Hola flors,
Ahir després de fer analítiques i al cap de 4 hores, em van dir que podía fer quimio. 4 de consecutives. Ara aquests 11 des que tinc de descans m'hauré de cuidar molt perque el sotrac pel cos és com una mica impressionant!!!
O sigui que aquest és el meu objectiu fins el 5 d'Agost.
Aquest cap de setmana passat, tot i que la panxa va gaudir de l'efecte tòxic de la tercera quimio i em va espatllar una miqueta la jornada, vaig participar de la Fira del Circ al Carrer de la Bisbal. Em dona molta tranquilitat i positivitat poder fer coses "normals" i disfrutar de petits plaers. Sempre m'ha admirat en aquesta Fira, la dimensió que està agafant, any rera any, malgrat les dificultats, així com també la poca consciència que té una (espero) minoría de gent , del que és una Fira de Circ al Carrer. Justament l'esència del que ens trobarem, ho diu clarament l'enunciat : Fira de Circ al Carrer. Aquest tipus de públic al que em refereixo, no vol fer cues per entrar als espectacles, no vol tenir dificultats per veure'ls, voldría un escenari ben enlairat per cadascun d'ells i per acabar.ho d'arreglar que tots focin del seu agrat.
Qué defícil ho tenen de vegades els organitzadors; treballen dessinteressadament per oferir un espectacle amb una repercusió i un nivell envejable, contra tots els entrebancs económics, i algún any meteorológic, com enguany i a més ha de lluitar contra el negativisme d'algunes persones, absolutament intransigents i poc conscients de les dificultats i possibilitats técniques del nostre poble o vila.
En fí, nosaltres, ni cas: aquests tipus de persones solen ser el que ara modernament s'anomenen persones tóxiques. Ells per un camí, nosaltres per un altre.
Personalment, vaig veure el clow Marcel Tomàs, el dissabte a la nit. És la tercera vegada que disfruto del seu espectacle. He de dir que amb mi té ventatge: només el veig somriure i ja em té el cor guanyat ( amb un somriure així damunt d'un escenari robes el cor al públic).
.
El diumenge, vaig veure un noi a la Plaça de l'Esglèsia, que tot i que era de Castella i LLeó, intentava o parlava en francés, estéticament era maco l'espectacle, però l'artista tenia una incapacitat molt gran per conectar amb la gent: ens va deixar absolutament freds.
Després vam anar a veure un espectacle genial a la Plaça de l Ajuntament, fet per un xilè, rapa-nui, amb roda. Espectacular! I tot seguit a la plaça Carreras Dagas, un francés i dos belgues van fer un espectacle fabulós amb llit elàstic, malabarisme i també amb una gran conexió amb el públic.
Per finalitzar a la nit vaig veure l'espectacle de cloenda a la Plaça del Castell: Capas. Una noia increïble i 4 x xicots també molt bons, en un espectacle amb un ritme rabiós i que personalment em va agradar molt. Aquest és el meu balanç. A banda d'aixó el dissabte al matí vaig anar a donar un cop de mà a l'organització venent entrades i samarretes, al Punt d'Informació al Mundial. Un granet de sorra. Vull encoratgar a tota aquesta organitació i donar-los molts ànims. Aviat tocarà la vintena edició. I malgrat tot , segur que hi sereu amb tota l'il.lusió . Gràcies pel vostre esforç: La Bisbal sembla una altra aquests dies de Fira. Fa goig!!!
L'Hotel Trueta de vegades també sembla un Circ: amb el clow trist i l'alegre, amb gent tóxica i gent amb toxicitat, amb persones amb il.lusió, i persones que no tenen ganes d'anar al Circ. Amb persones amb definitiva que de vegades troben espais per gaudir de la vida en tots els seus moments: els seus petits moments que ens fan sentir vius i "normals"
No us en perdeu cap d'aquests. Són els que formen aixó que anomenen vida. I la vida val la pena. I tant!
Bona Fira de Circ al Carrer 2014!
Cuideu-vos
La Lola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada