Hola flors
Efectivament el dia 18 vaig fer quimio.
I ara ja tinc totes les proves fetes. El dia 1 de juliol vaig a buscar els resultats. Ara ja fa uns 7 mesos que no teniem resultats del que anavem fent.
A veure com va !!!
Pel que fa a la quimio del 18 m'ha fet baixar les defenses. La boca m'ha quedat en estat de guerra. Tota plena de ferides, que vaig sol.lucionant de la manera que puc. A banda de que no sé encara per què la baixada de defenses em deixa les cames amb un dolor extraordinari.
Si no fos per aixó , estic estupenda i penso que tot anirà bé.
No?
.........
He passat una época en la que m'ha costat molt acceptar qualsevol "bona" notícia que tenía relació amb mí o amb els meus.
Es ben curiós aixó. Estic acostumada a les dolentes, i tant anímicament com a nivell de "coco" no sé qué fer quan alguna cosa em surt bé. Es com si tirés les espatlles amunt i em quedés esperant d'on surt o d'on cau, la propera pedra o el proper sotrac.
Aixó evidenment és un probema, un problema meu, i que a més no lliga amb la meva manera d'ésser ni amb la meva manera de veure , la vida en definitiva.
LLavors, com sempre, el que s'ha de fer és treballar.ho. Ahir vaig tenir una petita bona notícia material, per dir.ho d'alguna manera, i vaig començar a practicar : no vaig pensar, no vaig aixecar les espatlles, em vaig limitar a sentir com l'alegría m'omplia de tranquilitat el meu cos i la meva ment. I va funcionar!!! Vaig somriure i a disfrutar.ho!
Quantes coses i sensacions ens perdem per no trencar inercies i per pensar que hi ha coses que "sempre seràn així..."
Sempre podem ser autors del nostre pròpi canvi. Mira que és una premisa que he fet servir sempre, i ara feia dies que se m'havia oblidat.
Tornar a recordar-la m'ha donat alegría. I l'alegría l'ha trobo a faltar.
Ara que l'estic recuperant, faré tot el possible per practicar-la de manera habitual. Vosaltres ho feu?
Conec gent que sí. I tinc la sort de que son amics meus. Sempre amb un somriure a la cara i amb una rialla a punt i amb una actitut positiva davant tot. Gràcies, per ser així. Ho feu tot més fàcil i més ALEGRE.
Apa, ALEGRIA per a tots.
Petons
La Lola
dijous, 27 de juny del 2013
dimecres, 19 de juny del 2013
CAPÍTOL 50. COMPANYS DE QUIMIO
Hola flors
Dimarts passat vaig fer quimio, i ahir 18 de juny, també. A les 7 del matí, ja era a l'I.C.O. per fer analítica i veure si tota la sang era prou bona per tornar a fer quimio. Vaig ser la primera a entrat cap a tres quarts de vuit del matí. Després m'en vaig anar cap a Girona, xino-xano a esmortzar, llegir el diari, comprar-me una cremeta, perque la pell els tres primers dies després de la quimio em queda vermella com una tomata, i passejar una estoneta. Fins a dos quarts d'onze que ja tornava a ésser al Trueta. A dos quarts de dotze, em vam dir que l'analítica era bona, i que a les 12 entraría a fer quimio. A un quart d'una hi vaig entrar. A l'hospital de día 2. Em va tocar la butaca número 12. Ahir em posaven 6 bosses. Era la ràpida, amb dues hores ho vam tenir enllestit. El cas és que com que la quimio que faig ara provoca moltes alergies, una de les bosses que et posen és la de un antiestasmínic, que et fa venir una son que si vols dormir va molt bé, i si no vols dormir no tant. Jo , gairebé sempre , estic en aquella fase que tanques els ulls i estàs que si caus que si no caus. Vet aquí que a la butca tretze, just al meu costat, hi havia un senyor, que per aquells misteris de la vida, tenía un acompanyant, de fet en tenia molts, però venien d'un amb un. Sempre us he dit que algun día escriure un llibre de les meves experiències als hospitals. Doncs bé, un dels acompanyants d'aquest senyor, explicava l'experiència del seu pare, per distreure al senyor de la butaca tretze, i de pas a la senyora de la butaca 12 que era jo. Ell no sap, pobret, que la meva capacitat auditiva i d'abstracció, sobre tot quan estic en aquest pas , entre la vigília i el son, és extremadament alta. I com que em feia gràcia el que explicava, doncs mireu, vaig passar gairebé una horeta molt divertida. Aquest noi té un pare, que des de que s'ha jubilat, digue'm que els cables se li han creuat una miqueta. Lo seu és anar a comprar. Per anar a comprar, és va comprar un cotxe, no un cotxe de segona mà, un cotxe nou, amb totes les despeses que aixó comporta. Va a comprar cada dia amb el cotxe, amb el següent metode: grups de coses a diferents supermercats de Girona. De fet a quatre o cinc cada dia. LLavors, diu el noi que fa tant temps que no porta cotxe, que no deu tenir present que el cotxe hi ha una cosa que és diu "maleter". Agafa i cada vegada de les quatre o cinc que va al super, va a casa a deixar la compra. Amb la qual cosa la despesa de betzina es menja absolutament el que pot estalviar, anant d'un super a l'altra.
El nivell de les anécdotes era aquest. El noi , desesperat amb el pare. Però la veritat que ho explicava amb un tó, que vaig tenir molts problemes per aguantar-me el riure.El riure carinyós, eh? Perque tot traspuava una certa tendresa. Rés que vaig passar una estona molt divertida.
