CAPÍTOL 75. ELS PSICOONCÒLEGS...

Hola flors

Ahir dilluns, oncòloga, amb resultats de la ressonància, i analítica. Concretem: Ressonància certifica lesions a la columna. Tot igual. Marcadors: pujant, som a 300 ja. Falta fer TAC. Aquesta setmana repós, i dilluns ens veiem amb resultat TAC, a veure qué passa, analítica i programarem. Perquè en principi , el fet de que els marcadors vagin cap amunt, pot ésser degut a varies coses. Ho investigarem. Tot aixó que sembla molt breu,  va durar 2 hores.Després vaig anar a visitar la meva psicooncòloga amb la que fa 15 dies que torno a treballar.
De psicooncòlogues, des dels 39 anys, que vaig entrar en el món del cáncer n'he conegut moltes. Sempre dones. I mai m'he entés amb cap. Fins ara.
Tinc una amiga que n'és, i treballa a l'Hotel Trueta. Ella fa tot el que pot com amiga, però no pot ésser la meva psicoòncologa. En canvi va ésser ella qui va tenir l'idea de que em visités l'actual. I sí que va ésser una bona idea.
Si en alguna cosa m'ha reafirmat el càncer, és que no tinc perque passar per més situacions de compromís que les estrictament necessàries. I així ha estat amb les psicooncòlogues: La primera em va durar un dia. Després li vaig dir que aquella relació no prosperaría i que prefería deixar.ho. La segona va ésser als 40 anys, i va tenir la mateixa fí. I la tercera ha sigut ara no fa gaire, mentre la "meva oficial" era de baixa. Aquesta va durar més, però per la meva bona voluntad, tot s'ha de dir. I és va acabar amb silenci...que de vegades és millor.
Qué ha passat? Que totes tres, treballen amb el manual davant els ulls, sense mirar la persona amb la que parlen. Ni escoltar. Van a la seva, amb el seu llibre d'instruccions que no lliga gairebé mai amb mi.
Ara, faig de tant en tant, quan ens ve bé, sessions amb la "meva oficial". I m'ajuda: a veure les coses amb una altra perspectiva, a relaxar-me i agafar-m'ho tot amb molta més paciència i calma, a relativitzar.ho una mica tot. A enfrontar-me amb les meves pors i el meu dia a dia.
No sé si teniu una persona així a la vostra vida. Realment no ha d'ésser pas un-a psicòleg. En el fons és una persona que t'escolta, enten de qué li parles i té molta experiència amb malalts de canceret. I aixó és nota molt. Surts de la sessió amb feina per fer, però també amb la sensació de que pots fer.ho i si ho fas...estaràs millor.
I d'aixó és tracta. no?
Gràcies als psicooncòlegs que han passat per la meva vida, he trobat a la que tinc ara.
Aquesta és la manera correcta d'agafar-s'ho, no?

PONGA UN PSICOLOGOCA EN SU VIDA!!!!

És broma, eh? Poseu el qué volgueu a la vostra vida. Que us ajudi i us serveixi per portar.ho tot una mica millor.
Cuideu-vos

La Lola