CAPÍTOL 53. LES PASSEJADES

Hola flors

Aquesta setmana que m'he trovat més bé, he intentat anar a la platja a passejar gairebé cada dia.
Menys un matí , la resta de dies hi he anat a la tarda. Cap a les set de la tarda. LLavors no he tingut cap problema per aparcar, perque aquesta hora ja no és paga zona blava.
El dia que vaig anar.hi al matí, em van clavar sis euros per aparcar el cotxe. O jo estic molt rovellada o no recordo que per anar a la platja de Pals de tota la vida, ( hi vaig des que tenía divuit anys) s'hagués de pagar. En fí, tampoc sé de qué m'exclamo: som la classe de persones que paguem per tot, no? Ara , per cert he hagut de pagar un certificat d'eficiència energètica per llogar el pis, que m'ha costat més de dos cents euros. Un pis que per altra banda, és propietat del banc, en la seva major part. I dic jo, si és així, perquè no el paga el banc el certificat, o també si la Generalitat té ganes de fer una estadística entorn a l'eficiència energètica del cens d'inmobles catalans, perquè no se la paga ella? No sé ni perque ho pregunto. No hi ha resposta.....
En fí, tornem a la platja, que és més gratificant, o no ?
Hi ha molt poques persones que em coneixen a fons. Aquests poquets saben que sóc molt de la broma. Però un tipus de broma especial. Com que he fet teatre, m'agrada fer bromes que no semblin bromes. M'explico: amb la meva seriositat habitual faig afirmacions absolutament falses, esperant la reacció de la gent. Jo m'ho passo pipa, però el noranta per cent de l'humanitat se m'agafa seriosament. La qual cosa encara em diverteix més. Per què us ho explico aixó? Un exemple. L'altra dia a l'assaig del Cor Carreras Dagas, parlavem de la Missa que cantarem el proper dia 15 d'agost a l' Esglèsia de La Bisbal, jo vaig dir la Master enlloc de la Mater. A ningú li va fer la més mínima gràcia,crec fins i tot que ningú entre prop de trenta persones ho va entendre. Com aquesta us n'explicaría cinquanta mil que faig al cap del dia . Fins i tot a l'hospital, com que és el lloc fora de casa on paso més hores, també és un dels llocs on en faig més. De vegades una mica macabres , ho reconec.
Fa dies em van voler fer unes plaques d'urgència. Vaig anar amb la meva filla cap a radiología, i és van asseure al costat due senyores que no és coneixien de rés , però que tenien ganes de parlar. Com que la meva filla i jo , estavem al mig, la seva conversa era com és diu vulgarment "a grito pelao". S'explicaven les múltiples desgràcies que tenien . Va arrivar un punt, que alló era insostenible. Jo amb el cap baix, sense dir rés, més cansada, que després de fer quaranta kilómetres i una de les senyores que em diu :" La aburro, señora? " MIREU, vaig pensar abans de parlar en com pararía tota aquella xerrameca absolutament atabaladora, impròpia d'un lloc on la gent està malalta, i ho vaig fer. Li vaig dir NO SEÑORA NO ME ABURRE, SIMPLEMENTE, SE ME ACABA DE MORIR MI PADRE, YO TENGO TRES CANCERES , DESPUES DE TENER OTRO HACE 12 AÑOS, Y NECESITO ESTAR TRANQUILA. Gràcies.
Comparat amb els seus maldecaps, van trobar que el millor que podien fer era callar i vam tenir la resta d'espera en silenci. Aixó us pot semblar molt bèstia, però per a mi és una manera cómica de "finiquitar" una situació que m'atabala.
La gent no s'espera sortides com aquestes, i la seva cara és tot un poema. Qué si em sap greu per aquestes dues persones? No.
Després d'aquest incident els hi vaig vigilar el carro mentre els hi feien les plaques, i tant contents. Ningú va pendre mal i elles van callar. Assumpte tancat.
Trobo molt més bèstia que el matí que vaig anar a la platja, hi havien sis marrecs de 17 o 18 anys fent broma amb en José Bretón. Realment feien broma amb una persona que probablement és l'assasí dels seus dos fills. Aixo per a mi sí que és imcomprensible. O no?
Les meves bromes poden arrivar a ésser molt difícils d'entendre, però aixó és d'una superficialitat i rebuig per coses importants com la vida, inadmisibles.
Malgrat aixó, i la meva costum de posar-me en llocs on no se'm demana, vaig passar de llarg i vaig continuar caminant.
L'aigua sempre cura, i en aquest cas no va ser diferent...Les ones van i venen, nosaltres també, i la vida ja m'ajudarà a no fer bromes tant ininteligibles, i a ellls a no fer bromes directament.
Que tota l'energía del mar us curi de tota mena de mals, els físics i els altres.
De debó


La Lola