Ara només em falta fer la gammagrafía el proper dimarts 25 i fins el dia 1 de juliol, no tinc metge amb tots els resultats.
La veritat, és que he aprés a desconectar i no pensar en com sortiràn després de 7 mesos de no fer proves.
Ahir li vaig comentar a una de les infermeres que havia d'esser àvia, i em va dir que ara la Laura no em podrà acompanyar a fer quimio. Es veu que elles, les infermeres, quan estàn embarassades , les passen de planta també. Es per precaució, els medicaments que és remenen en els hospitals de dia, són molt tóxics.
Ahir vaig anar amb ambulància. Tinc motla gent que m'acompanya, però fer esperar una persona de les 7 del matí fins a les 3 de la tarda, que vaig arrivar, és un crim.
I bé, aprofitem els seveis públics, que penso que al pas que anem duraràn quatre dies.
Per cert, diumenge passat día 16 vam anar els del Cor Carreras Dagas, a fer el concert de Melcior de Ferrer, as Badalona. Vam triomfar. A Tv Bisbal, teniu un resum del que vam fer a La Bisbal. Us ho recomano. Ha sigut una experiència, molt enriquidora i amb molt ressó mediàtic. Jo ho he disfrutat molt. I com una "jabata" eh?. De les 3 de la tarda que vam marxar amb autobús, fins a la 1 de la matinada que vam arrivar, amb un gelocatil d'un gram!!!!! Vaig cantar sense anar dopada.
Aixó per a mi , és el dia a dia. Disfrutar de coses com aquesta. I no pensar en que estic malalta ni sentir-me malalta. Era la Lola cantaire i no la Lola malalta.
Uf! que bé.
He tornat , ja ho veieu, i aquesta vegada no us penso deixar tranquils tants dies.
Apa , sigueu feliços, mengeu perdiços, i que us estimo molt! I als meus amics que per algun motiu ho estant passant malament, força i coratge, i una abraçada d'aquelles que de tant de bó que volen fer, fan malt: no m'apretis tant!!
La Lola
Dimarts passat vaig fer quimio, i ahir 18 de juny, també. A les 7 del matí, ja era a l'I.C.O. per fer analítica i veure si tota la sang era prou bona per tornar a fer quimio. Vaig ser la primera a entrat cap a tres quarts de vuit del matí. Després m'en vaig anar cap a Girona, xino-xano a esmortzar, llegir el diari, comprar-me una cremeta, perque la pell els tres primers dies després de la quimio em queda vermella com una tomata, i passejar una estoneta. Fins a dos quarts d'onze que ja tornava a ésser al Trueta. A dos quarts de dotze, em vam dir que l'analítica era bona, i que a les 12 entraría a fer quimio. A un quart d'una hi vaig entrar. A l'hospital de día 2. Em va tocar la butaca número 12. Ahir em posaven 6 bosses. Era la ràpida, amb dues hores ho vam tenir enllestit. El cas és que com que la quimio que faig ara provoca moltes alergies, una de les bosses que et posen és la de un antiestasmínic, que et fa venir una son que si vols dormir va molt bé, i si no vols dormir no tant. Jo , gairebé sempre , estic en aquella fase que tanques els ulls i estàs que si caus que si no caus. Vet aquí que a la butca tretze, just al meu costat, hi havia un senyor, que per aquells misteris de la vida, tenía un acompanyant, de fet en tenia molts, però venien d'un amb un. Sempre us he dit que algun día escriure un llibre de les meves experiències als hospitals. Doncs bé, un dels acompanyants d'aquest senyor, explicava l'experiència del seu pare, per distreure al senyor de la butaca tretze, i de pas a la senyora de la butaca 12 que era jo. Ell no sap, pobret, que la meva capacitat auditiva i d'abstracció, sobre tot quan estic en aquest pas , entre la vigília i el son, és extremadament alta. I com que em feia gràcia el que explicava, doncs mireu, vaig passar gairebé una horeta molt divertida. Aquest noi té un pare, que des de que s'ha jubilat, digue'm que els cables se li han creuat una miqueta. Lo seu és anar a comprar. Per anar a comprar, és va comprar un cotxe, no un cotxe de segona mà, un cotxe nou, amb totes les despeses que aixó comporta. Va a comprar cada dia amb el cotxe, amb el següent metode: grups de coses a diferents supermercats de Girona. De fet a quatre o cinc cada dia. LLavors, diu el noi que fa tant temps que no porta cotxe, que no deu tenir present que el cotxe hi ha una cosa que és diu "maleter". Agafa i cada vegada de les quatre o cinc que va al super, va a casa a deixar la compra. Amb la qual cosa la despesa de betzina es menja absolutament el que pot estalviar, anant d'un super a l'altra.
El nivell de les anécdotes era aquest. El noi , desesperat amb el pare. Però la veritat que ho explicava amb un tó, que vaig tenir molts problemes per aguantar-me el riure.El riure carinyós, eh? Perque tot traspuava una certa tendresa. Rés que vaig passar una estona molt divertida.
Ara només em falta fer la gammagrafía el proper dimarts 25 i fins el dia 1 de juliol, no tinc metge amb tots els resultats.
La veritat, és que he aprés a desconectar i no pensar en com sortiràn després de 7 mesos de no fer proves.
Ahir li vaig comentar a una de les infermeres que havia d'esser àvia, i em va dir que ara la Laura no em podrà acompanyar a fer quimio. Es veu que elles, les infermeres, quan estàn embarassades , les passen de planta també. Es per precaució, els medicaments que és remenen en els hospitals de dia, són molt tóxics.
