CAPÍTOL 58. LES LLIÇONS

Hola flors

Tot i que després del passat dilluns en el que la "roca" és  a dir , jo, és va esmicolar una miqueta, ja m'he tornat a reconstruir, ahir dimarts vaig rebre dos lliçons ben oportunes per fer.ho. Reconstruir-me , vull dir.
En el programa 8 al dia de Josep Cuní, va sortir un noi, amb una varietat de leucemia, per fer.ho senzill, que l'obliga a anar cada setmana a l'hospital a fer.se diversos tractaments amb la sang. Li cal un donant, i mentre no el trobin, ha de fer aixó, sempre per sobreviure. Hom explicava, amb una naturalitat absoluta, amb una força increíble, i amb una senzillesa que feia fredar. Jo el mirava, i pensaba, de qué et queixes Lola? (També us he de dir que aquesta reflexió la faig molt sovint eh?) Diumenge passat , per exemple, vaig gaudir d'un dinar amb amics, i en mig de la tertúlia els hi comentava: avui en dia el percentatge de gent en el món que viu més malament que nosaltres, malgrat les nostres particulars circumstàncies, és molt més gran, que el que viu més bé. O sigui que no ens queixem.
De tota manera, ahir, veure el programa de televisió em va anar molt bé, per refrescar totes les idees entorn a aquest tema.
L'altra, és que un bon amic meu, em va enviar per mail la contra de la Vanguardia, d'un d'aquests dies.
He de reconeixer que ja coneixía el tema, però que igualment con el primer , m'ha servit per renovar la meva creença en algunes línees generals, per tal de viure millor amb cáncer. És el cas d'una metgesa andalusa, que després de patir un cáncer d'ovaris, va fer metàstasi, als pulmons i a dos òrgans més. En fí, li van donar un 5 per cent de possibilitats de viure una temporadeta més. Ella no ha fet cap miracle: simplement ha canviat l'alimentació, l'estil de vida i alguna coseta més, i després de fer testament, i de acomiadar-se de tot i de tothom, encara és viva. Sempre us dic, que em sap molt greu si us decebo, però jo no crec en els miracles. Ara, pensó que pots fer petites accions que t'ajuden a portar.ho millor, i a tenir més possibilitats. SEMPRE I QUAN LES TEVES CÈL.LULES LOQUES NO DECIDEIXIN FER EL CONTRARI.
La base a la que fa referencia, en el llibre que ha publicat, és la de sempre: Gairebé suprimir les proteines animals, els greixos també d'origen animal, les cuites que "cremen " els aliments, i introduir tots els colors dels vegetals, algunes espècies, i fruites, i etc, etc,
Jo tot aixó ho combino. Vaig introduint cada vegada més, el que diu l'Odile Fernández, i molta més gent que té o ha tingut cáncer, i vaig eliminant els aliments que el potencien. L'equilibri entre aquestes dues idees és la clau, per a mi. Particularment, i degut als problemas que tinc amb la meva sang, no em recomanen deixar les proteines d'origen animal. I la veritat , és que amb alguns substituts de les mateixes, no puc.
La meva idea, que no publico en cap llibre, si més no, només en aquest bloc, és menjar una miqueta de la major part d'aliments posibles. I no establir adiccions ni creences molt fermes sobre rés. Com a la mateixa vida, no ? Doncs una mica , sí.
De tota manera, sempre pots aprendre coses de l'experiència d'altres persones.
I aquestes dues que us comento avui, per cert, cap a les 4 de la matinada!!!! m'han anat molt bé, que d'aixó es tracta.
D'aqui unes hores em faràn quimio. I com que és una quimio que provoca moltes alérgies, ja em comencen a medicar amb cortisona, el dia abans, o sigui ahir a la nit. I per aixó, flors i violes, estic desperta a aquestes hores. LA CORTISONA. El que la va inventar és va quedar ample: et provoca un neguit a tot el cos, que t'impedeix dormir, et deixa la cara com els "potitos bledine", vaja, que no necessites cremes "estiradores" de la pell, i sembles una  mitja lluna, i et venen unes ganes de menjar descontroladament, que com no les controlis una miqueta pots tenir problemes. A banda d'aixó, la llista d'efectes secundaris, és interminable: més gran com més gran és la dosi. Però..........deu tenir i té en sóc conscient coses bones. Alló que us deia de l'equilibri. EN FÍ, la meva amiga cortisona i jo anem a descansar una estoneta més fins l'hora de llevar.nos .
Per cert els que tingueu curiositat, podeu anar a www.misrecetasanticancer.com i trobareu les teories alimentàries de l'Odile Fernández. És interessant.
Apa flors dorments, que sommieu amb els angelets.............

La Lola