CAPÍTOL 83. LA CALMA

Hola flors
Fa tants dies que no escric, que hauré de fer.ho en dos capítols.
Primer dir-vos que el dilluns día 23 tenía hora amb la meva oncòloga, després de dos quimios més, i  una setmana de descans. Analítica: bé, gammagrafía: estable, TAC : no se sap perque no me l'han fet, ara el reclamarem i radiografía d'urgència perque fa uns cinc dies que vaig ben coixa: bé. Diu l'oncòloga que tot aquest gran dolor que tinc, és de dos tumorets que tinc a la zona de l'ingle esquerra, que han decidit venir-me a veure per Nadal. Pauta de medicaments antiimflamatoris i calmants d'alta volada, i descans gairebé absolut, per veure si marxa la visita dels tumorets, i així no hem de pendre mesures més dràstiques. Vaig amb el bastó del meu pare, per no fer força amb la cama esquerra .
Pel que fa al día que vaig fer-me la gammagrafía , vaig topar amb la dona més histèrica que he trobat en els darrers temps.Quan vaig tornar a l'ICO , perque em fessin la gammagrafía , després de passejar dues hores, un cop posar el contrast, el que vaig trobar al passadís que hi ha abans d'entrar a la sala de màquines era practicament un CSI Las Vegas: 2 persones de seguretat, una mare (la histèrica) amb sa filla, i tot el personal de medicina nuclear. Resulta que a la filla de la histèrica li havien robat la cartera. Segons ella, era més que evident que alguna d'aquelles persones que tenía al davant (totes vestides de color blanc) era el/la lladre. Volía, ella soleta registrar.ho tot i per aixó el primer que feia era fer uns crits absolutament desbordants. Les persones vestides de blanc li van dir que de registrar.ho tot, rés. Que hi havia informació confidencial de pacients i que de cap manera ella podía accedir.hi.
En fí, per fer.ho curt i senzill: Tota la película va durar cap a tres quarts d'hora , temps en el que els serveis d'aquella secció de medicina nuclear van estar parats. Tot perque la senyora, va considerar que a la seva filla li havien robat la cartera, que havia sigut algú del personal i que cridant com una histèrica ho solucionaría tot. Quan la senyora i la filla van marxar cap als Mossos d'Esquadra a posar una denúncia, la cartera va apareixer damunt d'un mostrador i a sota d'uns folis . Quan li van tornar, la histèrica els va acusar de davant la por de la denùncia , la lladre del personal havía fer apareixer la cartera.
Passés el que passés la histèrica tenía clar la seva vesió dels fets.
Si aquesta senyora, hagués conservat la CALMA des del principi , hagués pogut evaluar totes les possibilitats abans de qualificar i acusar al pesonal de lladres, paralitzar el servei de diagnosi, i fer venir mal d'orelles a la meitat de la gent de la sala d'espera amb els seus crits.
La CALMA és un gran valor, creiu-me.
Pel que fa al dolor, amb el que fa temps que anem de la mà, intento controlar-lo amb una bona medicació, descans, una ment minímament lúcida i molta.........CALMA.