CAPÍTOL 55. LA CONCHA I L'EQUIP

Hola flors

He de reconeixer que darrerament el meu nivell d'informació , tant per la premsa escrita, com per la radio o televisió, és més aviat escàs. De tota manera , no sé com ho faig, però sempre acabo sabent que passa per aquest nostre món.
Ahir , mentre sopava, vaig saber de la desaparició de la Concha García Campoy. Jo la considerava una persona de ràdio, malgrat les seves incursions en altres medis audiovisuals. Jo també sóc una persona de ràdio. Fa 30 anys quan jo feia radio, tots erem com una gran familia. Sempre hi havia algún cap quadrat, que ara és multipliquen a l'enésima potència, però a  la ràdio , hi havia en aquella época, la gent més vocacional que he vist mai. Feiem de tot, perque no hi havia recursos, i manteniem vius en la nostra feina, els valors com la veritat, l'honestedat, el rigor informatiu, la perseverança, el criteri....valors que malauradament costa molt de trobar avui en dia. Valors que en la seva justa mesura, jo vaig trobar de vegades en la Concha Garcia Campoy, quan feia "A vivir que son dos dias" a la Cadena Ser. He seguit la seva trajectória, i malgrat algunes coses, sempre m'ha semblat una bona professional.
A banda d'aixó, sabeu  qué passa?  Algunes persones que tenim càncer sempre diem que ja hi pots anar posant voluntat, que quan aquestes malaïdes cèlules decideixen fer la seva...no hi ha res a fer.
I el sentiment que tenim quan aixó passa, quan és mor algú de càncer, el coneguis personalment o no, és de tenir una baixa en l'EQUIP.
Som un menys per lluitar, és un menys que et dóna força, una menys, en aquest cas, que sempre en les seves aparicions públiques, des que era malalta, et feia sentir que tenía il.lusions, projectes, que estava convençuda que és curaría. La sensació més exacta que trobo sempre és aquesta: LA DE TENIR UNA BAIXA EN L'EQUIP.
Descansa en pau Concha García Campoy.
Ho has fet molt bé: amb coratge i molta dignitat.

La Lola