Hola flors
Avui he tingut oncòleg. Per compensar la darrera vegada , que eren tres, avui la meva oncòloga feia les visites tota sola.
Quan entro a la consulta, el primer que veig, és la meva analítica damunt la taula. I en aquest foli hi ha una xifra que sobresurt : la dels marcadors tumorals. Aixó vol dir que la Lola el primer que fa quan entra, és mirar el foli i el nombre màgic. I per fí bones notícies: aquesta vegada ens hem parat a 416!!!!!. No m'han pujat. Per fí sembla que tots els esforços que estem fent en aquest tractament hormonal tan pesat té alguna recompensa. Em conformo amb que no vagin cap a dalt. Que és quedin a tocar de terra, que els necessito aprop. Pel que fa a la gammagrafía ara tinc 14 visitants. N'ha nascut un altre a la costella número 7. Qué voleu que us digui? El 13 tampoc és un número que m'agradi massa. Hi ha una altre bona notícia: dels 14 tumors n'hi ha 7 que estàn adormits: com els volcans d'Olot. Jo tenia un amic poeta que és deia Joan Casellas, i em va fer un poema que parlava de la Dolors i els volcans adormits...i avui he pensat en ell.
Els altres 7 tumors, tenen una mica de mala llet. Bé no tot havien d'ésser bones notícies, que m'acostumo malament!!
Qué hi farem, són guerrillers. Ja em va bé una mica de guerra, amb la que està queient.
En definitiva, fa anys, quan vaig començar amb tot aixó del càncer, vaig decidir que totes les bones notícies, per petites que fossin, les celebraría i així ho he fet: he anat a esmortzar i a passar una bona estona amb la meva filla. La millor companyía per un día que no ha estat gens malament...
Continua la lluita, peró un petit descans pel guerrer, s'agraiex.
El dia 1 d'octubre tornarem a la batalla.
Fins llavors, sí , hi haurà tractaments, hi haurà dolor, hi haurà cansament, (tinc les defenses baixes perque no menjo), hi hauràn una pila de petites coses, peró també hi haurà una pila de petites coses bones...
Bona nit.
Petonets
La Lola
dilluns, 3 de setembre del 2012
divendres, 24 d’agost del 2012
CAPÍTOL 34. LA GUERRA
Hola flors
Aquesta ha sigut una setmana molt pesada!!!
El cor m'ha anat a 300 per hora, la gana m'ha desaparegut del mapa, i les begudes vitamíniques s'han convertit en les meves aliades davant de tanta suor...
Just avui he vist un reportatge al Canal 33 i m'ha anat molt bé. És diu n"Viure el càncer" i el trobareu al TV3 a la carta, sense cap problema.
De vegades els malalts de càncer tenim la sensació i la creença, de que no podem enfonsar-nos , que si ho fem , la malaltia ens castigarà i és farà més forta i nosaltres més dèbils.
Ho dic perque ho he compartit amb d'altres malalts i tots alguna vegada l'hem tinguda aquesta sensació. Com que sembla que el que tenim amb el càncer és una guerra de a veure qui pot més, sentim que la perdem perque estem molt i molt fluixos i tobets...
Així és com he estat jo aquesta setmana, per moltes circumstàncies. I així és com m'he sentit. I el reportatge del 33 m'ha recordat que hi ha dies per tot, fins i tot per sentir-te tobet com una galeta remullada...
Us recomano el reportatge, us recomano que no us foteu la pallissa el dia que no estigueu amb bons anims, i us recomano que penseu que la calor se n'anirà, els focs s'apagaràn i nosaltres podrem refer les nostres forces...
Apa, que us sigui lleu, cuideu-vos i recodeu que us estimo molt.
La Lola defallida
Aquesta ha sigut una setmana molt pesada!!!
El cor m'ha anat a 300 per hora, la gana m'ha desaparegut del mapa, i les begudes vitamíniques s'han convertit en les meves aliades davant de tanta suor...
Just avui he vist un reportatge al Canal 33 i m'ha anat molt bé. És diu n"Viure el càncer" i el trobareu al TV3 a la carta, sense cap problema.