Ahir vaig anar amb ambulància. Tinc motla gent que m'acompanya, però fer esperar una persona de les 7 del matí fins a les 3 de la tarda, que vaig arrivar, és un crim.
I bé, aprofitem els seveis públics, que penso que al pas que anem duraràn quatre dies.
Per cert, diumenge passat día 16 vam anar els del Cor Carreras Dagas, a fer el concert de Melcior de Ferrer, as Badalona. Vam triomfar. A Tv Bisbal, teniu un resum del que vam fer a La Bisbal. Us ho recomano. Ha sigut una experiència, molt enriquidora i amb molt ressó mediàtic. Jo ho he disfrutat molt. I com una "jabata" eh?. De les 3 de la tarda que vam marxar amb autobús, fins a la 1 de la matinada que vam arrivar, amb un gelocatil d'un gram!!!!! Vaig cantar sense anar dopada.
Aixó per a mi , és el dia a dia. Disfrutar de coses com aquesta. I no pensar en que estic malalta ni sentir-me malalta. Era la Lola cantaire i no la Lola malalta.
Uf! que bé.
He tornat , ja ho veieu, i aquesta vegada no us penso deixar tranquils tants dies.
Apa , sigueu feliços, mengeu perdiços, i que us estimo molt! I als meus amics que per algun motiu ho estant passant malament, força i coratge, i una abraçada d'aquelles que de tant de bó que volen fer, fan malt: no m'apretis tant!!
La Lola
dimarts, 11 de juny del 2013
CAPÍTOL 49. HE D'ÉSSER ÀVIA !!!
Hola flors!
Ja tenim les defenses a lloc!!
Doncs apa ! AL ATAQUE !!! Programem 2 quimios més seguides.
Una avui dimarts, i l'altra el proper. A més , després de 6 o 7 mesos, farem TAC i Gammagrafía per veure com ha anat tot aixó del Taxol.
Ahir em vam mirar els marcadors, a banda de la sang, però a l'hora que vaig entrar a l'oncóloga no tenia els resultats.
Jo continuo fent bona cara, i tinc el dolor força controlat. Si aixó són indicis d'alguna cosa, deu ésser bona, no? Tot i que amb aquesta malaltia no se sap mai.
En fí, el que us dic és que el que no faré serà preocupar-me. Fins el dia 1 de juliol no sabre els resultats de tot plegat. I fins el dia 1 de juliol, intentaré no capficar-m'hi gaire.
Intentaré també , a través de l'alimenació, el descans, i la tranquilitat, poder fer aquestes 2 quimios seguides i apa , a esperar...
Pel que fa a les defenses, us he d'explicar que tot just ara, he descobert que l'userda (alfalfa) és un dels millors "aliments" per enfortir el sistema inmunitari. Doncs apa , a menjar userda. En poso a les amanides que puc menjar, (les coses crues i la quimio solen ésser imcompatibles), a la verdura, etc, etc.
Us he de confessar que el gust no em desagrada, tot i que de vegades tens sensesació d'ésser una vaca o qualsevol altra animal que té en l'userda un del seus aliments fonamentals.
El que menjo,és germinat d'userda que podeu trobar en qualsevol supermercat de La Bisbal, a la secció de Diètetica. Bé , qui diu La Bisbal, diu qualsevol lloc de Catalunya.
Una altra cosa, aquesta vegada musical. Diumenge dia 2 de juny, i el proper dia 16 de juny a Badalona, el Cor del que formo part, hem fet i farem dos concerts, d'allo que és diu "especials". Fins i tot TV3 , la "teva", va ser.hi present. I lógicament la difusió ha estat excelent. Bé doncs, us confeso que , tal i com us vaig comentar, al concert de La Bisbal, vaig anar.hi dopada amb cortisona. Ahir , parlant amb la metgesa, li comento que el proper diumenge canto a Badalona, i que fent la quimio avui dimarts, el diumnge és un dels dies que em trobo més malament. I li dic, em puc tornar a dopar? i diu : sí. i comentem la dosis.
O sigui que podrem cantar el proper dia 16, però una mica "tocadets".
A mi em fa molta il.lusió cantar, sigui com sigui. Preferiria fer.ho sense dopatge, però, si no hi ha més remei........no trobeu?
Ah per cert, he d'ésser àvia d'un nen que si tots els astres, forces i bona gent ens acompanyen, és dirà Pau.
Només et conec per una petita foto en blanc i negre, només tens una mica més de 4 mesos a la panxona de la meva filla Laura, però ja t'estimo Pau.
I a vosaltres també.
La Lola
Ja tenim les defenses a lloc!!
Doncs apa ! AL ATAQUE !!! Programem 2 quimios més seguides.
Una avui dimarts, i l'altra el proper. A més , després de 6 o 7 mesos, farem TAC i Gammagrafía per veure com ha anat tot aixó del Taxol.
Ahir em vam mirar els marcadors, a banda de la sang, però a l'hora que vaig entrar a l'oncóloga no tenia els resultats.
Jo continuo fent bona cara, i tinc el dolor força controlat. Si aixó són indicis d'alguna cosa, deu ésser bona, no? Tot i que amb aquesta malaltia no se sap mai.
En fí, el que us dic és que el que no faré serà preocupar-me. Fins el dia 1 de juliol no sabre els resultats de tot plegat. I fins el dia 1 de juliol, intentaré no capficar-m'hi gaire.
