CAPÍTOL 78. LA LOLA I " LES TRAMPETES" ALS TACS

Hola flors

Avui una altre nit d'insomni.

Dimecres passat vaig fer quimio, ahir tac, i avui altra vegada quimio. L'ambulància em vindrà a buscar a les 6.30. Avui l'hotel Trueta encara no estarà posat quan siguem allà. En fí...


La setmana ha sigut "xungueta". Bàsicament, 2 dies minimament normals i la resta, en posició horitzontal, combinada, amb assistència permanent a l'habitació del lavabo de casa meva.

A tot aixó, ahir a la tarda em van fer un tac. En dos anys , més o menys, en dec portar uns 15 de  tacs. Sempre és el mateix: et truquen, com sí no n'haguessis fet mai cap, et diuen 6 hores en dejú i porta una ampolla d'aigua de litre i mig.
Els malalts que ens passem una mitjana de 15 hores setmanals a l'Hotel Trueta, dessenvolupem un sentit de supervivència hospitalària, i d' inteligència a l'hora de minimitzar els efectes colaterals d'estar tantes hores en un hotel d'aquestes característiques. Amb el tac, he de reconeixer que faig "trampetes".
Un dia observo, que només m'he cruspit la meitat de l'ampolla d'aigua i ja em fan entrar. O sigui anem a pams i per ordre. Quan entres per fer.te un tac, primer et fan signar una espècie d'autorització que un bon día em vaig llegir, i mai més. Bàsicament dons el teu consentiment , en tots els sentits, per la prova que et van a fer, contrastos inclosos, i no m'en recordo, però suposo que deus eximir de qualsevol responsabilitat a l'ens hospitalari, en cas de que passés alguna cosa.  A continuació, diuen el teu nom a l'equip del tac, i més o menys al cap de cinc minuts, si tot va bé, i normalment hi va sempre, surt un infermer o auxiliar que et diu DOLORS JA POTS COMENÇAR A VEURE AIGUA. Un dia em van posar, a banda del contrast a la vena, que aquest no me'l perdo mai, contrast a dins l'ampolla.
LLavors, veig que un dia amb mitja ampolla entro, l'altra amb tres quarts, després hi ha l'estricte que me la fa veure tota, i després al.lucineu!!!! hi va haber un dia  , que coincidia amb el canvi de màquina del tac, que no em van avisar de que comencés a veure, jo els hi dic, i em diuen : JA T'AVISARÀN. i al cap de cinc minuts em venen a buscar i els hi dic: ÉS QUE NO M'HEU AVISAT I NO HE BEGUT GENS. I diu: no passa reeeeees, ja pots entrar. LLavors , o ets mitjanament idiota, o entens que no tens cap necessitat per fer el teu tac de veure't toooooot un litre i mig d'aigua. La gent que fem quimio tenim sempre l'estómac en estat catatónic. En un estómac quimiótic, buit de 6 hores, posar.hi un litre i mig d'aigua en 10-15 minuts és mortal. Et venen vómits, nàusees i altres subtileses.
De tal manera que la Lola, a partir d'aquell dia en el que vaig estrenar el Tac-donuts nou de la marca Phillips

va decidir portar una ampolla de litre i mig, aixó sí, de la marca pijorra Solán de Cabras, que té la particularitat, de que l'ampolla és de color blau fosc a fer els tacs . Quan em diuen : Dolors ja pots començar a veure aigua, jo els hi dic: sí, vaig primer al lavabo i començo. Al lavabo, faig servir una mica menys de la meitat de l'ampolla per rentar-me les mans, i surto i em vec tranquilament l'altre meitat de l'ampolla. Surt l'infermer i diu : "com ho portes" i jo: "gairebé estic". Tot és més fàcil i vaig bé igual . Ningú s'ha queixat de moment i jo em lliuro de 45 minuts de vómits i nàusees, pel que és veu , del tot innecesaris.

Pssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss

No ho digueu a ningú. 

La diferència més gran que trobo jo,del tac vell a aquest de la foto, és que abans eren els infermers que et deien "no respiris" "respira", "com vas?", etc.

Ara la maquinorra aquesta, en CASTELLÀ, et diu : COGA AIRE, NO RESPIRE, i quan has passat pel donuts: RESPIRE PERO NO SE MUEVA. I apa, així dues vegades. El líquid que t'entra per les venes també te l'enxufen maquinàriament, ara els símptomes són els mateixos: més "merda" dins el cos, un gust indescriptible a la boca, escalfor per tot el cos i unes ganes de fer pipí horroroses. ALEGRÍA!!!!!!!.

Tot aixó per saber sí els meus tumorets al fetge han decidit fer de les seves, i si a la meva part toràcica o abdominal, han decidit posar.hi a viure alguns altres elements no autoritzats, però que fan el que volen.

RESPOSTA: 4 de novembre

Ja us ho faré saber.

Apa, si algú no s'ha fer mai un tac, ja sabrà de qué va. Us he de dir que és de les proves més fàcils i ràpides de fer. Malgrat el que us he explicat, quan te'n fant un i et trobes bé, no té cap problema.

Salut floretes.

Cuideu-vos

La Lola, "tramposilla"