De vegades els malalts de càncer tenim la sensació i la creença, de que no podem enfonsar-nos , que si ho fem , la malaltia ens castigarà i és farà més forta i nosaltres més dèbils.
Ho dic perque ho he compartit amb d'altres malalts i tots alguna vegada l'hem tinguda aquesta sensació. Com que sembla que el que tenim amb el càncer és una guerra de a veure qui pot més, sentim que la perdem perque estem molt i molt fluixos i tobets...
Així és com he estat jo aquesta setmana, per moltes circumstàncies. I així és com m'he sentit. I el reportatge del 33 m'ha recordat que hi ha dies per tot, fins i tot per sentir-te tobet com una galeta remullada...
Us recomano el reportatge, us recomano que no us foteu la pallissa el dia que no estigueu amb bons anims, i us recomano que penseu que la calor se n'anirà, els focs s'apagaràn i nosaltres podrem refer les nostres forces...
Apa, que us sigui lleu, cuideu-vos i recodeu que us estimo molt.
La Lola defallida
dilluns, 13 d’agost del 2012
CAPÍTOL 33. DE TRES EN TRES
Hola flors
Avui metge, bé més aviat metges: 3 !!!!
En fí, la titular, l'adjunta, i el que feia pràctiques.
A mi m'agrada molt l'esport. M'agradava practicar-lo de jove, vaig estar federada a atletisme i voleivol a la capital de la Garrotxa. Hem mamat a casa veure esport per la televisió i ens agraden gairebé tots. Evidenment he seguit les olimpiades, de fet jo vaig ésser voluntària als jocs olímpics de Barcelona 92. Fins i tot vaig fer el relleu número 11 de la torxa olímpica a la zona d'Empuries. A banda de la torxa que als voluntaris ens la van regalar, tinc molts bons records d'aquells jocs. En "viu i directe" he vist la cistella número 1 que va fer al Palau Sant Jordi el Magic Johnson, he vist un Campionat del món d'atletisme, una prova del Campionat del món de Motociclisme, un Campionat del món de Clus de Bàsquet, varis partits de la LLiga Professional de fútbol, i molt i molt d'esport de base. ës podría dir que sóc una persona competitiva, en el bon sentit de la paraula...
Per què us explico tot aixó? Perque no em resisteixo a no competir i avui els meus marcadors tumorals han arrivat a la qüantitat de més de 400!!!! Bé, amics, coinicidint amb les olimpíades he decidit batre records.
De moment us he de dir que no tenim idea del que passa. Jo estic com una histèrica buscant algun simptome en el meu cos que justifiqui aquests marcadors, el T.A.C. que no dona senyals sospitoses, en fí tot un enigme...que espero que es resolgui perque em mosqueja força.
Hem decidit vigilar-me d'aprop perque SÓC PERILLOSA. D'aquí 15 dies ens tornem a veure, (no sé si amb 1, 2, o 3 metges) amb analítica, (per veure els malaïts marcadors), Gammagrafía osséa, dos xutes més d'hormones, i un de zometa que em posen demà a través del "port-a-cath" perque sino és rovella.
Quin estiu tant divertit eh????
Apa sigueu feliços i no mengeu perdiços.
Ptons
La Lola
Avui metge, bé més aviat metges: 3 !!!!
En fí, la titular, l'adjunta, i el que feia pràctiques.
A mi m'agrada molt l'esport. M'agradava practicar-lo de jove, vaig estar federada a atletisme i voleivol a la capital de la Garrotxa. Hem mamat a casa veure esport per la televisió i ens agraden gairebé tots. Evidenment he seguit les olimpiades, de fet jo vaig ésser voluntària als jocs olímpics de Barcelona 92. Fins i tot vaig fer el relleu número 11 de la torxa olímpica a la zona d'Empuries. A banda de la torxa que als voluntaris ens la van regalar, tinc molts bons records d'aquells jocs. En "viu i directe" he vist la cistella número 1 que va fer al Palau Sant Jordi el Magic Johnson, he vist un Campionat del món d'atletisme, una prova del Campionat del món de Motociclisme, un Campionat del món de Clus de Bàsquet, varis partits de la LLiga Professional de fútbol, i molt i molt d'esport de base. ës podría dir que sóc una persona competitiva, en el bon sentit de la paraula...