Intentaré també , a través de l'alimenació, el descans, i la tranquilitat, poder fer aquestes 2 quimios seguides i apa , a esperar...
Pel que fa a les defenses, us he d'explicar que tot just ara, he descobert que l'userda (alfalfa) és un dels millors "aliments" per enfortir el sistema inmunitari. Doncs apa , a menjar userda. En poso a les amanides que puc menjar, (les coses crues i la quimio solen ésser imcompatibles), a la verdura, etc, etc.
Us he de confessar que el gust no em desagrada, tot i que de vegades tens sensesació d'ésser una vaca o qualsevol altra animal que té en l'userda un del seus aliments fonamentals.
El que menjo,és germinat d'userda que podeu trobar en qualsevol supermercat de La Bisbal, a la secció de Diètetica. Bé , qui diu La Bisbal, diu qualsevol lloc de Catalunya.
Una altra cosa, aquesta vegada musical. Diumenge dia 2 de juny, i el proper dia 16 de juny a Badalona, el Cor del que formo part, hem fet i farem dos concerts, d'allo que és diu "especials". Fins i tot TV3 , la "teva", va ser.hi present. I lógicament la difusió ha estat excelent. Bé doncs, us confeso que , tal i com us vaig comentar, al concert de La Bisbal, vaig anar.hi dopada amb cortisona. Ahir , parlant amb la metgesa, li comento que el proper diumenge canto a Badalona, i que fent la quimio avui dimarts, el diumnge és un dels dies que em trobo més malament. I li dic, em puc tornar a dopar? i diu : sí. i comentem la dosis.
O sigui que podrem cantar el proper dia 16, però una mica "tocadets".
A mi em fa molta il.lusió cantar, sigui com sigui. Preferiria fer.ho sense dopatge, però, si no hi ha més remei........no trobeu?
Ah per cert, he d'ésser àvia d'un nen que si tots els astres, forces i bona gent ens acompanyen, és dirà Pau.
Només et conec per una petita foto en blanc i negre, només tens una mica més de 4 mesos a la panxona de la meva filla Laura, però ja t'estimo Pau.
I a vosaltres també.
La Lola
dimecres, 5 de juny del 2013
CAPÍTOL 48. DEFENSES BAIXES
Hola flors,
Realment, ja m'ho diuen que estic molt "vaga".
No és aixó precisament. El que passa és que tot plegat de vegades et supera.
Avui, que estic amb les defenses baixes, literalment parlant, i m'han deixat aquesta setmana perque el meu cos descansi, torno a reiniciar aquesta mena de llibre amb format de fascicles col.leccionables.
Dilluns vaig tenir oncòleg. Primer analítica i després metge. Quan entro, li dic : no m'estiro a la camilla perque no quedaria elegant, però estic molt cansada. Porto tres dies, visitant el meu lavabo amb una periodicitat perillosa, i el meu cos s'ha quedat desfondat. Penso que a La Bisbal, hi ha una "passa" de la panxa, i potser l'he agafada. Bé, diem que la meva oncóloga encara riu. Diu : mira Dolors, tu no tens la "passa " de la panxa. El que tens és que portes 8 sessions de Taxol, i provoca toxicitat i aquesta toxicitat té aquesta manera de manifestar.se. Per altra banda, estàs cansada perque les defenses les tens força baixes. Et deixo descansar aquesta setmana, relaxat, menja i descansa...
I aixó és el que intento fer. Li vaig dir també, aquest diumenge hem fet un concert molt important a La Bisbal, i no em veia en cor de portar-lo fisícament. Axí que vaig agafar 4 mg. de cortisona i els vaig dispensar al meu cos per veure si resisitia. I li dic va anar força bé. Però ho vaig fer sense consultar.t'ho. I ella em diu que no passa res. I jo penso, no , no passa res...tothom em deia, felicitats Dolors quina bona cara que fas!!! Com estàs? i jo : bé, molt bé.
Moltes vegades la gent vol respostes breus i positives. Els hi dius: bé, molt bé. I ells és queden tranquils. I jo també. Ultimament no tinc ganes de gaires explicacions.
I li dic a la metgesa: Gemma, penso que si el Taxol, ja ens dona toxicitat, a dosis tant baixes, les possibilitats d' altres medicaments, que aturin tots aquests tumors que tinc, són cada vegada més reduïdes, i ella em diu amb un somriure contingut i un posat seriós: encara en queden...
Doncs que bé: encara en queden.
Així que en situació d'emergència, pendrem cortisona, quan ens preguntin direm bé molt bé, i quan ens diuen quina bona cara que fas, direm sí, i tant!!
I quan ens parlin de la nova "inmunoteràpia", direm que és un gran avenç, que potser els nostres fills quan siguin grans , o els nostres nets, podràn "inmunotractar-se".
I no aclarirem a ningú que tot aixó són passos molt importants, però que nosaltres continuem "enxufats" a màquines horroroses que ens dónen medicaments horrorosos, probablement manipulats per farmaceutiques horroroses, per les quals som el número 300 d'una estadística...
A banda de tot aixó, tot continua més o menys bé, amb un estat d'ànim variat però força templat, i amb il.lusió per ésser àvia, per la vida, per moltes petites coses...però també amb un cabreig que de vegades no puc més que manifestar.
Ja em dispensareu....
Jo, la de la bona cara que fas, ......us estimo molt.
Cuideu-vos i no us torneu a perdre un concert com el de diumenge!!!!!
Realment, ja m'ho diuen que estic molt "vaga".
