CAPÍTOL 4. LA PSICOONCÒLOGA

Hola flors
Jo tinc una psicooncóloga. Vaig trobar que necesitava una visió una mica objectiva de tot plegat. Sobre tot de la malaltia i la manera d'afrontar-la amb una certa tranquilitat. Diu la "psico" que vol que si estic caminant, és a dir, anant d'un lloc a l'altra, he de caminar i prou!. Amb temps, disfrutant del paissatge, sigui quin sigui, respirant lentament l'aire més o menys pur, flairant olors i altres coses que no són olors, en fí ,disfrutant del fet de caminar.
Jo que sóc molt obedient???? aquesta tarda he pensat: ara aniràs de casa a la botiga PASSEJANT, mirant i veient les coses, sentint-les i disfrutant-les.
El meu trajecte ha començat a l'Aigueta. Quan la miro sempre penso en tot el que podría ésser i (de moment) no serà. Me l'imagino com un carrer ple de botigues artesanals de tot tipus, amb gent passejant, amb bancs i flors...De moment el que trobo és una botiga en la que jo vaig treballar, i ara hi treballen (moltes més hores que jo ) unes persones d'origen xinés...De vegades hi vaig a comprar terra pel meu hortet. Tot caminant recordo l'Aigueta, fa uns quants anyets, el dia que plovia o hi havia núvols i la gent no podia anar a la platja. Eren dies d'una activitat frenètica, cotxes a tot arreu, gent a tot arreu i tu arribant a casa, com si haguessis treballat el doble d'un dia normal: completament esgotada. Era com si tothom, i vull dir tothom, tingués la necessitat de comprar ceràmica, fos quin fos el seu origen: Talavera, Manises, etc. Saludo a la meva amiga Dolors, penso en l'Antónia, quan veig La Botiga...Passo per davant de les restes en forma de plafó ceràmic d 'una botiga de productes naturals que era al xanfrà de la carretera de Cruïlles, passo pel pas de peatons que hi ha al costat de Torre Maria, molt a poc a poc, passejant, i els dos cotxes que s'esperen es posen nerviosos i decideixen esquivar-me per sortir una mil.lèsima de segon abans a la carretera.(Es que la vida és un instant i s'ha d'aprofitar) Miro el pont , el passeig, la gent asseguda als bancs del sortidor i TRANQUILAMENT arribo al meu destí.
Tot aixó ho he fet en uns vint minutets. I en tot aquest temps no he pensat ni un moment en que dilluns tindré els resultats de les proves. Me n'alegro, i decideixo continuar el dia així, i regalar-me arribar a casa i fer una d'aquelles coses inconfesables: posar-te al llit a dos quarts de nou del vespre, amb tot a l'abast: el portàtil, l'aigua, les galetes Maria per si l'estòmac és queixa, el llibre, el comandament de la televisió, el telèfon per si truquen, així no m'he de llevar, la manteta per si tinc fred, el caramel d'eucaliptus, que potser em vindrà bé, el Babelia del Pais , que avui és dissabte, les ulleres de llegir que si no no veig rés...i les pastillotes per quan sigui l'hora de dormir...tot al llit .. a punt...una respiració ben profunda i que bé...Bona nit...