punt he de fer servir la diplomàcia sempre. Fins a quin punt podem anar per la vida dient el que realment pensem i fent el que realment desitgem?
Aquest punt, quan tens la sensació de que el temps que et queda és preciós i l'has d'aprofitar al màxim s'acosta moltíssim al punt de no fer servir gens la diplomàcia...
Tinc una amiga que em diu que sóc massa "profunda".
Jo no ho crec. El que sí crec és que sense provocar grans cataclismes i intentant no ofendre a ningú, val la pena dir el que pensem i fer el que ens dóna la gana de fer...
Us ho aconsello.
Sí , m'hagués quedat igual a la funció, si aixó és el que us pregunte.ho, peró a un dels dos interprets li hauria dit alguna coseta...que al final educadament no vaig dir..."Felicitats, ho has fet molt bé, enhorabona"

També he pensat en les vegades que jo modestament he pujat a un escenari i també m'han dit: "Felicitats, ho has fet molt bé, enhorabona"
No sería tot més fàcil si fóssim més sincers? o no? Tinc dubtes, i per cert, m'encanta tenir dubtes!!

Apa, cuideu-vos
La Lola sincera