CAPÍTOL 43. ANY NOU

Hola flors

Després de 3 setmanes, avui m'ha tocat oncóloga de nou, amb resultat de proves inclós.  A mi, és que de tota la vida m'ha agradat avançar-me als esdeveniments i ahir , em faig l'analítica a les 8 del matí a La Bisbal, i a dos quarts d'una, em truquen i surt un número a la pantalla del telèfon que potser tenía 20 xifres. Aixó és un Hospital, un Cap o alguna cosa semblant, vaig pensar. I efectivament, era la meva metgesa de capçalera, que quan des de Palamós li van fer saber que corría per La Bisbal una ànima absolutament anémica, acompanyada d'un cos , que és el meu, absolutament cansat, va decidir enviar-me cap el Trueta ràpidament.
Allà, després de lliçons de vida que sempre tens a Urgències, després de 9 hores i molt de descans i 2 bosses de sang i un electro, van decidir enviar-me cap a casa unes horetes abans de tornar.hi aquest matí.
La cosa és que quan menjava els raïms a les 12 en punt del dia 31 de Desembre del 2012, vaig decidir que les coses hurien de canviar el 2013.
I vet aquí, que avui la meva metgesa ha decidit que efectivament, fariem un petit tomb en tot aquest desgavell. El resultat de tot plegat és que tan el resultat de la Gammagrafía, com  el del Tac, donen a entendre, que les "lesions" als pulmons, el tumoret al fetge i els 15 visitants als ossos del meu cos "estupendo" han decidit parar-se i quedar-se quiets per celebrar aquestes festes.
Com compendreu, la meva alegria i la de la meva família ha estat molt gran, perque després de molt temps , em deixen respirar una miqueta, tots aquests habitants del meu esquelet!!!!
I és que , en el fons , les amenaces i els suborns, sempre han resultat efectius, en aquest país nostre: A la darrera visita li vaig dir a la meva oncòloga: et faig un regal de Nadal, però amb la condició que tú m'en facis un altre a la propera visita, que ja n'estic farta de males notícies. I heus aquí que la cosa ha funcionat.
El fet de que els tumors no augmentin de tamany vol dir que tots aquests medicaments tant insuportables al menys treballen.
De la mateixa manera que comparteixo amb vosaltres les no tant bones noves, em fa il.lusió , molta il.lusió compartir les més bones.
Gràcies per ser.hi tots plegats. Ara em toquen 3 sessions més d' aquesta quimio, que farem en unes 10 setmanes, i després, tornarem a mirar el meu interior físic per veure com va la "cosa".
No cal dir, que us desitjo el millor per aquest any i per tots els dies que el composen.
A poc a poc, disfruteu-los tots, amb calma, serenitat i rebent tot el que ens arrivi amb força i amb la modèstia suficient de saber que en el fons som uns privilegiats.

Us estimo molt.

La Lola cofoia