CAPÍTOL 52. LA MOTO I EL MEU NÉT EN 3D

Hola flors

Ahir vaig fer quimio. Avui com una moto. M'inflen a cortisona perque aquesta quimio provoca moltes alérgies, i apa a l'endemà vaig com una Yamaha a tope. Demà vindrà la baixada i anar tirant...
Dilluns vaig anar a buscar els resultats de les proves, les primeres que m'han fet després de 7 mesos i d'una quimio molt més fluixa i amb menys periodicitat.
Els marcadors m'han baixat de 43o a 218, Els 15 tumors als ossos és mantenen igual, en qüantitat i tamany, els tumorets al pulmó sembla que aquesta vegada tornen a quedar descartats, i són ferides de quan fa uns 12 anys em van fer la radioteràpia pel càncer de pit. I pel que fa al tumor del fetge ha passat de 11 a 15 mm. però sembla que aixó no té massa importànica. L'informe del TAC diu que n'ha sortit un altre, però la meva oncóloga diu que no li acava de quadrar, perque si tot ha baixat no té massa sentit que el fetge hi hagi un altre tumor. En tot cas, m'ha programat dos quimios més : una hir i l'altre dimecres vinent i el dia 15 ens veurem , després de que hagi parlat i mirat amb el radiòleg, el TAC.
En fí, jo considero que són bones notícies, perque tinc més qüalitat de vida que no pas fa 7 mesos, quan en feien la quimio terrible, que em va deixar la sang com un colador, i a més a més les coses no surten pas malament del tot.
LLavors el que faig sempre, quan tinc bones notícies , és fer-me un "regalito" flors, que ens hem de cuidar.
Com ja sabeu, canto en un Cor, i per estudiar sempre he pensat que tenir un teclat m'aniría molt bé. Doncs m'en vaig anar a comprar un, de segona mà, com toca en aquesta época, (a més jo no necesito grans floritures : la meva cultureta musical tampoc és tant extensa) i apa , cap a casa el teclat i jo. Pobres veins!!!, en fí ja estic en una escala en la que hi ha més aprenents de músic o sigui que no crec que passi rés.
També em vaig fer un regal MOLT MÉS ESPECIAL: vaig anar a veure el meu net en una ecografía en 3D.
Aixó sí que és una passada. Sóc feliç, i vull disfrutar.ho a cada instant.
Ara, després d'escriure en aquest recuperat blog, m'en vaig a caminar per la platjeta, a la vora del mar, ara que el sol ja no fa mal, i que encara no hi ha la suficient gent com per no disfrutar de l'aigua, la sorra, i l'aire o vent que et toca a la cara...
La vida en tota l'extensió de la paraula...
Us ho recomano molt.
Petons i abraçades per tots.

La Lola