CAPITOL 73. QUIMIO I ELS DOS DE TV3

Hola flors

Avui dimecres, nova quimio. M'ha tocat la butaca 15 de l'Hospital de día 2, i he decidit fer-ne bon ús , i demanar que em posessin la cadira en posició horitzontal...i a dormir. Una horeta dormint, i una horeta lleguint. Bé, no?  Ara a deixar anar la toxicitat tant aviat com sigui posible.

En el capítol 72, us parlava de dos programes de TV3.
Un és el famós "Oh hapy day". Concurs de corals diuen. Jo els he vist els dos programes que s'han emés fins ara i us he de dir que evidenment entenc que és un programa de televisió i que el seu primer deure segur que és l'entreteniment. En aquest sentit, he de dir que em penso que és l'únic objectiu que assoleixen.
El caos mental que tens després de veure aquest programa és de pronóstic reservat.
Els que ballen, que no ballin, els que están quiets que és moguin. Les cançons, una té una dificultat 1 i l'altre 10. Els vestits que tria el programa pels cors n'hi han que són per assasinar-los directament. Conserveu l'essència, però canvieu 50 coses, no, no no canvieu mai. Balleu, però desafineu tant com volgueu. No, entendre les cançons, és una causa menor, si no és vocalitza no passa rés...És un concurs amateur, però hi ha un Cor semi-professional: Deudeveu. (Per mi els millors) Canten coses molt difícils, i normalment afinats, trasmeten i és mouen com angels. Però dels seus integrants n'hi han que han fet musicals professionals i sèries a TV3. O tots o cap no?
I després hi ha lo de la llagrimeta i les emocions. N'hi ha per tant? Tanta pell de gallina, tant plorar?
Jo segur que sóc d'un altre planeta, però a banda de desitjar a tots els companys i companyes de cors que s'ho passin tant bé com sàpiguen i és diverteixin amb aquesta nova experiencia per a ells, que estic segura que hi posen tot el que saben, de la resta no m'interessa rés. Aquests cors no són representatius de la majoria de cors de Catalunya, i a més agafar uns angelets com "Geriona" i els de Tortosa, i volguer-los canviar, quan són els que, fora dels Deudeveu, empasten, afinen i canten veritablement com bons cors, només ho entenc, en nom d'una televisió d'entreteniment, sense gairebé cap més objectiu.

A l'altra banda de l'oceà hi ha "El foraster". No n'esperava gaire d'aquest programa, perque en Quim Masferrer, no és un actor-còmic-presentador, que m'agradi massa.
El vaig veure, però, sense prejudicis. Sempre intento fer.ho amb tot.
He de dir que és un dels millors programes de televisió que he vist darrerament i que us recomano efusivament.
Aquest també et distreu, que és bàsicament el que fa "Oh hapy day" però a més, t'emociona de debó, està fet amb una sensibilitat increíble, el presentador troba el seu punt just. Deixa fer, i fa. El muntatge, la fotografía, el tempo, els personatges del poble que visita durant dos dies "el foraster" molt ben triats. Els silencis, les petites pauses per a saborejar l'essència de poble...la crítica en la seva justa mesura. Genial. Els vaig felicitar personalment a través d'un mail. I us recomano que trobeu 35 minuts de la vostra vida per recuperar aquest programa, que en el seu primer capítol va ésser dedicat al poble de Benifallet.
Felicitats Quim. Vaig molt faltada de trovar 35 minuts enriquidors i que et deixin amb tant bon gust de boca.
Flors, mireu aquest programa. Per cert avui fant la segona entrega. (És una ordre)

Apa, cuideu-vos.

La Lola televisiva