CAPÍTOL 76. ELS CARGOLS

Hola flors

Amb el meu estat d'ànim fortificat, després de la visita de la psicooncòloga, el shiatsu, i el meu natural, em va venir de gust fer una expedició empordanesa a CAÇAR CARGOLS.
No sé qué passa, que si miro aquests 4 o 5 anys des que torno a estar malalta, em reconforta molt el contacte amb la natura.
Vam preparar l'expedició amb la meva mare. Vam decidir que el dia clau per l'operació era dissabte passat. També vam decidir que noooooo calía anar massa preparat: aniriam a una petita vorera, i agafaríem 4 cargolets sense despentinar-nos.
El divendres a la nit vam quedar, i el dissabte a dos quarts de vuit del matí, cap a l'ermita d'Esperança a Cruïlles, a CAÇAR CARGOLS.
Primer us he de dir, que vam quedar enfangades fins a dalt. (Les botes al garatge que hi fan molt bonic).
Després, que ja començava a sortir el sol, i no és gaire amic dels cargols. Amb tot i aixó, vam agafar una seixantena de cargols. Basicament eren a les branques de fonoll i no em vaig haber ni d'ajupir.

Dissabte al vespre, amb tota la parafernàlia feta: la xarxa, els pals dins la xarxa perque els cargols s'enfilin, els diaris perque el terra no s'embruti, tot controlat.
Comença a ploure, és fosc i els cargols decideixen sortir de la xarxa , que no era prou estreta per tenir-los quiets. Comencen a pujar i baixar pel meu cel-obert.
Jo vaig tenir una crisi urbanita, i com que la meva faceta rural és molt recent, vaig necessitar tenir absolutament CONTROLATS als cargols, i em vaig passar la nit del dissabte al diumenge, baixant cargols de les parets del cel-obert.
I quan dormia, sommiant, que els cargols m'envaien el llit, l'habitació i sobre tot la cara. Com una pelicula de terror: LA LOLA I L'INVASIÓ DELS CARGOLS

Al matí vaig recuperar la lucidesa, i vaig netejar tot el cel-obert, i vaig posar tots els cargolets en una altra xarxa més adient.

Ja ho veieu, de vegades no necessito a ningú per petar-me de riure. Jo soleta, monto uns moments caòtics força divertits.
Per cert, continuaré anant a buscar cargols. Amb botes, una mica més d'hora, i colocant-los al lloc adient.
L'olor de l'humitat de l'herba, el color dels camps a aquesta hora és increïble: hi hagin o no cargols.
Us ho recomano!!

Cargol, treu banya....

La Lola