Per què us explico tot aixó? Perque no em resisteixo a no competir i avui els meus marcadors tumorals han arrivat a la qüantitat de més de 400!!!! Bé, amics, coinicidint amb les olimpíades he decidit batre records.
De moment us he de dir que no tenim idea del que passa. Jo estic com una histèrica buscant algun simptome en el meu cos que justifiqui aquests marcadors, el T.A.C. que no dona senyals sospitoses, en fí tot un enigme...que espero que es resolgui perque em mosqueja força.
Hem decidit vigilar-me d'aprop perque SÓC PERILLOSA. D'aquí 15 dies ens tornem a veure, (no sé si amb 1, 2, o 3 metges) amb analítica, (per veure els malaïts marcadors), Gammagrafía osséa, dos xutes més d'hormones, i un de zometa que em posen demà a través del "port-a-cath" perque sino és rovella.
Quin estiu tant divertit eh????
Apa sigueu feliços i no mengeu perdiços.
Ptons
La Lola
dissabte, 4 d’agost del 2012
CAPÍTOL 32. LES HORMONES I LA CALOR...I JO
Hola flors
Estic viva, encara que faci 15 dies que no escric.
Es que la calor i jo no sóm bones companyes. Ella és molt tossuda i jo també, i aixó és complicat de portar. Per acabar.ho d'arreglar com que estic amb tractament hormonal, ja porto al damunt una certa calor incorporada, així que només em falta l'ambiental.
Com que amb les injeccions 5 i 6 hormonals em vaig mig desmaiar, la 7 i 8 les hem donades amb posició horitzontal. Tot ha anat millor.
Mireu, a mi als 40 anys després de passar el càncer de pit van començar a medicar-me hormonalment. Des del Tamoxifé, passant pel Procrin, fins l'Arimidex i ara aquestes injeccions brutals, estic hormonalment modificada fins arrivar als 52. Als 40 amb la combinació de Tamoxifé i Procrin em van provocar la menopausa, al cap de tres anys la vaig tenir de manera natural i després amb l'Arimedex, ho van tornar a fer. De les injeccions d'ara ni us ho explico. És a dir de la mateixa manera que les meves cel.lules canceroses són pesades, els meus estrògens també ho són. Quina tossudería en viure dins meu!
Com podeu compendre, jo que ja tinc fama de tenir un caràcter difícil, (no sé perqué, la veritat), amb tanta hormona ho hem acabat d'arreglar. Sort que tot aixó ha quedat compensat amb la tranquilitat que de vegades assoleixo amb técniques variades....que si nó...
En fí que us he d'explicar, lo típic: ara ric, ara ploro, ara em menjaría el món, ara el món s'em menja a mí, ara no t'entenc, ara no m'entens, ara sóc la més simpàtica del món, ara estic insuportable, ara em menjaría 250 croisants de xocolata, ara 250 paquets de patates, ara només tinc son, ara no hi ha qui dormi, ara només faig pipí, ara estic més inflada que un globus, ara em fan malt els ossos (tots) ara em trobo la mar de bé....
No, no és el guió de MUJERES AL BORDE DE UN ATAQUE DE NERVIOS , és la meva vida des dels 40 anys...
I sabeu qué? En el fons, fons, fons,...me n'alegro una miqueta, ...perque ja hi ha prou monotonía al món, o no ? No ho sé...
El repte és trobar moments per la calma, i llavors assolir-los és un petit triomf ...
I quan estàs calmada, que bé , encara que sigui amb un ventall a la mà i un bon refresc per calmar la set...
Apa sigueu feliços hormonalment o sense...
Cuideu-vos
La Lola acalorada
Estic viva, encara que faci 15 dies que no escric.
Es que la calor i jo no sóm bones companyes. Ella és molt tossuda i jo també, i aixó és complicat de portar. Per acabar.ho d'arreglar com que estic amb tractament hormonal, ja porto al damunt una certa calor incorporada, així que només em falta l'ambiental.
Com que amb les injeccions 5 i 6 hormonals em vaig mig desmaiar, la 7 i 8 les hem donades amb posició horitzontal. Tot ha anat millor.
