CAPÍTOL 3 . LA JARDINERETA

Hola flors, bon dia.
Abans d'anar a dormir em donen dues "bombes de rellotgeria" que em deixen "grogui", peró quan deixen de funcionar em desperto, aixó sol ser al voltants de les 6 del matí. Xulo, eh? quina manera d'aprofitar el dia!!!!
Maite, petons i estem en contacte, A la Concep li dec un dinar i la Montse sempre em dona feina!!!!. Diu que us he de posar en antecedents. Molt ràpid: Fa 14 anyets vaig tenir un càncer de pit: operació, quimio, ràdio, hormonals, en definitiva 1 any i ja està. Ara fa tres anys, en una analítica rutinària la meva metgesa de capçalera va demanar els marcadors tumorals. Van sortir lleugerament "pujadets" i a partir d'aqui, Gamma, T.A.C, P.E.T i resultat: metàstasi òssea. Tenia 3 ossets amb "visitants". LLavors vam començar un tractament hormonal i un  de "xute" a la vena peró que no era "quimio". Fins aquest darrer estiu, que no sabem que va passar , peró el cas és que la història es va descontrolar. Actualment, estic amb 13 ossets amb"visitants", tractametnt de quimio, zometa i altres elements químics i controls cada dos mesos. I ja està.
Ahir vaig anar a dinar amb dues amigues. Sortint enlloc de passar pel camí curt per anar cap a casa, vaig passar per un de més llarget. Quan la verdor era la protagonista, vaig tancar els ulls (un momentet eh? tampoc es tracta de fotre't un pinyot) i vaig sentir olors; d'herba, flors, fulles i plantes, barrejat amb terra i amb els rebrots primaverals. Em vaig recordar de quan la meva primera sogra , quan jo tenia 20 anyets, em va fe anar a l'hort a buscar cebes tendres i jo li vaig portar alls...em va recordar quan el meu segon sogre em portava a l'hort a l'estiu, colliem cogombres i abans de sopar i després de deixar-los una estona oberts en un plat, hi posavem pebre vermell i disfrutavem d'un d'aquells que anomenen petits plaers de la vida.
Aquesta tardor, he plantat el meu hortet en una jardinera una mica gran que tinc a la terrassa. I ara d'aqui una setmaneta tornaré a plantar amb la terra renovada. I he decidit que una de les coses que hi plantaré seràn cogombres. Val la pena passar per quimios, proves i químiques variades, per després poder viure el petit plaer de menjar un cogombre a l'estiu a la fresqueta...val la pena, pels cogombres i per moltes petites coses més.
Apa, hortelans tots, sigueu moderadament feliços i mengeu cogombres!!!!!!
La Lola a les 6.59 matí