No és aixó precisament. El que passa és que tot plegat de vegades et supera.
Avui, que estic amb les defenses baixes, literalment parlant, i m'han deixat aquesta setmana perque el meu cos descansi, torno a reiniciar aquesta mena de llibre amb format de fascicles col.leccionables.
Dilluns vaig tenir oncòleg. Primer analítica i després metge. Quan entro, li dic : no m'estiro a la camilla perque no quedaria elegant, però estic molt cansada. Porto tres dies, visitant el meu lavabo amb una periodicitat perillosa, i el meu cos s'ha quedat desfondat. Penso que a La Bisbal, hi ha una "passa" de la panxa, i potser l'he agafada. Bé, diem que la meva oncóloga encara riu. Diu : mira Dolors, tu no tens la "passa " de la panxa. El que tens és que portes 8 sessions de Taxol, i provoca toxicitat i aquesta toxicitat té aquesta manera de manifestar.se. Per altra banda, estàs cansada perque les defenses les tens força baixes. Et deixo descansar aquesta setmana, relaxat, menja i descansa...
I aixó és el que intento fer. Li vaig dir també, aquest diumenge hem fet un concert molt important a La Bisbal, i no em veia en cor de portar-lo fisícament. Axí que vaig agafar 4 mg. de cortisona i els vaig dispensar al meu cos per veure si resisitia. I li dic va anar força bé. Però ho vaig fer sense consultar.t'ho. I ella em diu que no passa res. I jo penso, no , no passa res...tothom em deia, felicitats Dolors quina bona cara que fas!!! Com estàs? i jo : bé, molt bé.
Moltes vegades la gent vol respostes breus i positives. Els hi dius: bé, molt bé. I ells és queden tranquils. I jo també. Ultimament no tinc ganes de gaires explicacions.
I li dic a la metgesa: Gemma, penso que si el Taxol, ja ens dona toxicitat, a dosis tant baixes, les possibilitats d' altres medicaments, que aturin tots aquests tumors que tinc, són cada vegada més reduïdes, i ella em diu amb un somriure contingut i un posat seriós: encara en queden...
Doncs que bé: encara en queden.
Així que en situació d'emergència, pendrem cortisona, quan ens preguntin direm bé molt bé, i quan ens diuen quina bona cara que fas, direm sí, i tant!!
I quan ens parlin de la nova "inmunoteràpia", direm que és un gran avenç, que potser els nostres fills quan siguin grans , o els nostres nets, podràn "inmunotractar-se".
I no aclarirem a ningú que tot aixó són passos molt importants, però que nosaltres continuem "enxufats" a màquines horroroses que ens dónen medicaments horrorosos, probablement manipulats per farmaceutiques horroroses, per les quals som el número 300 d'una estadística...
A banda de tot aixó, tot continua més o menys bé, amb un estat d'ànim variat però força templat, i amb il.lusió per ésser àvia, per la vida, per moltes petites coses...però també amb un cabreig que de vegades no puc més que manifestar.
Ja em dispensareu....
Jo, la de la bona cara que fas, ......us estimo molt.
Cuideu-vos i no us torneu a perdre un concert com el de diumenge!!!!!
dimarts, 14 de maig del 2013
CAPÍTOL 47. MÈXIC
Hola flors
De vegades entenc perfectament la meva especial vinculació amb Mèxic. Allà la vida i la mort són, d'una manera absolutament real i viscuda, les dues cares d'una sola moneda.
Després de la mort del meu pare, ja abans de morir de fet, la meva filla i el meu gendre ens van donar la notícia, ara ja oficial, de que seríen pares.
O sigui que oficialment, si el futur ens continua ajudant, seré ÀVIA !!!
A banda d'aquesta meravellosa nova, ahir dilluns vaig tenir visita amb l'oncòloga. La sang continua igual, normal, per les meves circumstàancies, i vam tornar a fer quimio, la setena tanda d'aquesta que faig ara.
Em va donar els resultats dels marcadors tumorals. L'última dada que teniem, era de fa uns set mesos i eren a 570.Ahir eren a 550. No és que hagin baixat molt però la bona notícia és que no han pujat, fent una quimio molt més fluixa, i una mica més pausada. No està malament , després de tot el que ha passat en els darrers vuit mesos.
Evidenment, sempre hi ha la pregunta , volant per l'aire, que per cert, ahir em va fer la infermera de l'hospital de dia. Quantes t'en fant Dolors? Aixó m'ho va preguntar, després de comentar-li els efectes secundaris que em van sortint. No ho sé , li vaig dir jo, la necesitaría per sempre, però aixó no pot ser. Arriba un punt que la toxicitat que et provoca i que és va acumulant , ho impedeix.
Sabeu qué? No vull pensar.hi.
Necesito i vull disfrutar d'aquestes dues grans i bones notícies, i pensar i creure que tot irà més bé a partir d'ara.
LLuitaré per aixó, que us semblen aquests objectius?
Per cert, quan al mes de novembre em van regalar una entrada per anar a veure el Gran Premi de Montmeló de Formula 1, no ho volia ni imaginar que havia de planejar una cosa per al cap de 6 mesos. Bé, els 6 mesos ja han passat i jo , com una "jabata" vaig anar dissabte i diumenge a Montmeló, m'ho vaig passar "pipa" i dilluns a fer quimió, a les 6 del matí cap a Girona. Bé, per part meva, no quedarà.
Vull disfrutar en aquest moments de la part de la moneda on hi ha la vida.
Espero que vosaltres feu el mateix.