Mireu, a mi als 40 anys després de passar el càncer de pit van començar a medicar-me hormonalment. Des del Tamoxifé, passant pel Procrin, fins l'Arimidex i ara aquestes injeccions brutals, estic hormonalment modificada fins arrivar als 52. Als 40 amb la combinació de Tamoxifé i Procrin em van provocar la menopausa, al cap de tres anys la vaig tenir de manera natural i després amb l'Arimedex, ho van tornar a fer. De les injeccions d'ara ni us ho explico. És a dir de la mateixa manera que les meves cel.lules canceroses són pesades, els meus estrògens també ho són. Quina tossudería en viure dins meu!
Com podeu compendre, jo que ja tinc fama de tenir un caràcter difícil, (no sé perqué, la veritat), amb tanta hormona ho hem acabat d'arreglar. Sort que tot aixó ha quedat compensat amb la tranquilitat que de vegades assoleixo amb técniques variades....que si nó...
En fí que us he d'explicar, lo típic: ara ric, ara ploro, ara em menjaría el món, ara el món s'em menja a mí, ara no t'entenc, ara no m'entens, ara sóc la més simpàtica del món, ara estic insuportable, ara em menjaría 250 croisants de xocolata, ara 250 paquets de patates, ara només tinc son, ara no hi ha qui dormi, ara només faig pipí, ara estic més inflada que un globus, ara em fan malt els ossos (tots) ara em trobo la mar de bé....
No, no és el guió de MUJERES AL BORDE DE UN ATAQUE DE NERVIOS , és la meva vida des dels 40 anys...
I sabeu qué? En el fons, fons, fons,...me n'alegro una miqueta, ...perque ja hi ha prou monotonía al món, o no ? No ho sé...
El repte és trobar moments per la calma, i llavors assolir-los és un petit triomf ...
I quan estàs calmada, que bé , encara que sigui amb un ventall a la mà i un bon refresc per calmar la set...
Apa sigueu feliços hormonalment o sense...
Cuideu-vos
La Lola acalorada
dijous, 19 de juliol del 2012
CAPÍTOL 31. EL 061
Hola flors!
Dilluns, efectivament, vaig anar amb l'oncòloga. El T.A.C. ha sortit segons el previst, els marcadors no ho sabem, perque a Palamós han decidit per segona vegada des que em faig les analítiques a La Bisbal que els deixarem per un altre dia, que aquesta vegada tenien massa feina....En fí, qué hi farem? És van oblidar de comptabilizar-los. I pel que fa a la meva percepció de com estic, doncs com que vaig fent , una mica més malament peró sense grans sobresalts, hem decidit, tornar-me a posar el "zometa" a la vena,( ja ho vaig fer dimarts),donar-me el dia 3 d'agost l'injecció número 7 i 8 hormonals i fer una analítica el dia 10 d'agost, aquesta vegada, els hi hem posat a Palamós un full especial pels marcadors, per si no ho tenen prou clar que els necessesitem. El dia 13 d'agost torno a tenir metge. Rés : anar fent. La paciència és un gran qué per tractar amb un càncer. Suposo que per tractar amb tot...De vegades m'agradaria que em possesin d'una vegada la "quimio" més forta i els marcadors paressin de pujar, el dolor marxés, el cansament és fongués i el meu càncer fotés el camp!!!. Ah, peró no Lola, que el teu és d'aquells "for ever"...Ui per un moment me n'oblidava que aquest és mentre "el cuerpo aguante". Penso que ens queden 5 minuts per parlar en català, i ja ho veieu: em vaig entrenant en castellà.
Avui us vull parlar del 061. És un telèfon que s'ha inventat la Generalitat per atendre a la gent que té alguna queixa o algun problema "sanitari" . Ultimament gairebé tots relacionats amb les recceptes.
