CAPÍTOL 64. LES MANS, ELS PEUS...I EL TAXOL...

Hola flors, encara estiuenques

Ahir vaig fer una altra quimio amb el Taxol ( per cert hi va haver una infermera que em va dir flor també).
No sé quantes en porto, el que sí sé, és que té una durada limitada, (el Taxol) vull dir...i que de mica en mica estic arrivant al final d'aquest cicle. Com ho notaré, li vaig preguntar a l'oncóloga. I ella va ésser meridianament clara.
A causa d'un dolor molt intens en un dels tumors que tinc a l'esquena, em van ingressar una setmana, ja fa temps, per fer-me radioteràpia analgésica. Sessions intensives que van anar molt bé, però que com tot en oncología, té un munt d'efectes secundaris. La zona on em feien la radioteràpia, era la vértebra, de baix de tot de l'esquena, però la zona on incidien per fer-la era la part de baix de tot de la panxa: budells , cólon, bufeta, etc, etc. Feia la radioteràpia de panxa a munt , vaja. De fet, no sé si n'hi ha cap que és faci de cap per avall ( ni idea). Com a consequència de tot aixó, i des d'aquella setmaneta, el meu cos, s'ha hagut de acostumar a una incontinència urinària i fecal força greu. Un dels síntomes de toxicitat del Taxol, que fa que el cicle s'estigui esgotant és la diàrrea, que combinada amb tot el que us acabo d'explicar fa 2 coses: 1ª que quan tinc una fase greu, no pogui sortir de casa: no arrivaría a temps a cap lavabo públic, i l'espectacle sería horrorosament escatólogic, i l'altre que el Fortasec i jo som inseperables( estic per trucar a la casa perque em facin descompte, perque evidement és un dels medicaments que han tret de la llista de descomptes de la Seguretat Social).
L'altra símptoma, que ens dona senyals d'esgotament del Taxol, és el gran dolor muscular, sobre tot a les cames. La meva metàstasis óssea ja dóna dolor, i el tractament en sí també: li ajuntem aquest i ja la cosa és desborda. I la darrera símptoma, és la més divertida: un formigueix insuportable als peus i sobre tot a les mans. Ara ja el tinc practicament cada día. I és l'única cosa en la que de moment no hi puc lluitar amb rés: cap remei natural m'ajuda. I atabala una miqueta la veritat. O sigui que ja ho veieu floretes, tinc les mans i els peus en estat de formigueix cada vegada més constant. Ara aixó, sí: faig molt bona cara!!!!!!! Estàs bé Dolors o Lola? Sí, molt bé.
A tot aixó, i deixant el Taxol i totes aquestes coses de banda, aquesta teoría que tinc de que quan veig que una persona em pregunta com estic, però que realment no ho vol saber, i jo practico el : Molt bé, he decidit a partir d'aquesta Festa Major de La Bisbal, portar-la a la práctica en l'àmbit musical. Tinc amics que canten en altres formacions musicals i que em pregunten com ha anat després d'una actuació: jo que sóc així de rara els hi dic la veritat en positiu perque millorin. I ells comencen a posar cares rares, els hi sap greu, no comprenen la positivitat de la crítica ni rés. O sigui que a partir d'ara: Com ha anat? Molt béeeeee. I si desafineu, tant com podeu, no se us enten rés, i les vostres coreogràfies no són coreogràfies sino un anar cap aquí cap alla sense saber on és el cap aquí i el cap allà, em sembla fantàstic. Vosaltres os ho paseu bé, no? Doncs a pendre pel sac...Molt bé home, molt bé, ha anat de" puta madre pa arriba" Muas

El que sí va de "puta madre pa arriba" és el tracta rebut en tot moment als hospitals de dia 1 i 2 del .C.O del Hotel Trueta. Aquestes gran professionals, tant d'infermería, com auxiliars, són unes grans persones: el meu reconeixement des d'aquest blog que sé que algunes segueixen. Gràcies per tot.

Bé vaig a intentar posar-vos una foto de la meva quimio d'ahir a l'hospital de dia 2 del I.C.O de l' hotel Trueta. Són els meus peuets amb formigueix, i amb un llençol damunt: quan faig quimio sempre tinc fred....ai...
Apa, adéu flors, cuideu-vos, sigueu moderadament feliços i mengeu perdiços.

La Lola