Us estimo molt.Cuideu-vos.
La Lola
De vegades entenc perfectament la meva especial vinculació amb Mèxic. Allà la vida i la mort són, d'una manera absolutament real i viscuda, les dues cares d'una sola moneda.
Després de la mort del meu pare, ja abans de morir de fet, la meva filla i el meu gendre ens van donar la notícia, ara ja oficial, de que seríen pares.
O sigui que oficialment, si el futur ens continua ajudant, seré ÀVIA !!!
A banda d'aquesta meravellosa nova, ahir dilluns vaig tenir visita amb l'oncòloga. La sang continua igual, normal, per les meves circumstàancies, i vam tornar a fer quimio, la setena tanda d'aquesta que faig ara.
Em va donar els resultats dels marcadors tumorals. L'última dada que teniem, era de fa uns set mesos i eren a 570.Ahir eren a 550. No és que hagin baixat molt però la bona notícia és que no han pujat, fent una quimio molt més fluixa, i una mica més pausada. No està malament , després de tot el que ha passat en els darrers vuit mesos.
Evidenment, sempre hi ha la pregunta , volant per l'aire, que per cert, ahir em va fer la infermera de l'hospital de dia. Quantes t'en fant Dolors? Aixó m'ho va preguntar, després de comentar-li els efectes secundaris que em van sortint. No ho sé , li vaig dir jo, la necesitaría per sempre, però aixó no pot ser. Arriba un punt que la toxicitat que et provoca i que és va acumulant , ho impedeix.
Sabeu qué? No vull pensar.hi.
Necesito i vull disfrutar d'aquestes dues grans i bones notícies, i pensar i creure que tot irà més bé a partir d'ara.
LLuitaré per aixó, que us semblen aquests objectius?
Per cert, quan al mes de novembre em van regalar una entrada per anar a veure el Gran Premi de Montmeló de Formula 1, no ho volia ni imaginar que havia de planejar una cosa per al cap de 6 mesos. Bé, els 6 mesos ja han passat i jo , com una "jabata" vaig anar dissabte i diumenge a Montmeló, m'ho vaig passar "pipa" i dilluns a fer quimió, a les 6 del matí cap a Girona. Bé, per part meva, no quedarà.
Vull disfrutar en aquest moments de la part de la moneda on hi ha la vida.
Espero que vosaltres feu el mateix.
Us estimo molt.Cuideu-vos.
La Lola
divendres, 19 d’abril del 2013
CAPÍTOL 46. LA MORT DEL MEU PARE ESTIMAT...I LA VIDA
Hola flors
L'última vegada que vaig escriure en el blog , era el 29 de Gener.
Han passat moltes coses d'ençà d'aquell dia, i totes prou importants .
La veritat és que aquest blog està pensat des del principi com una espècie de llibre per capítols, i diguem que l'escriptora, n'ha viscut uns quants, durant aquest temps, que no ha tingut gaire ganes d'escriure.
Fa tot just un mes i una setmana, que li van diagnosticar al meu pare, d'una manera absolutament inesperada un càncer, de gran abast, molt agressiu i impossible de tractar. La setmana passada ens va deixar.
Abans que rés, gràcies a tots per les vostres mostres de suport, tant a mi com a la meva familia.
D'altre banda, el mateix dia, vam coincidir al tanatori , amb la mort d'un amic amb el que hem compartit malaltia, (el millor amic del meu germà) i de la familia també. Una mort també, no per tenir càncer, menys sobtada e inesperada.
Tot aixó, més la meva situació personal, ha fet que durant uns dies estés absoluament desbordada.
Tinc la malaltia, que no sabem com va, perque fins que no porti 7 cicles de quimio, d'aquesta nova , no em podem fer proves significatives de resultats. Aquests cicles haurien d'estar fets ja fa dies, però la meva sang, que cada dia està més descafeinada, no permet un ritme més ràpid.
Entre transfusió, tractaments,dolor i acompanyada de malalts que de vegades hi són, i de cop ja no hi són, comprendreu que hi ha moments en que una necesita retirar.se.
Ara, necesito conectar-me a la VIDA.
Estic passant per dos dols, estic en mig d'una incertesa en el meu procés médic, no sé fins a quin punt una quimio tant fluixa fa alguna cosa a les" mal parides" cèlules dolentes del meu cos, però jo necesito conectar-me a la VIDA!
El meu dol serà el mateix, el sentiment de pérdua serà el mateix, la meva malaltia estarà a on està, exactament en el mateix lloc, però jo aconseguiré recuperar la pau , l'equilibri, i la serenitat suficient per afrontar.ho tot.
Aixó espero.
Continuaré escrivint. Suposo que aquest, és un altre primer passet també per conectar.me a la vida.
En faré d'altres, perque vida i mort estàn tant conectades, que tot i tenir-la present, ara necesito VIDA.
Vida per tenir il.lusions, per tenir ganes, per tenir present que cada dia de la mateixa manera que sembla que ens aclapara per malament també ens pot aclaparar per bé.
Diu l'Albert Espinosa, que per cada cosa dolenta que li ha passat a la vida, n'han vingut tres de bones.
Bé, ell té un univers molt Espinosa, i molt particular, però jo Albert, vull que aixó és compleixi!!!!
Necesito les tres bones, o pot ser ja m'han vingut i jo era fora de l'area de captació.
Perque ben pensat, us tinc a vosaltres els meus amics, estic viva, i continuo lluitant. Tres coses bones.
Però de tant en tant, que algu m'en regali alguna que no costi tant esforç de tenir, si us plau.