061 Sanitat respon, és diu. Bé, jo ja he contactat 2 vegades amb el 061 Sanitat respon. Estem farts de sentir des que va començar el tema de 1 euro per reccepta, aixó justament: 1 EURO PER RECCEPTA. La meva mare té una reccepta que quan no era electrónica era una sola reccepta i ara que és electrònica també és una sola reccepta que inclou 4 dosis. Com ho sabeu que li cobren 4 euros cada vegada. 061 Sanitat respon diu que "queda molt clar" que és 1 euro per medicament. (MENTRE TANT ESCOLTO A RAC 1: 1 EURO PER RECCEPTA!!!!)
Jo tinc una pensió no contributiva. En la campanya de 1 euro per reccepta s'han atipat de dir que un dels grups que és lliurava de pagar 1 euro per reccepta eren les pensions no contributives. Avui, tota cofoia, vaig a buscar amb 1 reccepta, les meves 2 injeccions hormonals, i em cobren 2 euros. 061 Sanitat respon, em diu que queda molt clar que amb pensions no contributives, s'enten no les pensions que no cotitizen a Hisenda ni a la Seguretat Social, NOOOOOOOO, queda molt clar, diuen que és refereixen a les pensions no contributives atorgades per Benestar Social.
Ui!!!!!!!!!! Mireu que arrivo a ésser tonta. No he entés rés, eh ? Tant bé que ho han explicat aquests dies: Atenció ciutadanía 1 euro per reccepta i un kilómetre de lletra petita que no us expliquem perque com que tampoc ho entendrieu.
I tant! quina raó que tenen! és que sóm tant tontos!!
Apa sigueu feliços amb la tontería! i que no sigui rés, perque estic convençuda que tots els que llegiu aquest blog, pagueu 1 EURO PER RECCEPTA!!!!!!!!!!!
Petons
La Lola
Dilluns, efectivament, vaig anar amb l'oncòloga. El T.A.C. ha sortit segons el previst, els marcadors no ho sabem, perque a Palamós han decidit per segona vegada des que em faig les analítiques a La Bisbal que els deixarem per un altre dia, que aquesta vegada tenien massa feina....En fí, qué hi farem? És van oblidar de comptabilizar-los. I pel que fa a la meva percepció de com estic, doncs com que vaig fent , una mica més malament peró sense grans sobresalts, hem decidit, tornar-me a posar el "zometa" a la vena,( ja ho vaig fer dimarts),donar-me el dia 3 d'agost l'injecció número 7 i 8 hormonals i fer una analítica el dia 10 d'agost, aquesta vegada, els hi hem posat a Palamós un full especial pels marcadors, per si no ho tenen prou clar que els necessesitem. El dia 13 d'agost torno a tenir metge. Rés : anar fent. La paciència és un gran qué per tractar amb un càncer. Suposo que per tractar amb tot...De vegades m'agradaria que em possesin d'una vegada la "quimio" més forta i els marcadors paressin de pujar, el dolor marxés, el cansament és fongués i el meu càncer fotés el camp!!!. Ah, peró no Lola, que el teu és d'aquells "for ever"...Ui per un moment me n'oblidava que aquest és mentre "el cuerpo aguante". Penso que ens queden 5 minuts per parlar en català, i ja ho veieu: em vaig entrenant en castellà.
Avui us vull parlar del 061. És un telèfon que s'ha inventat la Generalitat per atendre a la gent que té alguna queixa o algun problema "sanitari" . Ultimament gairebé tots relacionats amb les recceptes.
061 Sanitat respon, és diu. Bé, jo ja he contactat 2 vegades amb el 061 Sanitat respon. Estem farts de sentir des que va començar el tema de 1 euro per reccepta, aixó justament: 1 EURO PER RECCEPTA. La meva mare té una reccepta que quan no era electrónica era una sola reccepta i ara que és electrònica també és una sola reccepta que inclou 4 dosis. Com ho sabeu que li cobren 4 euros cada vegada. 061 Sanitat respon diu que "queda molt clar" que és 1 euro per medicament. (MENTRE TANT ESCOLTO A RAC 1: 1 EURO PER RECCEPTA!!!!)
