CAPÍTOL 62. LES CLOAQUES I EL DIA 19

Hola flors

No sé si ho heu comprovat, al llarg de tots aquests capítols, que volen ésser, o com un llibre, o com una entrega per fascicles, però jo tinc una mica de caràcter.
Ja fa un any que al pis on visc vaig tenir problemes, amb les conducions clavagueristíques, que donen a les meves aigueres de la cuina. Ara fa uns dies, que s'han tornat a repetir, de manera molt divertida: comences a sentir un soroll com de película de por dolenta, i les teves aigueres és van omplint d'aigua bruta provinent, de diferents  veïns. Aquesta vegada, ha arrivat un punt que l'aigua sobreixia l' aiguera i tot. Bé una cosa, que a banda de la conya que hi pogui fer fer, és força desagradable.
Posats en contacte els veïns afectats, amb la nostra presidenta , és decideix fer venir la "rata" la "cuba" com n'hi volgueu dir. "DOLORS DE 3 A 4 VINDRÀN". La Dolors no va a descansar, perque com que és la màxima afectada, pensa raonablement que hauràn de venir a veure les meves fermoses aigueres, plenes de m...a. A dos quarts de cinc arriven , passant de llarg, perque en lloc del 25, van al 23. Aparquen a les afores del bloc , i una veïna , bona persona, és dedica a correr darrera seu per dir-los que no s'en vagin que és el 25. Parlen amb l'administrador de finques, amb el veï , amb la presidenta. En definitiva, tots a la platja, parant la fresca, els hi indiquen que vagin al primer, primera, que sóc jo que estic al corrent de tot. Jo dec ésser una de les útimes veïnes , en venir a viure a aquests pisos. De totes les preguntes que em feien, no en sabia res. Ni a on era l'arqueta, ni res de res. El que sí em va quedar clar des del primer moment, era que els dos nois que van venir volien una sol.lució ràpida i sense problemes per a ells: "SEÑORA ESTO SE PUEDE HACER DE DOR MANERAS; DE ARRIBA A ABAJO, O DE ABAJO A ARRIBA". La senyora, o sigui jo, els hi va dir que si una vegada s'havia fet de "arriba a abajo" ara també és podía fer, i que jo de cap manera volía que tota la m...da de les clavegueres passes per la meva cuina. Els nois, parlen amb l'únic veí que no era a la plarja i que em va ajudar i li diuen "ES QUE LA SEÑORA NO QUIERE QUE LO HAGAMOS EN SU COCINA". Parlen amb l'administrador de finques i li diuen : ES QUE LA SEÑORA NO QUIERE QUE LO HAGAMOS EN SU COCINA". Parlo amb la presidenta, a la platja i li dic és que jo no vull que tota la m.rda, passi per la meva cuina, i al final parlo amb el meu veí de dalt, també a la platja, i li dic : ES QUE LA SENYORA NO VOL QUE TOTA LA merda PASSI PER LA SEVA CUINA.
Criden al lampista, perque als dos nois l'única meurona que els funcionava tenia a veure amb la meva cuina. El lampista, fa servir totes les altres neurones que sí que li funcionaven, i troba la conexió de ARRIBA A ABAJO, demanen permís, fant el forat, i baixa la m...da, de manera natural de dalt a baix. A tot aixó, els de aleshores ja només mitja neurona entre tots dos: DONDE APARCAMOS EL CAMION? SE PUEDE CORTAR LA CALLE?. I el teu camió i el teu cap és pot tallar? A veure si et creix una mica d'inteligència?
De fet no feia falta, ni tallar el carrer, ni el camió, perque tenien uns tubs magnífics, que juntets l'un amb l'altre, feien cap al lloc on va sortir tota la m.rda.
 O sigui que el meu únic veí que no era a la platja i jo, vam correr com imbècils, buscant aparcament pel camió, vam fer mil trucades, per averiguar on era la famosa arqueta, vam arrivar  tard, ell a treballar i jo a un enterrament, i tots feliços i menjant perdiços. Aixó sí els dos operaris li van dir al lampista que la culpa era de LA SEÑORA QUE NO QUEIRA QUE LO HICIERAN EN SU COCINA.
I tu, vols que ho fem a la teva, "güapo amb mitja neurona"????
A tot aixó, després d'aquesta experiència metafísica que em va deixar feta caldo, ja m'han fet el TAC per veure que fa el meu fetget. Ja m'han fet una altre quimio i el dia 19, vaig a buscar el resultats. Ja us diré. Aprofito per recomanar-vos un gran llibre estiuenc. Ja sabeu que de llibres n'hi han per totes les ocasions i estacions: "La veritat sobre el cas de Harry Quebert" de Joel Dicker. Ed. La Campana. Divertit, imprevisible, refrescant, amb intriga. I foça ben escrit , dintre del seu estil.
Apa, sigueu moderadament feliços i demaneru que els ténics que vinguin a casa vostra, tinguin al menys una neurona col.locada. Perque jo, quan només en tinc mitja, no serveixo per a rés...

Petons
Bona Festa Major als bisbalencs, que saben disfrutar-la.

La Lola