CAPÍTOL 16. "THE BOSS"

Hola flors
Aixó de l' imsomni és el que té...Hi ha un punt en que ja no intentes dormir i apa, et poses a escriure al blog, per exemple. Dijous , efectivament vaig anar al metge. La titular, per dir-ho d'alguna manera, no hi era. El suplent era "The boss", el cap, el Dr. Dorca. Normalment al metge m'hi acompanya la meva filla. Aquesta vegada no hi era. Hi vaig anar sola. El Dr. Dorca un dia va fer plorar la meva filla. Per a mi és un gran metge, sempre em tracta amb respecte, atenció i considero que em diu les coses força bé. Malgrat aixó té fama de'ésser un metge una mica massa "franc" a l'hora de "comunicar" amb el pacient. El Dr. Dorca em va dir que els marcadors tumorals havien pujat, que (sempre diuen el mateix) 9 punts avalls, 9 amunt tampoc significava una gran diferència, PERÓ, saps aquells quistes al fetge que et vam trobar fa tres mesos? Hi farem una miradeta per quedar-nos tranquils. D'altra banda tens les defenses massa baixes sempre. Segurament et posarem injeccions per arreglar.ho. En definitiva, dimecres faig quimio, divendres, analítica ecografia al fetge i psicooncòleg, i dilluns  metge altre vegada.
Us he de dir que aquest segon càncer està resultant com una carrera d'obstacles. I parlant de carrera, jo sóc una "rara avis" en el món de les dones. Des de ben petita a casa meva, a la que hi va haver televisió, tot passava per mirar els esports. Fa molts anys el meu pare , la meva mare, i el meu germà ens aixecavem per veure a la matinada els combats de boxe entre el Legrà i el Carrasco. Aixcó amb el temps va anar evolucionant. Segurament sóc de les dones que ha vist més esport en tota la seva vida. En viu i a la televisió , de les dues maneres. En viu, he vist esport d'èlit en moltes disciplines. Fins i tot vaig veure, aixó per casualitat, la cistella número 1 que va fer el Magic Johnson al Palau Sant Jordi, un anys abans dels Jocs Olímpics. Jocs per cert en els que vaig ésser voluntària olímpica i vaig fer un relleu de la torxa olímpica a la localitat de L'Escala. Avui en dia encara veig força esport. Pel que fa al fútbol, tinc una mare del Bilbao, un pare culé i un germà del Madrid. Amb aquesta diversitat jo he sortit una miqueta rara. A mi m'agrada el bon futbol. N'he vist molt de fútbol i en totes les categories. Molt al camp, i una miqueta a la televisió. Sempre m'ha "cabrejat" aquesta incapacitat que tenen els homes per discutir de futbol amb una dona. Et miren com si fossis la cosa més rara que haguessin vist mai. Jo, que no sóc militant de cap equip, tot i que les meves simpaties van cap al Barça, reivindico poder discutir i parlar de futbol , amb punts de vista nous, diferents e innovadors. Que no tot està inventat en aquesta vida!!!! Peró no hi ha manera. Heu vist i sentit converses més imbècils que les que tenen dos culès o dos "madrilenyos" incapaços de veure més enllà dels colors del seu equip? Ès patètic.Jo el "fan", "fanatisme" , en fí tots aquests fenòmens em venen una miqueta grossos. Tampoc crec que per ésser un bon "catalanet" hagis d'ésser culer. Al llarg de 8 anys vaig ésser representant de varies marques d'esport que anava a vendre a botigues de tota Catalunya. Una de les que duia era de Fútbol, i a banda feiem també, a través d'un taller equipacions a mida. Es en aquest últim cas , amb el que vam entrar en contacte amb les "esferes inferiors" del Barça. Us he de dir que la qüantitat de "xanxullus" que hi havien en aquelles oficines feia venir ESGARRIFANCES. Qué vull dir amb aixó? QUE EN TODAS PARTES CUECEN HABAS. I que jo sóc de la selecció brasilenya de FALCAO i SÓCRATES, de la TARONGE MECÀNICA en els seus bons temps, del BILBAO perque sempre fa jugar jugadors de casa, i del BARÇA DE GUARDIOLA. I a mi m'agrada la gent que fa la feina ben feta, siguin d'on siguin i tinguin el color que tiguin. De les coses més boniques que he vist en esport, són les carreres de 400, 800 i 1500 metres lliso en atletisme d'èlit. És una meravella! I de les coses que m'han quedat per veure i que m'arrepenteixo més de no haver vist: el MICHAEL JORDAN, als Jocs Olímpics. Veieu? Passen els anys, passa el temps i del que t'arrepenteixes és del que NO has fet. El que fem ho podem arreglar gairebé sempre, el que deixem de fer, ja no és pot recuperar mai. Si que hi han segones oportunitats, peró no les espereu, aprofite-ho les primeres, per si de cas...
Cuideu-vos
La Lola

Per cer, veure al Michael Jordan jugant a bàsquet , era veure "poesia" en moviment. Us recomano "navegar" per veure com literalment volava per damunt de la pista de bàsquet. Era un geni.