CAPÍTOL 45. LA RATLLA DE LA MORT

Hola flors

D'ençà de la darrera vegada que vaig escriure, la meva vida ha sigut molt "mogudeta".
He passat d'un estat "horitzontal " a un estat "horitzontal" a l Hotel Trueta.
Dijous passat en veure, que el meu estat "horitzontal" s'agreujava i que no era capaç ni de fer 4 pases , sense cansar-me enormement, vaig anar a fer-me una analítica d'urgència al Cap de la Bisbal. Al cap de 5 hores , em va trucar l'hemàtologa de Palamós, em va dir que havia parlat amb la meva oncóloga, i que "sin prisa pero sin pausa" marxes cap a l'Hotel, que la meva situació sanguínea era una mica complicada, per dir.ho amb paraules suaus.
Un cop allà, (vull dir que vaig trobar una metgessa excepcional) em van fer una transfusió de plaquetes i de sang. Al mig de la transfusió, el meu cos li va donar per tenir un "patatús". Al mig del "patatús" em van venir a veure el cap d'Oncologia de l'Hotel, l'adjuna de la meva oncóloga, i un hemàtoleg. Em diu el cap d'oncología si algú m'ha informat del meu estat. Jo li vaig respondre: no i vosté no ho faci tampoc, perque estic tant espantada que encara m'espantarà més, i no estic per aixó ara. Em va contestar que d'acord que vindria més tard. Amb penes i treballs, i amb una interrupció per posar-me tres fàrmacs , la sang va anar entrant en el meu cos. La metgessa d'urgències, amb molta sensibilitat em va informar del meu estat. Al vespre, em van pujar a la sisena planta, perque a la vuitena (oncología) no hi havia lloc. Allà em vaig refer una miqueta i vaig coneixer a la filla de la meva veina de l'habitació de l'Hotel Trueta, l'Anna, que a partir d'aquelles hores s'ha convertit ja en una persona molt especial per a mi. El divendres a l'hora de sopar em van pujar a la vuitena. Vaig tenir la sensació d'ésser a casa. Dissabte, bé. I diumenge el meu cos va decidir tornar a fer un altre "patatús". Perquè un podent-ne tenir dos? Tornem a posar plaquetes, i sang. El dilluns bé, i els metges de planta em diuen "AVUI ESTEM CONTENTS PERQUE JA ESTÀS FORA DE PERILL". Fins divendres no em van deixar tornar a casa. Am les defenses i els globus vermells bé, però amb les plaquetes a 45.000.
Perque tingueu una idea, s'han de tenir entre 150.000 i 350.000, més o menys.
Fins avui no m'he vist en cor d'escriure aquesta experiència. Jo dins de la meva serenitat i tranquilitat, penso que he treballat molt el tema de la mort, i pensava que estava preparada per afrontar-la. Però aquesta vegada , l'he sentida com molt aprop, i he vist que encara em calia fer més feina. Ja n'he fet força i per aixó us puc escriure. Per a mi la mort, està estretament lligada a la vida. El meu cos, en aquests 9 dies a l'Hotel Trueta, ha demostrat unes ganes de viure molt grans, però al mateix temps la meva ment necesita sentir que estic preparada per marxar.
Com a bona mexicana que sóc de cor, la ratlla que separa la vida de la mort , per a mi és molt subtil i fina. Estimo la vida. I vull viure, però a veure si entre la meva oncóloga (que veure dilluns vinent) i jo aconseguim que no sigui tant gran l'esforç físic que he de fer per assolir aquest objectiu.
Ja us informaré. Tot aixó també m'ha servit per tenir molt clar que vull una mica més de qüalitat de vida.
I rés, una experiència més, que de ben segur alguns o algunes de vosaltres ja heu viscut. Jo ara també. I com tot en aquesta meravellosa vida, sempre s'en pot treure coses positives.
Estic molt contenta de tornar a conectar amb vosaltres.

Una abraçada ben forta.
La Lola