CAPÍTOL 61. LA GENT OPTIMISTA

Hola flors

Com ja sabeu, canto en un Cor. M'agrada molt i fins i tot la meva oncòloga de capçalera diu que cantar va molt bé. No només a nivell psicològic , també a nivell físic. Pel nostre cos , és com fer exercici.
En aquest Cor, una de les més recents incorporacions, son una parella: En Rafael i la Nuri.  Són gent autèntica en el més ample significat de la paraula. I no sabeu com s'agraeix.
Venen sempre de front, tenen la franquesa i la senzillesa per companyes , són treballadors, bona gent, saben disfrutar dels moments i per damunt de tot, són gent optimista.
Sempre o gairebé, amb un somriure als llavis. Els hi vull donar les gràcies, per ésser com són, i per totes les vegades que m'han fet somriure. La gent que em fa somriure tenen un valor molt especial per a mi. Hi ha molts poemes que parlen del somriure i del riure, però n'hi ha un de molt especial que m'ha acompanyat tota la vida: Tu risa , de Los Versos del Capitán de Pablo Neruda. I diu així:

Quítame el pan , si quieres
quítame el aire, pero
no me quites tu risa.

No me quites la rosa,
la lanza que desgranas,
el agua que de pronto
estalla en tu alegría,
la repentina ola
de plata que te nace.

Mi lucha es dura y vuelvo
con los ojos cansados
a veces de haber visto
la tierra que no cambia,
pero al entrar tu risa
sube al cielo buscándome
y abre para mí todas
las puertas de la vida.

Amor mío, en la hora
más oscura desgrana
tu risa, y si de pronto
ves que mi sangre mancha
las piedras de la calle,
ríe, porque tu risa
será para mis manos
como una espada fresca.

Junto al mar en otoño
tu risa debe alzar
su cascada de espuma,
y en primavera , amor,
quiero tu risa como
la flor que yo esperaba,
la flor azul, la rosa
de mi patria sonora.

Ríete de la noche,
del día, de la luna,
ríete de las calles
torcidas de la isla,
ríete de este torpe
muchacho que te quiere,
pero cuando yo abro
los ojos y los cierro,
cuando mis pasos van,
cuando vuelven mis pasos,
niégame el pan,el aire
la luz, la primavera,
pero tu risa nunca
porque me moriría.

Aquest poema el van musicar l'Olga Manzano i el Manuel Picón. Posant aquests noms al Youtube juntament amb Tu risa, surt la magnífica versió que en van fer.
Encara que el sentit sigui molt diferent, el somriure d'en Rafael i la Nuri, tampoc m'agradaría que em faltés. Gràcies amics meus.

La Lola