CAPÍTOL 80. EL DOLOR, ELS LLIBRES ...I LA SETMANA DE DESCANS

Hola flors

Aquesta vegada m'han regalat una setmana més de descans. M'ha servit, entre d'altres coses, per tenir uns dels dies amb més dolor de la meva vida. He de demanar més pautes per que la que tinc per casos així ja no em serveix. Una de les coses que tinc a casa és morfina per quan el dolor apreta molt. La morfina, és fora de la pauta. Aquesta , està composada per una combinació d'antiimflamatoris i analgésics.La morfina la tinc de suport. Me la puc prendre, tinc un màxim de miligrams per día evidenment, quan la pauta no funciona, i necesito com diu el seu nom, un suport.
Pendres la morfina i al cap d'una estona tenir mareig i nàusees és tot d'una. Però també pendres la morfina significa que el dolor se'n va per unes hores. El cap et queda embotegat, no acabes de coordinar prou i has d'anar en compte de no empassegar i caure. Sols dormir també. En fí, he passat a la meva vida de no pendre drogues,enteses com tabac, o alcohol, a fer.ho d'alta gamma. Tot sigui per no patir. A la nit em donen un opiaci de llarg espectre, per controlar el dolor , també,durant unes quantes hores.
Ja ho veieu, no m'hi posso per poc.
Un día fotografiaré les pastilles que em prenc en un dia, més totes les que em posen setmana sí , setmana no a la quimio. No per rés, per curiositat.
Setmanes com aquesta, quan aconsegueixo tranquilitzar.me i que el dolor em deixi, llegueixo força. Ara tinc tres llibres començats:
Un per l'hotel Trueta:

Un pel sofà:

I un per la tauleta de nit:

Tots molt diferents i tots engrescadors, que m'ajuden a recuperar poc a poc el gust per la lectura.

M' estic plantejant si tornar a demanar una setmana extra de descans.

Amb l'experiència d'aquesta hi reflexionaré abans de fer.ho.

Ahir vaig fer quimio, i tot ha sigut pendre'm la cortisona d'abans i durant la quimio , i la quimio en questió i desapareixer el dolor. En fí, ja hi pensaré...

Apa, flors, sigueu feliços, a veure qué feu amb les vostres setmanes extres de descans i sobre tot lleguiu , que val la pena.

Tot s'arrglarà, i com diu la Scarlett O'hara: Demà serà un altre dia...esperem.

Ptons 

La Lola