Jo tinc una pensió no contributiva. En la campanya de 1 euro per reccepta s'han atipat de dir que un dels grups que és lliurava de pagar 1 euro per reccepta eren les pensions no contributives. Avui, tota cofoia, vaig a buscar amb 1 reccepta, les meves 2 injeccions hormonals, i em cobren 2 euros. 061 Sanitat respon, em diu que queda molt clar que amb pensions no contributives, s'enten no les pensions que no cotitizen a Hisenda ni a la Seguretat Social, NOOOOOOOO, queda molt clar, diuen que és refereixen a les pensions no contributives atorgades per Benestar Social.
Ui!!!!!!!!!! Mireu que arrivo a ésser tonta. No he entés rés, eh ? Tant bé que ho han explicat aquests dies: Atenció ciutadanía 1 euro per reccepta i un kilómetre de lletra petita que no us expliquem perque com que tampoc ho entendrieu.
I tant! quina raó que tenen! és que sóm tant tontos!!
Apa sigueu feliços amb la tontería! i que no sigui rés, perque estic convençuda que tots els que llegiu aquest blog, pagueu 1 EURO PER RECCEPTA!!!!!!!!!!!
Petons
La Lola
dimecres, 11 de juliol del 2012
CAPÍTOL 30. PROJECTES
Hola flors
El T.A.C. ja el vaig fer dijous. A les 9 del vespre. Divendres analítica i dilluns vinent a veure que fem!!!
Res, jo em vaig observant per veure qué li he de dir dilluns a la metgessa i vaig fent.
Ahir vaig anar a fer un exàmen. Feia molt temps que no en feia cap!. Mireu a mi em va molt bé la normalitat, i els micro-projectes a curt termini. Tenir alguna il.lusió és imprescindible per superar qualsevol situació...i la meva no és una excepció.
El setembre vull fer un curs de català, perque em ve de gust i perque estic convençuda de que en tot el que escric hi deu haber un munt de faltes ortogràfiques.
Ja em perdonareu. Peró el català no me l'han ensxenyat mai. Sóc autodidacta. I ara que tinc temps , doncs apa, farem català! LLavors per saber a quin nivell m'han de col.locar al setembre, vai fer l'exàmen d'ahir. Crec que em col.locaràn en un nivell força primari, perque tot va ésser posar-me davant dels papers i començar a tenir un munt de dubtes.
En fí, tan se val el nivell en el que em posin, jo només vull aprendre a no fer tantes faltes!!! i a coneixer una miqueta més la nostra llengua.
De projectes així petitons m'agrada de tenir-ne. I de més grossos també: aquests són alguns dels PROJECTES que tinc anotats davant d'aqui mateix on us estic escrivint:
COSES QUE HE DE FER CADA DIA
Valorar les coses positives
Bon rotllo
Mirar amb alegría
Estar en pau
Tranquilitat
Acceptar
Disfrutar els bons moments
Que cadascú faci la seva vida i la seva via
Ésser agraïda
Simpatía
Convenciment: Em curaré
Modesta la Lola eh? en els seus objectius?
Res, tot és posar.s'hi.
Apa, som.hi!!!!!
Endavant que fa baixada, amb la que està caient.
Cuideu-vos.
Un petó
La Lola
El T.A.C. ja el vaig fer dijous. A les 9 del vespre. Divendres analítica i dilluns vinent a veure que fem!!!
Res, jo em vaig observant per veure qué li he de dir dilluns a la metgessa i vaig fent.
Ahir vaig anar a fer un exàmen. Feia molt temps que no en feia cap!. Mireu a mi em va molt bé la normalitat, i els micro-projectes a curt termini. Tenir alguna il.lusió és imprescindible per superar qualsevol situació...i la meva no és una excepció.
El setembre vull fer un curs de català, perque em ve de gust i perque estic convençuda de que en tot el que escric hi deu haber un munt de faltes ortogràfiques.
Ja em perdonareu. Peró el català no me l'han ensxenyat mai. Sóc autodidacta. I ara que tinc temps , doncs apa, farem català! LLavors per saber a quin nivell m'han de col.locar al setembre, vai fer l'exàmen d'ahir. Crec que em col.locaràn en un nivell força primari, perque tot va ésser posar-me davant dels papers i començar a tenir un munt de dubtes.
En fí, tan se val el nivell en el que em posin, jo només vull aprendre a no fer tantes faltes!!! i a coneixer una miqueta més la nostra llengua.
