CAPÍTOL 13. EL VI LOLA

Hola flors
En els comentaris del blog del dilluns dia 16 n'hi ha un d'un amic meu que ha trobat el blog d'una gent que fan un vi que és diu LOLA , els beneficis de la venda del vi són a favor d' una Associació d'Afectades de Càncer de pit. No!!!!!!!!!! l'idea no ha estat meva. Peró m'encanta!. Al comentari hi trobareu l'enllaç per veure el blog. Gràcies Ramón , m'ha agradat molt. Amb l'alcohol els malalts de càncer tenim una relació força escasa. Quan fem quimio de fet l'hauriem de tenir nul.la. Peró sempre hi ha gent que és despista. El primer càncer que vaig tenir va ésser de pit. Quan feia la quimio al Parc Taulí de Sabadell (llavors vivia a Bellaterra) vaig coneixer una noia de la meva edat (39!!!!!!!!!) que també tenia un càncer de pit i feia quimio. Mentre esperavem un dia em diu:" Dolors només fan que sortir-me granets. Cada vegada que faig quimio hem surten granets." Parlant, parlant, resulta que cada diumenge feia la paella amb el seu marit i es bebien entre tots dos una ampolla de cava. Evidenment totes dues vam arrivar a la conclusió que el cava i la quimio són imcopatibles. Jo us he de dir que no sóc una bebedora. Peró de tant en tant, enyoro acompanyar un petit àpat dels que faig i em preparo per mi soleta quan em trobo bé, amb una copeta d'un bon ví. No desespero, potser algún dia podré.
La setmana vinent tinc visita amb la meva oncóloga.Jo sóc molt de fer llistes. Més que rés perque sóc tant multidisciplinar, diguem-ho així, que si no ho faig, no recordo rés.
Li preguntaré aixó del vi. No diuen que la quimio ha evolucionat amb 11 anys? Potser amb la relació amb l'alcohol també ha evolucionat!!
Del fet que m'agrada molt la poesia ja us en parlaré alguna altra vegada. El que sí us vull dir és que ahir, vaig fer l'esforç físic de desplaçar el meu cos ( a les tardes li dona per fer-me la vida impossible) al Teatre el Mundial de la Bisbal. Enguany, al traspassar-me la botiga he pogut assistir a la vetllada de Poemes del Món. Els altres anys degut a ésser vigilies de Sant Jordi era del tot impossible. Us ho recomano molt per un altre any. Hem va agradar molt. Hi havia una noia mexicana que és diu Diany que va fer una "representació" d'un poema genial. En Colin amb l'història d'un tren anglés ho va fer molt bé i és curiós perque el que més em va emocionar va ésser un poema francés de Jacques Brell "Je vous souhaite".No us passa que l'idioma francés us és molt familiar?
Tothom ho va fer molt bé i repeteixo us ho recomano per un altra any. Hem disposo a preparar-me una sopeta, una verdureta, fruita i gaudir d'una pelicula de Woody Allen (sempre en idioma original)  Midnight in Paris. Tot aixó mentre des del meu sofà (gran amic) veig com va marxant el dia...amb uns colors espectaculars. Res massa important, simplement coses quotidianes que omplen aixó sí. Que tingueu un bon cap de setmana.  Penseu en el llibre que us comprareu dilluns, eh????? .............( i dimarts i dimecres...)
Bona nit. Cuideu-vos