Us estimo molt
Cuideu-vos
La Lola
L'última vegada que vaig escriure en el blog , era el 29 de Gener.
Han passat moltes coses d'ençà d'aquell dia, i totes prou importants .
La veritat és que aquest blog està pensat des del principi com una espècie de llibre per capítols, i diguem que l'escriptora, n'ha viscut uns quants, durant aquest temps, que no ha tingut gaire ganes d'escriure.
Fa tot just un mes i una setmana, que li van diagnosticar al meu pare, d'una manera absolutament inesperada un càncer, de gran abast, molt agressiu i impossible de tractar. La setmana passada ens va deixar.
Abans que rés, gràcies a tots per les vostres mostres de suport, tant a mi com a la meva familia.
D'altre banda, el mateix dia, vam coincidir al tanatori , amb la mort d'un amic amb el que hem compartit malaltia, (el millor amic del meu germà) i de la familia també. Una mort també, no per tenir càncer, menys sobtada e inesperada.
Tot aixó, més la meva situació personal, ha fet que durant uns dies estés absoluament desbordada.
Tinc la malaltia, que no sabem com va, perque fins que no porti 7 cicles de quimio, d'aquesta nova , no em podem fer proves significatives de resultats. Aquests cicles haurien d'estar fets ja fa dies, però la meva sang, que cada dia està més descafeinada, no permet un ritme més ràpid.
Entre transfusió, tractaments,dolor i acompanyada de malalts que de vegades hi són, i de cop ja no hi són, comprendreu que hi ha moments en que una necesita retirar.se.
Ara, necesito conectar-me a la VIDA.
Estic passant per dos dols, estic en mig d'una incertesa en el meu procés médic, no sé fins a quin punt una quimio tant fluixa fa alguna cosa a les" mal parides" cèlules dolentes del meu cos, però jo necesito conectar-me a la VIDA!
El meu dol serà el mateix, el sentiment de pérdua serà el mateix, la meva malaltia estarà a on està, exactament en el mateix lloc, però jo aconseguiré recuperar la pau , l'equilibri, i la serenitat suficient per afrontar.ho tot.
Aixó espero.
Continuaré escrivint. Suposo que aquest, és un altre primer passet també per conectar.me a la vida.
En faré d'altres, perque vida i mort estàn tant conectades, que tot i tenir-la present, ara necesito VIDA.
Vida per tenir il.lusions, per tenir ganes, per tenir present que cada dia de la mateixa manera que sembla que ens aclapara per malament també ens pot aclaparar per bé.
Diu l'Albert Espinosa, que per cada cosa dolenta que li ha passat a la vida, n'han vingut tres de bones.
Bé, ell té un univers molt Espinosa, i molt particular, però jo Albert, vull que aixó és compleixi!!!!
Necesito les tres bones, o pot ser ja m'han vingut i jo era fora de l'area de captació.
Perque ben pensat, us tinc a vosaltres els meus amics, estic viva, i continuo lluitant. Tres coses bones.
Però de tant en tant, que algu m'en regali alguna que no costi tant esforç de tenir, si us plau.
Us estimo molt
Cuideu-vos
La Lola
dimarts, 29 de gener del 2013
CAPÍTOL 45. LA RATLLA DE LA MORT
Hola flors
D'ençà de la darrera vegada que vaig escriure, la meva vida ha sigut molt "mogudeta".
He passat d'un estat "horitzontal " a un estat "horitzontal" a l Hotel Trueta.
Dijous passat en veure, que el meu estat "horitzontal" s'agreujava i que no era capaç ni de fer 4 pases , sense cansar-me enormement, vaig anar a fer-me una analítica d'urgència al Cap de la Bisbal. Al cap de 5 hores , em va trucar l'hemàtologa de Palamós, em va dir que havia parlat amb la meva oncóloga, i que "sin prisa pero sin pausa" marxes cap a l'Hotel, que la meva situació sanguínea era una mica complicada, per dir.ho amb paraules suaus.
Un cop allà, (vull dir que vaig trobar una metgessa excepcional) em van fer una transfusió de plaquetes i de sang. Al mig de la transfusió, el meu cos li va donar per tenir un "patatús". Al mig del "patatús" em van venir a veure el cap d'Oncologia de l'Hotel, l'adjuna de la meva oncóloga, i un hemàtoleg. Em diu el cap d'oncología si algú m'ha informat del meu estat. Jo li vaig respondre: no i vosté no ho faci tampoc, perque estic tant espantada que encara m'espantarà més, i no estic per aixó ara. Em va contestar que d'acord que vindria més tard. Amb penes i treballs, i amb una interrupció per posar-me tres fàrmacs , la sang va anar entrant en el meu cos. La metgessa d'urgències, amb molta sensibilitat em va informar del meu estat. Al vespre, em van pujar a la sisena planta, perque a la vuitena (oncología) no hi havia lloc. Allà em vaig refer una miqueta i vaig coneixer a la filla de la meva veina de l'habitació de l'Hotel Trueta, l'Anna, que a partir d'aquelles hores s'ha convertit ja en una persona molt especial per a mi. El divendres a l'hora de sopar em van pujar a la vuitena. Vaig tenir la sensació d'ésser a casa. Dissabte, bé. I diumenge el meu cos va decidir tornar a fer un altre "patatús". Perquè un podent-ne tenir dos? Tornem a posar plaquetes, i sang. El dilluns bé, i els metges de planta em diuen "AVUI ESTEM CONTENTS PERQUE JA ESTÀS FORA DE PERILL". Fins divendres no em van deixar tornar a casa. Am les defenses i els globus vermells bé, però amb les plaquetes a 45.000.
