diumenge, 28 d’octubre del 2012

CAPÍTOL 38. L'ANALÍTICA PATÈTICA

Hola flors

Aquest dijous vaig tenir oncòloga, amb resultat de Tac i Analítica.

El Tac, vaig estrenar una màquina nova, i a quin preu!!! A banda de tenir els tumors que tenía als ossos una mica més "emprenyats" del que és normal, ara tinc un tumor nou al fetge.

Pel que fa a l'analítica, era patética: anèmia i les defenses, sense defenses. És a dir vaig sortir de casa a les 8 del matí i vaig tornar a les 6 de la tarda. Resultat de tot plegat: Transfusió de 2 bosses de sang, i quimio més forta que intentarem fer el proper dimecres per veure si al menys matem el tumor del fetge. Degut a tot aixó us faig les següents consideracions:

1. Tothom que em possi espelmes o ciris en algún lloc normalment religiós, que no les compri als "xinos" si us plau, que no funcionen! Ajudeu-me una miqueta!!!!

2. Tothom que és donant de sang, que s'alimenti força i és cuidi molt, pèrque tinc moltes possibilitats de rebre sang cada vegada que hagi de fer "quimio", al menys que estigui en bon estat.

3. Només porto una quimio del bitter kas, i ja estic així, imagineu-vos amb les 2 properes sessions, en les que m'han afegit 2 poductes més per fer matances al fetge!!

4. Estic serena, perque tot plegat ja sembla una repetició de la jugada: Ja li vaig dir a l'oncòloga "Vull un regal de Nadal", que n'estic fins els nassos de que m'assegui davant teu i només em donguis males notícies!!

5. No penso dimitir. Donaré guerra fins al final.

6. I si el final és aprop, que m'enganxi contenta i preparada!

i 7 que és el meu número, no us espanteu, jo ho estic a estones peró...la vida és així...dura , maca, plena d'obstacles i val la pena intentar saltar-los tots.

A veure si dimecres podem començar a lluitar amb aquest visitant hepàtic i el fotem fora.!!!
Sigueu feliços i menjeu perdiços.
I envieu-me bones vibracions que de dolentes ja n'hi han prou a l'ambient.
Petons i abraçades
La Lola

1 comentari:

  1. SOVINT DIEM
    de Montserrat Abelló

    Sovint diem
    això és la fi,
    cap música ja no controla
    les nostres esperances.
    Però hi ha ulls que no coneixem
    que escruten l’horitzó,
    llavis que xiuxiuegen.
    Orelles que perceben,
    que amatents escolten
    allà al fons de la nit.
    Aquesta és la força que busquem,
    l’amor que aprenem a sostenir
    contra el caire del temps.

    (De Dins l’esfera del temps, 1998)

    ResponElimina