CAPÍTOL 9. L'INSOMNI

Hola flors
No sé quina hora és. El que sí sé és que molt d'hora. "És que si et lleves molt d´hora, molt 'hora..."
En fí, l'insomni i altres coses!
Avui és un dia important per a mi. És la primera vegada d'ençà que la  malaltia és va agreujar que podré fer les dues quimios que em toquen al mes, seguides. És un éxit i al mateix temps estàs com espantada per veure com reaccionarà el cos.
Malgrat el meu blog desprengui de vegades un aire de suficiència i moltes dosis d'humor, no deixo d'ésser una personeta espantada davant d'una malaltia que de vegades costa de controlar.
També us vull dir que en el blog anterior parlavem de películes sobre el càncer i la seva duresa.
Pot ser vaig semblar massa superficial a l'hora de retratar-les. No era la meva intenció. Tota la part dura del càncer l'he viscut en primera persona, no solament amb els meus càncers, sobre tot amb les perdues que m'ha ocasionat a nivell de familiars i amics.
Més que res el que volia dir és que la manca de llàstima, la manca de por, la naturalitat, l'aire fresc, l'humor, amb el que la pelicula INTOCABLE tracta el tema de la tetraplegia, el trobo a faltar no solament en pelicules que parlen de càncer, sinó també en la vida quotidiana.
Jo com a malalta, vull i desitjo, empatia, carinyo , comprensió i respecte. Mai LLASTIMA. No sé que diu el diccionari sobre el significat d'aquesta parauleta, peró jo no puc amb ella...
Aclarits aquests punts, us desitjo que continueu dormint, que us lleveu de bon humor, i que el dia us sigui benèvol.
Apa
Sigueu moderadament feliços
La Lola