De projectes així petitons m'agrada de tenir-ne. I de més grossos també: aquests són alguns dels PROJECTES que tinc anotats davant d'aqui mateix on us estic escrivint:
COSES QUE HE DE FER CADA DIA
Valorar les coses positives
Bon rotllo
Mirar amb alegría
Estar en pau
Tranquilitat
Acceptar
Disfrutar els bons moments
Que cadascú faci la seva vida i la seva via
Ésser agraïda
Simpatía
Convenciment: Em curaré
Modesta la Lola eh? en els seus objectius?
Res, tot és posar.s'hi.
Apa, som.hi!!!!!
Endavant que fa baixada, amb la que està caient.
Cuideu-vos.
Un petó
La Lola
divendres, 29 de juny del 2012
CAPÍTOL 29. ELS MARCADORS
Hola flors
Aquest dilluns vaig tenir metge i el dimarts un tractament que ens posen a la vena que és diu Zometa.
Serveix, per dir.ho d'alguna manera per enfortir els ossos. Té un munt d'efectes secundaris, sobre tot quan portes, com és el meu cas, tantes dosis.
Pel que fa a la metgesa, només d'entrar tenia la meva analítica damunt la taula amb un cercle i una fletxa cap amunt i un nombre dins el cercle. ELS MEUS MARCADORS TUMORALS. Rés que van cap amunt. Continuem sense saber perquè. La meva metgesa diu que no està engoixada. Jo sí. Ara hem decidit esperar tres setmanes, donar l'injecció número 5 i 6 hormonals, fer un T.A.C. per veure si trobem alguna cosa nova per dins la carcassa que justifiqui aquests marcadors, i sobre tot, que jo m'observi a mi mateixa a veure quines diferències vaig trobant.
Jo , entre la calor, l'ordinador que va decidir morir.se d'un dia per l'altre, i el dolor, estic tant enprenyada que m'observo i no veig rés gaire positiu. Suposo que ara que tinc ordinador, ara que és veu que a partir de diumenge la calor afluixarà una miqueta, i ara que he decidit tornar a pendre medicaments de la "gama alta" pel dolor........seré capaç d'observar-me a veure si trobo alguna diferència que em faci entendre perque els meus marcadors tumorals han decidit fer la compentència a la Nasa i tirar coets cap amunt tota la estona.
En fí , anirem a poc a poc i a veure qué passa. El món està ple de sorpreses!!!!!!
Apa cuideu-vos.
La Lola
Aquest dilluns vaig tenir metge i el dimarts un tractament que ens posen a la vena que és diu Zometa.
Serveix, per dir.ho d'alguna manera per enfortir els ossos. Té un munt d'efectes secundaris, sobre tot quan portes, com és el meu cas, tantes dosis.
Pel que fa a la metgesa, només d'entrar tenia la meva analítica damunt la taula amb un cercle i una fletxa cap amunt i un nombre dins el cercle. ELS MEUS MARCADORS TUMORALS. Rés que van cap amunt. Continuem sense saber perquè. La meva metgesa diu que no està engoixada. Jo sí. Ara hem decidit esperar tres setmanes, donar l'injecció número 5 i 6 hormonals, fer un T.A.C. per veure si trobem alguna cosa nova per dins la carcassa que justifiqui aquests marcadors, i sobre tot, que jo m'observi a mi mateixa a veure quines diferències vaig trobant.
Jo , entre la calor, l'ordinador que va decidir morir.se d'un dia per l'altre, i el dolor, estic tant enprenyada que m'observo i no veig rés gaire positiu. Suposo que ara que tinc ordinador, ara que és veu que a partir de diumenge la calor afluixarà una miqueta, i ara que he decidit tornar a pendre medicaments de la "gama alta" pel dolor........seré capaç d'observar-me a veure si trobo alguna diferència que em faci entendre perque els meus marcadors tumorals han decidit fer la compentència a la Nasa i tirar coets cap amunt tota la estona.
En fí , anirem a poc a poc i a veure qué passa. El món està ple de sorpreses!!!!!!
Apa cuideu-vos.
La Lola
Subscriure's a:
Missatges (Atom)