Perque tingueu una idea, s'han de tenir entre 150.000 i 350.000, més o menys.
Fins avui no m'he vist en cor d'escriure aquesta experiència. Jo dins de la meva serenitat i tranquilitat, penso que he treballat molt el tema de la mort, i pensava que estava preparada per afrontar-la. Però aquesta vegada , l'he sentida com molt aprop, i he vist que encara em calia fer més feina. Ja n'he fet força i per aixó us puc escriure. Per a mi la mort, està estretament lligada a la vida. El meu cos, en aquests 9 dies a l'Hotel Trueta, ha demostrat unes ganes de viure molt grans, però al mateix temps la meva ment necesita sentir que estic preparada per marxar.
Com a bona mexicana que sóc de cor, la ratlla que separa la vida de la mort , per a mi és molt subtil i fina. Estimo la vida. I vull viure, però a veure si entre la meva oncóloga (que veure dilluns vinent) i jo aconseguim que no sigui tant gran l'esforç físic que he de fer per assolir aquest objectiu.
Ja us informaré. Tot aixó també m'ha servit per tenir molt clar que vull una mica més de qüalitat de vida.
I rés, una experiència més, que de ben segur alguns o algunes de vosaltres ja heu viscut. Jo ara també. I com tot en aquesta meravellosa vida, sempre s'en pot treure coses positives.
Estic molt contenta de tornar a conectar amb vosaltres.
Una abraçada ben forta.
La Lola
D'ençà de la darrera vegada que vaig escriure, la meva vida ha sigut molt "mogudeta".
He passat d'un estat "horitzontal " a un estat "horitzontal" a l Hotel Trueta.
Dijous passat en veure, que el meu estat "horitzontal" s'agreujava i que no era capaç ni de fer 4 pases , sense cansar-me enormement, vaig anar a fer-me una analítica d'urgència al Cap de la Bisbal. Al cap de 5 hores , em va trucar l'hemàtologa de Palamós, em va dir que havia parlat amb la meva oncóloga, i que "sin prisa pero sin pausa" marxes cap a l'Hotel, que la meva situació sanguínea era una mica complicada, per dir.ho amb paraules suaus.
Un cop allà, (vull dir que vaig trobar una metgessa excepcional) em van fer una transfusió de plaquetes i de sang. Al mig de la transfusió, el meu cos li va donar per tenir un "patatús". Al mig del "patatús" em van venir a veure el cap d'Oncologia de l'Hotel, l'adjuna de la meva oncóloga, i un hemàtoleg. Em diu el cap d'oncología si algú m'ha informat del meu estat. Jo li vaig respondre: no i vosté no ho faci tampoc, perque estic tant espantada que encara m'espantarà més, i no estic per aixó ara. Em va contestar que d'acord que vindria més tard. Amb penes i treballs, i amb una interrupció per posar-me tres fàrmacs , la sang va anar entrant en el meu cos. La metgessa d'urgències, amb molta sensibilitat em va informar del meu estat. Al vespre, em van pujar a la sisena planta, perque a la vuitena (oncología) no hi havia lloc. Allà em vaig refer una miqueta i vaig coneixer a la filla de la meva veina de l'habitació de l'Hotel Trueta, l'Anna, que a partir d'aquelles hores s'ha convertit ja en una persona molt especial per a mi. El divendres a l'hora de sopar em van pujar a la vuitena. Vaig tenir la sensació d'ésser a casa. Dissabte, bé. I diumenge el meu cos va decidir tornar a fer un altre "patatús". Perquè un podent-ne tenir dos? Tornem a posar plaquetes, i sang. El dilluns bé, i els metges de planta em diuen "AVUI ESTEM CONTENTS PERQUE JA ESTÀS FORA DE PERILL". Fins divendres no em van deixar tornar a casa. Am les defenses i els globus vermells bé, però amb les plaquetes a 45.000.
Perque tingueu una idea, s'han de tenir entre 150.000 i 350.000, més o menys.
Fins avui no m'he vist en cor d'escriure aquesta experiència. Jo dins de la meva serenitat i tranquilitat, penso que he treballat molt el tema de la mort, i pensava que estava preparada per afrontar-la. Però aquesta vegada , l'he sentida com molt aprop, i he vist que encara em calia fer més feina. Ja n'he fet força i per aixó us puc escriure. Per a mi la mort, està estretament lligada a la vida. El meu cos, en aquests 9 dies a l'Hotel Trueta, ha demostrat unes ganes de viure molt grans, però al mateix temps la meva ment necesita sentir que estic preparada per marxar.
Com a bona mexicana que sóc de cor, la ratlla que separa la vida de la mort , per a mi és molt subtil i fina. Estimo la vida. I vull viure, però a veure si entre la meva oncóloga (que veure dilluns vinent) i jo aconseguim que no sigui tant gran l'esforç físic que he de fer per assolir aquest objectiu.
Ja us informaré. Tot aixó també m'ha servit per tenir molt clar que vull una mica més de qüalitat de vida.
I rés, una experiència més, que de ben segur alguns o algunes de vosaltres ja heu viscut. Jo ara també. I com tot en aquesta meravellosa vida, sempre s'en pot treure coses positives.
Estic molt contenta de tornar a conectar amb vosaltres.
Una abraçada ben forta.
La Lola
Subscriure's a:
Missatges (Atom)