Hola flors
No sé si us he dit mai que canto en un Cor.
Avui teniem un concert a Girona. A l'Esglèsia dels Dolors. Quan hem entrat una mica més i em moro d'un àtac de cor i no d'un càncer! Tots en filera una representació dels Passos de la Processó de Girona, amb els vestits corresponents , també en filera...Els vestits posats damunt d'uns cossos artificials de vegades anomenats "maniquís"tots en filera també...Feien com una mena de "yuyu" perque no sabies si els ulls que et miraven eren de debó , artificials o qué...L'Esglèsia amb tanta exposició l'he vist com petita el cas és que nosaltres, que com a bons empordanesos estem acostumats a tenir espai per donar i per vendre , hem trigat una bona estona en col.locar-nos a l'altar. Després d'assajar , xerinola per aqui, xerrada per allà i comença el concert. Sóm els últims en sortir. Al final , diguem que tot ha sortit mitjanament acceptable!!!! L'organització ens ha obsequiat amb un ressopó al final. I en mig de bunyol i bunyol, una Coral de Palamós que ha cantat amb nosaltres ens han "regalat" la Salve Rociera. Mira , no em preguntis per qué , peró sempre m'ha agradat aquesta cançó...serà pel sentiment que hi posen quan la canten, no ho sé...peró en fí quan he sortit els "maniquís" tenien com un petit somriure pinat a la cara...o no?
Es que jo en el fons , sempre he sigut "la chica del coro".
El pare de la meva filla és músic. El primer any de casats, (fa molts anys!!!!) el vaig acompanyar en tots els "bolos" que tenia l'Orquestra Amoga. En aquells dies de l'era terciaria, els músics , eren montadors, xòfers i tot el que feia falta. Hores abans d'actuar, quan montaven l'escenari, sempre sommiava que algun dia jo faria els cors als vocalistes de l'orquestra.
Mai va passar, peró és veu que en el fons mai vaig perdre l'esperança que passés...
I ara canto en un Cor, que no és com fer els cors a l'Orquestra Amoga...peró de vegades si tanco els ulls ...ho sembla!!!!
Apa , bona nit, sigueu moderadament feliços.
La Lola
(Demà a les 9 matí resultats proves) Creueu els dits!
Ara ve Sant Jordi,
ResponEliminacomprarem un llibre,
i a la tia Pepa ...
No em puc estar de recomanar-vos dos llibres que crec que valen molt la pena. I, per als que estem poc o molt familiaritzats amb el càncer, tenen un valor afegit. Els originals estan en italià, però un el podeu trobar traduït al català i l’altre a l’espanyol.
TIZIANO TERZANI. Un altre tomb, si us plau. Pagès Editor. 2009
TIZIANO i FOLCO TERZANI. El fin es mi principio. Maeva. 2007
Ja veureu que, quan arribareu al final, us sabrà greu que s’acabin!