CAPÍTOL 67. EL TALL BRITÀNIC....I LES HORES INVERTIDES

Hola flors

Ahir dimecres, em va venir a buscar l'ambulància a casa, cap a les set del matí.
A les 8 , menys 10 minuts ja tenia l'analítica feta.
Vaig anar a esmortzar  al Kims del supermercat Carrefour. Obren a les 8 i és més barat que el self service de l'Hotel Trueta. Vaig allargar tant com vaig poder l'esmortzar: 4 pastilles, un mini de tonyina i una ampolla d'aigua natural. Tot aixó amb una lectura exhaustiva del Punt-Avui, passatemps inclosos, algún solitari en el mòbil, i algún tall del llibre que estic llegint. Fins a dos quarts d'onze no cal que torni a l'I.C.O. perque l' analítica no estarà informada abans. A dos quarts de deu, ja cansada de la cadira del Kims, me n'hi vaig anar: tampoc tenia ganes de caminar. Un cop a l'I:C:O:, aviso que ja sóc allà i em diuen que quan l'analítica estigui OK m'avisaràn. LLegueixo, truco a la meva psicooncòloga amiga, i em diu que té una estoneta lliure i em ve a veure. M'informa que la meva psicooncòloga de capçalera, ja se li ha finiquitat la baixa per maternitat, i que a partir de quinze dies, ja em visitarà. I a la meva psicooncòloga amiga, li explico que degut a temes familiars, als meus 3 tumors del fetge, a l'activitat que he portat aquest mes d'agost, a que he tornat a perdre la disciplina i organitazació, (ben enteses) que a mí tant bé em funcionen , estic una mica "fluixeta". Deixo anar 4 llagrimetes, m'escolta, em va molt bé, i se'n va a la consulta després d'ajudar-me molt.
Gràcies Anna!
LLavors, torno anar al mostrador, 11 matí, per veure sí ja m'ha sortit el meu ok. No encara. a les 11.15 o un quart de dotze, em criden per megafonía, que ja puc entrar a fer la quimio. Mentre em taladren al port-a-cath, li pregunto a l'infermera com funciona exactament tot aixó de l'analítica, quí la confirma, etc. A elles els hi surt el meu nom, en la programació del dia, amb una cadira atorgada per les 10.30 , però tot en color vermell. Quan el metge ha revisat l'analítica i ha vist que tot està correcte, posa el color verd, i demana el tractament a farmàcia. A partir de llavors et criden i t'aseuen a la cadira previament reservada.
Vet aquí que ahir em va tocar la cadira 4 de l'Hospital de Dia 1. A la cadira 5 hi havia una senyora que tinc molt vista, i que és aquella que un dia us vaig comentar que vaig trobar a l'Hospital de Día 2, i que no és fa amb els malalts. Només saluda a les infermeres, i llegueix un llibre, amb tapes de paper de diari. Ahir , tot i que em van posar la "dormidera" per paliar els efectes alérgics de la quimio, no vaig poder dormir. I evidenment o estàs sorda, o et poses auriculars, o sents tota la conversa de la cadira contigua a la teva.
En aquest cas la 5, de la senyora que només saluda a le classes altes dels Hospitals.
Resulta que aquesta senyora treballava a l'Hipercor, altrament dit "El tall britànic" pels que ens ho agafem amb una miqueta d'humor. I la va venir a visitar una altra senyora, que en aquest cas treballa encara en E.C.I en castellà, E.T.B en català , aquí a Girona.
La visita, oblidant-se d'on estava, i d'aqui va venir a veure, que ja en té prou amb el que té, la de les classes vull dir, va començar a plorar, al mig de la conversa i a explicar-li totes le seves miséries a la malalta de classes altes. Resulta que a banda d'una situació personal complicada, i temes de salur, petits comparats amb els que tenia allà on era ahir, aquesta senyora em va fer un retrar , sense voler és clar, de la situació de El Tall Britànic a Girona. Noies i nois ALLÓ ÉS UNA OLLA DE GRILLS!!!
Resumint: Tot està ple de jefecillos (sí, en masculí)  que segons ella no és mereixen els sous (una mica alts) que cobren, que és limiten a passejar-se amb les mans a darrera l'esquena, amunt i avall, que aixó de les entrevistes de feina, rés de rés, que són aquests jefecillos que col.loquen i posen al seu gust.
Que la visita de la cadira 5, està mig emprenyada amb gairebé totes les seves companyes ( li anava diguent a la de la cadira: és que ara rés ni ningú és com tu hi eres). Que quan va a protestar als "jefecillos" per no trancar la jerarquia, (que és molta per cert ern el Tall Britànic), el "jefecillo" defensa a les que ell ha col.locat.
Que la pressió que tenen de "dalt" per vendre és brutal. Que n'hi ha que ho tenen tot endreçadet, i és curren la paradeta, o la seva parcel.la, i que ni han altres que només és dediquen a perseguir als pobrets compradors per guanyar la venda i així anotar-se el "tanto" de cara als "jefecillos" i no foten ni brot de la feina bruta, etc, etc. En fí la senyora aquesta, que per cert comença demà passat després de les vacances, està feta caldo. I no sap ni com posar-s.hi a la feina. Se sent apartada i perseguida. La de la cadira 5, li diu en un moment de la conversa: Fulanita, el que has de fer és: no dir mai tota la veritat, cuidar-te de les teves coses i passar de les altres seccions, di que sí, encara que sigui que no. No deixar-te trepitjar peró amb diplomàcia, fent veure que no és alló que fas, el que fas. En fí tot un munt d'estratégies, que és veu que a ella li van funcionar.
Rés, amics meus, que a banda d'aquesta situació personal, no m'extranya que MERCADONA, hagi passat a davant en resultats a tot l'Estat Espanyol, al Corte Inglés, perque vaig endevinar que si aixó és una petita mostra de com funciona, aquest Corte d'anglés no en té rés: és un Corte del més típic sabor Espanyol: pandereta i olé!!!
Vaig estar distreta, de debó.
A banda de les hores invertides, vaig assolir tenir una quimio força plàcida, i a més em van venir a recollir i em vaig estalviar esperar l'ambulància: a dos quarts de tres a l'hotel casa.
7 hores més, de la meva vida dedicades a curar-me, amb alguna interrupció, que de vegades em distreu més que qualsevol llibre o emissora de ràdio. La realitat humana és tot un món.
Ara a pasar el millor possible els efectes d'aquesta quimio, i si tot va bé, dijous dia 12, sant tornem.hi amb el mateix procés que avui.

Apa, sigue feliços i mengeu perdiços.

La Lola