CAPÍTOL 48. DEFENSES BAIXES

Hola flors,
Realment, ja m'ho diuen que estic molt "vaga".
No és aixó precisament. El que passa és que tot plegat de vegades et supera.
Avui, que estic amb les defenses baixes, literalment parlant, i m'han deixat aquesta setmana perque el meu cos descansi, torno a reiniciar aquesta mena de llibre amb format de fascicles col.leccionables.
Dilluns vaig tenir oncòleg. Primer analítica i després metge. Quan entro, li dic : no m'estiro a la camilla perque no quedaria elegant, però estic molt cansada. Porto tres dies, visitant el meu lavabo amb una periodicitat perillosa, i el meu cos s'ha quedat desfondat. Penso que a La Bisbal, hi ha una "passa" de la panxa, i potser l'he agafada. Bé, diem que la meva oncóloga encara riu. Diu : mira Dolors, tu no tens la "passa " de la panxa. El que tens és que portes 8 sessions de Taxol, i provoca toxicitat i aquesta toxicitat té aquesta manera de manifestar.se. Per altra banda, estàs cansada perque les defenses les tens força baixes. Et deixo descansar aquesta setmana, relaxat, menja i descansa...
I aixó és el que intento fer. Li vaig dir també, aquest diumenge hem fet un concert molt important a La Bisbal, i no em veia en cor de portar-lo fisícament. Axí que vaig agafar 4 mg. de cortisona i els vaig dispensar al meu cos per veure si resisitia. I li dic va anar força bé. Però ho vaig fer sense consultar.t'ho. I ella em diu que no passa res. I jo penso, no , no passa res...tothom em deia, felicitats Dolors quina bona cara que fas!!! Com estàs? i jo : bé, molt bé.
Moltes vegades la gent vol respostes breus i positives. Els hi dius: bé, molt bé. I ells és queden tranquils. I jo també. Ultimament no tinc ganes de gaires explicacions.
I li dic a la metgesa: Gemma, penso que si el Taxol, ja ens dona toxicitat, a dosis tant baixes, les possibilitats d' altres medicaments, que aturin tots aquests tumors que tinc, són cada vegada més reduïdes, i ella em diu amb un somriure contingut i un posat seriós: encara en queden...
Doncs que bé: encara en queden.
Així que en situació d'emergència, pendrem cortisona, quan ens preguntin direm bé molt bé, i quan ens diuen quina bona cara que fas, direm sí, i tant!!
I quan ens parlin de la nova "inmunoteràpia", direm que és un gran avenç, que potser els nostres fills quan siguin grans , o els nostres nets, podràn "inmunotractar-se".
I no aclarirem a ningú que tot aixó són  passos molt importants, però que nosaltres continuem "enxufats" a màquines horroroses que ens dónen medicaments horrorosos, probablement manipulats per farmaceutiques horroroses, per les quals som el número 300 d'una estadística...
A banda de tot aixó, tot continua més o menys bé, amb un estat d'ànim variat però força templat, i amb il.lusió per ésser àvia, per la vida, per moltes petites coses...però també amb un cabreig que de vegades no puc més que manifestar.
Ja em dispensareu....
Jo, la de la bona cara que fas, ......us estimo molt.
Cuideu-vos i no us torneu a perdre un concert com el de diumenge!!!!!